S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola Km0’s.
Dijous passat…..a les 23.00h….em vaig presentar a “Lo mirador” per tal de fer una estona de running nocturn pels carrers de Lleida…
Només hi vaig trobar al By Keds, que ja feia estona que escalfava una mica.
Com que era evident que no vindria ningú més….varem decidir començar la nostra excursió…En By Keds estava força animat i…..ja sabeu l’estimulant que és la seva companyia…..Sortim a ritme viu (sense passar-nos) i creuem una canalització pràcticament deserta fins al pont del Instituts…..creuem passarel•les i amb decisió ja ens trobem pujant Gardeny……
Fa molt bona nit….bona temperatura i fins i tot un vent suau que no molesta gens i no ens deixarà en cap moment.
En arribar a dalt de tot de Gardeny…..una gran sorpresa……mentre ens recuperem de l’esforç de la pujada……veiem davant nostre la magnífica imatge del Castell il•luminat, sobre el fons fosc de la nit, tot esquitxat de moltíssimes estrelles de diferent mida i lluentor……
La temptació de parar i gaudir una bona estona de l’espectacle amb la ciutat estesa als nostres peus era molt gran……però en By Keds va ser inflexible……”Em vingut a córrer !!”…..
Baixant del turó…..anem a parar a l’eix comercial……entrem pel carrer Alcalde Costa i no parem (Sant Antoni, Catedral, Major, Sant Joan…..) fins passat l’Auditori…..
Una experiència molt interessant…..doncs és molt curiós passar, corrent, per uns carrers que normalment estan plens de gent i molt de xivarri……l’altre dia a aquelles hores de la nit no es veia pràcticament a ningú, i trepitjar els carrers recent remullats per les brigades de neteja es va convertir en una sensació força singular i agradable.Es hora ara d’enfilar carrer Salmeron i començar a pujar cap a La Seu pel carrer que hi ha damunt dels edificis de Jutjats…..un carrer aquest molt curiós (es fa de baixada a la Sant Silvestre) que, crec, és una bona alternativa a la pujada tradicional a la Seu Vella ……doncs és bastant gradual……..
Renunciem a seguir pujant quan arribem a prop de “la porta dels lleons” i iniciem el descens pel mig del casc antic….passant per Tallada, Sant Llorens, Palma…..enmig un ambient bastant “cosmopolita”…..
Arribats altre cop a l’eix comercial….domem una volta sense rumb clar…..fins que decidim creuar el riu i acabar la nostra particular cursa urbana al mateix lloc on l’havíem començat.
Arribem a “Lo Mirador” i ens aturem…..mirem el rellotge……50 minuts!!….Bé,molt bé….quasi bé em sap greu no haver-ho fet una mica més llarg….tot i estar una mica cansat…..
Són quasi bé les 24.00h……i s’hi estar molt bé a “Lo Mirador”…..continua el suau vent…..i fem una deliciosa sessió d’estiraments…….Ummmm!…..
El temps va passant….demà s’ha d’anar a treballar……i ja em disposava a acomiadar-me d’en By Keds……quan arriba una darrera i molt agradable sorpresa…….
Resulta que allò que es va explicar d’un refrigeri al acabar era cert……i de sobte, sense saber de on va sortir (suposo que del maleter del cotxe d’en By Keds) ….va aparèixer una tauleta plegable de càmping……i també de sobte van fer acte de presència uns elegants gots de plàstic i unes ampolles de Aquarius molt i molt fresquetes…….Ummmm!…….i (traca final !)….unes galetes amb xocolata (de la negra) que estaven boníssimes……Ummmm!……
Ja us podeu imaginar el panorama……passades del 12 de la nit !…..en By Keds i jo, vestits de groc llampant, asseguts ales escales de “Lo Mirador”….bevent beguda isotònica…..menjant galetes….i deixant que una fantàstica nit ponentina penetrés per cadascun dels porus de la nostra pell………
Cabòries…..
