Donostiako maratoia 2008

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2361
    Crit
    Crit
    Membre

    Bon dia,

    Impressionant, impressionant… però que ens ho expliquin ells…

    Salut

    #17832
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Jo, simple espectador, un cop més.

    Enhorabona als nostres corredors i en especial als que debutaven avui, perquè malgrat el fred, el vent i la pluja han fet uns temps escandalosament bons.

    Ens heu fet gaudir!!

    #17834
    Avatar
    kaiser
    Participant

    …i els temps d’escàndol són els seguents:

    RESULTATS 31 MARATÓ DONOSTIA 30-11-2008

    POSICIÓ — RENOM — TEMPS REAL
    452 Pico 02:59:15
    460 Montoliu 02:59:48 (i sense deixar de somriure)
    726 Elmuro 03:09:22
    812 Flo 03:10:52
    918 Cargol 03:13:07
    970 Baldato 03:14:12
    1112 By Keds 03:17:08
    1113 Gerard Saperas 03:17:08 (nebot d’en By Keds)
    1646 Quim 03:29:40
    1715 Amata 03:31:40 (estrena)
    1769 Pitit 03:33:13 (estrena) (després del pitjor esmorzar de la història ;) )
    1770 Homedferro 03:33:14
    1771 Redman 03:33:13
    1809 Hache 03:34:23 (sí, sí, aquell que ja firmava amb 3:40)
    1962 Imma 03:40:25
    2199 Espi 03:49:31 (estrena) (sí, sí, aquell que en començar l’entrenament va dir que faria més de 4h)
    2290 Joanzen 03:54:09 (estrena)

    #17835
    Avatar
    Enric
    Moderador

    :woohoo: :woohoo: :woohoo:

    :laugh: :laugh: :laugh:

    CRÒNIQUESSSSSSSS

    i….

    Z O R I O N A K!!!!

    #17836
    Avatar
    Pitit
    Participant

    Des de Tàrrega, unes breus línies que segur seran completades per altres experiències.

    El pitjor per a mi abans i després de la cursa. A la pensió no ens donaven esmorzar, per tant, cap al supermercat a correcuita a comprar provisions. Arribem a Anoeta amb l’Homedferro i el Redman no sense algun que altre problema amb el GPS :laugh:

    Lavabo, saludar a la gent, fotos amb els Km0 i crits a la sortida. El temps ens respectava i i la gent estava molt animada.
    Comencem i ja estava disfrutant, i no ho vaig parar de fer en tota la cursa. Als que més ens sabeu i teniu més experiència us havia escoltat molt: indumentària, com procedir en els habituallaments, com distribuir les barretes i els gels, el ritme,sensacions, gestió de mals moments… i tot em va servir. Mai em vaig trobar abatut ni amb un cansament crític, tot el contrari.
    Anem amb un grupet maco: Homedferro, Redman, Amata i Hache, i de tant en tant, veiem passar el Keds, Espi, Montoliu, CArgol, Pico, Flo,… tot amb els pertinents crits. Hi havia dos punts amb un equip de música i fins i tot m’encerten les meves preferències: Extremoduro, Amparanoia,..

    Comença a ploure i sense adonar-me’n poso el peu dins un bassal d’aigua, allà em preocupo perquè falten 15kms i tinc por d’alguna llaga. No passa res.
    Mancant 8 kms o així Homedferro i Redman em diuen que tiri, que estic bé i he de provar d’anar a per temps, però la meva meta ja estava acomplerta, sé que acabaria i tota la preparació l’havia fet amb ells, i no em venia de gust marxar, estava disfrutant com mai.

    Acabo amb Redman i Homedferro, banderes de Catalunya i barretina de catalanet. Acabo francament bé, molt sencer i amb fantàstiques sensacions, i amb una joia increible. Hauria pogut tirar més, pero hi haura altres curses. Una petita dedicatoria pels meus amics de Tarrega, que em van venir a veure i allà estaven.

