Marató de Barcelona. Març 2009

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2435
    Avatar
    km0
    Gestor de comptes

    Bon dia,

    Resultats provisinals rebuts via sms

    El Gran Bru2:56
    Lo man3:06
    Kimi3:17
    Jmolins3:19
    Jordi Codony3:22
    Amata3:25
    Ton3:25
    Juanjo3:26
    Jordi3:29
    Homedferro3:35
    Agulletaman3:38
    Hache3:43
    Sime3:45

    Bona temperatura, eh? Felicitats a tots! Amunt les cròniques!

    Salut

    #19463
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Bones ja hem tornat deunido l’ambient de la marató es un altre mont nervis por de no fer una bona cursa, por per ser la estrena i no saber com anirie pero be ja esta i laveritat es que mes que contents el meu germa i jo,mes que res per veure la feina dels entrenaments recompensats,gracies als que sencer corre ens au animat i la veritat es que es de agrair jo no se qui ere que ma dit molt be ja has passat el muro i miro lo que faltabe i em semble que ere Km 34 i jo anava al limit, per lo demes satisfació per la feina feta i nois al creuar la meta casi ploro d’emocio despres trobada amb la familia, massatjes per sert molt necessaris, dutxa i a dinar amb els companys adeu i gracies a tots.

    #19464
    Avatar
    porcalleocho
    Participant

    Felicitats a tots. La marato de Barcelona comença a fer les coses be, per ser una gran marato.

    #19465
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    Permeteu-me, a l’espera de que arribin les cròniques dels veritables protagonistes de la marató d’avui, que us expliqui una mica l’experiència d’algú que avui debutava en una marató…..com a espectador!!

    A estat genial !!
    M’ho he passat d’allò més bé gaudint de l’espectacle maratonià pels carrers de Barcelona….Ho recomano….és un festival de colors….de sensacions….de tot!!

    He arribat puntual a Barcelona sense problemes i quan he arribat a les fonts màgiques de Montjuic la quasi totalitat de l’expedició Km0. Ponent ja hi era….salutacions….breus converses….bons desitjos….nervis…..

    L’ambient a l’avinguda Ma. Cristina era realment espectacular….una autèntica riuada humana i atlètica que feia posar la pell de gallina.

    Quan ha arribat l’hora, he decidit anar cap al carrer de Sants per no perdrem cap detall de l’espectacular sortida, i us ben juro que ha sigut impressionant veure desfilar durant tanta estona quasi bé 10.000 atletes davant meu…..
    Evidentment era molt i molt difícil poder reconèixer ningú…..al menys en aquest primer moment.

    A partir d’aquí…..he anat amunt i avall….sempre a peu (toma ya!) intentant trobar un parell o tres de llocs que em permetés continuar gaudint de l’espectacle general i a més poder saludar i animar a tot Km0 que fos capaç de distingir….
    Ho he pogut fer, amb prou fortuna, per La Gran via…..i més tard a l’Arc de triomf….i crec que en un moment o altre he pogut saludar a majoria, que no a tots.

    Els he vist molt bé a tots (a alguns realment molt i molt bé) i pel que he pogut investigar posteriorment tothom a acabat fent una gran cursa.

    Per acabar….he tornat a Montjuïc (la meta) i allí he pogut veure arribar a quasi bé tothom que ho ha fet per sobre de 4 hores (els km0’s ja eren pràcticament tots a la dutxa) i allí m’he quedat …..bocabadat….veient com la gent arribava….tothom amb la seva petita gran història al damunt….

    He vist gent cansada, molt cansada….gent que havia patit molt….però també he vist molts somriures….molta alegria ….moltes emocions contingudes…i moltes emocions que esclataven en mil bocins….

    He estat allí molta estona….una hora i quart….una hora i mitja….no ho sé…..però us ben juro que no volia ser en aquell moment en cap altre lloc…..

    Finalment, he aconseguit abandonar la balla metàl.lica a la qual estava agafat i he començat a caminar….No he marxat encara. He donat una volta pel passeig veient un munt de medalles penjades als colls…un munt de botelles de beguda isotònica buides omplint les papereres….familiars fent la darrera foto amb l’espectacular font al fons…..molta gent caminant coixa…..Tot plegat, les restes d’un dia molt especial.

