S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Per cert! Si algú de Lleida em vol portar de paquet… Prometo no xarrar gaire, i deixar-lo guanyar 😆 😆
Salut!
Muy tarde, pero pongo esta carrera, por si a alguien le puede interesar:
http://www.mediamaratonzaragoza.com/
Bastante llana y muy urbana, relativamente cerca.
Es una media que sufrió problemas entre el club que la organizaba y el ayuntamiento, que cuestionaron su continuidad. Se realiza cada año por estas fechas, excepto el pasado, que por aquellos problemas se organizó en otoño, ya desvinculada del club de siempre (el olimpo, club de base y origen popular, que ya os debe sonar, son esos que siempre se ve alguno por delante en las carreras, este año y el pasado con propaganda de la cai en el pecho).
El año pasado no acudí, pero por comentarios que me han hecho, quedó bastante bien. Si me hubiera cogido en mejor momento, este año hubiese estado en la salida.
Mucha suerte a los que competís mañana.
Un amic de Zaragoza em va convidar a correr, pero ja havia fet l´inscripcio per la mitja de donosti la seguent setmana, i es massa arriscat fer dues mitjes seguides. aquest any opto per anar a Tarrega a fer el Quart de Marato.
Pero si continuan fent-la per les mateixes dades l´any que be es posible que vagi, despres de tot aixó es aqui mateix.
De moment ja porto varies curses per terra aragoneses i navarres, i segurament aquest estiu continuarem augmentant el numero de curses per terres aragoneses.Hola companys:
No trovo les classificacions,
Algú sab res de que lis va anar als "nostres"?
Esperem les vostres cròniques, ara a recuperarse.
Salut i milles.
AbelNoi, nois!!!
quins temps! que feia fred i volieu acabar d’hora? o potser tenieu gana!
esperem cròniques i fotos!
Sed algú va parlar d’un premi d’un cap de setmana -o més- en una localitat del Baix Llobregat….crec que era Sant Boi.
Bones,
Empúries té molta importància per mi, és la marató de la casa on vaig néixer. Ara que la vida m’ha portat on he volgut que em porti, on tot és diferent, tornar a veure el mar acompanyat amb tanta gent de Ponent, de gent que aquest esport m’ha fet conèixer, de gent que aprecio, de gent que comparteix projectes, il·lusions… no té preu.
El sopar del dissabte el deixem, perquè la vida és per no emprenyar-s’hi, i perquè el que compte és que érem molts i algú va moure fitxa perquè fos així: merci Àngel.
El diumenge s’aixeca boirós, la plana és humida a matar. S’alça el llevant, adéu a la boira però condemnats a la mateixa huminat, patirem: ja sé què faré, a córrer, no disputar.
Fotografia i somriures, pedres i paret mig aixecades, història i la mar quieta.
Sortida en grup, passo els primers quilòmetres buscant les sensacions. Fa caloreta i l’organització s’ha treballat un avituallament cada 2 km, chapeau!!! No me’n salto cap, però no trobo el punt d’hidratació correcte, paro 3 a fer el riuet. 😳
Faig la primera quinzena amb els de Blanes, comentem la jugada amb la futura campiona de Catalunya que diu que ha pregat molt perquè s’amagui el sol a mitja cursa. Res, el sol al cel i jo que afluixo.
No tinc ganes de córrer. No la disputaré, no tinc ganes de marató, no de patir. Passo la mitja em sembla amb 1h 32 o 33. Vaig sol, m’aturo una vegada més i reculo una mica a esperar un grupet, m’hi enganxo. En Jordi62, de Calonge, la fem petar.
Al km 25 la companyia es nota i decideixo acabar la marató, aviso la dona que faré 3.15 i agafo camí de Sant Pere Pescador.
Som al km 30 i cada vegada vaig més animat, la gent comença a caure. Jo corro content, a un ritme suau, però sense dormir. Al km 35 encara vaig millor, busquem les ombres, fa estona que som 2. Anem passant gent i gent, van trinxats. Al km 39 li demano al company si li fa res que vagi tirant, que vaig fàcil, i així ho faig, passant per sobre el forat del km 41 recordant coses…
El tram final m’enamora, la mar a mà esquerra, la història a la dreta, la gent al fons, un passadís maco, maco. Sóc feliç de ser maratonià, veig la dona, les dones de Ponent, l’estelada de la júlia a les mans de la Sílvia i no me’n puc estar, la prenc i encaro la meta, 3.08 em sembla llegir. Km0 em sembla sentir.
