S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
bru ha escrit:
Quote:Ieeeps,Coi de maratonians…es ben be que som fets d’una altra pasta, que us haig de dir!!!
Desprès d’unes quantes hores per reflexionar i donar-hi voltes, us faig la crònica de la marató de Valencia….i més val no donar-hi gaires voltes i pensar en la propera 😉Com sempre, vaig esmorzar tres hores avans, i cap les 8’15 ja estava al lloc de sortida, amb en Crit i altres companys maratonians (en Ricard, en Bodi i en Ramon).
Escalfem un xic, nervis, poc vent, cel ennuvolat i interrogants…molts interrogants al cap.
Sabia que, fins feia tres setmanes avans, portava una preparació molt bona, preparació per fer al voltant de tres hores, però vaig estar les tres últimes setmanes parat, nomès vaig sortir dos dies de l’última setmana.
Degut això, hi tenia molts interrogants…potser, fins i tot, aquestes setmanes de descans em podien anar bé…pensava….interrogants… 🙄
Sortim a les 9h. Decideixo ser ambicios i anar a ritme de 4’15 (sub 3) els primers Kms. Em queda el grup de sub3 hores al davant, però no m’hi capfico…desprès de l’experiencia de Barcelona l’any passat amb les llebres, vaig a la meva. El primer Km el faig amb 4’32, els següents amb 4’13, 4’06, 4’13, 4’15, 4’12, 4’14, 4’17, 4’16, 4’18, 4’21, 4’09, 4’04, 4’20, 4’21, 4’17, 4’21, 4’16… Vaig anant amb diferents grups, sense quedar-me amb un grup fixa.
Veig molta, molta gent al carrer, animant, diferents grups de música i animació durant tot el recorregut. Realment, no te res a veure l’animació de Valencia amb la que hi havia la setmana passada a Sevilla, ni tampoc el recorregut, molt més atraient el de Valencia.Cap el Km 20, començo a notar que alguna cosa potser falla, potser les cames…però el cap em diu que no hi pensi i tiri endavant, que el descans dels últims dies m’anirà bé…passo la mitja amb 1’30”30, m’animo però començo a baixar un xic el ritme, a 4’20 el Km i pujant fins a 4’30 a les 2 hores d’haver començat.
A partir d’aquest moment, comença una altra cursa per mi. Les cames ja em diuen que si, que estàn cansades i que aquest cop val més que el cap es posi al lloc, per que sino, potser no acabo la prova. Els ritmes, van baixant fins arribar a 4’40, 5′ … fins el punt que em paro al avituallament del Km 30 a beure tranquilament. Camino potser durant 10 segons, corredors que no paran de pasar, les cames que no em tiren i desanima’t …però se que haig de tirar endavant, allà no em puc quedar, fa un xic de vent i fins i tot començava a tenir fred…poso una cama al davant i l’altra al darrera i puc anar mantenint un ritme de 5’20 i fins a 5’40 fins els ultims Kms.
Al Km 38, em trobo amb en Bodi, un company que havia vist correr la setmana passada a la marató de Sevilla i que en aquesta,hi anava d’espectador per un refredat que tenia. Em va acompanyar fins l’últim Km, i penso que mai li agrairé prou. En aquest últim, sento els crits de la dona, la mirada de la meva filla, la Cris, l’Assumpta…i faig l’últim esforç.
Entro a meta amb 3’21”30, esgotat però alhora, content d’haver arribat i acabar el patiment que va suposar fer els últims Kms. Menjo un plàtan, bec tot el que em donen i un xic desorientat, agafo la bossa del guardaroba. Una bona dutxa amb aigua ben calenta i començo a ser jo. Agafem el cotxe i amb la colla, parem a menjar a una area de servei de l’autopista, camí cap a la terra ferma.
Una més,i ja en son 5….i la pròxima….???? a disfrutar, a disfrutar 😉
Salut
Fa 7 anys l’amic Bru rascava l’asfalt, a sota hi ha trobat ja la muntanya.