    Al final, vaig passar molt fred ja que el cotxe estava lluny, i tenia els peus xops. Sense cap mena de dubte el pitjor de la cursa.

    Mercia tots pels vostres consells, per les experiències explicades que em van ajudar molt, una dedicatòria especial al Redman, Homedferro i Sime que no hi era, que sempre han estat amb mi durant 4 mesos.

    Una abraçada companys.

    Us ho he de dir, marxo de vacances cap a Holanda, :P :P :P

    #17839
    Avatar
    amata
    Participant

    Molt bones!!

    Després de descansar ahir a la tarda ja soc a Lleida,

    Bé, ja està, ja he fet la marató.

    Per començar a explicar les meves sensacions, he de començar per la tarda nit del dissabte i l’atac d’histèria que em va agafar xq eren les 11 de la nit i encara no teníem lloc per sopar. Val a dir que part de la mala llet em va passar en assabentar-me del resultat del Barça! :P :woohoo: .

    La nit abans i en contra del que m’esperava, vaig dormir força bé i em vaig llevasr a les 06.30 per dutxar-me i fer un bon pa amb tomàquet i pernil. A les 07.45 ens vam trobar amb el Quim i la Imma (companyia realment inmillorable)i cap a Anoeta (és un dir xq al final vam haver d’aparcar a la quinta forca). Un cop allà ens trobem amb el Redman, Homedeferro i Pitit i enfilem cap a l’estadi(previ canvi de malles en sospitar que anava massa tapat). Un cop feta la corresponent visita al bany i les fotos prèvies ens dirigim a la sortida. JA HI SOM!!!! :S

    Els primers quilòmetres molt suaus i en grup (Hache, Redman, Homedeferro, Pitit i un portugués prou simpàtic). Em sento molt bé i xino xano fem el tomb curt i ens tronbem al km 10. Tot va força bé i enfilem la segona volta que és un pel aborrida però ens plantem a la mitja marató en un plis plas i amb bones sensacions (tampoc és d’estranyar xq anem lents i a aquesta alçada ja estem per sobre del temps previst). Fins aquest moment el temps podríem dir que ens va repectar, però al voltant del km 28 va començar a ploure bé i el vent realment era força emprenyador. A més a més en un habituallament xafo un toll i em queda el peu esquerre absolutament xop (aquí em vaig acollonir xq em va quedar el peu glaçat i en algun moment vaig tenir sensació de rampa), però en un parell de km’s la cosa queda en no res. Tornem a passar la platja de la Concha i encarem el tomb llarg i pesat. Ens creuem amb el Flo, Cargol(peasso de cursa) i ked’s (ja et vaig dir jo que sub 3h20′). Arribant al kmk 33 em trobo molt bé i veig que no tindré el gust de conèixer al famós “muro”. Ja fa estona que penso que per ataçar-me al temps que vull he de saltar del grup i anar per lliure i vist que ningú més s’anima em decideixo.

    A partir d’aquest punt em sorprenc a mi mateix i faig uns 2 km’s a poc més de 4′ el km, però de repent noto inicis de rampa que em fan afluixar. Del km 38 al 41, se’m va fer llarg, però sense problemes. Arribo a la porta de l’estadi i em trobo a part de la delegació de Lleida amb l’Anna (ella es mereix tots els meus agraïments per la paciència que ha tingut) al capdavant per acabar de donar-me l’espenta que em calia. Darrer tomb i entrada a l’estadi (ESPECTACULAR). Final de la cursa i crono en 3h 33′ 55”. Sé que estaré molt a prop de les 3h 30′ i finalment 3h 31′ 40”. Molt content i més que satisfet per ser la primera i en les condicions en que va ser.

    Coincideixo amb el Pitit en que la sensació de fred a la tornada va ser acusada, però res que no s’arreglés amb una bona dutxa calenta, una bona dosi de pintxos i unes canyes!!!!.

