S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ací us deixo l’enllaç a l’àlbum de fotografies de la Caminada de Carenes :
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157626500609279/
Aviat els cracks del web li donaran el format definitiu.
siau…
lo marrako
Ieeeeps,
Molt benvingut alexriu, ha costat, però per la bona presentació que has fet, ha valgut al pena esperar
, a partir d’ara, ja ets un km0 més….uffff…no saps pas el que has fet :blink: 
Salut company!!!!
Ieeeeps,
Gràcies Luigi, per fer-me passar una molt bona estona llegint la teva crònica i al mateix temps, recordant i visualitzant records fantàstics d’anys anteriors…ja ho crec que hi tornaré!!!!
Salut
Ieeeeps,
Doncs si albertbo, i tant que el Solsonès s’ho mereix!!!!
Després del trencament fibril·lar que vaig tenir a Terrassa el gener, ja tenia ganes de tornar a competir, i que millor, que en una cursa de muntanya amb pocs participants (una trentena),però amb un indret magnific com es el Solsonès i amb gent increible
La cursa, molt corredora en general, ens van sortir 20,5 kms per pistes i corriols, una mica trencacamens, per fer un molt bon entrenament.
Jo, content i feina feta, doncs el bessó va aguantar bastant bé i em vaig trobar força bé, encara que vaig notar un xic la inactivitat d’alguns dies.
Encantat de trobar un altre km0, Mesigual, que va fer una magnifica cursa i que, ja el veig que es tirarà a la muntanya…
Ara, continuar entrenant, la mítica Berga ja serà una altra història…:blink:
Salut i muntanya!!!!
Ja em sembla bé.
Quan de temps ha de passar per tal de que els nous deixin de ser nous? Les segones i les terceres generacions no tenen encara el dret a dir que són d’aquí? Si apliquem aquí aquest criteri, a la ciutat de Lleida hi hauria molt poca gent amb el dret de dir que són de Lleida. Consti que veig el problema del que parles, però no és una qüestió tan senzilla.
La llengua de la terra és un concepte perillós, aquesta terra ha tingut unes quantes llengües abans d’arribar a tenir la que ara diuen que és la seva i de ben segur que en tindrà moltes més. Quina és la bona?
La veritat, en clau de perspectiva històrica, no sabria dir quina és la és la bona; si trobo algú parlant llatí, euskerik o arab antic per el carrer, rés a dir. De moment, encara no m’ hi he trobat.
En tot cas, i per no dir “dolenta”, tinc clar quina es la trepitjada i quina la trepitjadora.
I també tinc clar que ens poden trepitjar més i que s’ ha de reaccionar.
No entenc el fet de trobar un nen xinés de 5 o 6 anys perdut a la Rambla d’ Aragó i no poder parlar amb ell per trobar als seus pares: no m’ entén ni en castellà!
No m’ agrada que em trepitgin ni a mi ni a la memòria dels meus avantpassats; que ja ho van ser prou i ara sembla que no es poden ni mencionar.
Es la meva opinió i sentiment personal, ni veritat absoluta ni dogma de fe.
Amb el temps, cada cop tinc més clar que he d’ actuar en conseqüència i que com a docent tinc una via per fer-ho. Amb respecte i fent-me respectar.
Rés més a dir.
Força Vida, País i Cultura.
Fantàstic reportatge!!!
Com sempre l’Aureli amb una nota de 10 sobre 10, inmortalitzant a molta gent a mes 1600 mts.
Una caminada molt maca però també bastant dura, al menys pels que no ho tenim acostumat, tot i que som de muntanya…
Tot un plaer compartitr kms. amb mireita, qui em sembla que porta molt millor que jo això de la muntanya.
L’any vinent ho tornarem a probar.
Gràcies Aureli de part d’un munt de Pallaresos.
Salut
JordiTu ho has dit Clapenya, si deu vol i els genolls ens ho permeten estarém a Templers, jo per si de cas ehm vaig apuntar tot just qunt es va obrir el plaç d’inscripció!!
Anims i fins el 19 de Juny a l’arc de sortida per la foto!!!! (aquesta vegada hi seré segur).
Hola,
aquí us deixo una nova proposta atlètica gratuïta per a totes les edats, aquest dissabte dia 7 a partir de les 11h, més info aquí
apa siau
No m’ho podia creure!!
Mig morta com anava després d’ aproximadament 25 km de dura pujada des de el Pont de Suert a Adons, mig perduda entre la boira que lentament anava planejant sobre les carenes (em sentia la prota de “Cumbres Borrascosas”), sola com un mussol, i de cop…, és un ocell, és un avió, és un cabirol, és Pedro amb la seva cabreta, és un aborigen muntanyil?…NOOOOOOOOOOOOO!! És l’Aureli amb la seva gosseta, sí, ell sol, amb la seva càmera en mà, el seu barret de palla i sense perdre’s ni un segon de la marxa.:laugh: Gràcies Aureli per un reportatge tant fantàstic i emboirat!
Quina alegria, una ànima amiga enmig de la boira, de la nada; petonets i petita conversa, i a continuar, ara sí, amb les forces i l’ànima renovats, sabent que en qualsevol racó podies trobar una cara coneguda, algú que t’animes en tan dura batalla.:woohoo:
I així va ser, ja que uns km més enllà, vora el 30, em passa com una bala en Jordi, el qual havia començat a Adons i venia amb les piles recarregades; bravo Jordi, molt bona marxa i molt bon temps; i encantada d’haver coincidit amb tu; espero puguem seguir compartint pujades i baixades.
Una marxa espectacular pel que fa a paisatges, organització i companyerisme; molt dura, duríssima, pel que fa a perfil, i a recorregut, complicada en alguns trams per trobar el camí; però contenta del temps realitzat (54 km, 9 h, 2ª noia) i d’haver-ho compartit amb tants companys (Bergua, Carmeta, Toni i companyia, i d’altres que vaig anar trobant i coneixent per carenes i valls).
Recomanable 100%.
Molt ben dit Enric, es pot dir més fort però no més clar.
Alvarfañez, per ser d’aquí, no n’hi ha prou amb ser-hi, cal sentir-ho, lo entiendes???. Per cert, per mi no cal ni que et molestis a contestar xq dono el tema per tancat que si no s’allarga molt i aborreix, però si vols obrir un fil de futbol, estaré encantat de debatre-hi, però de futbol ehhhh?? no de conspiracions,contubernis varis o d’aquells dodotis que un dia vas penjar per aquí…., ok???
Apa!!
