[xavi19]

un més

NOM………….T. REAL – T. MITJA

Montoliu…….02:56:47 – 01:29:41
Arctos……….03:00:33
Cucudrulu….03:05:33 – 01:31:30
Alex…………03:14:02 – 01:28:43
Baldato……..03:24:46 – 01:31:04
Xavi19………03:29:21 – 01:41:46
Arcadi42……03:32:21 – 01:45:25
Adolfo……….03:33:53 – 01:45:04
By Keds…….03:34:38 – 01:42:58
Albertbo……03:45:46 – 01:46:04
Hache……….03:48:36 – 01:52:38
Redman…….03:51:14 – 01:52:57
Homedferro.03:51:15 – 01:52:58
Jordi………….04:16:00 – 02:01:39
Pucurull……..04:23:30 – 02:06:00
Roma34……..04:41:26 – 02:04:37
XaviPapell….05:43:11 – 02:34:24

que passa amb les fotos? homedferrooooooooooooo

[Arctos]

NOM………….T. REAL – T. MITJA

Montoliu…….02:56:47 – 01:29:41
Arctos……….03:00:33 – 01:27:35
Cucudrulu….03:05:33 – 01:31:30
Alex…………03:14:02 – 01:28:43
Baldato……..03:24:46 – 01:31:04
Xavi19………03:29:21 – 01:41:46
Arcadi42……03:32:21 – 01:45:25
Adolfo……….03:33:53 – 01:45:04
By Keds…….03:34:38 – 01:42:58
Albertbo……03:45:46 – 01:46:04
Hache……….03:48:36 – 01:52:38
Redman…….03:51:14 – 01:52:57
Homedferro.03:51:15 – 01:52:58
Jordi………….04:16:00 – 02:01:39
Pucurull……..04:23:30 – 02:06:00
Roma34……..04:41:26 – 02:04:37
XaviPapell….05:43:11 – 02:34:24

Felicitar a tothom perquè en aquesta distancia creuar el arc de meta ja és un triomf per si sol.
Baldato d’aquestes curses s’aprèn molt i son les et fan més fort tot i que no ho pugui semblar i et motiven per continuar en aquest món de patiment i gaudiment. Ara ja saps quin és l’error comès i a la próxima no el faras.

Per la meva part l’error que vaig cometre va ser córrer com si estigués en una mitja 🙄 i en la segona meitat ho vaig pagar 😳 però crec que al final em vaig recuperar bastant perque vaig fer els últims 2.195 metres a 4’/km (segons els parcials de l’organització em dona a 3’16”/km i això em sembla impossible, a algú li passa lo mateix amb aquest últim parcial : ).

Salut

[JOSE MANUEL MABILLY]

COMPAÑEROS, YA HE ENVIADO LA INSCRIPCION PARA LA MARATHON DE MADRID CON EL NOMBRE DE km0 ponent ESTA SERA MI 56 MARATHON A MIS 59 TACOS, ESPERO NO SUFRIR MUCHO.
ME HACE MUCHA ILUSION LLEVAR EL NOMBRE DE Km0 ponent CON LA NUEVA EQUIPACION EN ESTA MARATHON

[lagartija]

Vaig tenir el plaer de rebre al vespre la informació de primera mà… No podia esperar les cròniques… Gràcies kaiser Ets un crak!
A cada crònica es viu la intensitat de les sensacions viscudes… Gràcies companys.

ENHORABONA A TOTHOM!

[kaiser]

Salut!!

Amb comptagotes van brotant les cròniques, com les coses bones, les anem assaborint a tastets, encara que les voldríem totes de cop ara que ja he paït una mica les vivències del diumenge us presento aquesta.

M’he rellegit les cròniques del Xavi19 i del Segarrenc des de darrere les tanques de Donostia 2007, amb sensacions semblants a les que vaig viure diumenge.

Quote:

Crec que emocionalment és molt més intens que si corres perquè el corredor ja té prou feina amb la cursa. I en tot cas preocupar-se de la seva cursa, no la d’un grapat d’amics als que veus esforçar-se i en alguns moment patir.

I les pulsacions se m’han accelerat quan he llegit la crònica que l’Hache ha tornat a publicar uns missatges més amunt… quan veig l’inici del camí del Xavi19 i de l’Hache, i veig com ha culminat feliçment aquest diumenge… i penso que jo podria ser el proper "boig"…

1.- PREPARATIUS

Com diu el Segarrenc, jo tampoc "em vull perdre cap detall, així que seguiré el ritual dels mateixos corredors", començant per la recollida del dorsal de l’Homedferro i del Redman dissabte al migdia. Per mi és un assaig, intento fixar-me en els detalls, eliminar tantes sorpreses com pugui quan arribi l’hora de la veritat. Perquè una marató té una altra parafernàlia, un altre ritual i una altra logística que les mitges o les 10k.