    Fins aquí la meva crònica.

    Si algú s’anima, suposo que demà sortiré a fer una rodadeta.

    Apa!:woohoo:

    #17841
    Avatar
    cargol
    Participant

    Donostia tè quelcom especial. Ha sigut la matató 10 i es mereix la mateixa nota pel circuit el public, els acompanyants, la colla de companys, etc.
    Bona rebuda el dissabte amb el dinar de germanor organitzat per Kaiseren el que erem 20 persones, tarda a la fira, saludant a coneguts del Sicoris i Balaguer. Sopar de pintxos i a dormir aviat.
    Ja al estadi retrobada de Km 0 i fotos de rigor.
    A la sortida coincidim amb el televisiu GORKA de 26,2 camino a NY. L’idea era sortir amb la barqueta de 3h 15′ però a l’hora de la sortida ne més em trobo a Floi amb ell compartim tranquilament els primers 19 kms, el deixo ja que començo a flaquejar. Passo la mitja a 1h 33′ (massa ràpid)i continuo enfilant la darrera volta d’un circuit de 3 tombs, un de 5 i pìco i 2 de 18 i pico que permet en molts trams saludar i veure possicions.
    Quina il.lussió veure el grupet de debutants i els seus escoltes de luxe Amata, Pitit, Quim, Homedeferro, Redman i Hacheamb un somriure que denotava que anaven sobrats a pessar del mal temps.
    Poc a poc m’avançen i avanço retrobant gent del Correcats, d’Andorra i de Ponent.
    Sapiguent que el recorregut ja es de tornada i amb els ànims del public basc i les senyeres m’animo els darrers 5 km i començo a picar-me amb la bici-guía de les 3h 15 deixant-la enrrera i arribada apoteósica a Anoeta.
    Mil gràcies a totes les patidores animadores i sobre tot a la meva Su que va fer esforços per veurem 8 vegades i la seva presència era adrenalina pura.
    Al final 3h 13′ acabant molt sencer i ja recuperat.Baldato, By Keds i Gerard Saperas sobresalients.
    Menció especial per la nostra “nesca” Immai pels valents Espi i Joanzenté molt merit la primera marató fer sub 4 h.
    Avui he comprat EL DIARIO VASCO i hi han algunes dades d’interés:
    3.300 inscrits, 2.900 a la sortida, 2.641 arribats i
    454 sub 3h Pico i Montoliuunes màquines.
    CLASSIFICACIONS: http://atletismo.diariovasco.com/maraton-sansebastian/2008/clasificacion/clasificaciones.php
    Enhorabona a tots, per acabar i amb tant bon crono. De ben segur que si la meteorología hagués sigut més bona, 5′ menys haguessin caigut.
    Salut i milles basques.
    Abel

    #17843
    Avatar
    KIMI
    Participant

    FELICITATS ha tots vosaltres ens feu vindre ganes de ferni una salut ifins un altra.

    #17850
    Avatar
    homedferro
    Membre

    Ep!!!

    L’amic Aureli ens passa algunes fotos per fer boca…, tot esperant que n’arribin més!

    http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157610623137024/

    #17852
    Avatar
    Karri
    Participant

    Per fi puc entrar, porto des d’ahir intentant entrar per felicitar als craks, quines bèsties!!!

    By keds, homedeferro & cia, m’heu de passar el vostre entrenament per si alguna vegada se’m passa pel cap tornar a fer una marató.

