I Marato de la Costa Daurada
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Hola companys/es,
Feia un any que no corria una marato i suposo que per aquest motiu en tenia força ganes. Be, ganes fins al quilometre 37, moment en que se’n van passar de cop.
Vaig arribar al dia amb bones sensacions, conscient que les curses anteriors havien anat be i que la preparacio, a grans trets, era bona. Per sort no vaig patir nervis fins a quarts de vuit del mati, moment en que el meu estomac va començar a notar aquelles pessigolles. No obstant, saber que correria amb en Flo em tranquil.litzava molt.
Amb alguna que altra imprudencia al cotxe d’en Pitit, arribem a lloc. Es moment de preparar-se a consciencia i sobretot, sobretot, visitar els fantastics WC’s de l’hotel de Port Aventura. Entre els nervis i els dos dies de dieta a base d’hidrats de carboni, tinc una bola a l’estomac que requereix urgentment ser evacuada. Perdoneu aquest detall pero tinc una obsessio amb aquest tema i per mi es absolutament imprescindible sortir a correr buit, ja m’enteneu.
Ens comencem a trobar tota la familia de Km0’s i abans d’escalfar ens fem les fotos pertinents. A partir de llavors comença lo bo.
Sortim en grup pero de seguida en Flo i jo ens posem al ritme que tenim decidit correr. Els primers kms surten una mica mes rapids, coincidint que estem frescs i que el terreny es favorable, pero a poc a poc anem trobant el ritme.
Trobem un grup de 4-5 corredors i decidim enganxar-nos perque anem practicament a un ritme igual. Es una bona manera de despreocupar-se del rellotge i deixar-se portar. A partir de la mitja el grup es desintegra pero en Flo i jo seguim junts. Que be! Passem la meitat de la cursa una mica per sota del previst i el temor es si ho pagarem al final. Pero decidim seguir amb un ritme que ens resulta comode i no preocupar-nos, el que sigui, sera.
Ens anem creuant amb molts Km0’s i em fa il.lusio perque ens animen amb força. Jo nomes els puc correspondre aixecant el dit polze en senyal de victoria. M’agradaria cridar-los a tots pero cada vegada que ho faig m’agafa “flato”, aixi que decideixo saludar-los. Em sap greu companys.
Arribem al punt fatidic de la marato. Cap alla al km 33 en Flo em diu que em seguira fins al 35 i que despres em deixara anar. Que? Com? Pero si ets tu el que em porta a mi! Em diu que no aguantara el ritme que portem gaire estona mes. Pero jo no vull perdre al meu company, vull acabar amb ell… pero de seguida entenc que no podra ser. Em sap realment greu i sense dir res li xoco la ma. Aprofito per dir que va ser un autentic plaer correr durant tants kms amb una persona tan gran com en Flo. D’aqui uns anys quan recordi aquesta marato no m’oblidare d’aixo. Gracies !!!
Sol com un mussol arribo al km 37. Estic cansat i tinc ganes d’arribar. Pero encara falten 5 kms. No se quin temps porto i en aquests moments m’importa ben poc. Veig de lluny a elMuro i la seva referencia sera clau per no afluixar excessivament el ritme, que ja comença a decaure progressivament. Em proposo mantenir la distancia amb ell pero m’adono que a poc a poc aquesta es va retallant. Vols dir que arribaras fins a ell?
A poc mes d’un km pel final aconsegueixo contactar amb elMuro. Quina il.lusio em fa trobar-me’l, pero em comenta que esta patint rampes. Es admirable la capacitat de patiment que te aquest home! No s’atura i em diu que avanci, que puc anar mes rapid. Ni parlar-ne! Per a mi sera un honor poder entrar amb aquest super crack. Junts passem la linia d’arribada i en acabar ens fem una forta abraçada. Aixo ja s’ha acabat!
