Marató d'Empúries 1-maig-2011

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3072
    Avatar
    Luigi
    Participant

    Diumenge, 1 de maig
    L’Escala (Alt Empordà)
    42.195 m – 3h 34min 15s
    Classificacions

    Com cada any, he intentat no faltar a la cita d’Empúries. La d’aquest 2011 en concret ha estat la més mal preparada: amb una mitjana de dues sortides setmanals (uns 30 kms) des del gener, únicament podia aspirar a acabar la distància marató i poca cosa més. De fet, fa anys que no preparo cap marató específicament i el que m’agrada és improvisar (dins d’uns límits, és clar). Per aquesta mateixa raó, un cop en cursa no m’agrada fer-la a un ritme determinat a pinyó fix, tal com manen els cànons de la distància, i opto en general per intentar anar de menys a més, o si més no, intentar doblar.

    Personalment me la imagino com un bloc de fang el qual es va modelant al llarg dels kms, traient-ne i afegint fang -oscil·lant entre el lliure albir i la necessitat, imposada per l’esforç-, cercant alguna forma interessant i sobretot, gaudint de l’experiència. Si al final del camí, a l’arribada, modestament obtenim una obra artística i estem satisfets, això ja cadascú ho decidirà amb ell mateix.

    A Empúries es va a córrer. És una marató austera i sense concessions, amb un tracte personalitzat. Tots aquests ingredients m’agraden. El detall del pot d’anxoves és molt significatiu, així com la passejada prèvia amb els manaies entre les ruïnes d’Emporion. Entrant en matèria, al principi el seguici de corredors ha anat tant lent que alguns hem passat per l’arc tres minuts més tard després de la sortida, quan la cursa ja s’havia estirat. A mi ja m’ha anat bé, intentant buscar des del primer moment un ritme agradable. El recorregut ha set calcat al de l’any passat, que estava certificat per la FCA, així que mentalment ja sabia com regular-hi.

    L’estona ha anat passant, amb bones sensacions, quan tinc la sort que l’Alina m’acompanyi uns metres durant el km.11. Poc més tard, enllaço amb en Pedro i anem xerrant distesament, cosa que ajuda a fer passar els kms. El recorregut permet creuar-se amb d’altres companys diverses vegades, fet que m’agrada molt. Passem la primera mitja al voltant d’1h 48min -molt millor del que esperava-, anem adelantant corredors i cap al km.22, fent un canvi de ritme tiro tot sol cap a endavant per intentar baixar de 3h30min. Sé que m’estic arriscant i és força agosarat, a més a més no porto la preparació adequada, però no m’hi veig fent tota la marató al mateix ritme, ho trobo ben avorrit.

    Trec fang d’un cantó, en trec d’un altra, el torno a enganxar, em vaig embrutant, vaig contemplant des de diversos angles el que va sorgint. De moment, estic content. Crec que fa goig.

    Del km.22 al km.34 vaig fent un progressiu on vaig esgarrapant segons per km, una mica com l’any passat però a un ritme una mica més lent que aleshores. De totes maneres, tinc exactament les mateixes sensacions. Arriba un moment que només em resta treure 1 minut per assolir les 3h30min -comptant seguir a un ritme de 5/km, que crec assumible- i veig clarament que ho aconseguiré. M’embarga una sensació de poder mentre noto que domino la cursa, que sóc lliure de decidir com la vaig gestionant. Ara bé, el cansament apareix subtilment i s’instal·la sense permís. Més que cansament, és un mal a les cames que va creixent. No és cap novetat, forma part d’aquest joc, però noto que m’hauré d’esforçar de valent si vull acomplir amb el crono.

    Al segon punt on havíem tornat a quedar, entre el km.34 i el 35, rebo un gel i un recuperat-ion, l’Alina m’acompanya uns altres metres, tot plegat rebo un bon subidón anímic, però ja no sóc el mateix d’abans. Mantinc el mateix ritme augmentant prou l’esforç, i ai las! m’adono que encara hauré d’esgarrapar un altre minut (els 195 m que segueixen als 42 kms…), amb els que no hi havia comptat. En definitiva, hauria d’agafar un ritme creuer de 4’40, em fan molt mal les cames i ja n’estic tip d’anar fent càlculs i mirant el fidel Casio que per altra banda, no calcula res el pobret. Si de fet avui només venia a córrer i no a complicar-me la vida!

    La forma que he obtingut, quasi definitiva, ara ja no m’agrada. La trobo forçada i gens elegant, no té gràcia. Torno a retallar fang per una banda, n’afegeixo per l’altra, ara ho ja començo a veure d’una altra manera. Mentrestant, sóc conscient que és el mateix procés de creacíó el que em fa gaudir.

    Decideixo deixar de mirar el rellotge. El mal a les cames es fa més tolerable quan redueixo el ritme. Tenia por d’algun trencament fibril·lar, però ja veig que només és la manca d’entrenament. Deslliurat del crono, m’embarga una gran sensació de llibertat i una felicitat indescriptible. Sóc feliç de ser a Empúries, de poder ser a la marató, d’estar simplement corrent. Era tant senzill!!! Ara bé, tot plegat no treu que la última mitja hora el patiment sigui present amb escreix. Per sort, mantinc el cap ben clar i vaig gaudint de tot de detalls que altres edicions m’han passat per alt. Passat el km.41 entrem al camí de ronda i puc gaudir de la cridòria final, espero amb ànsia la companyia de l’Alina i novament entrem agafats de la mà!!! Molt més que doblar, avui he tornat a repetir l’split negatiu, fent dos minuts més ràpid la segona mitja que la primera. No m’ho esperava.

    La figura ja ha quedat modelada. No és pas com me l’havia imaginada. Potser es podria millorar, o potser no. Qui sap. El que tinc clar és que estic molt satisfet del resultat. He decidit que modestament li faré arribar com un present a la Lídia, que sempre m’ha recolzat, sobretot als moments dolents. I també els bons.

    #30780
    Avatar
    cargol
    Participant

    Bona crònica i dura marató Luigi
    Ets un gran esculptor.
    Ens veiem a la cursa de la Policía?
    Salut i milles.
    Abel

    #30781
    Avatar
    Luigi
    Participant

    Gràcies cargol. Sobre la Cursa de Policia, encara no tinc massa clar què faré aquell cap de setmana. Potser per fer un bon 10.000 m’espero a Templers B)

    #30790
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeeps,

    Gràcies Luigi, per fer-me passar una molt bona estona llegint la teva crònica i al mateix temps, recordant i visualitzant records fantàstics d’anys anteriors…ja ho crec que hi tornaré!!!! ;)

    Salut

S'està mostrant 4 entrades - de la 1 a la 4 (d'un total de 4)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.