    #17858
    Avatar
    Elmuro
    Participant

    El passat diumenge va ser una jornada esportiva típica del País Basc; temps fred, ventós i fins i tot plujós al final, animació extraordinària, on es valora l’esforç independentment del resultat i un entorn ideal el córrer pels carrers de Donosti.
    El dia anterior després d’un moderat consum de Txangurro, fongs, besuc a la graella … i diverses varietats de vins em trobo amb Baldato i parlem dels nostres dubtes fisics i pronostics atmosfèrics del dia següent :S .A dormir!
    Comença el dia fred, ventós però sense pluja, foto de rigor i sortim a ritme de 4’15” salutacions constants amb By-keds (Felicitats!, que fresc se’t veia) Homedeferro, Redman siempre amb ànims que fan sentir bé. M´atrapa Pico (Quina cursa tan perfecta de menys a més; una gran cursa de mestre! Enhorabona!!) veig que es marxa i a mi ja no em queda més força que intentar arribar a menys de 3h 10m , mentre arribo paso a Peio Ruiz Cabestany aclamat per tots els donostiarres i em pasa a la vegada Rosa Espachs aconseguint un meritori 7è lloc chapeau!.
    Felicitats a tota l’expedició i salutacions

    #17862
    Avatar
    baldato
    Participant

    Hola a todos

    Ayer conseguimos llegar a balaguer (y digo conseguimos porque con la nevada cuando ibamos a tomar la autovía de Leizaran nos dijeron que nanai y tuvimos que dar una vuelta por vitoria con puerto de montaña y gran nevada incluida…). Pero ya estamos aqui.

    Todo lo que leido por aqui de la ciudad y la gente es poco. Gran amabilidad y sobre todo mucha educación en la calle. En la carrera más ánimos que en cualquier otro sitio.

    Respecto a la carrera querría reseñar:
    – Tiempo: pienso que no nos podemos quejar porque sin haber sido bueno podía haber sido MUCHO PEOR (casi todo el tiempo de las 48 horas más que he estado allí ha llovido, y en muchos momentos con intensidad). Aún así creo que me equivoqué saliendo en corto y tirantes porque pasé muchísimo frío e incluso después de la ducha caliente aún temblaba.
    – Liebre de 3,15. Nos pasa el km5 con 24’38!!!. En ese momento tengo que parar a mear (empieza a ser una peligrosa rutina en las maratones). Entonces le da por apretar y no le vuelvo a ver la espalda hasta el 11 o el 12, porque no me quiero machacar y detrás lleva algunos 500 tíos. En el 22 tengo que volver a parar y opto por adelantarme un poco para que no me pase lo mismo. La cosa sale bien pero la liebre en el 30 desaparece, se queda un tío con la bici que no va muy a la hora y se descompone todo.
    – Circuito. El circuito es muy bonito y muy llano, pero las zonas más espectaculares el domingo eran las más azotadas por el viento. El principal problema que encontré yendo en el grupo tan numeroso que seguía la liebre era la estrechez: codazos, pisotones y, sobre todo los MALDITOS CONOS que hicieron caer a tres compañeros y te obligaban a ir en permanente tensión esperando ver por donde te salía el cono rodando para esquivarlo.
    – Sensaciones: pues como siempre, al perder referencias, en el 34-35 apreto un poco más de la cuenta para decaer rápidamente y a partir del 37 dedicarme exclusivamente a intentar llegar a la meta sin tener que andar, sin mirar el reloj y viendo como me pasan tropecientosmil corredores… Hoy miércoles empiezo a volver a ser un poco persona, ayer cada paso era dolor. Friamente: mejoro marca personal, que no es poco, dada la preparación que he hecho, pero hay que entrenar un poco más para no acabar tan mal.

    ENHORABUENA a todos los que habeis alcanzado objetivos gracias a vuestro trabajo, en especial a los debutantes y sus buenas sensaciones. Esto promete.
    GRACIAS a kaiser y cía por organizarnos la comida km0 del sábado
    MUY AGRADECIDO a aureli por las fotos (al ir tanto rato escondido en el grupo voy a tener muy pocas).

    ¿LA PROXIMA?

    #17863
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Hola,

    només agrair al Quim i l’Imma l’ajuda a l’hora d’organitzar el dinar, ja que jo vaig arribar el divendres a la nit i ells es van encarregar de buscar i reservar el lloc.

    Una abraçada!