Sed ha escrit:
Quote:Vitoria 06/05/200710:30 del dissabte encara estem decidim si anem a Victòria o no. 10:45 decisió presa,, bosses i a les 11:00 sortim de casa.
Migdia passat per aigua, dinar i recollida de dorsals. No hi ha cap pressió . A la fira de corredor hi ha un estant de la UNED on et fan un petit estudi psicològic per afrontar la cursa. Molt amablement els hi comento que no el necessito, el resultat ja el conec.
He vingut a córrer sense pressió durant un tres hores i poc, correré per temps i per sensacions . No tinc interès ni en perfils de cursa ni en km. Aquesta cursa ha de ser un bon entrenament per la següent, no vull cansar-me.Diumenge, 06:00 hores comença el ritual, esmorzar i una estona de sofà. Una hora abans, fotos de rigor al KM 0 . Em poso la samarreta per l’ocasió.
Detall curiós, 5 minuts abans de la sortida, puc dic que gairebé no hi ha cap corredor a la línia de sortida, tothom es fora. Aquí ningú té pressa. Gairebé a l’hora en punt, els corredors que disputen el campionat d’Espanya es posen davant de tot i els populars al darrera, no hi ha empentes.
Comença la cursa, comença l’eufòria, inevitablement vaig més ràpid del previst. Primer objectiu. Deixar-me agafar pel grup de tres hores. AL Km 8 ho aconsegueixo. Van més de 100 corredors. Pujo al tren o m’atropellen!. Primer em poso al costat de la llebre, porta un globus de mig metre de diàmetre. Després de rebre un milió de cops de globus decideixo controlar al grup des del darrera, i no tinc que barallar-me als avituallaments, tot es més fàcil.
Passen els Km i el grup va perden passatgers, a la mitja devem anar uns 40, hi ha un arc de dos metres d’ample, per passar, em d’afilerar-nos.
A partir del 25 comença la cursa, kms poc animats i el cansament comença aparèixer, porto dos glucoses, una me la prenc i l’altra la intenció es utilitzar-la de suport psicològic.
Al Km 35 retornem al centre de Victòria, afluixo una mica i deixo que el grup es vagi allunyant, començo a trobar a corredors aturats i altres que van frenats. Només miro el rellotge. Em queda poc per les tres hores, ja estic acabant.
Finalitzo, no estic eufòric, estic una mica cansat. Menjo, bec, massatge . Dono per finalitzat el ritual.Avui he fet la 10ª, la cursa no ha estat el TOT, només PART d’un bon cap de setmana al País Basc.
Miro al meu voltant i comparo , sento que no he fet res d’especial. Una cursa mes i prou.
Pel cap em passen noms, com el CARGOL, que ha vingut sol en tren de Lleida i el BODI que em sembla que feia la seva 10ª de l’any. O el Josep de Torrefarrera que feia la seva primera marató i que ha conduït 1000 km tot sol per fer-ho possible.I sense oblidar els amics de Bilbao, el SAMUEL i la LIDIA que el divendres a les 23:00 iniciaren una marxa nocturna que amb la pluja la finalitzaren amb 16 hores del dissabte. I sobrats de forces ens passejaren per Bilbao la tarda i la nit. I el diumenge vingueren a Vitòria a gaudir de la cursa.
El mèrit el tenen ells juntament amb la meva dona, l’ALBA, que esperitualment combrega en aquesta religió tot i no ser-n’hi practicant.La passió per aquest esport no només el trobem en a meta, sinó en tot el que ho envolta. La META no deixa de ser un nou KM0.
El gran Sed sentenciava al final d’una crònica.
La META no deixa de ser un nou KM0
I tanta raó.
Ep!