Molt bé, doncs seré jo qui enceti amb molt de gust la sens dubte llarga llista de cròniques d’aquest atapeït i atlètic cap de setmana.
Amb els peus dins d’un cossi amb aigua molt freda escric això… 😉 Ho necessitava, era necessari (és el mateix, no ? 🙄 ): he tingut altre "trote" després de la cursa d’avui, la 1a Espardenyada Popular de La Pobla.
D’entrada el nom ja convida a fer-la nostrada, i us avanço que ho hauria de ser si més no després d’haver tingut la sort d’estar a l’estrena d’avui.
De La Pobla de Segur en tenia el record d’aquella estima que es té d’allí on hi has estat treballant un temps. Del seu entorn natural, desconeixement absolut.
El primer que faig en arribar-hi és una becaina
. Són les vuit i la sortida és a les nou. Nois, que hi voleu fer ? La nit ha estat de poc dormir… Un cafetó tot seguit em deixa ben a punt.No som molts corredors a la sortida, es parla sobre la més que probable calor, el circuit nou per a tots… He aparcat just al costat d’en saltamarges i ho comentem. Avui conec a en flo, saludo a en Jordi i aviat sortirem. Jo estic molt tranquil, senzillament m’agrada poder estar donant el meu petit recolzament a una altra bona iniciativa popular ponentina. Som pocs, però cada vegada més i més actius ❗ Però també tinc moltes ganes de córrer.
Es dona la sortida i enfilem la carretera cap a Sort, un tram pla on tothom troba el seu lloc. Jo també, i amb zero bars de pressió anímica començo la pujada. I corro ❗ 😯 No pas tota l’estona, no, però aquesta cursa pinta molt bé: hi ha una mà de corriols muntanyencs que són una autèntica delícia, passant per enmig de bosquets. També hi ha les parts més difícils, però que et permeten gaudir de les vistes cada vegada millors, a mesura que vas pujant: el pantà, la vall… No puc deixar de recordar una miqueta la cursa de la setmana passada. Però aquesta diria que està feta més a mida humana, pels que només tenim dues fràgils cames. Com més va més me’n convenço.
No us equivoquessiu pas, també hi ha alguns trams difícils (a la Roca Foradada inclús has de fer ús d’unes escales i d’una cadena collada a la roca… 😈 ), però en la seva justa mesura. Crec que el gran mèrit d’aquesta cursa és haver sabut trobar una combinació gairebé perfecta en un recorregut que pot encantar tant als més muntanyencs com als que no ho som tant però que ens encanta igualment el medi natural.
El paisatge és preciós (repeteixo: PRECIÓS), el recorregut molt variat i entretingut, els avituallaments molt correctes, però en certs punts la senyalització tenia alguna mancança. Res greu. Tot i la obvietat en molts punts, un xic més de cinta aquí o allà s’agraïria.
Quan s’arriba a la Cresta de Gelat ja només es tracta de baixar amb tècnica valerosa. Jo d’això no en tinc, i em passaran alguns corredors. Rebo dos avisos de torta de turmell, però sortosament només es quedaran en això. Arribo a meta molt content per tot plegat.
Bé, ja abreujadament, els trofeus també són dignes d’admiració per la seva originalitat, aixi com l’àpat final. M’agradaria explicar-vos-el. Me’n estic,
però només us diré que si no heu vingut us ho heu perdut . Quantitat, qualitat, servei… amb música en directe de fons… Dentetes, eh ? I a l’organització: l’arribada és de l’estil dutxa, alguna cosa (en aquest cas, bastanta cosa) per menjar i beure i… gairebé prou. Ja m’està bé, i combrego totalment amb això, però si a més s’eliminés la panyoleta i la samarreta i això permetés reduir els 15 € d’inscripció als no federats, ja seria la cursa PER-FEC-TA. Sou l’espardenyada popular, i molts també ho som, de populars. De bon rotllo, eh ?