    #17872
    Avatar
    montoliu
    Participant

    i bon hora!

    un bon dinar, si senyor.

    Kaiser, ja ho diuen: al mal tiempo, buena cara.

    FELICITAR a TOTHOM per els objectius aconseguits. Al final, a base de il·lusió i esforç sempre s’obté, d’una manera o altra, la recompensa gratificant.

    pel que fa a la meva carrera, surto a mogollón amb la llebre de les 3 hores. la idea és mantenir el mateix ritmet tota la carrera ja que després de Zaragoza, la cosa ja no dona per a més. De seguida hem trobo enmig d’una gentada de por, tothom super-concentrat mirant el crono i en cada km la mateixa cançó: -vamos 1 sg por debajo…vamos 3 segundos por encima.., com que la cosa m’agobia, hem despenjo bastant enrera amb un grupet de 4 ò 5.
    Al final m’adormo a la palla i en els últims 4 km em toca apretar,( i tot per la rucada del sub-3) entrant a l’estadi a l’esprint i amb la llengua fora.

    en fi, la cinquena de l’any, ara a descansar i a pensar en la propera.

    a reveure

    #17892
    Hache
    Hache
    Participant

    Hache ha escrit:

    Quote:
    No us penseu que m’he oblidat de posar el meu temps 3’48 h., ho deixat pel final perquè per a mi ha sigut i és lo menys important de la cursa. Segur que al llarg d’aquest text, que espero que algú hagi tingut forces per llegir-ho tot, he repetit moltes vegades la paraula gaudir, moltes més que patir. El motiu és clar, i ho penso dir tal qual.

    HE GAUDIT COM UN CABRÓ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    Gràcies a tots i…………….. fins Donosti potser?????

    Així vaig acabar la crònica del que va ser el meu debut a Barcelona, ho tenia clar, havien passat tres dies m’ho havia passat bé i tenia ganes de repetir. És lo que te la Marató, o t’enganxes i t’enamores o no la vols veure mai més. HO TENIA CLAR, HAVIA DE SER DONOSTI. M’HAVIA ENAMORAT

    EL CAMÍ

    Després d’un estiu fent més el gos que una altra cosa, i inclús, segons m’han dit alguns, amb algun kilet de més, a finals d’agost començava el llarg camí de la preparació, més llarg inclús que el de la pròpia Marató, i la cosa no podia començar pitjor, torçada de turmell molt dolorosa que em va tenir deu dies parat, i encara gràcies que no va ser més. A sobre, un cop iniciant de nou la preparació agafo un virus que em deixa K.O. uns dies més. Amb la tonteria, casi tres setmanes de preparació perdudes, però com em van dir el companys, millor ara que encara hi ha temps. Amb aquestes mancances em planto a fer la Cursa de Térmens, que va ser per a mi un petit desastre. Vaig estar a punt de “penjar el keds” i vaig pensar “que això no està fet per mi”. Pensant ara en aquest punt, aquest “petit desastre” potser va ser el detonant que va fer que em prengués una mica més en serio els entrenaments, i poquet a poquet, i veient sempre amb un punt d’enveja com els companys del “Komando Donostia” tenien sempre un plus que jo no tenia, els tests van anant sortint, fins que, casi casi sense adonar-me ens apropàvem al gran dia…..

    LA SETMANA PRÈVIA

    Durant la setmana preocupacions meteorològiques JO, que mai em miro el temps vaig mirar tots els butlletins de notícies de TV, ràdio, internet……. i totes coincidien pel dia D, pluja i vent. En fi, s’haurà de recórrer a la èpica, vaig pensar. Però apart del temps, em preocupava pràcticament tot, que si mal de gola…………que si mal de lumbars………que si els genolls….. que si no m’he preparat lo suficient, ……..que si m’han faltat tirades llargues………….de fet només surto un dia a rodar per por a no lesionar-me a l’últim moment.