Avui, després de molt de temps, he sortit sol a córrer…
Ha estat una agradable passejada en solitari, pel riu, tot veient la munió de gent, preferentment noies, que hi corrien, caminaven, passejaven…
En sortir del riu he passat sense rumb per Lleida per després encarar el carrer Cavallers, Sant Martí i seguir amunt per finalitzar dalt del Castell del Rei, al capdamunt de la Suda.Baixar suau, volteta pels voltants del conjunt monumental i cap a casa!
Una gran sortida, a un ritme més elevat del que hagués volgut i escoltant únicament el so ambiental i les meves passes… cent per cent recomanable de tant en tant…
Ara, no ho canvio per les sortides de diumenge!
:woohoo: :woohoo: :woohoo:Salut!
Bones,
darrerament, entrenant per la Marató de las Tucas (què per cert hem va anar molt bé, hauria de fer crònica), m’he trobat anant a vàries curses diferents a les que estava habituat. En moltes he acabat anant sol, però després en la majoria d’elles m’he trobat a companys del Km0 què no sabia què anaven.
De fet, probablement hagués anat a altres curses sabent que algú hi anava. Curses llargues i fora de Lleida es veuen diferent en companyia, ni que sigui només al cotxe.
Per això penso que aquest fòrum pot ser una bona eina per comentar quines curses farem o voldríem fer en un futur proper, per anticipar-nos millor i trobar cotxe o companys de cursa.
I com què llenço la idea, en espera de si es ben rebuda, us comento les meves intencions de curses possibles pels propers 2 mesos:
* Transllena (23/
* Corsa 15 pobles (Val d’Aran) (31/
* Diada Termens (11/9)
* Tossals Almatret (21/9)
* Mitja Somontano / Pont de Suert Memorial Juanjo Garra (27/9)
* Marató Montsec (4/10)Com veieu són moltes. N’acabaré fent 2 o 3. Si hi ha gent del Km0 que aneu a alguna és probable que decanti la balança cap allà.
Salut i estiu!
Jo tinc gairebé decidides la Transllena i la mitja del Somontano.
La Diada de Termens encara no ho sé perquè he de veure com va el tema horaris.
La dels 15 pobles és una d’aquestes que comentes que si anés en grup potser m’animaria, però m’han dit que és dura i tu estàs molt fort. A veure si arriba aviat la crònica.Salut i fins… diumenge? Ummm!
Aquests dies hi ha una certa polémica per aquest video. https://www.youtube.com/watch?v=aYfWH960W0Q
Es tracta de l’arribada de l’atleta Beata Naigambo, de Namíbia, a la línea de meta de la marató dels Jocs de la Commonwealth.
La corredora va patir una mega-pàjara poc abans d’arribar a meta i va entrar gairebé arrosegant-se, cridant i plorant.
Va acabar 11a amb 2.39:23.
Alguns diuen que fa massa “cuento” i que no hi ha per tant.
Sí, força polèmica amb això. Per no perdre-li mai el respecte a la distància mítica.
Justament potser el missatge contrari què es desprén de l’altra polèmica actual, el Desafio Extremo del Calleja on corre una marató a Etiopia.
http://www.mitele.es/programas-tv/desafio-extremo/temporada-7/programa-61/
La polèmica la podeu veure en blogs com aquest:
http://siemprecorriendo.com/2014/08/04/carta-abierta-a-jesus-calleja-y-desafio-extremo-cuatro/
Resumint, el programa pot donar a entendre que el Calleja fa una marató preparant-la en només 3 setmanes. A més en alçada per més complicació. Això pot fer arribar un missatge equivocat de la dificultat que comporta i què una persona qualsevol en 3 setmanes la pot fer.
A veure, el Calleja no parteix de 0 ja que té una forma física molt bona. A més és exagerat tot el que pot, ja sigui perquè ell és així com perquè a la tele s’ha de vendre això. Però la gent ja sabem com s’agafa les coses i cada cop més veiem gent a la sortida de competicions sense la preparació adequada, cosa que s’hauria de vigilar més des dels mitjans (opinió personal)
Salut
En principi no volia fer crònica de la cursa, però ja què l’he fet per totes les maratons d’asfalt no veig perquè no fer-la també d’aquesta.
