S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-
bruParticipantIeeeps,
Possiblement hi vagi, en tinc molt bon record de l’any passat

Salut
espiParticipantBru, ja ens informaras a la “calderilla” del temps que fa a dalt de tot quan arribis.
albertboParticipantxsahuqui, ara que has començat no deixis d’embadalir-nos amb les teves cròniques aventureres…
Bé !!! per les fotos, Eli !!!
albertboParticipantVa ser tot un encert tornar a Barcelona. Volia ser-hi però fins les 6 del matí del dia D que vaig obrir els ulls que no ho vaig saber.
Relax. M’he despertat aviat i això és molt. Les curses comencen a les 10, no ? A l’alçada de La Panadella, quan encara dubto de si anar a la sortida o no, una bombeta s’encen i em recorda que la marató és matinera.
Molt bé, aparco a Cornellà i aniré amb metro fins a Verdaguer, al meu barri per 23 anys. Si surten a les 9, amb prou feines hauran passat els primers, penso, però resulta que la sortida és mitja hora abans. No recordava l’any passat !! :ohmy: A Rosselló ja passa el gruix del pilotó. Jordi, Artur42, CARLOS i kaiser són els únics a qui conec a qui em dona temps d’animar.
Baixo a l’Arc del Triomf. Aquí sí que sé que tinc marge de maniobra. Km. 36. Està bé, és un bon punt per quedar-se a animar. L’any passat l’ambient en passar-hi jo era extraordinari. Ara hi ha quatre gats encara, tot i que els primers no triguen gaire a fer acte de presència.
Però jo mentrestant vaig reculant vorejant el Parc de la Ciutadella, observant de cara el pas dels primers. De moment m’he limitat a animar als “meus”. Aquest tram de la marató és molt inhòspit, el recordo bé de l’any passat: quan arribes a Arc del Triomf hi ha un ambient sensacional, però abans has de passar per aquest desert. Decideixo que em quedaré aquí, entre el 34 i el 36, amunt i avall, mai quiet.
Em començo a deixar anar. Els aplaudiments cortesos comencen a esdevenir mans treient fum i crits d’ànim al límit de la meva minsa capacitat tan bon punt també comencen a arribar els populars, tots els populars. Estic entre l’Av. Icària (no ho he mirat, em sembla que és aquesta) i el Pg. Sant Joan.
L’atzar fa que, com ha dit Hache, estigui en el lloc on en Colin va morir. Anant amunt i avall, com deia, de cop i volta em trobo un enrenou: quatre o cinc persones n’envolten una altra estirada a terra. Els que l’envolten fan pinta de corredors, el que està estirat a terra fa molt pitjor pinta: sembla inconscient. Algú li està fent un massatge cardiac, això sí que no pinta gens bé. A una noia amb bici que hi ha per allí li pregunto que ha passat, em diu que sembla que ha caigut, que té un trau al mentó. A mi em sembla que no pot ser només això, m’entra un mal cos increïble. S’atansa un guàrdia urbà mentre l’estan intentant reanimar (“Algú de vostès sap com es fa això ?” “SSSSSSSÍÍÍÍÍÍ !!!”, li brama més d’un. “Ah, bé, bé…”
Una ambulància apareix. Després una altra, per un lloc impossible. Presses, nervis i estrés extrem. Algú desvia a les vores els corredors. Jo no puc ajudar, els professionals sanitaris ja hi són, i jo no sóc el típic badoc que es queda mirant un succès. De manera que torno a la cursa, esperant que no hagi estat més que un ensurt. Lamentablement no serà només això. Descansa en pau, Colin.Parlant de coses més agradables, sóc incapaç de controlar amb el meu rellotge com poden anar a aquestes alçades els companys, m’hi faig un embolic
.Però apareix en Bru, i és fantàstic veure’l. Pura estètica en moviment, ENCISADOR ! Ja ho he dit, no controlo els temps però em fa l’efecte que la farà ben grossa (i a fe de món que l’ha fet !). Després d’ell (i perdoneu als que no us conec, no vaig veure o me’n oblido), Loman, KIMI (et vaig dir res de cap mur? No ho recordo pas), Ton (company de taula a Puigverd, a veure si ens regales amb més cròniques com aquesta), amata, Juanjo amb un gran somriure, JORDI CODONY, bodi (disculpes ??? De què ???? No vaig tenir ni per una fracció de segon ni tan sols la sensació d’allò que dius. Tu i jo som maratonians i ja està tot dit, company).
Subscric fil per randa allò que ja ha dit en By Keds aquí. Jo també m’hi vaig quedar fins que va apareixer l’escombra, i tot és molt alliçonador. Em vaig castigar les cordes vocals cridant com un possés, vaig picar de mans fins que ja no les sentia, vaig dir ruqueries a les que només els que corren una marató li troben el sentit i l’ànima que hi ha al darrera (hom n’ha fet unes quantes i sempre ha sabut agrair aquestes ruqueries). En un moment donat l’emoció em va poder i un “Tots sóu tan campions com el primer” només el devia sentir jo amb la meva veu totalment trencada, els ulls líquids i unes ganes enormes de barrejar-me entre els que sentia com a meus. Gent al meu voltant em mirava potser amb displicència, inclús vaig capir que algú em va fer una foto amb el mòbil. Jo devia ser una espècie rara digna de retratar. Ni ho sé ni m’importa, jo anava al que anava i sé que almenys temporalment a algú li vaig encomanar la meva passió.
També vaig veure la cua de la marató. Els més lents són els més necessitats d’ànims, crec, i com que van més a poc a poc també hi ha més temps per mirar-nos als ulls i són també la gent més agraïda. Un pot ser noruec i si jo l’animo en català m’ho entèn tot. La majoria dels cuers eren estrangers.
No sé amb que quedar-me, francament. En Jordi va fer una marató senzillament impecable (enhorabona, t’ho has treballat tu, també !). Però si hagués de triar una imatge de les moltíssimes que vaig tenir la sort de viure, la de caragolet allargant-me la mà i la il·lusió màgica que vaig veure en els seus ulls seria la preferida.
I el de corre…foc? m’ha semblat el millor relat.
Voldria reservar les línies finals per a en kaiser. Hi ha coses que s’obliden amb rapidesa, d’altres poden trigar més temps a oblidar-se, però n’hi ha que no s’obliden mai. I jo no oblidaré mai la seva companyia els kilòmetres finals l’any passat en aquesta mateixa marató. Encara sento que tinc un deure de gratitud amb ell.
aureliParticipant
Si no us fa res tenir un parell de provectes sexagenaris més a la sortida també ens hi apuntem: Julià i Aureli.
A més a més també vindrà una nena : la Joana :ohmy: :ohmy: :ohmy:
O sià, demà a dos quarts de nou al Julius Cesae amb tuper, bóta i gépésé :laugh: :laugh: :laugh: :laugh: :laugh:
aureli