Vull felicitar a tots els companys que van correr la marato i que van saber patir fins al final. Tambe unes paraules d’anim al by keds i Artur perque despres de preparar tota la marato es van quedar a les portes de correr-la. Per ells tambe es aquesta victoria.
Com sempre agrair el suport dels meus pares i amics, perque sense ells no seria el mateix. Donar tambe les gracies a tots els companys d’entrenaments perque preparar una marato amb vosaltres fa les coses molt mes facils. Finalment vull dedicar aquesta marato a la Eva.
Salut i kms
Em toca, no podré superar el relat del Redman, però explicaré com ho vaig viure jo.
Sortim de Lleida animats, Redman, Flo i Albert Nogués, cadascun explica la seva estratègia, ritme que intentarà portar, companyia, anècdotes en altres curses… jo ja els ho deixo clar: tenia clar que seria la primera marató que competiria, mai ho havia fet excepte la primera, però a les altres sols les anava a fer, aquest cop tenia clar que aniria a per temps. Objectiu anar a 4:30, i estic mentalitzat que aniré sol.
Arribem després d’algun tomb per algun hotel de port-aventura que no tocava, la infracció de tràfic és fictícia (hi ha mossos entre els runners que llegiran això, jeje).
Saludem altres km0, tothom està animat i amb bona cara, gels, vaselines, estratègies,… Homedferro, Sime, Carlos, Ton, Molins, Xavi19, Codony,… tot fantàstic excepte el xip, quin conyàs, o jo que sóc poca traça.. :blush: :dry: :laugh:Comencem, i tal com creia, sol des del primer km. Em trobo bé i la idea és anar una mica per sota dels 4:30 al km, i me’n vaig sortint. Els kms van caient, em ralla una mica la recta i el fet d’anar sol no ajuda, però vaig fent, tinc al cap arribar a la mitja “fresc”… recta i més recta, vaig veient els color llampant del Flo i Redman que m’ajuda a veure que no els tinc tant lluny. Gir, ens anem creuant, saludo Molins que va com un tiro i els cracks del meu cotxe, i després Xavi19, Amata, Albert Nogués,…
Mitja, no estic malament, segueixo per sota, 4:24 de mitja, vaig rutllant… tot i que les cames em donen algun síntoma de que porto algun que altre km… Molins em creua i em diu que va petat “Cabron penso… petat i segur que farà sub3, i efectivament…”, jeje!!
km30, millor del que em pensava, no estic rallat, estic positiu tot i que els quadriceps se’m van carregant, segueixo a bon ritme. Passo la 2a dona,i parlo amb el noi de la bici, crec que era la primera conversa amb algú en tota la marató,…Però al 33 ja veig que és impossible fer una marató i no patir, tot d’una el cansament se’m multiplica… i penso en el millor dels madridistes, HACHE “sóc del teu club, la última que faig…”. Segueixo a 4:30, però ja bastant al límit. Veig el Nogués que sembla que vagi tant tranquil… i em creuo amb l’homedferro per allà al 35 que em diu “tens el Flo a 500 metres!!!”, fouf penso, encara queden 500 metres sols per agafar el Flo, i 7kms més… :unsure: :S
I aleshores, tothom té les seves paranoies, Kilian Jornet sempre diu “sense lluitar no es sent res a l’arribar, si no has lluitat la cursa no te la fas teva”, buf, començo a pensar lluita Roger, lluita… em cremen les cames… km 37 i tot i saber que he baixat el ritme, segueixo lluitant. Arribo a l’alçada del Flo, em diu que tiri, per mi ja era un triomf anar amb ell, però veig que quasi m’obra pas,i segueixo… altre cop sol, tota la marató sol…
Em rallo molt al km41, em peten les cuixes de dolor i a més no el veig indicat tot i que el forerunner me’l marca, com pot ser? Han allargat la cursa? Cabrons…
:laugh:
Bracejo molt per donar-me força, arribo al 42, per aquí ja hi he passat una pujada i arribo, i el sr. Redman ja m’espera i em diu que faré un “tiempazo”, que corri, que ja arribo… i així és, entro com sempre ho he fet amb totes les maratons, indicant amb els dits de la mà el número de maratons que porto 4, 4º marató. Al final 3:11:53, 4:30 de mitja clavats em marca :woohoo:Just a l’arribar em posen la medalla, la puta, com pesa…
Van arribant: Flo, Xavi19, Nogués, un de Tàrrega… tothom satisfet, petat, però satisfet.