    Tornant cap a casa, per la radio he sentit que deien que un corredor ha mort durant la cursa d’una insuficiència cardio- respiratòria……

    I aquí em teniu….a casa….assimilant una altra marató, aquest cop vista des de la barrera….

    Salutacions.

    #19466
    Avatar
    homedferro
    Membre

    Corre…foc? 4:14:08

    ENHORABONA!!!

    #19468
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Bé, doncs ja està, ja he fet la meua primera marató, i jo crec que no podria haver anat millor!

    Dissabte i diumenge a primera hora vaig patir uns nervis terribles, però per sort ahir vaig poder dormir molt bé, fent “stage” amb l’Homedferro i la Jordina, i el Sime i família.

    Jo volia intentar acabar en menys de 4h, i per aconseguir-ho havia pensat mantenir-me en un ritme entre 5:30 i 5:40 km/min.

    Finalment arriba el moment de la veritat i començo a córrer amb l’Artur42, el Carlos i l’Agulletaman, que ens deixa quan ens passen l’Homedferro i el Sime. Els germans Peguera tenen com a objectiu baixar de les 4h però aviat veiem que tenim més a prop els globus de 3h45 que els de 4h. Com que m’hi trobo molt bé decideixo acompanyar-los fins que pugui i els quilòmetres van caient amb uns parcials que no m’acabo de creure: 5:15, 5:11, 5:05, 5:14, alguns per sobre de 5:30 però la majoria per sota. Evidentment, dubtes perquè potser al final ho pagaré, però el meu cap l’omple el convenciment total que sóc capaç de fer-ho, i de seguir a aquest ritme.

    A partir aprox. del km 19 comencem una mena d’estira i arronsa: jo perdia roda i els deixava anar uns 20m per després tornar-los a atrapar. Aquest joc ha durat una bona estona fins que després de l’avituallament del km 30 la distància que ens separa ja és de més de 50m. L’Artur42 recula i intenta que em torni a enganxar, però li dic que vagi tirant: ara és hora de trobar el meu ritme. Ells han acabat sensacionalment amb un temps de 3:46:55!

    A partir del km 30 comença una altra cursa per mi, jo no diria que he topat contra cap mur, perquè m’he trobat estupendament en tot moment i les molèsties musculars que he tingut han sigut ben poca cosa, simplement ja anava bastant apuradet i he tingut la sensació que havia d’anar una mica més lent. Els parcials d’aquests últims 12 km han sigut tots entre 5:30 i 6:00.

    Aquí he viscut de la renda acumulada amb els Peguera, i he utilitzat el coixí de marge que tenia per acabar en menys de 4h i encara m’han sobrat 5 minuts. Hi ha hagut un moment gloriós: quan he passat pel km 37 he vist que tenia 36 minuts per fer 5 km!

    Al final, 3:55:14

    He arribat somrient, satisfet i cansat però sense sentir-me esgotat, i m’he abraçat a l’Homedferro, que m’esperava.

    En resum, la meua primera marató ha tingut dos parts: els primers 30km m’han sortit a un promig de 5:19 i els últims 12km a 5:43. Les sensacions, brutals.

    Toquen agraïments:

    En primer lloc al Carlos i a l’Artur42 perquè sense ells no hagués anat aquest puntet més ràpid que m’ha fet acabar amb aquest temps bestial per mi.

    Al grup d’entrenament “diürn”: Carlos, Agulletaman, Ton i Juanjo, que a més han fet uns temps realment estupendos i molt en consonància amb l’entrenament que han fet. Si hagués fet una travessa amb els temps d’aquests quatre, els hauria encertat tots.

    Al grup d’entrenament “nocturn”: Sime, Homedferro, JMolins, Iscle, Alexvica…

    Als “supporters”, que m’heu fet emocionar quan us he vist: By Keds, Albertbo, Cargol, Xavi19, Redman, Carme…

    Als que m’heu fet arribar paraules de suport, que han sigut imprescindibles: Crit, Enric, Redman, Sergi Farré, By Keds, Amata, Flo, Joker, Quim, Imma, Espi…

    “Special thanks” a l’Enric, amb qui tard o d’hora compartiré una marató, i a l’Homedferro, per aguantar-me en interminables sessions de xat!