No puc deixar d’esmentar la feliç coïncidència amb PILIborges, pallaresa trasplantada al secà garriguenc
.Molt malament hauria d’anar tot per no ser-hi l’any vinent, i a veure si puc gaudir a més dels molts actes que hi ha en la Diada dels Raiers. Gent de La Pobla, moltes gràcies per tot !!!
Molta salut a tots !
Hoooola,
us passo les fotos de la travessa NQ, el bodi ja us explicarà com li ha anat. Només us avanço que està molt content i que ha fet 14h 57m
salut!
Molt bones a totes i a tots,
La cursa s’acabat.
Sensacions fortíssimes 2:28 pel guanyador i més de 5 hores pel finalista de la cursa, l’últim! Casi "m’agafa"
He begut 4 litres d’aigua molts fruits secs i glucosa. Com he deixat de veure cintes vermelles He aprofitat per fer una mica de barranquisme, feia temps que no tocava aquest deport i a més a més l’he fet com els primers que ho van inventar, de baix cap a dalt. Després de incorporar-me a la cursa segueixo l’excursió pels aerogeneradors incansables, tot fins al final.
Moltes gràcies per deixar-me veure tres ampolles de 33 cl. en un avituallament que hi havia una noia molt amable i com era dels últims sobraven ampolles.
Una salutació pel Victor "ets un crac" Ha fet molta calor!
Si em llegeixes Enric si tot va bé ens veurem Alcanar
Magnífic reportatge. El que té dit, Alcanar:
http://es.youtube.com/watch?v=IkJlAIgVWQY
Al final l’Enric i jo Hem fet 4:53:31, les últimes posicions. Ha valgut la pena tot l’esforç.
Massatgistes molt agradables.
El jersei "guapíssim". Ja me’l veureu pel carrer o en alguna cursa, de veritat és molt "xulo". Hi posa, XVI cursa del llop.
Agulletes, ja no és el que era, però avui, arribant de les terres de l’Ebre no calia que s’espatlles l’ascensor després de funcionar bé tot l’any. visc en un 5è pis.
L’any que ve més.
Una Abraçada a Tots!
Xavi.
.
La veritat és que no sé per on començar, hi ha tanta teca!, però tampoc m’hi vull estar quatre hores que tinc que recuperar-me. Hores d’ara els turmells se’m queixen de valent
Animar a tots el que heu fet fallida, vaig trobar una cursa dura-dura, amb una humitat bestial, jo tampoc suo mai i anava xop, i que l’organització no va estar a l’alçada en quan al tema dels avituallaments, no obstant vaig poder hidratar-me bé i cobrir l’expedient.
Felicitar a tots els finisher, com deia és una cursa duríssima, i el fet de poder-la acabar, ja té molt de mèrit
Agraïr als mestres Pacorobles i Jartigas, pèl seu alliçonament. Sense el seu suport, consells i coneixement del terreny no haguera estat possible fer el temps que he fet, al final 14h.57’02, a mitja horeta dels meus cracks senyal de que tot i acomiadar-me’n al moli de can ferrer, he anat podent regulant i posar en pràcica tots els consells adquirits unes hores abans. Com en Jballest, també m’enganxo al grupet de mountain runners, per tant em coincidit sense saber-ho , també són coneixedors excel.lents del terreny i no els vull perdre de vista, em són de gran ajuda, ja que segurament m’haguera deixar anar més del compte i amb ells faig força via i em permeten al final lluitar per fer sub 15h. (de fet la vaig clavar, ja que éra el meu pronòstic, però com deia sense "els ajuts" que ja esmentat, el temps s’haguera disparat).