agulletamanParticipantJoker ha escrit:
Quote:Jo m’ho estic pensant…:dry:… per rematar la temporada de mitges…
…a veure si ratifiquem el bon resultat de BCN…ningú s’anima?:woohoo:Hei Joker, jo he fet una bajanada i estic apuntat, però com a molt et farè companyia fins a la línia de sortida:silly: 😆 :silly:
No tinc intenció de fer marca (tiro més d’AS):woohoo: :woohoo: , simplement, no l’he fet mai i com sigui que em trobo “bé” de BCN, doncs no vull parar massa.
Passaré el cap de setmana a la platja i diumenge rodarem una estoneta per llocs inèdits per mi…


CritMembrecrit ha escrit:
Quote:Diumenge 8 de març a les 8.30 a Juli César de la canalització.Farem el recorregut de la marxa caminant,per estudiar la logística, quatre hores llargues. Porteu una mica d’esmorzar i a compartir matí.
Qui s’anima?
salut
Julià
Aureli i màquina de retratar
Albertbo
By Keds
Crit
HomedferroQui més?
Important: 8.29 foto de sortida i 8.30 sortida. Si algú fa tard, ja sap el camí…
Esmorzar, fotografia i algun GPS.
Temps: 5 C a la sortida i 17-18 a l’arribada:P