    A més, felicitar als debutants Loman, Kimi, Jmolins (com es pot debutar amb aquests temps???), Juanjo, Agulletaman (per treure’s el barret), Carlos, Javatorr, Josep, Corre… foc?

    #19469
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Afegeixo alguns resultats:

    El Gran Bru2:56
    Lo man3:06
    Kimi3:17
    Jmolins3:19
    Jordi Codony3:22
    Amata3:25
    Ton3:25
    Juanjo3:26
    Jordi3:29
    Homedferro3:35
    Agulletaman3:38
    Caragolet 3:40
    Hache3:43
    Sime3:45
    Carlos 3:46
    Artur42 3:46
    Kaiser 3:55
    Javatorr 4:05
    Corre… foc? 4:14

    Per cert, 8237 arribats :blink: :blink: :blink: que es diu ràpid!!

    #19470
    Avatar
    javatorr
    Participant

    Hola nois.
    Primera marató i una olla barrejada d’alegries i tristors.

    Primer de tot donar les gracies a la meva dona (que m’acompanya a tot arreu!), al company de fatigues, Eh JOSEP!(que ha patit la “meva marató”)i als km0 que ens hem anat trobant pel cami!

    Jo avui, m’he decidit a venir directe des de Lleida i no fer estada a bcn. He dormit com un tronc i els nervis han començat a apareixer de camí a bcn.

    Quan he arribat les primeres llagrimetes d’emoció!

    INCREIBLE! QUIN AMBIENT!

    Estiraments, calentament (el rosari de rigor)

    I au! Cap a la gàbia!

    El nostre objectiu… ACABAR i s’hi pot ser entre 3.45 i 4 millor!

    I comença la cursa. Els 10 primers km han passat com si res, ennubilat i absort amb tot l’ambient! Mirant els parcials… 5.09 de mitja i 4′ per sota dels 5!,

    Impressionant… i massa ràpid.

    Però tot i aixi hem arribat fins a la mitja molt be.

    Després l’imatge durissima d’un maratonià a qui intentaven reanimar! Buffffffffffffff

    Fins al 30 anavem mooolt be, tranquils, relaxats i gaudint del paisatge (bueno…)

    Però al 32, UOPS! mira! si tinc 3 nalgues!
    Una pilota de muscul davall del cul!

    MERDxxx!

    A partir d’aquí no podia contenir les llagrimes! La historia ha estat una mica caminant,una mica corrent, rient-nos amb el josep i visitant els casillers de la creu roja per demanar…

    UN POQUITO DE REFLES PO FAVO!

    4.05! I moltissimes ganes de regalar-li al company una marató com deu mana!

    L’any que ve! A tornar-hi!

    Enhorabona a tots! Kaiser Felicitats!

    #19471
    Avatar
    cargol
    Participant

    Hola companys:
    En primer lloc felicitar a tots els debutants per acabar la marató i pels temps que la majoría dels ja iniciats heu aconseguit per sota de les prediccions.
    Situat amb la Su al km. 37 a la Pl. Catalunya i fent baixada, hem estat allà qüasi 3 hores.
    Al igual que Bykeds era la meva primera marató des de l’altra costat de la barrera i com que be que m’ho he passat. Ara entenc a les patidores suporters que ens segueixen a tot arreu el fred i cansament que ha de ser esperar hores i hores al carrer i per l’altra cantó com s’agraeix un aplaudiment, un crit d’ànim una senyera pel recorregut.
    Varies coses que m’han cridat l’atenció:
    – El baix nº de dones participants, aixó s’ha de millorar.
    – La gran qüantitat de gent sense dorsal (un 10%), no crec que tots fossin acompanyants en un moment puntual, o eren “pirates”.
    – Hauríem de reconsiderar canviar l’equipació i tornar al color llampant, ja que el blanc no hi destaca gaira i es confon amb la resta d’atletes.
    – L’importància de portar el nom a la samarreta i una senyera perque t’animin.
    Com deia a l’entrevista del Canal 33 el Rofer Roca, d’aquí uns anys tindrem una de les millors maratons del mon.
    ENHORABONA A TOTS.
    Abel

    #19474
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Que gran es la Marato de Bcn !!!