Recollim bosses, i anem veient altra gent: Codony (ell com sempre s’ha sentit bé i sembla que vingui de no fer res), Molins i el seu sub3 com si res, homedferro amb el seu sprint final, Sime que va explicant el seu final, Carlos, Agulletaman,…I després d’alguna que altra parada de retorn :silly: , toca una gran migdiada…
:cheer:Hola companys:
El dissabte amb la Suvarem anar ja a Salou i pasem per la fira, recollim pitral, dorsal, xip i bossa i ens quedem a la tertulia que fa l’organització amb Martín Fiz, Jose Luis Blanco i altres cracks.
Ens quedem a dormir a casa els meus pares i al matí després de esmorçar i seguir el protocol precursa (tirites, cremes, xip de cartró ben lligat, gels, …) anem cap a la sortida i començem a trovar Km0’s, quin goig, mai haviem sigut tants en una marató.
Temperatura ideal, 12º, cel tapat i una lleugera brisa.
Sortim junts amb els de 10 kms, l’idea es fer 3h 30′ i anar amb la llebre i la resta de companys que cercan aquesta marca, però començem a correr i les malaides sensacions em fan tirar endevant i em trovo al km 6 quan giren cua els del 10 que vaig be i segueixo a bon ritme. S’en fa extrany fer corrent aquest recorregut que he fet tantes vegades en cotxe a 10 km/hora en ple estiu i es agradable sentir l’olor i el soroll del mar tant a prop.
Arribem a Cambrils i girem per primer cop mentalitzat de que hem de tornar a passar per aquí un altre cop i llavors ja no aniré tant be, ja novament a Saloiu passo la mitja amb 1h 38 i al tornar cap a Cambrils al 24 sento que patirem i s’agraiex sentir la campaneta animant de la Su.
Es agradable trovar-se companys que van al devant i al darrera i tens una bona referència de com vas tú i els altres.
M’engatxo varis kms. a un valencià que va fent “la goma”, l’atrapo, xerrem una mica, es para, em torna a agafar i finalment al girar de nou a Cambrils el deixo, ara ja conec el camí de tornada i toca patir de valent.
A 4 kms. de l’arribada em trovo als meus pares i enfilo el passeig Jaume I a ritme constant, encara puc fer sub 3’30.
Content pel crono però trintxat, arribo amb 3h 28’34”
Com ja sabeu soc col.leccionista de maratons i menos mal que aquesta ja la tinc i la tatxo.
Al ser la primera edició es disculpa algun que altra falo de l’organització, però s’han de pulir moltes coses i sobre tot el circuit, com a dit algú té molt potencial la MCD.
Ha sigut fantàstic poder compartir entrenos i cursa amb tots vosaltres.
Ara a descansar i a pensar en la 18.
Com que no sé si es penjaràn en un altra lloc, us deixo unes quantes fotos de la Su:Salut i milles.
