S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Salut companys,
Ha tardat més que la majoria d’anys que recordo, però el rigor de l’estiu ja ens caigut a sobre, què difícil que es fa córrer si no és ben matí o ben tard. Aquí a Lleida especialment, la xafogor que ja ens castiga durant el dia, ens treu sovint les ganes de sortir a rodar més tard. Paciència!!!
És època d’aprofitar per entrenar una mica menys, relaxar-se i pensar en els reptes de la propera temporada. Segur que tots en tenim un grapat, millorar en aquelles curses que ja hem participat, fer-ne de noves i sobretot retrobar aquelles bones sensacions que amb la calor solen desaparéixer.
Sortir en aquest temps ja és fer-ho amb una marxa menys, els que som habituals d’això ja sabem que en tots els circuits els minuts augmenten, i malgrat que ens sembla anar amb la mateixa comoditat de sempre quan mirem de reüll els parcials veiem que el temps s’hi afegeix, i més a més distància.
Costa també exigir-se una mica i si no és en un dia d’aquells que et surten sense esperar-ho, la majoria d’entrenaments són un rodar tranquil i cap a casa. També és bo deixar d’apretar una mica el cos una temporada, quina millor que aquesta que ja no ens diu el cor de fer-ho. A ben segur que la nostra maquinària també ho agrairà, temps tindrem de greixar-la i buscar aquell punt òptim que ens agradar trobar i no sempre aconseguim.
També sabem que de la mateixa manera que ara ens costa una mica més córrer i se’ns carreguen els minuts a l’esquena en qualsevol dels circuits que tinguem per entrenar amb una certa regularitat, quan baixin les temperatures, i sobretot a partir del setembre, tornarem a rodar amb la facilitat de sempre i com per art de màgia la motxilla de minuts desapareixerà.
Amb totes les coses bones que té l’estiu i amb les ganes que l’esperem és una mica paradoxal que ens perjudiqui una mica la que més gaudim. Si apliquem una mica els sentit comú, disfrutem de l’estiu, aprofitem-lo, que passa ràpid, no ens capfiquem durant un parell de mesos en la voràgine de temps, parcials i kms recorreguts.
Anem fent passos que encara que ara ens semblin petits, després valdran els seu pes en or, parem a beure sovint i encara més podrem copsar que si córrer ja ens agrada tant quan les condicions no són les millors, quan tot ens va de cara, ens torna bojos.
Una abraçada a tots.
BONES,
JO SERA EL SEGON ANY QUE LA FARE, ANIREM 3 O 4 PERSONES DE SOLSONA, NO TE MASSA DIFICULTAT, JA QUE NO ES GENS TECNICA I LA DISTANCIA ES CURTA.
TAL COM DIU EN SEGARRENC ES UNA CURSA MOLT ACOLLIDORA, NALTRES TAMBE ENS QUEDAREM A DINAR.
Què és aquesta fortor!!!!!!!!!. Companys, si donen marge de 210 minuts per acabar-la!. A partir del km 10 penseu en l’arrosset i el cava que ens fotrem.
Apa, fins demà.
Si voleu fer pasta-parti ens truquem a migdia o primera hora de la tarda.
AAUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU 😈
.
És veritat….a que vé tant d’acolloniment? no em quedat que aquest any éra de cara avall 😯
Cucudrulu, que ja tinc ganes de veure’t "bandidu", d’aquest "periquitus" no et pots fiar.
aaaaauuuuuuuuuuuuuuu, ….ja hi som! ! ! !
Fins demà 😉
.
Quote:Prepareu-vos bé, la calor i el desnivell, combinats, són una bomba que pot esclatar-vos a les mans, però arribar us compensarà per tot.Companys, poc abans d’emprendre el meu viatge, us dessitjo el millor per demà. Tindreu una cursa bastant complicada per la calor. Sisplau, no us hi feu mal. ÀNIMS !!!
Jo hi vaig, és el primer any que hi seré, passaré per Solsona direcció Tuixen i per allí ha d’estar indicat, tinc un mapa que aniré seguin, crec que per la seu d’Urgell es d’ona molt tom. Espero que els meus fills puguin participar a la cursa curta, després correrem els 10 quilòmetres i ja vindrà el dinar. Els comentaris dels amics del 100×100 Fondistes son engrescadors, les curses semblen ser un complement d’una gran festa.
Gràcies.
Cap allà que ens hi anem !!
Fent cas als companys experimentats, m’emporto gorra, ulleres, crema, tones d’aigua… Ens espera una calor infernal.
La tàctica de curses és clara: avui a prendre-s’ho amb moooolta calma. Demà… TAMBÉ ! 😆
Salut.
Recordeu només hi ha un secret.
Un pas endavant és tram recorregut. El cim està a quatre passes!
Salut !
Salut companys,
Baldato, Albertbo, Porcalleocho, sort nois. Gaudiu del que sembla una cursa ben diferent i a passar caloreta, que com diuen en castellà "sarna con gusto, no pica", o sí….en tot cas rasqueu
.En ple juliol hi haurà un gran desplegament km0 entre Belchite i el Caro, qui ho havia de dir!
Una abraçada a tots.
Cursa de muntanya de 55 km al ALPS francesos
Amb 6000 m de desnivell acumulat
Si algú s’anima a mi probablement mi trobarà.
