S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
SEREM MOLTÍSSIMS ESTEFI, JA HO VEUREU. L’oportunitat de conquerir el castell dels Templers i els carrers de la ciutat no es té cada dia.
Salut
(text sense accents)
Companys,
Encara em queda alguna neurona que no esta ocupada amb la Marato del diumenge. Molt d´exit a tothom a la mitja de Lleida. Amb les llebres que porteu, casi m´agafen ganes de quedarme a casa per millorar marca 😉
(text sense accents)
Montoliu,
La Puerta del Sol! I mira que mai no he anat a menjar-me el raim la nit de cap d´any. I el que ens quedara encara quan passem per alla!!
A canvi, per compensar l´animacio de la Puerta del Sol, del km 36 al 38 anirem per la tapia del cementiri de La Almudena (el mes gran de Madrid), per si t´agafen pensaments negatius.
Hola a todos
El agua de sabi parece que enfrío mis animos "fondísticos", y desde entonces llevo unos días en que salgo bastante poco. Esta mañana he pensado que esto no puede ser y me he inscrito in extremis para el domingo.
Mi estrategia: correr cómodo y a ver que sale. Por allí nos veremos. Con permiso me uno a la lista:
– Rafamelero
– Crit
– Bru
– Madjoker
– Victor17
– Neus (i marit)
– Roma34
– Caragol
– Karri
– Sed
– Homedferro
– BaldatoVaya horas, me voy a descansar que si no ya verás lo que saldrá…
Mucha suerte a los que correis y a los que organizais. Que el domingo sea un día de recoger el fruto de vuestros esfuerzos.
No has de patir pel final en pujada, rafamelero, no serà tant dura, ni de bon tros, com la de la pujada a la Seu Vella. Aquesta serà molt més gradual. No hi haurà percentatges de pendent tant alts.
Salut
Salut companys,
Moltes vegades un col-lega d’entrenaments i bon amic em retreu que sempre sortim amb les cartes amagades i propòsits camuflats darrera els plantejaments de cada cursa.
Em fa especial il-lusió aquesta cursa perquè no recordo pas exactament quina va ser l’última mitja que vaig fer, podria ser Mollerussa el 2005. Cert que des de llavors n’he fet vàries de 10 km. No tinc referències recents i és un petit problema.
Bé, com m’agradaria baixar d’1:40:00 primer havia pensat passar els parcials de 5 km sobre 24:00, sobretot els dos primers i intentat rebaixar una mica els altres dos, perquè sinó és així, és obvi que això et deixa al 20 amb 1:36:00, impossible d’assolir a l’últim km i els metres d’afegit amb 4 minuts.
La solució per anar més lliure de cabòries durant la cursa, encara que de vegades prou ajuden a entretenir-se, és anar els parcials de 5 km a 23:30, que et puguin deixar al 20 amb 1:34:00, amb 6 minutets de marge pel darrer km i 97 m extra.
Abans, amb el ritme en tenia prou per saber més o menys si anava prou bé o no, no m’agrada ser esclau del crono i anar control-lant cada km si es va segons el previst. Per mi això no et deixa gaudir de la cursa -encara que respecto, evindentment, totes les diferents opinions que hi pugui haver-. Estar pendent de cada km vol dir intentar processar informacions desvirtuades pel circuit, aquell km de lleugera baixada el fas més ràpid, aquell de pujada més lent, però el que compta és el global. No m’agrada fer passar el pc per aquests comptes de tobogans temporals.
Demà només miraré de tant en tant de no passar de 165 pulsacions, mantenir entre 160-165 que per mí és un ritme còmode fins el 10. Crec que n’hi hauria d’haver prou per assolir el 23:30/47:00. Tampoc abans, i no parlo de massa temps, tenia pulsòmetre i no passava res.
Què pot passar? que no ho assoleixi, no m’estiraré els cabells -entre altres coses perquè els porto tant curts que no me’ls puc agafar-. Potser no vaig afinant tant com voldria. A hidratar-se, i si no hi ha impediments físics, el calendari n’està farcit de curses per intentar millorar i sinó és que la bèstia no dóna més, i ben bé ja diuen que "qui fa el que pot no està obligat a més".
Si va bé, tampoc és per tirar coets, un pas més fet en el camí……fins la propera. Perdó, ho he dit malament, tant si va prou bé com volíem o no, sempre és un pas fins la propera. Ja us ho explicaré.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Sembla que les properes setmanes, començant per aquesta, tindrem l’oportunitat de gaudir d’unes quantes curses i mesurar una mica com estem de forces. Us parlaré d’unes quantes circumtàncies de cursa que es solen donar, podríem dir que són premises que no es compleixen sempre, però quasi.
Si l’entrenament i l’estat de forma generen unes expectatives de fer bona marca i la participació és molt nombrosa, no val a badar a la sortida. No ens podem estar fent la tertúlia al darrera i després de la sortida anar saltejant companys com un esperitat, fer canvis de ritme i quedar-se en algun embús, tornar a fer canvis de ritme i fer una despesa d’energies important fins que trobem el nostre espai. Per sort, aquesta circumstància no es dona a cap de les curses de Lleida, així que tranquils.
Un cop llençada la cursa sempre és important trobar un grup que marxi ajustat al ritme que nosaltres volem portar, o un pelet més. Però només un pelet, perquè si intentem mantenir-nos en un grup que a priori només ens treu uns pocs metres cada km i nosaltres hem de forçar una mica la màquina, després d’uns pocs kms ens haurà fos. A les curses de 10 km no és un problema massa gran, aviat arribem, ni que sigui treient un pam de llengua, a la mitja marató o distàncies superiors és una autèntica putada, quan passa això podem estar als voltants de l’equador de la prova i enlloc de disfrutar el nostre cos només ens envia SOS.
Durant el transcurs de la prova hi ha moviments que la fan més dinàmica, ens passen corredors, en passem nosaltres, compartim kms… quan arribem còmodes de ritme, velocitat de creuer, a altres corredors als quals veiem que els anem menjant terreny sense esforçar-nos massa, sempre n’hi ha algun que ens sorprén fent un canvi i s’allunya uns metres, normalment pocs i en no massa temps el tornem a agafar. Potser farà una altra estrebada, tant se val, és difícil que en faci més de dues, màxim 3, està condemnat a quedar-se endarrera. Tot són maneres de córrer, cadascú escull la seva.
De la mateixa manera si algun company ens és referència als últims kms i l’esforç que hem de fer es màxim per reduir cada metre i només aconseguim retallar molt poquet amb gran exigència i entrega, segurament quan l’igualem en aquells darrers metres de la prova si se’n dona compte i té ganes de disputar la posició tindrà un canvi al que no podrem respondre. Tant se val si quedem davant o darrera, ens haurà ajudat a esforçar-nos i tenir un millor registre.
Si busquem millorar registres no en tindrem prou amb entrenar bé, a la cursa haurem d’apretar les dents, i potser ens faran mal les cames, i el patiment ens demanarà afluixar, però les millores vindran segons la capacitat que tinguem d’entregar-nos a fons. Progressar sense despentinar-se aquí no existeix. Cadascú sabrà trobar si li compensa prou apretar tant o no. Moltes vegades la capacitat de sacrifici és determinant per obtenir resultats. Entre moltes altres coses, perquè tothom es pot fer el corredor a mida que vol, és així de gratificant aquest esport, ja en seguirem parlant.
Una abraçada a tots.