En quant a la meva cursa, sortim amb en pacorobles, ultracorredor i el toni, amb tranquilitat però sense adormir-nos. Em sento còmode, tot i que això ni ha començat. Sense adonar-me’n faig via i tiro endevant, intercalo amb diferents grupets, anant fent fins a Pal, on tinc un important baixon tot pujant abans del control on t’havies de tallar les taronges. En aquest punt, arribar en pacorobles, jartigues i un altre ilustre, vikingosdu. Fins dalt el coll ja no puja tant i entre tots el coronem. El "master" de la N-Q. ha començat . Al rebost ens convertim amb un terçeto, els dos mestres i jo. Vaig bé, i els puc seguir relativament còmode, alguna peripècia pel camí, jo perdo una pila, em poso de peus dins els empedrats, i alguna parida més de pardillo i d’altres fets com el trobament amb el JTerés i altre gent. Amb el Paco a les pujades i el Josep a les baixades fem molta via, però jo mica en mica començo a justejar.
Al coll de Llúria ja vaig massa la goma i a la baixada del moli no els puc seguir per culpa d’un tap. Baixo amb un Bergadà, la baixada és dura i quan arribo al control ells marxan. Nois, moltes gràciesA partir d’ara toca buscar-se la vida. Em refaig una mica a l’avituallament, ara ja m’hi puc recrear una mica més . Fins al camí de la soleta, faig camí intercalant alguna companyia. En aquest control, decideixo enganxar-me als bergadans, que vénen del darrera. És un encert, ja que ens mantindrem fins l’arribada, tot i fent ara un ara l’altre la goma, com és normal a aquestes alçades. Quant es pot córrer encara puc donar el callo i una cosa impensable feia unes hores, les 15h., es podia fer realitat, però calia sacrificar-se encara una mica més. A Espinalbet els deixo, n’han perdut un i es queden a esperar-lo. Són les 6h.25 i puc aconseguir l’objectiu. Ja faig la resta del camí sol, però ara ja el conec de la marató, i corro el que puc. Al santuari són les 7h.08, hòstia bodi, ara no em fallis!, petita equivocació ja que la baixada és per una altra banda!, afortunadament un parell de runners em posen al camí correcte . Les escales no s’acaben mai i el pedregam em fa veure les estrelles, porto les plantes dels peus molt malmeses dels empedrats, però tot i portar recanvis prefereixo no tocar res.
Ja ho tinc, agraeixo l’asfalt….14h 57′ 02 , content com unes castanyoles, tant que estic un parell de minuts que ja no recordo que encara tinc que fitxar per última vegada! (per això a la classificació deu sortir 59′, és igual, no hi fa res). Remullada de peus al safareig, intercanvi amb el JTerés i cap a l’hotel on encara podré fer una becaineta (el cansament no m’ho permet).
A les 11h. ja som a Vic, vestit de verd, per alçar amb tota la seva majestuositat un tres i quatre de nou com deu mana. A la pobre A S S U M P T A la faig anar de bòlid!!!!
Em sap greu no haver pogut saludar a la resta d’amics, entre ells al Gran Massa, però amb la gentada que hi havia, poca gent vaig poder saludar.
Ja ho sabeu, l’any que ve us toca als de Ponent, jo ja he complert 🙄
Salut 😉
.
Bones,
Uffff quina passada, quin plaer ❗ 😈 ❗ 😈 ❗
Jo vull fer un altre km vertical, és una descarrega de patiment extrem, gust a sang, el cor a mil per hora i àcid làctic fins a límits inimaginables 😈 😈 llàstima que en 44’52” ja s’havia acabat, molt content per les sensacions viscudes però "trist" per veure que els de davant estan en un altre mónGent, ho teniu que provar segur que també us agrada.
Va fer un dia genial, amb temperatura pels llangardaixos del secà ideal, tot i que els de muntanya deien que feia calor…. 🙄
Pujada infernal al estil Cuita del Sol, com a referencia d’una pujada més coneguda.
Adalt unes vistes Pirinenques impressionants i de baixada amb el telecabina disfrutant en plan turista.