"A toro pasado", crec que la millor idea que van tenir els germans Feixas va ser adquirir una gorra ben còmoda, en previsió del sol que cauria diumenge. Jo avui tinc la cara vermella, i la crema after-sun i jo ens hem fet molt amics :oops:. En canvi crec que no va ser tan bona idea improvisar amb el tema dels gels. M’apunto tots els detalls. Ja tinc gorra.

Diumenge a quarts de vuit em quedo bocabadat en pujar al vagó de metro ple d’atletes somrients i nerviosos que descriu Joan Porcar en aquest article penjat per l’Adolfo. A la font màgica, trobada amb km0’s i fotos. Al cap de poc ens acomiadem dels amics. Abans del tret de sortida sona Barcelona, del Mercury i la Caballé i se’m fa un nus a la gola… …Now my dream is slowly coming true… …if God is willing, friends until the end…..

2.- PUM!!

Tret de sortida i no veig als Feixas fins al cap de… 5 minuts!! També és el tret de sortida per als que fem la "marató dels acompanyants". Centenars de nosaltres ens desplacem, sense pressa però sense pausa, cap a la Gran Via, pels voltants del km10, que passa molt a prop de la sortida, i és de visita obligada. La veritat és que tinc fred, vaig amb malles i el paravents no em sobra precisament. La Jordina i jo ens refugiem en un bar on fem un cafè i mirem de localitzar als pares de l’Arnau i el Marc. Sembla que arribaran justet al pas pel km10, no s’esperaven la nova limitació a 80 per hora a les entrades de Barcelona.

Ens situem al km10 i mirem la riuada de corredors com passen. Em marejo, penso que és del tot impossible que pugui identificar cap cara coneguda. Però veig passar al By Keds, per tant no és impossible. Efectivament, a l’hora prevista veig passar als dos germans amb l’Hache, els segueixo uns metres, temps just per animar-los i riure i m’aturo perquè veig als seus pares, ara ja hi som tots i seguim el pla establert.

Agafem el metro a Rocafort, com molts altres acompanyants. Gairebé tots baixen a Glòries, ja que la cursa passa diversos cops per allí, però nosaltres baixem a Clot per veure la mitja marató. Calculem que falten uns 15-20 minuts per a que passin per la cruïlla Aragó-Meridiana. Una padrineta amb bastó creua impunement la cursa, a pas de tortuga, mirant a terra, totalment aliena als corredors que l’esquiven miraculosament. Ho hagués hagut de gravar. "Ho haveu vist???"

Faig un centenar de metres amb l’Adolfo, somrient, el veig molt bé. Torno enrere i veig un corredor que arropenja el cap en una farola, les gotes de suor no paren de caure.

– Estàs bé? Vols que avisi algú?
– I’m fine, I’m just stretching (només estic estirant)
– You’re half the way! (vas per la meitat)
– I know! (ja ho sé!)
– GO ON!!!!!!!!! (VAAAAAAAAA!!!)
– THANKS!!!!!!!!

Finalment passa el trio format pels germans Feixas i l’Hache, i curiosament, el Redman és el que riu i xerra més, els altres dos sembla que estiguin economitzant. M’acomiado d’ells al cap d’uns metres i perdo de vista al grupet d’acompanyants, suposo que van justos de temps per al següent punt de control, la plaça de les Glòries. És igual, ja sé cap on he d’anar. En aquests moments el paravents em molesta excessivament. Travesso corrent un tros del barri del Clot i arribo a la Diagonal. Pujo fins a Glòries i trobo a la resta del grupet d’acompanyants just on haurien de ser. Es fan càrrec del meu paravents. Visca!

Després d’un altre encontre amb els tres corredors que seguim, anem caminant Diagonal avall cap al fòrum, i els comunico que probablement en aquest punt m’afegiré a la cursa. Tan aviat arribem al revolt de 180º veig al By Keds i decideixo acompanyar-lo una estona.

3.- AMB EL BY KEDS

Em dic "Vinga, Kaiser, VAAAAA!!!!! Ara no pots quedar malament, tota aquesta gent està patint, si et poses a córrer has de donar la talla!".

El By Keds ha anat sol durant tota la cursa fins al km28, i està fent un debut espectacular, anem a un ritme que oscil·la amunt i avall dels 5min/km. Girem a la zona de Diagonal Mar pel que se suposa que és la part més avorrida del recorregut, però ens trobem un passeig marítim ple de barcelonins que han sortit a disfrutar del solet. L’animació popular supera les meues expectatives! A partir del km30, quan les forces comencen a fallar i a molts els arriba l’encontre amb l’home del mall, el By Keds avança a dotzenes de corredors davant la meua estupefacció. Quin GRAN debut, company!

