S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Un enllaç, de part de l’ Exiliat, que encara que està lesionat, tindria que estar per aquí…
A mi aquestes coses no m’ agraden massa, preo…:unsure:
http://www.guardian.co.uk/lifeandstyle/training-programmesNo hi ha 2 sense 3… INSCRIT !!!
Agulletaman (Estrena)
CARLOS (Estrena)
Ton
Adolfo
Hache
Pucurull
Bru
Jordi
Amata
Juanjo
Kaiser (Estrena)
lefox
Pitit
Jordi Codony
Caragolet
JMolins (Estrena)
Bodi
Artur42
Sime
Javatorr (Estrena)
Corre… foc? (Estrena)
Homedferro
RedmanHola companys:
Sortida des de Girona divendres de matinada amb les meves filles i amb una mica més de 2 horetes ja som a Africa.
Deixem bosses al Riad (hotel a l’estil de les cases dels nobles amb pati interior i font)i a descobrir la ciutat.
Anem a la fira que està a una plaça que han vallat per l’ocasió, molt pobre, ne més havía unes carpes promiocionant la marató de Casablanca i l’Ultra Trail de l’Atlas de 100 Kms i 9.000 m de desnivell i em donen una samarreta de cotó i el dorsal amb un microxip incorporat que al passar sota d’uns arcs s’activa.
El dia següent ens trobem a Elmuro i la seva companya a una botiga i agafem un autocar turístic per recórrer les afores per on anirà part de la cursa.
Aquí no hi ha “blue line”, sinó alguna fletxa a terra de color blanc per la marató i groga per la mitja.
Arriba el dia de la proba i a les 8’30 sortim sense espentes juntament amb els de la mitja, total més de 3.000 persones de molts paisos i molts locals.
Sense mirar el crono els primers kms. son preciosos, al costat de la muralla que envolta la Medina, camps d’oliveres, les muntanyes nevades de l’Atlas al fons, idíl·lic.
Compartim recorregut amb la mitja fins al 17 i vaig uns quants kms. amb un noi de Canyelles, després encarem la ruta del bosc de palmeres i veiem molts camells.
Passo la mitja a 1h 36′ i vaig molt be i sense forçar. al 22 em passa el Pep i em deixa, vaig corrent per la terra de la vora per no carregar-me de l’asfalt.
Al 30 comença una recta de 12 kms. que es fa interminable, pecada cop vaig més lent, però em proposso que no caminaré, als avituallaments ens donen a més d’aigua, terrons de sucre i dàtils.
Ja entrem a la ciutat i vaig uns quants kms. amb un noi de Cartagena que anava a fer la mitja i el dia abans es va canviar i estava fent la seva 1ª marató.
Finalment arribo bastant sencer amb 3 h 25′ 14” veient les senyeres que enarbolen les meves filles.
Ens donen una medalla molt xula i tornem al Riad.
Un bon dinar, avui em permeto el luxe de demanar una cervesa i a la tarda anem a un Haman on em deixen seminou desorñes del massatge.
Ja tenim un altra al sac.
Salut i milles africanes.
AbelUna altra dada, que té, crec, interès:
La mitjana d’edat dels inscrits fins ara a la marató és de:
41 anys els homes (41,18 per a ser exactes), i
40 anys les dones (39,72).Pucu
Alguns dels que estem entrenant per la Marató de Barcelona i farem la Cursa de l’Oli, hem pensat fer una “tiradeta” suau abans i després de la cursa.
Quedaria així:
09:30 30 minuts suaus -uns 5 km-
10:00 Cursa de l’Oli -10.5 km-
10:55 30 minuts suaus -uns 5 km- i estiramentsQui es vulgui afegir, a les 9:25 sota la pancarta de sortida.
Salut
Hola Loman i Kimi tambe van d’estrena a la marato i els entrenaments son durillos es un altre mon ens veien a Puigverd adeu.:huh:
Avui he tornat a sortir “sol” amb intenció de fer unes pujades curtes i ràpides. I poso “sol” entre cometes perquè avui el riu semblava el carrer major. No sé si és pel bon temps, o per la proximitat de la Cursa de l’Oli, però hi havia molta gent. Mentre escalfava, he compartit uns minuts al costat del Javatorr i el Josep, que fa poc s’han decidit a apuntar-se a la marató de Barcelona. Endavant, nois, per vosaltres no hi ha límit!
Tinc una molèstia als dos bessons, no sé a què és deguda, però el nivell de dolor va oscil·lant entre “molèstia collonera” i “tortura insufrible”. Quan m’agafa fort m’impedeix aixecar els dos peus del terra al mateix temps (és a dir, m’obliga a caminar). Fa dos dies d’això, i avui volia veure com evoluciona el tema. A mesura que avança l’escalfament també augmenta la intensitat del dolor. Provo canviar de ritme, canviar la manera de xafar… penso que potser avui m’havia d’haver quedat a casa… penso si és bona idea fer pujades avui…
Però després de 45 min rodant, capficat en les meues cabòries, sense adonar-me’n em trobo als peus de Gardeny. M’aturo, respiro una mica, i pam! començo les sèries. El dolor desapareix. Pujo a tot drap, baixo tranquil. Espectacular, no m’ho puc creure.
A la “mitja part” de les pujades apareix l’Stomix amb qui comparteixo una sèrie. Fins i tot veiem un altre corredor a qui desconec pujant per la rampa de Gardeny. No està malament per haver sortit sol…
Acabo les sèries content, satisfet, amb ganes de més… tot i que encara capficat amb aquestes molèsties misterioses, però que sembla que es poden controlar, i que depenen de la intensitat de l’exercici.
Per circumstàncies laborals descansaré demà i dissabte, ens veiem a Borges, amb pluja o sense!
Ho sento, però no m’agrada donar el meu número de compte així com aixi. Encara menys via web, internet… dieu-li com vulgueu, sense un protocol específic de seguretat. I no perqué hi hagi gran cosa a manllevar del meu compte, nooo! :X
No us preocupeu, per mi no és cap molèstia en absolut anar a qualsevol oficina de la Caixa Catalunya o de la Caixa Penedès a fer l’ingrés corresponent. Ja hi podeu comptar, ho faré en breu.
Bé !!!! kaiser. I sí, ens tornarem a veure a Borges. I a Puigverd. I tinc ganes que m’expliquis com ho portes tot plegat.
Cuida’t !
Elmuro, deixo de banda la marató en sí. Reconec com a gran èxit el teu i el d’en cargol.
Segurament em torno a enredar jo solet en coses no de la meva incumbència, però aprecio MOLT el teu interès en expressar-te en català, ara i abans, aquí.
Si jo anés a viure una llarga temporada al Marroc, posem per cas, també m’agradaria poder parlar o escriure com la gent d’allà, no?