Abaix trofeus, sorteig de material i pasta-party. Això sí, no busqueu un lloc on menjar una creppe en tot el país dels pirineus perquè nosaltres a les dos i pico del matí ho vam deixar estar….aquest país fora de l’època de neu esta mort…..o nosaltres no varem trobar la festa 😥Diumenge no vaig poder quedar-me a fer la cursa de 16kms però el 26 i 27 de juliol fan a Cerler un altra prova i jo penso anar, sí o sí.
Salut
He de dir que era la meva primera cursa de muntanya i la veritat és que són curses dures de veritat. En total el recorregut era d’uns 13 km, els primers 6 o 7 de pujada i després planejant i baixant.
L’organització ha estat bé, amb algunes situacions còmiques com ara que abans de sortir s’ha desinflat l’inflable que feia de pancarta de sortida, i poc després hi ha hagut una sortida nul•la perquè se’ls ha degut disparar la pistola, imagino… Als 50 m els organitzadors han començat a cridar “pareu, pareu!”; sort que érem uns 40…
Per cert, també hem pogut gaudir de la visita d’un tal Carles Puyol, que ha fet la volta caminant.
La pujada se m’ha fet menys dura del que esperava. Al principi sí, les cames sembla que et vagin a explotar, i poc a poc es van habituant al tema. Aleshores vas regulant, ara camino, ara corro una miqueta, ara puja menys i corro una mica més, i vas fent. Fins i tot he avançat uns quants corredors.
Una vegada a dalt, amb unes vistes impressionants, comença la baixada. Estàs tota la pujada pensant “que s’acabi”, i descobreixes que la baixada és igual o més dura. Un parell de torçades lleus dels turmells, i alguns trams on una relliscada et podia fer baixar “per la via ràpida” m’han fet veure clarament que m’ho havia de prendre amb calma. Al•lucinant com baixava la gent, semblaven cabres (en el bon sentit). Quan sentia les passes d’algú al darrera m’aturava, m’apartava, una salutació i a continuar.
Després de passar la baixada més dura, la cosa ha planejat una mica més i he pogut córrer fins al final. El temps, 1h47’06’’.
Per cert, he pogut conèixer i saludar a 4 km0: Jordi, albertbo, javatorr i saltamarges (ara entenc el teu nick: després de parlar amb tu m’han dit que havies guanyat, enhorabona).En general, bona cursa que ha servit d’excusa ideal per retrobar molt gent coneguda del poble i que, una vegada recuperat, m’ha despertat el cuc de tornar-ho a provar.
Bones , recent tornat de Euskadi , nomes comentar-vos que en la pensio on vaig estar a Donosti ja tenien tot ocupat per a la marato!Llastima perque estava molt bé.Per el quie he vist esta la cosa bastant plena per aquelles dates , o sigui que si hi ha algun indecis……
Per altra banda , vaig poder passejar tranquilament per on nomes fa uns mesos disputavem la marato.Quin goig poder tornar a recordar aquell dia.
Estic convençut de que us agradara molt i ho passareu molt bé.Anims a tots!!!bon dia a tots,
vec aquest fil una mica parat des de fa uns dies
crec recordar que teníem alguna cosa pendent per aquest dissabte al matí, recordo que la darrera llista era aquesta
Homedferro
Redman
Flo
xavi19
Sergi Farre Perez
stomix
enricencara esteu a temps si algú més es vol afegir,
redman, ja ens diràs el lloc i l’hora
salut
Basquetboleros !!!
Gracies Xavi19 per reemprendre el fil. Falta decidir hora i lloc i que la gent confirmi assistencia.
Havia pensat en la emblematica pista dels instituts (si encistellem mes de dues vegades en aquells aros ja ens podrem donar per satisfets) sobre les 9 del mati (el sol apreta pero deixa respirar). Despres qui ho vulgui pot anar a fer unes series a la pista d’atletisme
Si algu sap d’algun altre lloc per anar a jugar ja ho dira, ok?
salut i cistelles !!![/b]