Giràvem al voltant de l’Estació de França quan, per culpa de no aixecar prou els peus, entrepusso (quina paraula més lleidatana) amb una banda rugosa del carrer, i abans de caure encara faig dos o tres passos ridículs intentant evitar l’inevitable, i acabo aterrant pla a terra 😡 😆 jo estava convençut que seria trepitjat pels corredors darrere meu, però m’esquiven àgilment. M’aixeco i segueixo corrent, amb quatre rascades i la samarreta llampant no tan llampant. 😳

Segueixo, però ja no vaig tan alegre, en canvi el By Keds segueix a tope, i decideixo parar a l’alçada de l’Arc de Triomf. Camino una estona, faig avaluació de danys, decideixo que sobreviuré, i em planto a l’espera dels Feixas. Però passa l’Albertbo, em poso a córrer al seu cantó, i veig que va patint i entenc que ha hagut de baixar molt el ritme que portava. Decideixo que li faré més servei a ell que no als Feixas, i em proposo acompanyar-lo fins al final.

4.- AMB L’ALBERTBO

Passem per Ciutat Vella, potser la part més espectacular del recorregut, amb carrers estrets i molta gent a tocar, que animen amb més o menys convenciment. Tots dos coneixem la ciutat (ell molt millor que jo) i mentalment anem visualitzant quins carrers falten: Si ara passem per les Rambles, aviat girarem cap al Paral·lel… L’Albertbo està decebut, potser fins i tot enfadat, però no s’atura, i això és el més important. Jo no sé ben bé què dir-li ni com li puc fer millor servei. Almenys l’ajudo tan bé com puc amb els avituallaments.

Al Paral·lel treu forces d’on ja fa estona que no en queden i augmenta el ritme. Més tard, a partir del km40, i sobreposant-se al dolor, torna a apretar, vinga, VINGA, VAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!

El carrer Sepúlveda es fa infinit, el km41 no arriba mai, molts corredors s’aturen, caminen, miro d’animar-los, l’Albertbo continua lluitant. Per uns moments me n’adono que la voluntat humana és una de les forces més poderoses de la natura.

Arribem al Paral·lel, última pujada, revolt a l’esquerra i espectacular recta final, les torres de la fira, la font a tota màquina, el Palau de Montjuïc… Un escenari digne d’herois, de campions… Última espenta a l’Albertbo i m’acomiado d’ell.

5.- ARRIBADES

Ni puc ni vull creuar la meta, això és sagrat, ho reservo per quan em toqui. Reculo uns metres i veig passar l’Hache, que ho està donant tot, i encara té forces per dir-me que el Redman ho ha passat malament els últims quilòmetres i que van uns minuts enrere. Repeteixo espenta i comiat.

Tiro enrere i veig al Redman i l’Homedferro i faig amb ells l’últim tram de Gran Via. S’acaba el patiment. Creuaran la meta amb gran emoció.

EPÍLEG

Vaig caminant cap a la font màgica, entre centenars d’atletes esgotats, somrients i satisfets. Respiro fons, com si pogués absorbir les sensacions que ara tenen, a veure si m’impregno de l’esperit dels corredors de debò. 9000 històries, gairebé no hi caben dins meu. Miro l’arribada des de la font, ara veig clar que no estic al costat de la cursa que em toca.

Diumenge vaig donar el primer pas en el meu particular viatge de mil milles cap a la Marató. Serà Donostia. 30 de novembre del 2008.

Jordi, ENHORABONA per haver superat l’adversitat i per no haver parat. La propera la disfrutaràs més.

Quim, millor "punxar" a Barcelona que a Viena, per això estan els entrenaments. Et desitjo una gran marató a Àustria!!

Arctos, quin debut més estratosfèric, 3:00:33 ("Televisió de Catalunya patrocina aquest crono"), fins on arribaràs?

Baldato, has hecho una media maratón en un tiempo que yo sólo puedo soñar, y luego todavía has hecho otra media maratón en un tiempo que es mi marca, por lo que me sigo quitando el sombrero. Llevas pocas maratones, le cogerás la medida y el "tempo" a la distancia y vas a disfrutar muchas más.

Xavi19, me n’alegro enormement per tu, després de posposar Donostia, després de les lesions… has posat les coses al seu lloc, i per la porta gran dels sub 3:30!!! I el millor està per venir.

Redman, gràcies a tu per compartir aquestes estones tan importants per tu! Efectivament, el dia que creui l’arribada tu ho estaràs veient, perquè farà una bona estona que hagis arribat! El teu temps és espectacular pel genoll que portaves, però quan estiguis recuperat tots sabem que trencaràs aquest crono en mil bocins.

