S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-
lefoxParticipantBones companys:
Per mi l’història comença el mateix moment que es publicita que es farà una marató a Tarragona. Havent corregut a Barcelona, Madrid, València, com no havía de córrer una que fan a 7 kms de casa?. La primera oficial que es fa a Tarragona.
Sense cap objectiu, ni pretensions, (la mmp València 2010, febrer 3h25m37s), però el recorregut me’l conec com el palmell de la mà, vaig sortir davant la llebre de 3:30, ja m’atraparan…..Tot i que la preparació no va ser l’idònia, però el fons físic, més – el vaig mantenint, vaig anar a un ritme molt constant, entre 23:50 i 24:50 el 5000, al final 3:25:49, a 4:52, lloc 129. Molt més que satisfet, i sense cap problema físic, bé això no és cert del tot, caminant amb dificultat fins avui, malgrat anar, de tornada cap a casa, a la platja La Pineda i caminar dins l’aigua per la cintura uns 15 minuts. Diuen que va molt bé l’aigua freda a les cames, però nois, això és una marató, no un passeig !!!
Al final tanco l’any, amb 3 maratons, uff!!
Que recordi vaig pogué saludar en cursa a Jordi i Abel, però hi havia moltíssimes samarretes km0.
Els que vingueu, ens veiem a la mitja de Tarragona, o novament el mes que ve, a Salou.Siau,
Quim-ImmaParticipantNosaltres ens hi volem inscriure, però voldriem fer un equip de 3. Si algú es vol apuntar amb nosaltres, genial!
O bé, encara millor: si podem fer més d’un equip del Km0, serà més divertit!
Som-hi a Valls!
LuigiParticipantUn relat molt agradable!
M’ha recordat la prosa de Robert Walser, un autor que m’agrada molt
floParticipantJa està, la quarta marató al sac.
Segurament la de diumenge va ser la marató on he patit més de totes. Està clar que en aquesta cursa no es pot fer el ruc, 42 quilòmetres són molts i cal aprendre a mesurar i a regular bé les forces. No hi arribava en les millors condicions per afrontar la cursa molt alegrement, però com sempre, l’ambició pot a la raó i al final ho vaig pagar.
Sortim de Lleida a les 6.45 del matí amb l’Arnau, l’Albert, el Roger i jo. La baixada va ser animada, xerrant, bromejant sobre la cursa, planificant ritmes… Després d’algun petit problema trobem el lloc de la sortida. Ens canviem, escalfem malament com sempre, i a les 9.00 sortim.
Amb l’Arnau marquem un ritme de 4’20” de bon principi, una mica més ràpid del planificat inicialment, però anem còmodes. Ens mantenim estables i la mitja la passem en 1h32’49”. La veritat és que la cursa és molt plana, però té el handicap de què et trobes molt sol perquè gairebé no hi ha gent animant. Els avituallaments són abundants i l’atenció als atletes està molt bé.
Cap al quilòmetre 25 comentem amb l’Arnau de regular una mica i ens fiquem a 4’25”. Començo a patir que “l’home del martell” em visitarà aviat… Dit i fet, cap al 32 em començo a trobar malament. Li comento a l’Arnau que intentaré aguantar-lo fins al 35, i que després el deixaré. Al 35 em despenjo i comença l’agonia. En un avituallament al 37 paro i menjo una mica de plàtan. Torno a arrencar, molt lent i amb molt mal de cames. Arriba el Roger, que ha fet una cursa espectacular, i passa sense cap problema. Entre el 40 i el 41 torno a parar. Finalment, veig l’arribada. L’Arnau (que ha fet marca personal, enhorabona!) em ve a rebre uns metres abans i encara té forces per acompanyar-me una mica (tot un detall, moltes gràcies!). Al final, 3h13’29”.
Em trobo malament, em fa mal la panxa i estic una mica marejat. La gent va arribant; l’Albert també fa una gran cursa. Mentre parlem una mica m’assec a terra. Probablement estic una mica deshidratat. De camí cap al punt on tenim les bosses torno a parar i m’estiro mentre l’Albert m’aixeca les cames. Arribem a les bosses i saludem als molts companys de Lleida. En general la gent està contenta. Vull fer una menció especial per l’Antonio, que va aconseguir el “sub3h”, enhorabona crack!
Durant tot el viatge de tornada vaig bevent aigua i poc a poc em vaig recuperant. Com us podeu imaginar, aquest no va ser tan animat com l’anada.
Reflexionant una vegada feta la cursa, crec que em vaig equivocar d’estratègia. Hauria d’haver sortir més lent, a 4’40” o 4’45”, no portava un bon entrenament per aguantar el ritme de 4’20”. Però en fi, de tot s’aprèn.
Diumenge al migdia no volia saber res de curses ni de maratons. Dilluns em feien mal els genolls, però ja pensava en quan tornaria a entrenar. Dimarts començava a planificar la següent marató. No anem bé…
Artur42ParticipantOstres si ens enrecorden, Luigi!!!! Si fins i tot ens vam emportar una mica de neu per donar color :laugh: … I quines marques!!!!!!!!!!!:ohmy:
PititParticipantEts un crack Flo… a molts ens agradaria poder anar còmodes en els ritmes en que et mous, i malauradament no podem…
Un mal dia, de fet diré, un mal final de marató el té tothom… “recordem Empúries a Homedferro…”Ànims i a per la propera…
Però abans una mica de turrons eh… jejeje!!
ArnauParticipantflo ha escrit:
Quote:Amb l’Arnau marquem un ritme de 4’20” de bon principi, una mica més ràpid del planificat inicialment, però anem còmodesArnau? Qui es l’Arnau?