    QUI M’HO HAVIA DE DIR, TORNANT-ME HIPOCONDRÍAC I MIRANT “LO TEMPS”

    LA MARATÓ

    Arribada a Donosti dissabte al migdia, climatològicament parlant no pinta tant malament la cosa. Trobada casual amb els companys de km’0 que van al dinar de germanor, salutacions, canvis d’impressions, nervis…….però finalment decideixo anar a dinar amb la família sols, i atipar-me de pinxos, no vull pensar en la Marató, prefereixo gaudir de la ciutat, de la gent, desconnectar, i ho aconsegueixo. A la tarda recollida de la bossa, i a sopar aviat, cap a les 20:00 a una pizzeria que vam trobar casualment, i que en pocs minuts s’omple de corredors àvids de menjar pasta. Per la nit, no descanso del tot bé, em desperto a les 3:30 i a les 5:30 pensant que potser m’he adormit………però finalment arriba l’hora…………..Surto amb l’idea d’arribar a Anoeta cap a les vuit, però entre l’embús, entre que em despisto i em perdo, i que quant em trobo tinc que aparcar als collons, arribo amb el temps just de deixar la bossa i anar cap a la foto. Finalment les previsions no es compleixen i no plou, vent si que en fa, però he de decidir ràpid que posar-me, finalment samarreta tèrmica, màniga curta, malles curtes, guants, buff i gorra de pluja, una mica més valent que la resta de companys que van a fer la foto de km0, que per cert hem de repetir moltes vegades, perquè se n’anava afegint gent. De nou salutacions, canvis d’impressions i cap a la sortida, cadascú es va col·locant en funció de les seves intencions, jo, com havia manifestat, sortiria amb el grup que intentaria arribar en 3h30’, amb l’Amata, el Pitit, l’homedferro i en Redman, tot i reconeixent que no en tenia cap possibilitat, sortiria amb ells fins que aguantés el cos…………………….tenia clar que era el mes feble del grup, però que a ritme de 5’/km. podia aguantar una bona estona amb ells. Amb una ràfega de vent impressionant es dona el tret de sortida, costa córrer i agafar el ritme, però a partir dels km’s 4 i 5, la cosa comença a funcionar. Ens divertim, fem bromes, xerrem fins i tot de futbol i mira que jo, misteriosament no volia, animem al públic entusiasta que ens anima a que ens animi més………………….. son els millors moment de la Marató, estàs fresc, vas a un ritme inferior a l’habitual i pots gaudir de tots i cadascú dels moments. Anem bé, anem còmodes…..al grup se’ns afegeix un simpàtic portuguès que faria pràcticament tota la cursa amb nosaltres, crec que apart de trobar-se còmode amb el ritme, també es trobava còmode amb nosaltres. Els km’s van passant, i és una passada com anima la gent d’Euskadi, els grups de familiars de km’0 i el nombrós grup de catalans que anem trobant, la meva dona i els fills havien d’aparèixer per la Mitja Marató. Com a curiositat, en el primer avituallament de beguda isotònica ens donen un Aquarius de 1 litre, son bascos, tot a lo gran, tant gran com lo que portava a sobre el corredor que anava despullat, i això que el fred tot ho encongeix, que si no:laugh: ……………..Mantenint un ritme sostingut van caient els km’s i arriba la primera injecció d’adrenalina en veure a la dona i els fills, mentrestant el clima era canviant, a estones apareixia la pluja, el vent, el fred, però malgrat tot, es podia aguantar, torno a veure a la família cap el km. 26, ja no els tornaria a veure fins l’arribada, i el grup anava compacte, l’Amata amb aquella sensació que té sempre de que s’ha d’anar una mica més de pressa, el Pitit com si anés de passeig pel carrer Major, sobradíssim, tant sobrat (o un pel menys) com anava el Redman, i l’homedferro que no sé si anava sobrat, però si força bé. Per la meva part, entre el 29 i el 30 tinc la temptació de deixar-los anar, no em trobo còmode amb el ritme, però em recordo que porto a la butxaca un gel de l’homedferro i faig un petit esforç per apropar-me i donar-li, m’enganxo a ells i junts, amb el company portuguès enfilem la part més lletja del recorregut. Continuo forçat, però no em vull quedar sol, és massa aviat, em comença a fer mal el maluc, l’empeine, la planta dels peus, i sobretot el cap, et diu que està cansat. Arribes al punt crític, en el que els ànims del públic ja no et motiven o no els sents, i fins i tot casi et molesten, el típic “Venga que ya está, ya lo tenéis” quan te falten nou o deu km’s………..bufff…………Finalment aguanto amb al grup casi tot el polígon, lo pitjor està passat però entre el 34-35 es produeixen moviments, l’Amata decideix saltar a intentar apropar-se a l’objectiu, el Pitit decideix quedar-se amb els germans Feixas, tot i que va molt còmode, el portuguès continua amb ells, i jo decideixo afluixar una mica………queden només 7 km’s però no ho veig clar i tinc por que arribi el muro, em consola que encara veig al grup, feia estona que no mirava el rellotge, ho miro i veig que vaig una mica per sobre de 5’, m’anima pensar que potser no he afluixat tant com pensava sinó que ells guardaven encara un canvi de ritme superior. I així és, comprovo que si no hi ha catàstrofe, al final faré millor temps del que pensava. En arribar entre el 39 i el 40, ja ho tenia clar, acabaria, em començo a trobar millor, fins i tot avanço al company de Portugal que està patint una mica, començo per una banda a recollir cadàvers, i per altra a gaudir, ara sí, amb tots i cadascú dels ànims que em dona la gent, se’ls agraeixo a tots el que puc, xoco la ma dels nens, i fins i tot m’emociono de veure l’entrega de la gent cap a un paio que no coneixen de res. Veig Anoeta de lluny, el 41 se’m fa llarg, però em faig un tip d’avançar gent, a l’entrada de l’estadi em saluda la família, estan contents i fins i tot diria que orgullosos, torno a mirar el rellotge, si espavilo baixaré de 3h35’. Esprint final amb les forces que em queden i temps final de 3h.34’23. Content??????. No, en principi només cansat. Em trobo a l’arribada a la resta de companys, alegria, abraçades, cansament i fred, ara sí, molt fred…………A canviar-se de roba i a gaudir-lo en família. AIXÒ ÉS MOLT GRAN.