    Un petit grup de “recolzadors” no ens vam voler perdre l’oportunitat de compartir aquesta gran cursa. Vam estar en diferents punts quilometrics pero en recordo un molt especialment, una cruïlla entre el 37 i 38. Alla va ser on vaig viure mes intensament la vostra marato.

    Tenia moltes ganes de veure al gran Bru, pero resulta que corre mes rapid que el metro…Gran cursa Bru, enhorabona !!!

    Satisfaccio immensa quan veig al Kaiser amb la medalla penjada. Esta sencer, somriu i els peus no li toquen a terra. Quina gran marato company. Moltes felicitats. T’ho mereixes.

    Enhorabona a tots els altres companys de Km0, Lo man, Kimi, Jmolins, Jordi Codony, Amata, Ton, Juanjo, Jordi, Agulletaman, Caragolet, Carlos, Artur42, Javatorr, Corre… foc? tant si va anar be com si no, el sol fet de posar-se a la linia de sortida d’una marato ja es tot un exit.

    I permeteu-me que envii una forta abraçada a l’Hache i Sime, que van lluitar la marato fins al final, com no podia ser d’una altra manera. Potser no van fer el temps que voldrien, pero l’esforç que van haver de fer per acabar es mereix tota la meva admiracio.

    Salut i kms !!!

    PD: l’homedferro com menys entrena millor corre. Per a la proxima sofa, cervesa i pizza, i sub3. Felicitats !!!

    #19477
    Avatar
    espi
    Participant

    josep “kaiser”, OK, OK, OK….

    #19478
    Avatar
    kaiser
    Participant

    :)

    #19479

    Minicrònica:

    *Molt bona organització.
    *Molt bon ambient.
    *Molt bon temps per córrer
    *Ganes de trobar els companys per fer la foto.
    *Ganes i nervis por començar.
    *Ja i som ! tot va començar!, el Juanjo i jo decidim anar fent els dos junts, anem rodant a trompicons entre una marabunda de gent i fins el km5 no podem córrer més tranquils, a partir d’aquest i fins el km24 vam anar xerrant i observant la ciutat des de una perspectiva mot diferent a la que estem acostumats, uns moments molt agradables!, a partir del km31 començo a notar que les cames no tenen la mateixa alegria que al començar, i em concentro una mica mes en lo que estava fent, al Km36 el cansament a les cames es nota mes i decideixo anar fent, veure passar els Kms, e intentant mantenir un ritme de 5’/Km i m’ajuda molt el ambient de festa que es respira amb molta gent animant, la arribada fantàstica un ambientasuuu terrible, uns moments inoblidables.
    *Ganes de retrobar a la família i els companys i assaborir el fruit de l’esforç fet.

    Voldria donar les gracies a tota aquesta gent del KM0 que un dia em van fer plantejar el repte d’una marató, cosa que mai m’hauria imaginat que faria,també a tots aques que amb els que he entrenat junts i tan bé m’heu aconsellat, també a la gent del KM0 que van venir per Barcelona a animar-nos, quin gustass quan algú et crida i et dona ànims! et puja la moral a dalt de tot! i també a l’Arnau que els seus massatges son màgics al menys es lo que pensava els últims Kms quan veia bastant personal parat amb estrebades musculars.

    Salut, i animo a qui no ho així tastat a que ho faci.

    Jordi

    #19481
    Avatar
    amata
    Participant

    Molt bones!

    Doncs bé, ja està feta la marató de Barcelona.

    El primer que vull dir és que, al menys per a mi, es tracta d’una marató espectacular. L’ambient increïble, la posta en escena de la sortida amb les fonts, l’organització impecable. Però a part de tot això, el més sorprenent al menys per a mi va ser la quantitat de gent que hi havia al carrer, ESPECTACULAR. Molta gent m’havia dit que a BCN no hi havia pràcticament ningú, i que per contra a Donosti,la gent es bolcava amb la cursa. Doncs bé, pel que a mi fa, crec que l’ambient va ser força millor a BCN que a Donosti (tot i que guardo un molt bon record de Donosti) i en definitiva no només l’ambient, si no que la marató en general. Així doncs felicitar a l’organització i que no pari, un esdeveniment com aquest cal que cada any creixi.