després d’una xerrada amb l’edu i sense temps per pensar-m’ho dos cops, faig la inscripció i just en aquell moment, em venen al cap els records del viatge de tornada de barcelona just després de la marató del 2008, i penso que allò no ha de tornar a passar de cap manera
llavors he de fer un pla d’entrenament des del primer fins a l’últim dia, és per això que començo a entrenar als matinals els dies que la feina m’ho permet, amb el mateix edu, el josep antoni, lo quique i l’ada,(per cert, els vull agrair l’ajuda que m’han donat durant tota la preparació) i els diumenges les tirades llargues amb els companys de km’0, intentant no pèrdrem cap entrenament planificat
el dia d, ens trobem al pàrquing de port aventura, comencem a saludar km’0 sense parar, com ja és habitual, per una cosa o per altra, (avui la culpa la tenen els cafès) ens perdem la foto oficial, i les no oficials
durant les tirades llargues anteriors, havíem parlat el ritme que cadascú tenia intenció de portar, i llavors a la sortida em trobo en redman i en flo, jo ja m’imaginava que no aniria amb ells, tampoc amb el pitit, ja que els tres tenien fites més altes, i surto amb l’amata, que és qui té les mateixes intencions que jo, és a dir 4:40 fins al mur i després tot dependrà de les forces de cadascú, he de dir que vam tenir la sort de comptar amb una llebre, l’albert nogués
donat que la sortida és molt favorable, i que després tot el terreny és pla fins a la tornada de cambrils, comencem a tirar a ritmes una mica més alts que els que teníem previst, però jo vec que em trobo bé, i continuo amb ells, l’albert no para de parlar durant tot el camí, explicant històries i fent-nos riure en moltes ocasions, fins i tot més d’un de la organització feia conya amb nosaltres preguntant-nos si estàvem corrent una marató o havíem vingut a passejar
quan fem el primer gir al port de cambrils, veiem que el jordi codony ens té molt a prop i que en qualsevol moment s’afegirà al grup, i així anem els quatre plegats fins al final del passeig marítim de salou, abans de començar a fer la primera pujada
quan comencem a pujar, me n’adono que vaig bé i que provaré d’anar una miqueta més ràpid, passo la mitja marató a 1:37, i penso que fent la segona una mica més lent, puc arribar a l’objectiu inicial, 3:15-3:20, se’m fa una mica llarga la pujada fins que per fi donem la volta a la rotonda i comencem a enfilar la baixada fins a cambrils
he d’anar dossificant durant la baixada, perquè els peus van molt ràpid i això es pot pagar més endavant, un cop arribat al passeig marítim, em trobo el cargol, aquest home té un reprise impressionant i sempre surt rapidíssim, i després de saludar-lo, hauré d’anar ja tot sol fins a l’arribada
un cop a cambrils, em trobo al josep maria i la carme del sícoris que havien fet la cursa de 10 animant-me i això em dona forces per arribar al segon gir de cambrils, que malauradament i per tal de poder arribar als 42.195, l’havien allargat fins a la següent rotonda, allà va caure el segon gel que portava a sobre, els quilòmetres anaven caient i m’estava adonant que el ritme no l’afluixava, només feia que avançar corredors, a l’alçada del 36 aproximadament, arribo fins a la segona dona, i entre que la puc enxampar i la deixo, passa aproximadament un km, arribo novament sol a salou, i vec la marisol, m’anima molt i em diu que em veu molt bé, (gràcies per acompanyar-me ja que saps que és molt important per a mí, per la teva paciència i el teu ajut durant aquests últims tres mesos)
continuo sense afluixar i quan estic a punt d’arribar al final del passeig marítim, noto que m’estan animant amb més força que la resta de persones, miro i vec la maria jose i el pepe, no han vingut a córrer, simplement han vingut a veure la cursa i animar els amics de lleida, gràcies també, a aquella alçada he passat el 40 i sé que el 41 ha d’estar a prop, però com tothom amb qui he parlat, no el vec, la veritat és que no hi és, només hi ha la línia pintada al terra, una noia de l’organització em diu que només falten 500 metres, intento apretar ja que vec que l’objectiu es a prop, quan passo per l’arribada, ho puc afirmar, ho he aconseguit, el mur no l’he vist per enlloc i he fet la segona mitja en el mateix temps que la primera, les sensacions increïbles, tot i el patiment que comporta, avui he guanyat jo a la marató i no ella a mí com va passar al 2008 a barcelona, (per cert, barcelona, encara tinc un compte pendent amb tú, algun dia tornaré, encara no sé quan)
