S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Una organització molt atenta. Circuit auster i sense concessions
A Empúries es ve a córrer :kiss:Per la meva banda, amb dues sortides setmanals des del gener i una mitjana al voltant de 30 km a la setmana, he començat molt prudent. Al pas per la mitja (1h 48min) he apretat per intentar baixar de 3h 30min però he notat la manca d’entrenament… cap problema! perquè al final he doblat (negative split, que diuen), guanyant dos minuts a la primera mitja, patint el necessari per acabar molt satisfet en 3h 34min
I després banyet al mar, com cal!
Gràcies als animadors, pocs però efectius
Un tal Gardenyes ha fet 2h 44min :blink:
Bon dia,
Recordatori:
Socis km0 Ponent, inscripció a Templers 4 euros
O sia,
Aquells socis que no hagueu renovat per oblit…:angry:
Si algú vol fer el pas i associar-se, ara és un bon moment, 20 euros anuals i ajudem entre tots aguantar aquest web, i fem colla.
Salut a tots
km0
By Keds ha escrit:
Quote:Hola Km0’s.….per la meva banda ja m’he buscat un nou objectiu…
Aquí el teniu.
http://www.orbea.com/es-es/monegros2011/
Si a algú li pot interessar….ja sap on sóc.
Salutacions & Monegros.
Efectivament, ja fa més de dos mesos vaig penjar aquest escrit amb aquesta foto per anunciar un repte personal….
Doncs bé, ahir, dissabte 30 d’Abril, va ser el gran dia i em plau molt dir-vos que el repte en qüestió va ser assolit, no sense patir algunes dificultats.
Ahir, a un racó dels Monegros, més de 3.000 bikers (btt), van gaudir del gran espectacle que és aquest territori tan peculiar.
La cursa de 119 kms va anar força bé i estic molt content del resultat final, tot i que durant uns 30 llargs kms vaig patir una mica per culpa d’uns estranys dolors als dits dels peus :blink: que pràcticament no em deixaven pedalar amb comoditat i s’acabaven fent realment insuportables.
Afortunadament ho vaig superar i vaig poder finalitzar la “gesta” amb força dignitat.
Llàstima de no tenir a la vora a “Lo Marrako” per poder capturar la màgia dels llocs per on varem passar i de la cursa en general….com per exemple al km 90, ja molt cansat tothom, iniciant el Sol el seu camí cap a la seva posta, enmig d’un mar de pols, veient les bicicletes aixecant núvols d’aquest pols que el suau vent aixecava lentament per sobre la línia de l’horitzó…. Uff!, encara se’m posa la pell de gallina ara només recordar-ho.
En fi, Monegros ja és història i ara el que cal és buscar…nous objectius ??
Salutacions.
Una foto pot dir molt. Felicitats!
Parles d’ objectius. Per?
Jo tinc una paraula definitoria, que és el resum-objectiu-mitjà-intenció…
I ho faig sol i amb vosaltres. Gràcies.
GAUDIR
Diumenge, 1 de maig
L’Escala (Alt Empordà)
42.195 m – 3h 34min 15s
ClassificacionsCom cada any, he intentat no faltar a la cita d’Empúries. La d’aquest 2011 en concret ha estat la més mal preparada: amb una mitjana de dues sortides setmanals (uns 30 kms) des del gener, únicament podia aspirar a acabar la distància marató i poca cosa més. De fet, fa anys que no preparo cap marató específicament i el que m’agrada és improvisar (dins d’uns límits, és clar). Per aquesta mateixa raó, un cop en cursa no m’agrada fer-la a un ritme determinat a pinyó fix, tal com manen els cànons de la distància, i opto en general per intentar anar de menys a més, o si més no, intentar doblar.
Personalment me la imagino com un bloc de fang el qual es va modelant al llarg dels kms, traient-ne i afegint fang -oscil·lant entre el lliure albir i la necessitat, imposada per l’esforç-, cercant alguna forma interessant i sobretot, gaudint de l’experiència. Si al final del camí, a l’arribada, modestament obtenim una obra artística i estem satisfets, això ja cadascú ho decidirà amb ell mateix.