Salut!
Salut companys,
Llástima, ja estic inscrit a L’Espluga
(quina bona excusa, i quedo com un home).Una abraçada a tots.
Companys, com anem ? No ho pretenia, però seré jo qui obri el foc de les cròniques d’aquest sens dubte intens cap de setmana, per a tots els km 0’s.
Us confesso que potser se’m farà difícil embastar adequadament tot el que m’ha passat pel cap, però allà va…
La Desértica Extrema ja imposa un respecte només pel nom. DESÉRTICA EXTREMA, tu !! Dues paraules ja dures per separat, unides. És com per imaginar-se el pitjor dels patiments.
Bé, aclareixo que m’ho prenia com un repte: dues curses en dos dies consecutius (tot i no ser pas el primer cop que ho feia, això), amb recorreguts exigents, altes temperatures, etc. Hi he anat molt centrat, molt conscient del què hi volia fer, explorar alguns límits més.
La cosa prometia, ja vaig dir que buscava curses diferents.
DISSABTE
A les 4 en punt de la tarda sóc a lloc (un poblet d’una cinqüentena d’habitants del Campo de Belchite, comarca de baixíssima densitat de població). He vingut bevent aigua tota l’estona, en un cotxe sense aire acondicionat 👿 i ho continuo fent fins l’hora de sortida, que és a dos quarts de sis.
No sóc calorós, però l’aigua no em sobra. És el que hi ha, la temperatura és alta i sues sense fer res.
Sortida per asfalt rapideta, el primer km. en 4’05”. Paro el carro quan agafem la primera pista. A partir d’aquí és una diversió contínua. Anem guanyant alçada a base de pujades més llargues que les baixades, en una mena d’ona de camins muntanyencs. A meitat de cursa, cap el 6, pensava que no hi havia grans pujades més. Oh, sorpresa! Un camí encimentat molt irregular, més costerut que qualsevol pujada de les del Caro, ens espera.
Molta gent deixa estar el córrer. Jo no, estic en salsa. Pujo sense esgotar-me, però la baixada pedregosa no és el meu fort.
Sempre les faig amb una gran por de tornar-me a torçar algun turmell, i seria la enèssima vegada.
Després hem d’evitar arrels i matollets, fins que ens endinsem en un camp llaurat, i els peus s’hi ensorren. La darrera part és pista fàcil, i l’arribada en pujada forteta, fins a completar els 11’800 kms. reals que reconeix l’organització.Dutxeta, piscina i molta confiança. Ha estat una cursa dureta, però molt maca, molt divertida, amb paissatges interessants, i no he maltractat massa el cos.
DIUMENGE
Dormir en un pavelló damunt una estora no és el millor per descansar bé. A les set del matí ja estan, a més, els de l’organització obrint i tancant portes sorollosament i anant amunt i avall parlant massa fort.
Autocars ens porten a La Puebla de Albortón, on a dos quarts d’onze del matí es dona la sortida a la segona cursa. Escalfant he notat algun doloret a les cames, però això es passa corrent
.Fem una volta de puja-i-baixa fins a tornar a vorejar el poble, també tornant a tenir jo la mateixa por en la baixada amb les pedrotes. Quan deixem enrera el poble, vindran kilòmetres i més kilòmetres de planúries on, miris on miris, no hi veuràs vida. L’única vida és el rosari de corredors que veus fins on t’arriba la vista, silenciosos, capficats, buscant tàcites companyies per fer-ho més suportable.
Avui, com ahir, també fa molta calor. El sol ens castiga de valent. Jo es pot dir que vaig bé fins al segon avituallament, al km. 10. A partir d’aquí, que hi paro un momentet, ja em noto les cames pesantones, però vaig fent, afluixant. No tinc cap dubte que arribaré, al 16 ja es veu el poble.
Als avituallaments, els dos dies, ens donen ampolles d’aigua de mig litre. Jo no bec dos glops i la llenço, la conservo i me la dosifico fins al proper. M’evita els problemes que he vist en altra gent, desfeta.
La cursa d’avui és molt diferent de la d’ahir. Des del km. 5 que és tot igual, fa honor al nom de desèrtica i extrema. No m’agrada gaire això, però reconec que hi ha d’haver de tot.
L’organització acaba reduint distància, els 20’600 previstos es queden en poc més de 18 kilòmetres.
Felicitats als altres companys, baldato i porcalleocho (aquest el més regular), que han fet una molt bona Desértica. Les classificacions ja fa estona que estan penjades.
Si hagués de buscar una paraula per definir aquesta cursa 2 en 1, seria INTENSA.
eo, eooooooooo,
¿que se os ha comido el lobo?, ¿por qué no decís nada? ¿tan duro ha sido que no quedan fuerzas ni para escribir?
Esperamos noticias
Bon vespre,
Sense paraules…
km0 Ponent és l’equip amb més participants de la mitja marató més dura del país i s’endú el trofeu corresponent.
De Ponent és la tercera classificada femenina, del Ràcing Cervera.
L’animació de km0 no té ombra.
Execel·lent resultats individuals, 3 km0 entre els 15 primers.
Demostracions de força històriques que ja us explicaran.
35 ºC, 1100 m de desnivell.
20 comensals a taula, brindem i brindem… 🙄
El llop? No res, acollonit amb tanta cabreta.
Salut