m’ha agradat molt aquesta cursa, per la gran organització, el recorregut pla tot i que una mica avorrit a aquestes alçades de l’any, el clima i la temperatura també han acompanyat, si fos una mitja ara mateix ja dic que tornaria, però una marató ja és més difícil de dir-ho
per últim només dir que el viatge de tornada cap a lleida a estat molt ràpid, jo diria que no hem trigat més d’una hora
moltes gràcies a tots els companys que han fet possible que en aquests moments pugui escriure aquesta crònica tan positiva i felicitar a tots els que us heu pogut penjar la medalla de la primera edició de la marató de la costa daurada MCD
salut
La historia de la Marató de la Costa Daurada comença per mi un parell de setmanes avanç de la Marató de Berlín,
en una de les sessions d entreno confesso al Redman, el Juan Navarro i el Carles Oro que m agradaria participar en aquesta primera edició, però primer era Berlín i de la Costa Daurada en parlaríem en tornar.Una vegada passat Berlín amb molt bones sensacions, no vaig tenir dubte d inscriurem a la Costa Daurada, però per prudència vaig voler esperar a passar la mitja de Mollerussa, sempre amb el plantejament de anar amb un grupet de Km0 a fer un temps de 3h10, aproximadament, i gaudir del esforç compartit.
El resultat amb a la mitja de Mollerussa va ser molt millor de lo esperat i dins del meu coco vaig començar a canviar el plantejament, ¿Per que renunciar a fer sub3?.
En les setmanes següents no vaig fer una gran preparació mes que res de manteniment i en alguna tirada llarga. Preveient que la Marató es una cursa molt llarga i amb poca gent inscrita el anar en grup facilitaria força l objectiu vaig tentar al Flo i al Redman, però desprès de pensar-s ho els dos molt mes assenyats que jo en van dir que deixaent aquest objectiu per una altra ocasió.
Em presento el diumenge al mati, amb moltes ganes de fer sub3 però alhora amb molts dubtes, i el temps per sortir amb una estratègia definida s acabava. Tot venint amb el súper microbúsKm0 acabo de decidir que ho intentaré.
Avanç de la cursa poc escalfament com sol passar sempre, comença la cursa i vaig acompanyat de l Antonio de l Almacelles que també vol fer sub3, els primers 3Kms ja no surten com tenia planificar 4m15s 4m20s el fet de sortir junt amb la cursa de 10Kms i el perfil de la cursa fa que anem massa rapits, al KM5 noto el bessons durs i estic fins el Km10 intentant-los relaxar, fins la Km15 anem amb l Antonio però ell té una millor preparació i tira endavant, a partir d aquest moment començo anar sol, la Llebre de sub3 estava per darrera i no hi havia manera de localitzar-la, vaig pensar que havia de anar tirant i esperar que m agafés la llebre, però el ser es que la llebre em va agafar el km39, i de poc en va servir.
Passo la Mitja Marató amb 1h 28m que era el temps que havia planificar però amb unes sensacions molt dolentes, em trobo de cara amb el Redman, el Flo i el Pitit i els confirmo que vaig petat, els Kms fins al 24 m ho confirmen si aquestes alçades de la cursa em costa mantenir el ritme de 4m20s/km no es possible acabar segons havia planificat, la meva intenció es deixar-me caure i mirar d enganxar-me amb algun KM0, però al Km25 arriben a la meva alçada el Josep Llevadot i el Cèsar del Sícoris, els dono pas i el Josep em diu ( enganxat que nosaltres anirem a 4m15s), he d agrair-li aquesta estirada perquè va ser la clau, desprès de patir durant un parell de Kms m adapto al ritme i vaig anar amb ells fins al Km36 on el Josep continuava amb el seu 4m15s i jo vaig veure que podia deixar-me a 4m20s/4m25s que igualment arribava per sota de 3h i el meu cos m ho agrairia.