:laugh:Com diu en Pitit, ets un crack Flo
Salut i kms
ÁlvaroParticipantLliçons de biomecànica en carn pròpia:( .
Sotmeto als experts les meves experiències per tal de rebre la crítica corresponent.
Ja vaig explicar que jugant una pachanguita de futbol amb els pares del cole del meu fill m’havia fet un esquinç al turmell. Un cop recuperat d’aquesta lesió, vaig tornar i ara ha estat un trencament fibrilar al bessó. De tot això he après una mica de biomecànica.
La primera vegada portava sabatilles de córrer amb bona amortiguació i control de pronació. Sabatilles que no estan dissenyades per frenar bruscament, girar o desplaçar-se lateralment. A més a més, el taló elevat fa que el torçament del turmell sigui més probable i més greu, cas de produir-se. Resultat? Esquinç.
La segona vegada, després d’haver arribat a la conclusió de que la primera elecció de sabatilles havia estat incorrecta, em vaig fer amb unes de futbol sala. Taló pla, sense amortiguació i sense control de pronació. Afegim en això la superfície de formigó, el múscul no acostumat en aquest exercici i un peu bastant pronador (encara que portés plantilles). Tot això ens dona risc de sobrecàrrega al bessó o al tendó d’aquiles. Resultat? Trencament fibrilar al bessó.
Dues vegades que he anat a jugar i dues lesions. La lliçó que he après aquesta vegada és que potser ni els meus peus ni la meva edat són els més adients per jugar a futbol sala. Ja he anunciat la meva retirada als companys de pachanga.
Dos mesos aturat:( .
Tot això em referma en la visió que m’estava formant abans de que el futbol es creués a la meva vida: sortir a córrer tranquil·lament, quan pugui, i fer quantitat i no qualitat, sense objectius concrets, sense plans, sense ritmes, sense dates. Si un dia encaixa una cursa, la farem i si no, no en farem cap. Això no inclou, evidentment, la San Silvestre Vallecana
, que la farem amb crosses, si cal.
floParticipantEp, aquí de cracks n’hi ha molts. Fins i tot diria més, tothom que s’atreveix a estar a la línia de sortida d’una marató ja es pot considerar crack!! I a la línia de sortida d’una mitja, també! I fins i tot a una de 10!!!
:laugh: :laugh:Ara, companys i amics com els que podeu trobar en aquest fòrum, pocs, ben pocs.

By KedsParticipantHola Km0’s.
By Keds ha escrit:
Quote:Per cert, tinc la sensació que demà serà….
UN DIA HISTÒRIC AL KM0 PONENT !!!!I no anava gens errat…
Tota la representació Km0 Ponent va fer una cursa espectacularment bona com ho indiquen clarament els resultats i tot el que ens expliqueu a les cròniques…..ENHORABONA A TOTS !!
flo ha escrit:
Quote:Segurament la de diumenge va ser la marató on he patit més de totes. Està clar que en aquesta cursa no es pot fer el ruc, 42 quilòmetres són molts i cal aprendre a mesurar i a regular bé les forces. No hi arribava en les millors condicions per afrontar la cursa molt alegrement, però com sempre, l’ambició pot a la raó i al final ho vaig pagar.Benvolgut Flo.
Malgrat el patiment que descrius a la teva crònica….la teva marató i la teva marca no pot ser considerada cap decepció i molt menys cap fracàs. Ja voldríem la immensa majoria de corredors del món atansar-nos, ni que fos una mica de lluny, a les teves marques maratonianes…
Ets jove, tens un bon físic (en el sentit “runnig-aerodinàmic” je-je), t’agrada córrer i t’agrada entrenar intensament….estic segur que molt aviat aconseguiràs polvoritzar la teva marca en aquesta distància tal com em sembla que ja estàs fent en totes les altres…Ah!…també aprofito per reclamar les cròniques que encara falten….Som-hi !!
Salutacions.
ArnauParticipantAbsolutament d’acord amb en by keds.
Salut i kms
cargolParticipantFlo cada marató es diferent i son tants els factors que poder variar la marca … Sub 3’15 es un temps excel.lent i sou un grupet que de continuar així esteu en progressió i de ben segur que l’bsesió del sub 3h arribarà ben aviat.
Com diu el “mestre” Bykedsque es un pou de sabiduría i seny, l’important es acabar-la, jo tinc una diferència entre la millor i la pitjor de 37’i ben content de haver finalitzar.
Salut i milles.
Abel
cargolParticipantHola companys:
Encara recuperant-se de la darrera i ja pensant en la següent.
Sevilla tuvo que ser …
Perque es una de les “grans” i més antigues del territori espanyol, coneixer els seus barris i creuar el Guadarquivir.
Si tot va bé, aniré acompanyat de les meves filles.
Ja estic inscrit (20 Euros fins el 31/01/2011)), més endevant ja veurem com anem (tren o avió) i on ens quedem a dormir.
Hi ha un altra Km 0 que ja fa díes que està apuntat, a veure si al obrir aquest fil ens ho díu.
Aixó vol dir que dilluns 22 comença de nou el pla d’entreno de 12 setmanes.
Salut i milles per Andalusía.
Abel
cargolParticipantHola companys:
Us proposo per aquest diumenge una sortida per tots aquells que no aneu a fer la volta a l’estany d’Ivars i esteu mig lessionats o recuperant-vos de les passades curses.
L’idea es fer 30’/45’/60′ molt suaus per terreny tou i pla, com podía ser el riu i La Mitjana.
Si algí si apunta …
Diumenge 14 a les 9 a lo mirador.
Salut i milles.
Abel
cargolParticipant -
AutorEntrades