CritMembrekm0 ha escrit:
Quote:Bon dia,Nom: I Marxa Popular del Segrià
Organitza: Km0 Ponent, Castellers de Lleida, Ajuntament d’Alfés, Ajuntament d’Albatàrrec i Ajuntament de Lleida.
Amb el suport de: Diputació de Lleida, Coca-Cola, Pastisseria Germans Ribes, National Atesa…
Data: 19 d’abril
Lloc de sortida i arribada: Lleida (davant del monument de Juli César, a la canalització)Horari:
Sortida conjunta: 8:30
Tancament: 14.00Recorregut: aproximadament uns 20 km passant per indrets de gran valor ecològic, paisatgístic, històric. Sortida davant de Juli César (canalització Lleida), Horta, Tossal del Pedròs, Timoneda d’Alfés, Albatàrrec i canalització del riu Segre a Lleida.
Modalitat: caminant o corrent -o una estona de cada-, sempre de manera no competitiva
Perfil dels participants: molt divers, des de caminants fins a atletes populars, de fet us hi esperem a tots. Uns la fareu amb 2 hores i d’altres amb 5, tots sereu tractats amb el mateix respecte.
El repte
Reunir caminants i atletes sota una mateixa línia de sortida.
Inscripcions:(a partir del 17 de març)
Presencials i on-line (en breu publicarem els punts)
Preu:
4 Euros anticipada
5 Euros dia de la marxa
gratuït 12 anys o menys (cal fer la inscripció)
gratuït socis de km0 Ponent (cal fer la inscripció)Places limitades
La inscripció inclou els serveis següents:
Serveis
Guarda-roba i guarda claus
Avituallament km5
Avituallament km10
Avituallament km15
Esmorzar calent a l’arribada
Obsequi de la prova per a tots els participantsNota: només caminant o corrent, no bicicletes.
Km0
Ja hi ha preu i data d’obertura d’inscripcions.
aureliParticipant:blink: :blink: :blink:
T’has deixat la nena ! : Joana Romero :angry: :angry:
i potser també la Carme i la Flora.
i l’Antoni ?

i els plànols de ruta, màquines, receptors, emisores, parabòliques, brúixola i ulleres de sol


CritMembreDiumenge 8 de març a les 8.30 a Juli César de la canalització.
Farem el recorregut de la marxa caminant,per estudiar la logística, quatre hores llargues. Porteu una mica d’esmorzar i a compartir matí.
Qui s’anima?
salut[/quote]
Julià
Aureli i màquina de retratar
Joana
Carme
Flora
Antoni
mesigual
Albertbo
By Keds
Crit
HomedferroQui més?
Important: 8.29 foto de sortida i 8.30 sortida. Si algú fa tard, ja sap el camí…
Porteu esmorzar, fotografia i algun GPS. I alguna gorra…
Temps: 5 C a la sortida i 17-18 a l’arribada:P[/quote]
lomanParticipantEi companys,ja fa una setmana de la marató de Barcelona, i encara em fan una mica de mal les cames,de tota manera no es pot comparar amb el dilluns i dimarts que cada esgraó era un suplici, no m’havien fet mai tant mal les cames després d’una cursa, aixó de fer una marató es un altre rollo tot és diferent, el cansament apartir del kilometre 30, el cansament després de la cursa, el cansament durant la setmana, les sensacions durant i després, tot és molt diferent, tinc la sensació que és la primera cursa que he fet , bé que per mi tot ha sigut un descobriment que si m’ho expliquen no m’ho acabo de creure.
Jo he de dir que fins al kilometre 33 les sensacions eren molt bones, tot i que la lleu pluja que queia em feia perdre una mica d’impuls i alguna derrapada perillosa en alguna pujada o alguna línea blanca, però millor la lleu pluja i nuvols que sol i calor.
Però apartir del 33 tot va canviar i realment només pensava en acabar i que no tornaria a fer una marató mai més a la meva vida.
Tot i aixó vaig baixar una mica el ritme però estic molt molt molt molt i molt content del temps que finalment vaig poder fer, i l’emoció en acabar també és difernt i molt la pena i tot lo que vaig pensar del 33 al 39 ara només penso en tornarni a fer una altra, de aqui a un temps aixó sí.
El més important del meu missatge es donar les gràcies als incondicionals del km0 com el bykids el albertbo i tots els que em van animar i no coneixo, també remarcar que el fet que suposa correr amb la samarreta del km0, i que va fer que dos o tres persones em cridesin vinga aquestos de Lleida. A tots MOLTES MOLTES MOLTISIMES GRÀCIES, no us podeu imaginar lo que s’agrais aquestes paraules de suport en una cursa tant exigent com aquesta.:laugh: :laugh:
posdata :a mi el forerrunner fins que em va marxa la cobertura al 35 em marcava 800 metres de més que no és poc. :woohoo:
ArnauParticipantAvui dissabte el Julià i jo mateix hem fet una sortida matinal d’allo mes maca. Una volta per Lleida sortint des del Km0 cap als ous del Siurana, avinguda de Balafia fins a Pinyana, 11 de Setembre fins Cardenal Cisneros, baixada cap al Riu i arribada al Km0 per acabar.
Despres de dues setmanes de recuperacio ja es hora de tornar a posar-se mans a la feina i avui han estat poc mes d’11 kms a un ritme suau.
Durant tot el recorregut hem tingut la companyia d’un vent força pudent, fet que ha fet una mica mes dur el rodatge. De totes maneres les sensacions han estat molt bones i no m’he ressentit del isquio per a res.
Per altra banda, comentar que el Julià es troba en un estat de forma espectacular. Quasi be ha completat 12 kms com si res. Estic segur que aviat caura la primera mitja

Salut i kms !!!
Buff!ParticipantEren allà, escampats entres les escales i la Font Màgica, formant un grup que cada dia és més gran, molts encara desconeguts, noms sense rostre però tots companys d’una aventura que iniciarem tots plegats d’aquí a tres quarts d’hora.