A l arribada molt content per haver aconseguit l objectiu que m havia plantejat, però amb una sensació de cansament i extraient un parell de conclusions:
– En una Marató l objectiu a d estar ben definit avanç de començar, la marató es molt llarga els dubtes siran obstacles que et retrobaràs en qualsevol dels 42Km.
-Si tinc dubtes sobre la meva preparació prèvia, els objectius , etc.. l opció escollida a de ser la menys ambiciosa.Per altra banda comentar per mi l organització va ser força bona, ells mateixos eren organitzadors/animadors a tots els avituallaments i cruïlles, a l arribada una atenció va ser quasi personalitzada, res que dir sobre el recorregut, amb poca gent com esperàvem encara que a partir de les 11h t anaves trobant més persones que animaven. Per posar algun inconvenient mancava informació sobre la situació dels serveis a la web i el tema de les dutxes que es un inconvenient el no poder dutxar-te al moment de acabar i el tenir que anar a trobar-les amb cotxe.
Gracies a tots els Km0s, i comentar-vos que ja estic pensant amb quina podem preparar pel febrer o març, qualsevol sugerencia serà benvinguda.
Salut,
Jordi
Per a mi la distància del marato segueix tenint un poder de seducion gran.
És una distància en què exposes el cos a molts factors tant físics, anímics, climatològics, perfil de la prova, etc.Diumenge vaig poder experimentar molts d’aquests factors.
En primer lloc em presentava al marato amb més il.lusió que preparacion.Aclaro, si que estava per finalitzar si no seria una imprudència greu però no per acostar-me al sub-3h.
Un dia abans ja vaig poder beneficiar del company Cargol que recollia dorsals facilitant molt l’inici de la cursa. Merci!!.
Els minuts abans del marato i després de tants anys segueixen sent de emoció i nervis per com transcorrerà la cursa, sempre m’a agradat tenir-lo tot sota control però el marato és diferent.
Sortida conjunta amb els de 10 km ens desitgem sort tots i vam començar els primers metres en descens, els primers km són ràpids tinc al pràctic de 3h davant, per uns moments em ve de gust no deixar-los, el ritme em resulta fàcil de portar durant aquests km, per altra banda gir el cap i no ve ningú per darrera no hi ha grups, però el més sensat és deixar-los marxar perquè els entrenaments no són per a aquesta marca.
L’objectiu d’aquesta marató era estar entre 3h 10m-3h 15m
La cursa tot i la poca animació de públic se’m fa animada al poder creuar-me amb molts de vosaltres e intercanviar ànims, de veritat que em motiva
Veig un Molins que va directe cap a les sub 3h que fenomen!, Comprovo com Flo i Redman em manté distància amb mi i fins i tot me la retallen, cosa que a la cruïlla del km 33 espero que es produeixi, ja que muscularment començo a anar una mica carregat.
Al km 37 paso a la primera dona que escortada per la Mireia que intenta donar-li ànims, però veig que no pot mantenir ritme, comprovo el rellotge i veig que estic per sota de 3h 10m el que em fa mantenir el ritme, em vaig girant esperant que connectin Redman i Flo, però només distingeixo un color groc que ve de lluny sense poder identificar qui és, la presbícia com va!!!.
Al Km 40 tinc el primer ensurt ja que el isquio femoral amenaça amb una contractura, no puc parar si no seria el fi però he de baixar el ritme, en el 41 em arriba Redman que Ilusion! pregunto per Flo ja que m’hagués agradat tenir-lo allà també, li explico la meva situació i decideix sacrificar una millor marca per acompanyar-me, Per a mi és un moment emocionant ja que en totes les maratons disputades mai havia arribat amb cap amic fins a la meta aquesta serà la primera i això fa emocionar per acabar i per la solidaritat que existeix en aquest món de l’atletisme.