A Empúries es va a córrer. És una marató austera i sense concessions, amb un tracte personalitzat. Tots aquests ingredients m’agraden. El detall del pot d’anxoves és molt significatiu, així com la passejada prèvia amb els manaies entre les ruïnes d’Emporion. Entrant en matèria, al principi el seguici de corredors ha anat tant lent que alguns hem passat per l’arc tres minuts més tard després de la sortida, quan la cursa ja s’havia estirat. A mi ja m’ha anat bé, intentant buscar des del primer moment un ritme agradable. El recorregut ha set calcat al de l’any passat, que estava certificat per la FCA, així que mentalment ja sabia com regular-hi.
L’estona ha anat passant, amb bones sensacions, quan tinc la sort que l’Alina m’acompanyi uns metres durant el km.11. Poc més tard, enllaço amb en Pedro i anem xerrant distesament, cosa que ajuda a fer passar els kms. El recorregut permet creuar-se amb d’altres companys diverses vegades, fet que m’agrada molt. Passem la primera mitja al voltant d’1h 48min -molt millor del que esperava-, anem adelantant corredors i cap al km.22, fent un canvi de ritme tiro tot sol cap a endavant per intentar baixar de 3h30min. Sé que m’estic arriscant i és força agosarat, a més a més no porto la preparació adequada, però no m’hi veig fent tota la marató al mateix ritme, ho trobo ben avorrit.
Trec fang d’un cantó, en trec d’un altra, el torno a enganxar, em vaig embrutant, vaig contemplant des de diversos angles el que va sorgint. De moment, estic content. Crec que fa goig.
Del km.22 al km.34 vaig fent un progressiu on vaig esgarrapant segons per km, una mica com l’any passat però a un ritme una mica més lent que aleshores. De totes maneres, tinc exactament les mateixes sensacions. Arriba un moment que només em resta treure 1 minut per assolir les 3h30min -comptant seguir a un ritme de 5/km, que crec assumible- i veig clarament que ho aconseguiré. M’embarga una sensació de poder mentre noto que domino la cursa, que sóc lliure de decidir com la vaig gestionant. Ara bé, el cansament apareix subtilment i s’instal·la sense permís. Més que cansament, és un mal a les cames que va creixent. No és cap novetat, forma part d’aquest joc, però noto que m’hauré d’esforçar de valent si vull acomplir amb el crono.
Al segon punt on havíem tornat a quedar, entre el km.34 i el 35, rebo un gel i un recuperat-ion, l’Alina m’acompanya uns altres metres, tot plegat rebo un bon subidón anímic, però ja no sóc el mateix d’abans. Mantinc el mateix ritme augmentant prou l’esforç, i ai las! m’adono que encara hauré d’esgarrapar un altre minut (els 195 m que segueixen als 42 kms…), amb els que no hi havia comptat. En definitiva, hauria d’agafar un ritme creuer de 4’40, em fan molt mal les cames i ja n’estic tip d’anar fent càlculs i mirant el fidel Casio que per altra banda, no calcula res el pobret. Si de fet avui només venia a córrer i no a complicar-me la vida!
La forma que he obtingut, quasi definitiva, ara ja no m’agrada. La trobo forçada i gens elegant, no té gràcia. Torno a retallar fang per una banda, n’afegeixo per l’altra, ara ho ja començo a veure d’una altra manera. Mentrestant, sóc conscient que és el mateix procés de creacíó el que em fa gaudir.
Decideixo deixar de mirar el rellotge. El mal a les cames es fa més tolerable quan redueixo el ritme. Tenia por d’algun trencament fibril·lar, però ja veig que només és la manca d’entrenament. Deslliurat del crono, m’embarga una gran sensació de llibertat i una felicitat indescriptible. Sóc feliç de ser a Empúries, de poder ser a la marató, d’estar simplement corrent. Era tant senzill!!! Ara bé, tot plegat no treu que la última mitja hora el patiment sigui present amb escreix. Per sort, mantinc el cap ben clar i vaig gaudint de tot de detalls que altres edicions m’han passat per alt. Passat el km.41 entrem al camí de ronda i puc gaudir de la cridòria final, espero amb ànsia la companyia de l’Alina i novament entrem agafats de la mà!!! Molt més que doblar, avui he tornat a repetir l’split negatiu, fent dos minuts més ràpid la segona mitja que la primera. No m’ho esperava.
