6000D La Plagne- França- 29/07/2007
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Cursa de muntanya de 55 km al ALPS francesos
Amb 6000 m de desnivell acumulat
Si algú s’anima a mi probablement mi trobarà.
Salut!
Salut companys,
Llástima, ja estic inscrit a L’Espluga
(quina bona excusa, i quedo com un home).Una abraçada a tots.
Ieeeeps,
Ostres,ostres…pinta molt bé!!!! 😆
Sed…ja ens faràs un bon informe 😉
Molta sort, segur que disfrutaràs molt 😉
Salut
Na Corinne Favre venç per onzena vegada a La Plagne en categoria femenina,acabant en setzena posició de la general que trobareu aquí http://www.la-plagne.com/ete/download.php?2e4de1e102069448f4633aa8c4c7ed86.
Hi ha un tal Josep A. Gardenyes que ha fet un temps de 6:25:41,felicitats…,suposo que és el Sed.
Massa , cada dia entenc pq fas tanta publicitat dels trail francesos.
Tot just els he probat, i realment puc dir que en sabem molt i molt.
El meu cap de setmana a la Plagne, com per tornar-hi . Només hi ha 8 hores per autopista.
Dissabte, recollida de dorsal i dinar a la terrasseta de les pistes de Bellecote , al mateix temps que arribaven els corredors del Trail dels dos Llacs. El espiquer, espectacular, cada corredor arribat homenatjat com si fos el primer.
A les 18:30 hores Pasta Party en Plagne Centre. Semblava que no hi havia ningú, però a l’hora en punt més de 700 començals menjaven a la sala Polivalent.
Diumenge . La 6000D comença a les 08:00 h, gairebé 1000 corredors inicient l’aventura. La cursa és de semi-autosuficiència, 4 avituallaments sólids i set de líquids. La Camel a l’esquena i cap amunt. Un helicòpter fa tot el seguiment de la cursa.
Els desnivells són rampes del 25 al 30%, del 5 al l’11 pugem un 1400 metres positius. m’ho plantejo com lo més dur. Lo més dur fins a l’11 es clar. El temps el previst 1h 40′. Em van pasant molt corredors, pero no mi estresso.
Ara estic a cota 2100, baixem fins a 2000 i hem torno mentalitzar per arribar a cota 2700, allí trobaré a la familia. L’organització facilta als familiars un forfeit per pujar amb el telefèric fins al glaciar, cota 3000. Tot un espectacle pels acompanyants i poder seguir la proba de ben a prop.
A la cota 2700 hi ha la Roche de Mio allí hi ha una animació impresionant. El silenci de la muntanya t’ho deixa escoltar des de lluny.
Poc abans de la Roche hi ha una pista que deu tenir uns 500 m de recorregut, però hi ha l’opció de pujar per la muntanya camp a través, des de baix es veu la processó. Amb les cames no n’hi ha prou, ens em d’ajudar de les mans, la pendent es molt pronunciada i les pedres no estan gaire fixades.Ja soc d’alt, el somriure de la familia em dona ales per continuar, doncs ara toca el glaciar. Porto 21 km, i 2200 positius.
Descendrem 200 metres i pujarem 500 positius amb 4 km.Quan estic cansat miro enrera, la fila que fan els que pugen impresiona.
Arribo al glaciar torno a rebre ànims, cota 3050, trobar a gent animanant a 3000 metres no es massa habitual. Km 29, 2700 positius i 3h58′ de cursa.
A partir d’aquí comença la cursa fàcil, la única dificultat, els km que em falten i vigilar de no caure. Travesem el glaciar , mig corrent, mig patinant i mig caient. Toto una aventura.
Km 44 arribo a Plage Belecote, baixant he pogut pasar a uns 20 corredors. Estem a cota 1900 és l’ultim avituallament sòlid. Un espiquer va anunciant els corredors que van passant, i l’animació no te res a envejar a la del Tour. Un passadís de gent amb crits de ALLER ALLER, que et fa humitejar els ulls. 5h 26′ de cursa.
Només falten 11 km, conto una horeta, menjo, bec i avall. Les forces em respecten i intento aproximar-me als corredors que veig davant. Al final en puc passar 21 més. Reflexiono, i em dic a mi mateix que pujo faltal.
Veig el llac, l’arribada està allí, sento el meu nom per megafonia, agafo la ma de l’Àurea ( la meva filla de 3 anys ) i travesso la meta. 6h 25′ .
Respiro, m’aturo i l’Aurea em pregunta. Papa perque puges per les pedres i la mama i jo àmb la cistelleta? .
La pregunta és senzilla, però la resposta queda en silenci.
Ieeeeeps,
Merci, merci per la crònica…quina enveja Sed …això de la Plagne, algun any, haurà de caure 😉
Salut
A mi me’n va parlar i molt bé na Corinne Favre,tot un luxe ja que l’ha guanyat amb la d’enguany onze cops(en categoria femenina evidentment) la cursa de La Plagne.
El que us explica en Sed de l’animació de la gent de públic,és autèntic i real,cal anar-hi per viure-ho en propia pell.
Allez courage!!
Allez courage!!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.