Maratón de las Tucas - Benasque - 26/07/14

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3653
    Avatar
    kepasaneng
    Participant

    En principi no volia fer crònica de la cursa, però ja què l’he fet per totes les maratons d’asfalt no veig perquè no fer-la també d’aquesta.

    Fa bastants mesos vaig decidir finalment que provaria altres formats d’esport relacionats. Vaig fer una duatló, vaig començar a nedar per provar el tema triatló (encara no tinc bici de carretera i tinc el tema aparcadet ara), i vaig mirar també el tema muntanya / trail. De fet, molt abans de córrer per asfalt, jo era de fer bastanta muntanya, essencialment pels Pirineus, on he fet bastants tres-mils per exemple.

    Després de fer la MCD i la Marató de BCN vaig veure què era el moment de la muntanya després de molt asfalt. I va ser just al març que la meva dona em va comentar el tema de les curses de Benasque. Ella treballa a RTVE a Aragó i li va arribar la nota de premsa. En una de les curses, la més curta uns 12k crec), posava “ideal para iniciarse”, i em va comentar la possibilitat d’anar-hi en familia. Però clar… soc home de reptes, quedaven molts mesos… i ja posats ho fem ben fet. Aixi que al cap de dos dies estava apuntat als 42k. Amb un parell. :S :S

    De camí vaig fer els entrenos que vaig poder en terreny adient (pocs) i algunes curses (Trenkacament, Trail-montroig, Mitja Clos-Pons, Espardenyada). I em vaig plantar amb moltes ganes a la sortida.

    Els primers kms, fins al refugi d’Estós passen força ràpid (k12). Va pujant però es pot anar corrent i encara estem molt frescos. En 1:46 arribo i fem el primer avituallament. La cursa, de fet, comença aqui. Les pujades comencen a picar amunt i cada cop es guanya més alçada. El terreny encara no és massa dolent i es pot correr a estones. Fins que arribem als primers ibons, on hi ha la primera pujada d’aquelles que et destrossen. Aqui les pulsacions es disparen i el ritme s’alenteix. A partir d’aqui (k16) comença el tros més dur. Són uns 4km, fins al Collado de la Plana (k20) en què hi ha més de 800m de desnivell. Algun km surt a més de 30′, a moments em ve al cap el “que collons foto aqui” :blink: però vaig fent, sense gairebé parar, lenta però constanment. Tardo 2:49 en arribar-hi.

    Finalment arribo a dalt del coll petat. Paro per primer cop, i em foto una barreta. Anem tots sense aigua perquè des del darrer riuet ha passat molta estona i fa molta calor. Tots hem buidat les ampolles o camelbaks fa estona. Aqui fem un mini-avituallament i comencem la baixada.

    Són 4kms aprox fins al refugi de l’Angel Orús, segon avituallament, però es fan eterns. El terreny és molt molt dolent, molt complicat d’anar ràpid i es fa etern. El refugi es veu durant més d’una hora però sembla que no hi arribes mai.

    Al cap d’1:44 des del coll arribo. Ha estat el pitjor tros mentalment, perquè et penses que serà més senzill al fer baixada però no és així. S’hi arriba rebentat i només és el k24. Porto ja 6:20 de temps i penso que em falta molt. :(

    Per sort, a la baixada em canvia la percepció. Just al sortir del refugi coincideixo amb un noi de BCN i una noia anglesa i fem la baixada corrent els tres. Passen els kms molt ràpid entre que el terreny cada cop és més amigable per córrer i la conversa. La ment s’aclareix i torno a disfrutar com mai :cheer: .

    Al cap d’uns kms, ja no se quants perquè la bateria del Garmin ja se m’ha mort (necessito un altre…), enganxem una pista. M’avanço d’ells per fer el primer riu (7h després de la sortida… ho estic suant tot). Al tornar a conectar amb ells sento que van molt lents. Així que m’avanço i començo a córrer de veritat. Es bestial el cos humà, 30kms a les cames, 2000 de desnivell, més de 7h d’esforç, una estona enrera reventat… i ara corro com si comencés una cursa de 10k :laugh: . Al final avanço uns quants i arribo a baix al poble d’Eriste exultant en 1:23 (k33), tercer i últim avituallament.

    Només queda la part final, uns kms suaus de pujada i la “propina de la cursa”, la pujada i baixada a Cerler. Són algo més de 400m de desnivell final que se m’atraganten. Tota la força que tenia a la baixada se me’n va al poc de començar a pujar. És una pujada molt cansina que em va minant.

    Ens anem creuant amb els participants de la Ultra (109k) que fan aquesta part a la inversa. Les seves cares són brutals. Porten uns 60k fets i alguns semblen zombies :unsure: . Els animo a tots. Valents. Un em contesta què més aviat potser són inconscients. També, segur que és un percentatge de cada, diferent en cadascú. Entre què penso que ells estan pitjor i que a mi cada cop em queda menys vaig animant-me.

    Finalment arribo a dalt a Cerler en 1:06. Truco a la familia perquè em puguin esperar a l’arribada i mentres parlo per telèfon em passa l’anglesa :blink: :blink: ! Començo a baixar molt lentament. Ara és molt fàcil fer-se mal, terreny complicat i cansament és mala combinació, així que vaig amb molt precaució. Després d’estona començo a sentir ja la megafonia de la meta que s’escolta. M’emociono, això ja està al sac.

    Arribo a Benasque i la rebuda de la gent és bestial. La gent que fa turisme i camina s’atura i aplaudeix. M’agafa un subidón que vaig esprintant a tope. Veig a la familia que m’espera molt abans de la meta. El meu fill gran (gran és un dir, el mes que ve fa 4 anys) m’acompanya de la ma corrent i entrem a la recta de meta, que és molt llarga i m’he de frenar per ell. L’entrada és molt molt emocionant. La gent, al veure al nen suposo, es volca més encara i realment és un éxtasis. :laugh: :laugh:

    Subidón. Feina feta. Estic molt cansat però pensava que arribaria més petat encara. Temps final de 9:33, al final el cos entra en un estat de cansament i va responent sense ni adonar-te’n. M’ha encantat la prova, l’entorn és bestial i l’organització molt bona (a diferència de l’any anterior, n’han aprés molt, es veu que han tingut molt temps per preparar-ho aquest cop).

    Per buscar-li algo dolent dir que el material que demanen em sembla totalment excessiu. Una noia que vaig conèixer allà em va comentar que ni a la UTMB (ella l’havia fet, flipes amb la gent) demanaven tant.

    Resumint, si heu arribat fins aquí :blush: , què és una prova magnifica, què m’encanta la muntanya i què vaig disfrutar molt tot i què és una prova molt dura.

    Salut i kms (per on siguin)

    #37032
    Sime
    Sime
    Gestor de comptes

    Enhorabona company!

    Sembla imposible que després de fer una cursa així de dura algú tingui ganes de repetir però segur que hi tornes.

    Gràcies per compartir-ho.

    #37029
    Avatar
    cargol
    Participant

    Enhorabona, sembla una bona opció.
    Tinc pendent fer-ne alguna marató de muntanya, potser “quan sigui gran”.
    Salut i milles.

    #37033
    Avatar
    Jordi
    Participant

    ENHORABONA kepasaneng,no se de quina pasta esteu fets pero quins collons que teniu!!!!!!,lo dit ENHORABONA COMPANY!!!!!!!!

    #37034
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Felicitats!!!.
    Ets un isard (encara que de la plana).

    Fins aviat.

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.