    EPÍLEG

    “La Marató, jo crec, no és una cursa que dura 42,194 kms.
    – La Marató, jo crec, és un projecte que comença quan un bon dia decideixes anar a fer-la i acaba quan assimiles totes les coses viscudes abans i durant la cursa.
    – Jo encara tinc marató per uns quants dies doncs encara estic en el procés d’assimilar un munt de coses……”

    Això ho va dir el By keds a la crònica de la Marató de Barcelona i no puc estar més d’acord. LA MARATÓ ÉS MOLT I MOLT GRAN………..

    Permeteu que dediqui aquesta història als que sempre tinc al meu costat, als que suporten les meves absències, les meves mancances, el meu mal humor, les meves inseguretats, però pels que tinc tot l’amor i carinyo del mon. Anna, Miquel, Andreu, va per vosaltres.

    També vull fer menció als meus companys d’aventura, ha estat un autèntic plaer, i perdoneu si al final no us he donat molta conversa, però prou feina tenia amb aguantar el ritme que portàveu. En particular als germans Feixas, és la segona que compartim, i espero que no sigui la última, inclús us volia proposar a veure si em volíeu adoptar com germà gran, encara que sigui del Madrizzz 👿 :evil:.

    Felicitats especials als debutants i a tota la gran família de km0, SOU MOLT GRANS!!!!!!

    Dons apa, perdoneu el rotllo i ……………………propera estació…………………………Barcelona??????????

    Una abraçada a tots,

    Jose H

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 32)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.