Arribo molt fresc per segona vegada en una marató, són les dos úniques vegades en què només he pres aigua, només aigua: eureka!!!!
Des de la gespa vaig veient com arriben els companys, uns més trinxats que d’altres, però tots riuen. Em quedo amb el contrast del Bru, la patimenta a la cara i la felicitat de finalment poder entrar amb la Joana en braços desperta; o amb l’abraçada de n’Artur42 amb la Júlia en passar la meta agafats de la mà, la deixa amarada de suor; i més tard el somriure de n’Albertbo que fa sentir el nom de km0 una vegada més… uf i el Bodi que ja té el cap a Vitòria, i…. ja us ho explicaran.
I cap a l’aigua, que m’ha deixar les cames com noves. 😉
Salut i merci
😆
FELICITATS MAARATONIANS…..
BONA CURSA I BONS TEMPS!!!!
😉 DESCANS….I A ENTRENAR UN ALTRA VEGADA….
PUBLIQUE-HO TEMPS DE CADA UN, NO SE ELS COGNAMS PER BUSCAR A TOTS I TOTES…
😆 GRACIES I PETONSCOMPANYS,
Aixó està fet. Heu deixat PONENT i el KM0 a bona alçada. Ara toca tornar a casa, descansar i gaudir dels records i de la cursa.
FELICITATS.!!! 😆 😆
Sempre es de agrair una nova cursa al calendari, i mes si es de montanya.
Santa Coloma acull aquesta primra edició amb molt de respecte. Si be el club organitzador el Club Atletic Sta Coloma te experiencia en l´organitzacio de cursa (Mitja Marato per Relleus), aqui s´enfronta a un nou repte. Una cursa de muntanya amb caminada popular inclosa. La feina de promocio estava feta i sols quedava que el dia de la cursa la gent respongues. En total mes de 60 cooredors i quasi un centebars de caminats. I així va ser. Encara que el temps va fer que alguns corredors del Tarragones i Alt camp,no vinguessin al aixerca-se amb una forta pluja. Tot al contrari de Sta Coloma Q, que no havia plogut i no va ploure durant al cursa.
La cursa va comença puntual desde la plaça major?, per devant 13km (14 realment ) sota un cel tapadot i amenaçant, i una temperatura frescota. Primers metres per dintre le poble, per enllaçar amb una cami,i un menys d´un qulometre una pujada explosiva que ens va caminar a mes d´un. Un cop dalt i recuperat l´alé comencen a gaudir d´un paisatje tipic de la Baixa Segarra. Encara que la vista es espectacular no pots perdre de vistra el terra. Camins amb pedres, corriols cubert d vegetació, branques. En les trams de baixada avanço al meu company de club, el meu superiort pes em fa baixar mes rapit. Als trams plans i de pujada ell ell em marcar el ritme. A partir del km 4 enfilem cap al punt mes alt de la cursa, sobre els 840 metres. A partir d´aqui la tendencia es baixar, planejar alguns trams. Fins al km 12 anen a tope, ja rebentare, i aixi va ser. Curva tancada i 150 metres pel mig d´un sembrat acaban de cremar les ultimes forçes. D´aqui a meta regulant que els corredors de darrera no ens agafessin. Entrada als carrers de Sta Coloma i arrivada a la Plaça despres d´una pujada d´interminables escales. El meu temps final 1h14´14¨. Beguda, i entrapa de lloganissa o butifarra. I conversa amb gent de l´organització, i d´altres corredors. Vaig coneixer al Toni Duart corredor de Segur de Calafell que ha fet dues vegades la Maratho des Sables, i gran afeccionat a les curses de muntanya.Felicitats a l´organització. Potser recomanaria que la gent que surt caminant ho fes un hora abans io be els posessin un circuit mes curt. a fi de concentrar mes la arrivada de a lgent i que no s´allargues tan de temps.
Us la recomano de cara a properes edicions.