    LA PRE-CURSA

    Doncs bé, el dia abans molts pocs nervis (res comparable amb el dia del debut) i això em fa mal pensar, sembla com si no anés amb mi.

    Un cop arribat el dia de la cursa, continuem igual, l’Anna (això si que és que et toqui la rifa!) i jo ens trobem a la Font amb la resta de companys del km0 i fem les fotos de rigor. Val a dir que abans d’això vaig fer la típica visita als lavabos mòbils on hi havia unes cuades de por. Vaig posar-me a fer cua en un i quan va sortir el que havia dins surt un paio negre amb pinta de no ser la primera marató que feia. Efectivament, el vaig veure després a la tele i resulta que va guanyar!!:blink: .

    En principi tinc previst de sortir amb el grup de 3h 30′ (Hache, Jmolins, Juanjo, Ton, Jordi Codony), però a l’hora de la sortida el JMolins (maquinon) i el Juanjo decideixen tirar pel dret i sortir més forts, el Jordi Codony no vol estar pendent del crono i vol sortir suau per anar a més i no ens trobem amb l’Hache. Total, que comencem la cursa el Ton (quin tros de company) i jo a veure què passa, i el primer que passa és que mentre esperem la sortida (tots ben apretadets), un tio guarro fot una pixarrada dins una ampolla de gatorade i ni corto ni perezoso la llença a un lateral :blink:(espero que no toqués al cap de ningú, xq l’ampolla estava pleneta, pleneta) .

    LA CURSA

    La primera mitja

    La primera sorpresa, és que tot i la gentada que hi ha, gairebé a partir del primer moment podem córrer i per tant no perdem massa temps. Al començament, com és normal anar xerrant i comentant amb el Ton (Ho he dit ja que és un tros de company??). La meva obsessió era sortir per davant dels globus de 3h30′ per evitar aglomeracions i a poder ser deixar-lo ben enrere (tot i no haver fet massa bon entrenament jo tinc la esperança d’atansar-me a les 3h20′). Els primers parcials no els miro massa, però no fem més que baixar la mitjana de la cursa (4’45”, 4’40”, 4’38”), però com em temia el meu GRAN company no tenia cap intenció de relaxar-se i lluny d’això soc jo qui ha d’anar dient de tant en tant que cal afluixar el ritme. Xino xano fem el primer quart i no ens en adonem (cap al km 5 ens passen el JMolins i el Juanjo i gairebé tampoc ens en adonem). Ens plantem a la mitja marató i la passem en 1h41′ (anem fràncament bé i el sub 3h30′ pinta bé).

    La segona mitja

    Continuem la marxa i decidim intentar aguantar el ritme (4’42”) fins al km 30, que coincideix amb el final de la recta post torre Agbar. Un cop en aquest punt jo ja veig que les energies no sobren i consensuem mantenir fins al km 35 (Aquí el Ton si hagués volgut hagués pogut anar més fort, i per tant un cop més MOLTES GRÀCIES). Anem fent fins al km 35 i a partir d’aquest punt jo començo a tenir dificultats per mantenir el ritme però vaig fent.

    L’home del mall

    Els km’s costen molt de passar, fins aquest punt era jo qui passava a la gent i ara alguns ja em començaven a passar, les cames pesen molt i cada cop els costa més de fer-me cas. De repent hi penso, collons!! Si és ell!, per fi l’he conegut. Encantat però ara mateix no em puc aturar a xerrar amb tu, així és que et deixo que me la fotis però només una mica.

    L’Antídot

    Doncs si, jo no ho sabia però duia un bon antídot per la picada del meu nou conegut. El Ton, no va parar d’animar-me, donar-me cops a l’esquena, compartir avituallaments, …… quin MEGA Crack!!!.

    Els darrers Km’s

    Al voltant del 38 agafem al Juanjo, que té problemes a la planta del peu i continuem tots tres. Costa moooolt, els km’s no passen i a més crec que fa pujada. Passem el 39, el 40 i el 41. En aquest punt el Ton ja deuria estar mig afònic de tant animar-me i jo amb l’espatlla vermella d’algun dels seus cops d’ànim!! (torno a dir-ho, MOLTÍSSIMES GRÀCIES).De repent apareix el Jordi Codony, com si res i ens passa volant (menys mal que volies anar tranquil!!!!)