Homedferro, has ajudat a ton germà a fer realitat un somni, que també era un somni teu, i has fet una nova marató (la tercera en menys d’un any) a un ritme que t’ha permès disfrutar. Quan has acabat, semblava que havies fet una mitja. Què més es pot demanar?

Hache, FELICITATS, ja ets un d’aquests "bojos"

Adolfo, t’admiro perquè ets el que més disfrutes corrent! La teua actitud és exemplar!

By Keds, Albertbo, no tinc paraules, gràcies per deixar-me compartir km’s amb vosaltres. Us admiro!

Lagartija, puges al tren amb destinació Donostia?

I a tu, lector, gràcies per aguantar fins aquí.

Ens veiem, compartint quilòmetres, il·lusió, suor, oxígen…

Una abraçada

[pacorro]

El teléfono ha cambiado, es el 973 274946 y hay que pedir hora. Como ya puse en el anterior mensaje, ahora está en el mismo edificio que el gimnasio EKKE.
Con respecto al dolor que produce este tratamiento, según mi experiencia, depende del lugar donde te lo aplican.
Las ondas producen una sensación parecida a como si te golpearan con un martillo. Como la lesión la tengo en el centro del tendón, el tratamiento prácticamente no produce dolor y es bastante soportable, aunque cuando la aplican en zonas próximas al hueso como en la intersección del tendón con el talón aumenta bastante el dolor.
Llevo dos sesiones de ondas y dos semanas entrenando, con alguna ligera molestia, pero puedo correr cada día.
Saludos y salut,

[Arnau]

Fantastica noticia !!!

Aviat tindrem noves equipacions

Gracies als que ho feu possible 😉

Salut i kms !!!

[Karri]

Kaiser, excel·lent la teva presa de contacte amb la marató!!!

I la crònica de primera!

M’apunto a l’agenda :
1 de desembre. Llegir la crònica del kaiser de la marató de Donosti.

[cucudrulu]

per cert, vaig estar a punt d’abandonar al km3, 👿 , en fan pasar per les instalaciones del Barça 😈 😈 😈 .
evidenment, avanç de pasar en vaig possar la vacuna contra el culés, per no entrar com pericu i sortir per l’altra porta com culé.
I… encara soc pericuuuu!!

Suposo, que una de les modificacions per l’any que be serà el fatidic km3. 😆

[Luigi]

És un plaer llegir aquestes cròniques d’una cursa tan estimada i viscuda

L’enhorabona més especial pels que s’estrenaven en la distància. Ara sou més madurs, però també més modestos i humils. Res serà com abans a partir d’ara 😉

Ànims bodi, ets un pencaire 😉

[Neus]

m’he inscrit…. avui m’han enviat la confirmació i el número de dorsal 5053.
ja us ho explicaré…

neus

[segarrenc]

Salut companys,

ESPECTACULAR!!!!

Evidentment aquest adjectiu com a roba de competició. Per a entrenaments -com és el meu cas- ja no diguem. En el meu crepuscle -gens daurat- tindré la millor roba d’entrenament d’aquestes contrades.

La meva sincera felicitació als que han treballat per aconseguir-lo, pels que tindrem la sort de lluir-lo, més de 50? Quants duran la nova equipació de km0 d’aquí a un parell o tres d’anys?

Una abraçada a tots.

[Enric]

La podriam fer, amb tapes de sola de Keds.

Llegint tot aixó et venen ganes de imprimir per guardar-ho encuadernat.

O sigui que els que no heu fet els deures, espavil!

FELICITATS LITERATOS KILOMETREROS

[segarrenc]

Salut companys,

Molta sort Mabilly!. De patir no se si te’n escaparàs, tobogans constants, possiblement calor, això sí molt bona organització. Madrid és l’única que he començat i no he acabat -guarda’m el secret-. Durant un temps va ser un compte pendent. Ara que la feina serà meva per poder-ne córrer una altra és tan sols una anècdota.

Una abraçada a tots.

[Saltamartí]

Hola companys,

[M’agradaria fer-la]

Després de l’experiència viscuda a la marxa dels Castells, he quedat enganxat a les distàncies llargues.

Com la recuperació va molt ràpid, estic ja preparant alguna cosa més. Esperaré a començar a sortir a córrer tot el que puga. A veure si demà puc aconseguir no anar-hi, no fos cas que em petes alguna cosa.

Crec que estic enganxat al atletisme. Com no tinc cap més vici.. (deu ser això).

Salut!

A descansaaaaaaaaaaar!

[/b]

[Autor]

Entrades