Com és habitual, el rellotge m’empaita
i cinc minuts abans de les nou entro al calaix, navego entre la gent cercant boies de color taronja i ensopego amb en xino-xano, una mica més endavant faig costat amb en bernaus, en Krlos i l’Ara, components de la barqueta 3:45, intercanviem les darreres sensacions abans de sortir. No sento cap senyal de sortida, però anem avançant i això vol dir que ja ha comença la marató.
Just abans d’enfilar el carrer Creu Coberta ja els veig, un grapat de correcats ens llencen a crits un sortilegi d’ànim i força per guanyar el repte que ens espera.El meu avui és diferent, diumenge passat vaig fer la marató de València, dimecres no en donava un duro per superar unes molèsties a la cuixa, ahir el fisio va dir-me de rodar suau els primers 10 km. i veure com va. No tinc altre objectiu que acabar dues maratons en una setmana sense lesionar-me.

Uns centenars de metres enllà trobo un grupet de Km.0, l’Artur42, l’Agulletaman, en Carlos i en kaiser, que avui s’estrena, i compartim unes quantes petjades fins que m’avanço. A punt d’arribar al Camp Nou veig dues petites cuetes corrent al meu davant i vaig a atrapar-la, és la caloreta, amb el somriure constant als llavis
i futura participant a la marató de muntanya de la Vall del Congost, d’aquí a tres setmanes. Anem plegats una estoneta fins que a mitja pujada cap a la Diagonal apareix en rubens i els deixo una mica enrere, però al cap de poc sento com em criden i veig a en bodi, aprofito per demanar-li informació de Zegama,
doncs he tingut la sort d’obtenir un dorsal per la marató de muntanya, al maig. I així els cinc primers kilòmetres es fonen sense adonar-me’n en 25:34. És estrany, no em fa mal res i he anat a un ritme còmode, pel que decideixo mantenir-lo si no em surt cap problema muscular. :cheer:M’agrada el dia, sense sol i amb un lleuger plugim, només em sobra una certa xafogor, però res a veure amb la calor de l’any passat, molt pitjor per córrer. Es van succeint el cartells amb un número cada cop més alt, em distrec escoltant música i llegint les inscripcions de les samarretes i els noms que molts porten penjat a l’esquena, picant les manetes que alguns menuts ofereixen al nostre pas, recompensada pel seu somriure quan ho aconsegueixen, i agraint amb un gest els escadussers ànims que ens llencen alguns espectadors…. i el 10 arriba amb un parcial de 24:33.
Ens acostem de nou a la Plaça Espanya, i saludo a en Pep Corsarial passar pel seu costat; ara correm entre un passadís de gent que encoratja i crida sense parar, entre la que s’hi troben bastants grupets d’estrangers, que són un factor bàsic pel creixement de la nostra marató. Just a l’enfilar la Gran Via veig a en XaviPapell que em fot un crit mentre tira fotos sense parar, enfilat dalt d’una tanca de pedra, i li responc amb un somriure. És el mateix que faig quan a mitja pujada pel Passeig de Gràcia sento la claca “holandesa”, Meep, Dani, kasumei, Hansi…. (quin goig que fan i com en saben d’animar!). :woohoo: El gir cap el carrer Rosselló ens porta al Km. 15 i surt a 25:06.
Em vaig apropant a la zona on hi vaig viure molts anys, i a l’alçada del Passeig de Sant Joan observo si veig a la meva mare entre la gent, però ja l’any passat es va mig marejar veient-nos passar i a la seva edat el dia no acompanya massa per estar dreta tanta estona. No hi és. :huh: L’ambient es torna a animar al pas per la Sagrada Família, i de mica en mica fem cap a la Meridiana. Em sorprèn trobar-hi tant gent, i el tram d’anada i tornada és un encert ja que et sents més acompanyat, tant pel públic com pels corredors que es creuen en els dos sentits. Él Km. 20 es deixa veure amb 25:09. Perfecte.