La figura ja ha quedat modelada. No és pas com me l’havia imaginada. Potser es podria millorar, o potser no. Qui sap. El que tinc clar és que estic molt satisfet del resultat. He decidit que modestament li faré arribar com un present a la Lídia, que sempre m’ha recolzat, sobretot als moments dolents. I també els bons.
Bona crònica i dura marató Luigi
Ets un gran esculptor.
Ens veiem a la cursa de la Policía?
Salut i milles.
AbelGràcies cargol. Sobre la Cursa de Policia, encara no tinc massa clar què faré aquell cap de setmana. Potser per fer un bon 10.000 m’espero a Templers
Ostres! Això no pot ser!
Han fet anar la llengua de la immensa majoria dels habitants de la ciutat:S :S .
Com es pot permetre semejante desatino?
Ja no sóc independent
Hola a tothom.
Tot seguint la tradició del fòrum km0, alguns ja em vàreu conèixer a la sortideta d´ahir al matí, aquí teniu la meva presentació.
Em dic Alex, tinc 40 anys i sóc nascut i visc a Lleida.
He llegit moltes de les vostres presentacions, n’hi ha una bona pila, i us vull dir a tots que ha estat un plaer gaudir de tots els vostres pensaments, experiències i sensacions. Com d’orgullossos n’esteu tots i cada un de vosaltres de pertànyer a aquesta família!!!El perquè d’aquest esport…. certament no ho se. Recordo aquell moment que fa dos anys em va portar a renovar aquelles velles bambes que feia temps que no veien la llum.
De sobte vaig començar….un dia, i un altre, i un altre. Anava superant petits reptes.
Córrer em feia sentir bé viu, ple d’engergia i pensaments positius.
Córrer sabem que exigeix sacrifici i esforç personal, experimentar dolor, fatiga, desànim, fred, sed, …… al superar-ho… és quan la satisfacció esdevé plena. No cal millorar cap marca, ni batre cap rècord cada cop que correm ja ho fem. Ho fem per nosaltres.Esperonat per en Bru i el meu cunyat en Carles (clapenya) m’he incorporat fa poc a Km0,i per tant a les pròximes curses diré “Ja no sóc independent.”
Salut i km´s companys!!!!
Alex
CUNYAAAAAAAUUUUUUU !!!!!!
Sí senyor!!!! Benvingut.
Deixeu-me dir-vos a tots que aquest que veieu a la foto és una autèntica màquina, i no només de córrer, però tot això ja ho anireu descobrint vosaltres mateixos…. (suposo que ja sabeu que la foto de la que parlo és la de alexriu, ja que la meva és la de un modest “lentorro”)
Ah, i també té una germana que és un encant …. però ho sento, ja està ocupada.:kiss:Per cert, qui és l’home de blanc amb pantalonets negres que està al teu costat en la foto? :laugh: :laugh:
Jacques, benvingut. Jo també sóc dels nouvinguts de fa poc i també amb problemes als genolls, però ens retrobarem a Templers, si Déu vol…
ENHORABONA BYKEDS!!!!
M’alegro que disfrutessis del teu repte, que de pas sigui dit no era gens fàcil.
Ja ens informaras de quin és el següent de la llista.Salut
Atenció:
Enguany, dos preus, no ho deixeu pel final.
Preus
Fins al 31 de maig:
Inscripció amb xip propi: 9 euros
Inscripció sense xip: 11 euros
Inscripció amb compra de xip: 19 euros
Inscripció socis Km0: 4 eurosA partir de l’1 de juny:
Inscripció amb xip propi: 12 euros
Inscripció sense xip: 14 euros
Inscripció amb compra de xip: 22 euros
Inscripció socis Km0: 4 eurosAu, avisats!
No puc estar més d’ acord. Aquest desatino de que la majoria de los habitantes de la ciudad parli la llengua que no es la de la terra, s’ ha de solucionar amb mesures més contundents que les que fins ara s’ han fet anar. Tolerants si. Sotmesos no.
A veure si els nous espavilen i aconsegueixen una mica del respecte que la cultura de la terra que trepitgem quan sortim a córrer mereix.
Ànims, terra dels campanars veïns.