Fa bastants mesos vaig decidir finalment que provaria altres formats d’esport relacionats. Vaig fer una duatló, vaig començar a nedar per provar el tema triatló (encara no tinc bici de carretera i tinc el tema aparcadet ara), i vaig mirar també el tema muntanya / trail. De fet, molt abans de córrer per asfalt, jo era de fer bastanta muntanya, essencialment pels Pirineus, on he fet bastants tres-mils per exemple.
Després de fer la MCD i la Marató de BCN vaig veure què era el moment de la muntanya després de molt asfalt. I va ser just al març que la meva dona em va comentar el tema de les curses de Benasque. Ella treballa a RTVE a Aragó i li va arribar la nota de premsa. En una de les curses, la més curta uns 12k crec), posava “ideal para iniciarse”, i em va comentar la possibilitat d’anar-hi en familia. Però clar… soc home de reptes, quedaven molts mesos… i ja posats ho fem ben fet. Aixi que al cap de dos dies estava apuntat als 42k. Amb un parell. :S :S
De camí vaig fer els entrenos que vaig poder en terreny adient (pocs) i algunes curses (Trenkacament, Trail-montroig, Mitja Clos-Pons, Espardenyada). I em vaig plantar amb moltes ganes a la sortida.
Els primers kms, fins al refugi d’Estós passen força ràpid (k12). Va pujant però es pot anar corrent i encara estem molt frescos. En 1:46 arribo i fem el primer avituallament. La cursa, de fet, comença aqui. Les pujades comencen a picar amunt i cada cop es guanya més alçada. El terreny encara no és massa dolent i es pot correr a estones. Fins que arribem als primers ibons, on hi ha la primera pujada d’aquelles que et destrossen. Aqui les pulsacions es disparen i el ritme s’alenteix. A partir d’aqui (k16) comença el tros més dur. Són uns 4km, fins al Collado de la Plana (k20) en què hi ha més de 800m de desnivell. Algun km surt a més de 30′, a moments em ve al cap el “que collons foto aqui” :blink: però vaig fent, sense gairebé parar, lenta però constanment. Tardo 2:49 en arribar-hi.
Finalment arribo a dalt del coll petat. Paro per primer cop, i em foto una barreta. Anem tots sense aigua perquè des del darrer riuet ha passat molta estona i fa molta calor. Tots hem buidat les ampolles o camelbaks fa estona. Aqui fem un mini-avituallament i comencem la baixada.
Són 4kms aprox fins al refugi de l’Angel Orús, segon avituallament, però es fan eterns. El terreny és molt molt dolent, molt complicat d’anar ràpid i es fa etern. El refugi es veu durant més d’una hora però sembla que no hi arribes mai.
Al cap d’1:44 des del coll arribo. Ha estat el pitjor tros mentalment, perquè et penses que serà més senzill al fer baixada però no és així. S’hi arriba rebentat i només és el k24. Porto ja 6:20 de temps i penso que em falta molt.
Per sort, a la baixada em canvia la percepció. Just al sortir del refugi coincideixo amb un noi de BCN i una noia anglesa i fem la baixada corrent els tres. Passen els kms molt ràpid entre que el terreny cada cop és més amigable per córrer i la conversa. La ment s’aclareix i torno a disfrutar com mai :cheer: .
Al cap d’uns kms, ja no se quants perquè la bateria del Garmin ja se m’ha mort (necessito un altre…), enganxem una pista. M’avanço d’ells per fer el primer riu (7h després de la sortida… ho estic suant tot). Al tornar a conectar amb ells sento que van molt lents. Així que m’avanço i començo a córrer de veritat. Es bestial el cos humà, 30kms a les cames, 2000 de desnivell, més de 7h d’esforç, una estona enrera reventat… i ara corro com si comencés una cursa de 10k :laugh: . Al final avanço uns quants i arribo a baix al poble d’Eriste exultant en 1:23 (k33), tercer i últim avituallament.