Ara ve una dels punts “difícils” del recorregut, però no em costa gens fer el llarg tram d’anar i tornar a la plaça de Les Glòries, vaig concentrat i corro còmode, sense cap mena de pressió pel temps, mirant el rellotge gairebé com a distracció. Es comencen ja a veure corredors amb problemes, l’habitual lluita entre el voler i el poder, entre el cap i les cames. Arribo al 25 en 24:57 i gairebé igual fins al 30 en 25:27, a punt per desafiar novament a la marató. :unsure:
Mentre em prenc un gel poc abans del 31, apareix sobtadament la figura d’en RunnerSantboi, company de l’equip que hem batejat com a Triburunners. Acaba de caure de la barqueta 3:30, s’ha aturat un parell de minuts per canviar-se les sabatilles, em diu que té molèsties a un genoll i l’hi veig una expressió com de perdut. Només és la seva segona marató i no vull que s’ofegui. Anem un al costat de l’altre i li vaig donant conversa, intento que la distància es dilueixi entre les paraules, li faig veure que ja només ens falten sis kilòmetres per arribar: és la distància que ens separa de l’avituallament correcat. :woohoo: Veig que va bé i que ha superat aquells moments de dubte, fins i tot diu que ja no té molèsties al genoll i anem fent via fins que ensopequem amb el drama d’aquell noi sense nom, estirat allà terra i rodejat de cames, mentre algú que hi entenia l’hi feia rítmiques pressions al pit amb les mans. Per uns instants tot s’atura, i és inevitable el neguit de que un dia podria ser un mateix l’afectat; en cap moment vaig arribar a pensar que no se’n sortiria.
Però la cursa segueix, i arribem a tocar del Parc de la Ciutadella, al 35, en 25:51.És el moment crucial, mantenir el cap fred i pensar en positiu: en el temps que sols trigar per fer una misèria com aquesta de 7 kilòmetres, la gent que t’espera, què faràs a l’arribada… un crit d’en byKeds
em fa passar sota l’Arc del Triomf encara amb més moral i entre un estret carreró de gent. Girem en direcció a la plaça Catalunya i sento un pessigolleig per dins: és com quan vas a trobar-te amb algú a qui feia molt temps que no veies, aquella il·lusió recordant les coses que has viscut i compartit abans, i arriba el gran moment.
Ens esperaven feia estona al costat de la Catedral, formant un passadís per nosaltres, amb les mans plenes d’alguna cosa més que una esponja, una ampolla d’aigua o un vas de beguda isotònica; era una mena de força intangible que t’arribava per tot arreu, amb les seves mirades, les rialles i els crits d’ànim. :woohoo: Era impossible no acabar dalt d’un núvol. Gràcies a tots, companys, del primer a l’últim. Potser encara no en sou conscients del que heu arribat a fer per nosaltres, però estic segur que per a tots va ser un moment inoblidable.
Rambles avall, passem a en forrest06, i a l’alçada de Colon cau el 40 en 25:42. En Runner es despenja una mica, però el veig bé. Jo em sento amb ganes, ningú m’ha fet un mur ni ha vingut l’home del mall,
em deixo portar per la joia del moment i vaig passant corredors, saludant a en Kurt i més endavant a l’albert67 que lluita a mort amb els seus bessons, enfilo el carrer Sepúlveda entre l’animació constant del públic, faig els darrers centenars de metres exultant, i acabo en 3:33:08. Ho he aconseguit!: dues maratons en una setmana. :woohoo:Cada marató té la seva història de la que en som protagonistes, però els petits detalls són els que en fixen el record a la memòria. I aquesta, la número 28, per a mi ha estat la dels CoRReDoRS, la més compartida de totes.
Sense vosaltres no hauria esta possible així. Gràcies.
JokerParticipantCelebro el teu retorn Redman! Ben aviat estaràs atacant el cronòmetre! Ànim!

Estic segur que la primera mitja d’en Julià està al caure….:woohoo:
estefiParticipant:ohmy: CREC QUE ES DE LES PROVES QUE ET DEIXEN MARCA….

POSITIVA, AQUI JA HI HA ESFORÇ PER ACABAR, PER ANAR PASANT KM´´S………
JO AQUEST ANY NO HI SERE .
ESTEM A VALLECAS AMB EL MONTOLIU, LE FEDA 2 ANYS I ES MAQUISIMA……….:woohoo:
MOLT……….
ENVEJA SANA………
😆 PETONS , I KM´S.
AH, I NO PORTI-HO MASSA MOTXILA NO ES NECESARIA…
JO HI VAIG “A PELO”, SOL LA BOTELLA D´AIGUA….
DESPRES TOT MOLESTA….
ESTEFI -
AutorEntrades