Un agraïment molt especial a tots els acompanyants que ens animen incondicionalment i un de molt especial a Su e Isabel que amb ” el cencerro” i fotos van fer la cursa més amenaBones companys:
Per mi l’història comença el mateix moment que es publicita que es farà una marató a Tarragona. Havent corregut a Barcelona, Madrid, València, com no havía de córrer una que fan a 7 kms de casa?. La primera oficial que es fa a Tarragona.
Sense cap objectiu, ni pretensions, (la mmp València 2010, febrer 3h25m37s), però el recorregut me’l conec com el palmell de la mà, vaig sortir davant la llebre de 3:30, ja m’atraparan…..Tot i que la preparació no va ser l’idònia, però el fons físic, més – el vaig mantenint, vaig anar a un ritme molt constant, entre 23:50 i 24:50 el 5000, al final 3:25:49, a 4:52, lloc 129. Molt més que satisfet, i sense cap problema físic, bé això no és cert del tot, caminant amb dificultat fins avui, malgrat anar, de tornada cap a casa, a la platja La Pineda i caminar dins l’aigua per la cintura uns 15 minuts. Diuen que va molt bé l’aigua freda a les cames, però nois, això és una marató, no un passeig !!!
Al final tanco l’any, amb 3 maratons, uff!!
Que recordi vaig pogué saludar en cursa a Jordi i Abel, però hi havia moltíssimes samarretes km0.
Els que vingueu, ens veiem a la mitja de Tarragona, o novament el mes que ve, a Salou.Siau,
Ja està, la quarta marató al sac.
Segurament la de diumenge va ser la marató on he patit més de totes. Està clar que en aquesta cursa no es pot fer el ruc, 42 quilòmetres són molts i cal aprendre a mesurar i a regular bé les forces. No hi arribava en les millors condicions per afrontar la cursa molt alegrement, però com sempre, l’ambició pot a la raó i al final ho vaig pagar.
Sortim de Lleida a les 6.45 del matí amb l’Arnau, l’Albert, el Roger i jo. La baixada va ser animada, xerrant, bromejant sobre la cursa, planificant ritmes… Després d’algun petit problema trobem el lloc de la sortida. Ens canviem, escalfem malament com sempre, i a les 9.00 sortim.
Amb l’Arnau marquem un ritme de 4’20” de bon principi, una mica més ràpid del planificat inicialment, però anem còmodes. Ens mantenim estables i la mitja la passem en 1h32’49”. La veritat és que la cursa és molt plana, però té el handicap de què et trobes molt sol perquè gairebé no hi ha gent animant. Els avituallaments són abundants i l’atenció als atletes està molt bé.
Cap al quilòmetre 25 comentem amb l’Arnau de regular una mica i ens fiquem a 4’25”. Començo a patir que “l’home del martell” em visitarà aviat… Dit i fet, cap al 32 em començo a trobar malament. Li comento a l’Arnau que intentaré aguantar-lo fins al 35, i que després el deixaré. Al 35 em despenjo i comença l’agonia. En un avituallament al 37 paro i menjo una mica de plàtan. Torno a arrencar, molt lent i amb molt mal de cames. Arriba el Roger, que ha fet una cursa espectacular, i passa sense cap problema. Entre el 40 i el 41 torno a parar. Finalment, veig l’arribada. L’Arnau (que ha fet marca personal, enhorabona!) em ve a rebre uns metres abans i encara té forces per acompanyar-me una mica (tot un detall, moltes gràcies!). Al final, 3h13’29”.