Només queda la part final, uns kms suaus de pujada i la “propina de la cursa”, la pujada i baixada a Cerler. Són algo més de 400m de desnivell final que se m’atraganten. Tota la força que tenia a la baixada se me’n va al poc de començar a pujar. És una pujada molt cansina que em va minant.
Ens anem creuant amb els participants de la Ultra (109k) que fan aquesta part a la inversa. Les seves cares són brutals. Porten uns 60k fets i alguns semblen zombies :unsure: . Els animo a tots. Valents. Un em contesta què més aviat potser són inconscients. També, segur que és un percentatge de cada, diferent en cadascú. Entre què penso que ells estan pitjor i que a mi cada cop em queda menys vaig animant-me.
Finalment arribo a dalt a Cerler en 1:06. Truco a la familia perquè em puguin esperar a l’arribada i mentres parlo per telèfon em passa l’anglesa :blink: :blink: ! Començo a baixar molt lentament. Ara és molt fàcil fer-se mal, terreny complicat i cansament és mala combinació, així que vaig amb molt precaució. Després d’estona començo a sentir ja la megafonia de la meta que s’escolta. M’emociono, això ja està al sac.
Arribo a Benasque i la rebuda de la gent és bestial. La gent que fa turisme i camina s’atura i aplaudeix. M’agafa un subidón que vaig esprintant a tope. Veig a la familia que m’espera molt abans de la meta. El meu fill gran (gran és un dir, el mes que ve fa 4 anys) m’acompanya de la ma corrent i entrem a la recta de meta, que és molt llarga i m’he de frenar per ell. L’entrada és molt molt emocionant. La gent, al veure al nen suposo, es volca més encara i realment és un éxtasis. :laugh: :laugh:
Subidón. Feina feta. Estic molt cansat però pensava que arribaria més petat encara. Temps final de 9:33, al final el cos entra en un estat de cansament i va responent sense ni adonar-te’n. M’ha encantat la prova, l’entorn és bestial i l’organització molt bona (a diferència de l’any anterior, n’han aprés molt, es veu que han tingut molt temps per preparar-ho aquest cop).
Per buscar-li algo dolent dir que el material que demanen em sembla totalment excessiu. Una noia que vaig conèixer allà em va comentar que ni a la UTMB (ella l’havia fet, flipes amb la gent) demanaven tant.
Resumint, si heu arribat fins aquí :blush: , què és una prova magnifica, què m’encanta la muntanya i què vaig disfrutar molt tot i què és una prova molt dura.
Salut i kms (per on siguin)
Enhorabona company!
Sembla imposible que després de fer una cursa així de dura algú tingui ganes de repetir però segur que hi tornes.
Gràcies per compartir-ho.
Enhorabona, sembla una bona opció.
Tinc pendent fer-ne alguna marató de muntanya, potser “quan sigui gran”.
Salut i milles.ENHORABONA kepasaneng,no se de quina pasta esteu fets pero quins collons que teniu!!!!!!,lo dit ENHORABONA COMPANY!!!!!!!!
Ep!
Sembla mentida però ja han passat set anys d’aquella primera edició…
Tots els cops que l’he feta, m’ho he passat de primera i a més a més, m’ha servit com a tret de sortida per la marató de la tardor (és s dir, per a espavilar-me una mica després de l’estiu mandrós…)
Amb aquesta expectativa hi torno… i amb la de passar-ho molt bé, com sempre que hi he anat!
http://www.transllena.blogspot.com.es/
Fa molt que no fem llista….
– Agulletaman
– Sime
– Kepasaneng?
– Homedferro
– …
