S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Carai, quina hiperactivitat (dissabte, diumenge, …)
Jo tb m’apunto a anar al Tossal del …
Sime
Crit
AmataA les 9 h al km 0
Apa!
Què difícil resumir un cap de setmana tan intens en unes poques línies!!! Simplement, un cap de setmana genial. Per una banda, la part turística i d’oci: una casa rural espectacular amb un tracte humà exquisit, dinar divendres un besuc a Getaria es-pec-ta-cu-lar, passejar dissabte pels carrers d’Hondarríbia, menjar ½ quilo de chuletón de bou diumenge després de la cursa, la companyia amb família i amics,…
I la cursa… Increïble, indescriptible el munt de sensacions viscudes. Arribem a Anoeta cap a les 8.30, em preparo la roba i deixo la bossa a la consigna. Cap a les 8.45 la foto de família, un parell de pipís i cap a la sortida sense perdre ni un segon. Quin goig, quanta gent i quant esperit esportiu. Sortim amb cargol marcant-nos la idea d’anar a 4’30”, i seguim el pla al peu de la lletra. Em trobo molt bé, i gaudeixo molt de l’ambient. Cap al quilòmetre 20 en cargol em diu que faci, que vol guardar-se una mica. Segueixo al ritme, passant la mitja en 1h32’42”. En diversos punts puc saludar altres Km0 que ens creuem (pico, cargol, by keds, redman, amata, homedferro, hache, pitit,… també al final vaig coincidir amb elmuro, donant-me els darrers ànims mentre m’avançava; si em descuido d’algú que em perdoni). Tot és genial, tot i el fred i l’aire.
Arriba el quilòmetre 30, encara anem bé, fins i tot penso en intentar accelerar una mica més, però no goso… 31, 32,… cap al 35 començo a notar la falta de combustible, ai, ai, ai, tocarà patir. Al 36-37 les cames ja no donen més, corro per inèrcia però ja no vaig bé. Pensaments absolutament derrotistes: “Què carai hi fas aquí, inútil???”; “Això és una bogeria”, “Mai més!!”,… El mal de cames va creixent, vaig a 5′ o més; per sort passem ja el 40 i em trobo a la família donant els darrers ànims; vaig desencaixat, em passa gent, però ja tot és igual, aguantar i arribar. Entrem a l’estadi, la darrera volta, em cago en tot per haver-la de fer, enfilada de la darrera recta, un crit d’en Kaiser que és a les grades i que responc aixecant els braços, i cap a dins.
De cop tot s’atura. Les cames em tremolen, em fa mal tot. Em recolzo a la tanca, tanco els ulls i començo a plorar; no sé perquè, però no puc parar; em reincorporo una mica, però no puc fer ni un moviment per treure’m el xip. Em torno a recolzar i tornem-hi, surten les llàgrimes sense cap tipus de control. Finalment aconsegueixo ajupir-me una mica, xip fora i em donen la medalla. Provo d’estirar una mica però estic molt engarrotat. Surto de l’estadi amb la bossa i em trobo a la família. Les llàgrimes tornen. Finalment cap a la dutxa. Estic congelat, descomposat, fins i tot m’he marejat una mica i he hagut de seure.
Després de dinar torno a ser persona. Començo a pair la cursa (una digestió que encara dura ara). Tot el viatge de tornada el passem parlant del dia tan intens, també fent algunes trucades a amics i família (per fortuna per les meves cames no condueixo), i comencen a aparèixer els pensaments i les reflexions en coses que podria haver fet millor, i en possibles reptes de futures maratons; quin vici…
Una cosa està clara i ja no me la treu ningú: ja sóc finisher d’una marató!!!!
Bueno , encara que haguin passat uns dies , em feia il-lusió parlar de la mitja de Tarragona.No l’havia fet mai , un any per una cosa , l’altre per un altra ,etc.Aqui es fa bo aquella dita de “hay si te hubiera conocido antes”.A mi em va agradar moltissim.Potser el troç del poligon no es tant bonic , però al anar creuan-te amb la gent , fa que passi bastant ràpid.Aquestes curses on ens podem anar animant i veient tots , m’agraden moltissim.Motes gràcies pels anims a tots quan ens anavem creuant.A part , el recorregut es molt pla , i en diversos llocs , hi ha bastant públic.Vaig tenir també el plaer, de poder escalfar amb el bru(gracies per les explicacions del recorregut) , i compartir sortida amb el crit I el Joker.Desprès vaig poder coneixer al Fedor , i vaig saludar també al Bodi , que tampoc el coneixia encara.Llastima que amb tanta gent no vam poder fer foto , i no vaig poder coneixer ningú de les terres de Tarragona.L’organització va estar molt bé , amb 1600 persones no vaig trigar res a agafar el dorsal , ni a dutxar-nos , ni els regals(per cert , quina carretada de regals que sortejaven)En definitiva un gran dia atletic , combinat amb un bon dinaret a Tarragona , que va fer que m’ho passes molt bé!Espero tornar-hi un altre any.
Moltes gracies a l’Assumpta per les fotos!Amb una mica de retard , moltissimes felicitats a tots!!!Molt bones cròniques , que em fan reviure grans moments!!Ara a descansar i a per una altra!!
By Keds ha escrit:
Quote:Hola Km0’s.A mi em sembla bona idea….fins i tot interessant :dry:
A més….pel que interpreto en el vostre comunicat …..sembla que organitzar aquesta “marxa” podria ser beneficiós pel Km0 Ponent……
Doncs cap problema…..m’ofereixo a col.laborar-hi de la manera que es cregui més oportuna.
Salutacions.
Ho estàs fent molt bé
Impressionant les rutes que hem traçat sense proposar-nos-ho aquests dos dies. Quanta bellesa? A la primavera podria fer por!
Bon vespre,
Quant a l’hipotètic circuit de la hipotètica marxa de…, a celebrar l’any XXX
Crec que el punt de partida és bo, fet barroerament per tenir una visió global seria una cosa així:
Com veieu, tot i sortint dels instituts surten 23.7 km:blush:
Si fixem uns principis:
– Anada i tornada per diferent costat del riu
– Pas pel Tossal de…
– Pas per la timoneda d’AlfésQueden com a punts per ‘polir’, lleida- tossal (no crec que per aquí retallem gaire) i sobretot el tram timoneda – passarel·la albatàrrec.
Quant al segon punt, fent càlculs ens ve més recta i tot passar per Montoliu, 700 m aprox.
Au, kefe By keds, pedali…:dry:
Salut
Ieeeeeeps,
Cap a les 8, ja estava trepitjant els carrers de Lleida. Dia esplèndid i no gaire fred. Ganes de moure les cames en direcció al Tossal
Hi arribo, pujo i baixo per un caminet que encara no havia probat. Tornada a Lleida, lleuger i amb ganes de creuar-me amb algun grupet…
Pensant que ja no els veuria, de cop, a 1 km de Lleida, veig un grup de bojos que, omplin tota la carretera, vénen direcció cap a mi :woohoo: …14, 15…:blink: …quants ereu??? Impensable fa uns mesos endarrera…que bo!!!!
. A més, tenia ganes de veure i abraçarme amb els cracks de Donosti Ja pel canal, i anant a pujar La Seu per rematar el dia, em trobo amb un altre grup de sonats…5 del club natació que entrenaven la pujada…quina falera!!!!
Que no pari!!!
Salut