Em trobo malament, em fa mal la panxa i estic una mica marejat. La gent va arribant; l’Albert també fa una gran cursa. Mentre parlem una mica m’assec a terra. Probablement estic una mica deshidratat. De camí cap al punt on tenim les bosses torno a parar i m’estiro mentre l’Albert m’aixeca les cames. Arribem a les bosses i saludem als molts companys de Lleida. En general la gent està contenta. Vull fer una menció especial per l’Antonio, que va aconseguir el “sub3h”, enhorabona crack!
Durant tot el viatge de tornada vaig bevent aigua i poc a poc em vaig recuperant. Com us podeu imaginar, aquest no va ser tan animat com l’anada.
Reflexionant una vegada feta la cursa, crec que em vaig equivocar d’estratègia. Hauria d’haver sortir més lent, a 4’40” o 4’45”, no portava un bon entrenament per aguantar el ritme de 4’20”. Però en fi, de tot s’aprèn.
Diumenge al migdia no volia saber res de curses ni de maratons. Dilluns em feien mal els genolls, però ja pensava en quan tornaria a entrenar. Dimarts començava a planificar la següent marató. No anem bé…
Ets un crack Flo… a molts ens agradaria poder anar còmodes en els ritmes en que et mous, i malauradament no podem…
Un mal dia, de fet diré, un mal final de marató el té tothom… “recordem Empúries a Homedferro…”Ànims i a per la propera…
Però abans una mica de turrons eh… jejeje!!
flo ha escrit:
Quote:Amb l’Arnau marquem un ritme de 4’20” de bon principi, una mica més ràpid del planificat inicialment, però anem còmodesArnau? Qui es l’Arnau?
:laugh:Com diu en Pitit, ets un crack Flo
Salut i kms
Ep, aquí de cracks n’hi ha molts. Fins i tot diria més, tothom que s’atreveix a estar a la línia de sortida d’una marató ja es pot considerar crack!! I a la línia de sortida d’una mitja, també! I fins i tot a una de 10!!!
:laugh: :laugh:Ara, companys i amics com els que podeu trobar en aquest fòrum, pocs, ben pocs.
Hola Km0’s.
By Keds ha escrit:
Quote:Per cert, tinc la sensació que demà serà….
UN DIA HISTÒRIC AL KM0 PONENT !!!!I no anava gens errat…
Tota la representació Km0 Ponent va fer una cursa espectacularment bona com ho indiquen clarament els resultats i tot el que ens expliqueu a les cròniques…..ENHORABONA A TOTS !!
flo ha escrit:
Quote:Segurament la de diumenge va ser la marató on he patit més de totes. Està clar que en aquesta cursa no es pot fer el ruc, 42 quilòmetres són molts i cal aprendre a mesurar i a regular bé les forces. No hi arribava en les millors condicions per afrontar la cursa molt alegrement, però com sempre, l’ambició pot a la raó i al final ho vaig pagar.Benvolgut Flo.
Malgrat el patiment que descrius a la teva crònica….la teva marató i la teva marca no pot ser considerada cap decepció i molt menys cap fracàs. Ja voldríem la immensa majoria de corredors del món atansar-nos, ni que fos una mica de lluny, a les teves marques maratonianes…
Ets jove, tens un bon físic (en el sentit “runnig-aerodinàmic” je-je), t’agrada córrer i t’agrada entrenar intensament….estic segur que molt aviat aconseguiràs polvoritzar la teva marca en aquesta distància tal com em sembla que ja estàs fent en totes les altres…Ah!…també aprofito per reclamar les cròniques que encara falten….Som-hi !!
Salutacions.
Flo cada marató es diferent i son tants els factors que poder variar la marca … Sub 3’15 es un temps excel.lent i sou un grupet que de continuar així esteu en progressió i de ben segur que l’bsesió del sub 3h arribarà ben aviat.
Com diu el “mestre” Bykedsque es un pou de sabiduría i seny, l’important es acabar-la, jo tinc una diferència entre la millor i la pitjor de 37’i ben content de haver finalitzar.
Salut i milles.
Abel
:silly:
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.