    L’arribada

    Doncs, això encarem la recta final i jo en veure el crono trec les darreres forces i faig el que puc per entrar a bon ritme. Al final, 3h25′. Molt content i sobretot moltes ganes d’abraçar a l’Anna.

    Ah!, no me’n vull oblidar. Va per tu, Papa.

    L’Anna

    (Des d’aquí no dic res que no li hagi dit a ella, però és que s’ho mereix tant !!. Moltes gràcies cari).

    Aquesta si que és un fenòmen. Es va donar cops de colze al guardarroba per deixar la bossa xaq jo no m’estressés. Va aparèixer no sé quant cops durant la cursa saltant i animant. Va donar-me el darrer alè a l’arribada per a poder fer aquell sprint final. Fins hi tot estava esperant-me a la sortida i em cridava a través de la reixa que fes el favor de no menjar massa fruita. Mala sort per a mi que no la vaig sentir i vaig menjar poma, taronja, plàtan, aigua, i gatorade (òstia que dolent que és). Efectivament, tal i com havia vaticinat l’Anna em va sentar de pena i a mig camí vam haver de parar (això et deu sonar oi Sime????). Al final tot ok.

    Els voluntaris

    Acollonant, no puc dir res més. Els ByKeds, Redman, Cargol, Albertbo, Xavi19 i perdoneu si me’n deixo algun. El Keds el vaig veure un parell de cops (crec que els dos cops encara estava prou sencer)i evidentment no va faltar el seu “come on” i evident ment no puc fer més que agrair-li moooooolt , quin crack!!!. Al Redman crec que el vaig veure poc després de la mitja (allí estava molt bé) i el segon cop que el vaig veure de poc em tiro a sobre seu per a veure si em podia fer algun “apaño” (més aviat, un altre. Val a dir que la tortura del passat dimecres està més que justificada, ma de sant!!!) a les cames (allí si que ja gairebé ni hi vèia). Al Cargol tb el vaig veure un parell de cops. El primer encara estava a tope i del segon només recordo com un flash que deia “ànims que ja està i ara tot és baixada” (ai!! que n’havia de fer de mala cara). L’Albertbo sé exactament on va aparèixer, i va ser al km 34. Les seves paraules van ser més o menys aquestes “et veig fotudot, no?, vinga va, que el 34 ja és aquí!”, i va posar-se a córrer amb nosaltres donant-nos ànims (bàsicament a mi xq al Ton no li feia gens de falta) , que gran!!!!. Moltes gràcies Albert. Al darrer que vaig veure va ser al Xavi19, crec que era al voltant del km 39 o 40 i estava fent fotos (ara mateix no sé si vaig tenir la decència de girar-me per a que no es veiés massa del que quedava de mi). En definitiva, que moltíssimes gràcies i l’enhorabona a tots.

    Bé, fins aquí el que recordo d’aquest diumenge. Gran dia, gran experiència i gran companyia. Però si tot això m’ha passat i si puc compartir experiències amb tots vosaltres és xq us he trobat. Així és que moltes gràcies Km 0.

    Apa!

    #19482
    Avatar
    anton
    Participant

    Macrocrònica ;)

    Una mica d’antecedents
    A la meva primera i única marató fins ahir, i ja farà quasi 20 anyets, vam sortir només amb la idea d’acabar-la. No havíem fet abans ni un trist 10.000, ni una mitja marató, res. En aquella època córrer no era per a nosaltres un fi, sinó un mitjà per després “tirar” més a la muntanya.
    Ja no recordo les sensacions durant la cursa (ja sé sap que els mals records s’esvaeixen aviat ;) ), però el que sí tinc molt present és com se’m van humitejar els ulls al travessar la línia d’arribada; ja sabeu, la gallina de piel, que diu no sé qui…

    Ara
    Ara comença a principis del 2008, quan la meva dona em va empenyer a cóorer la cursa de Puigverd. Allà vaig coincidir amb el Fidel (encara no era l’Agulletaman :) ) i amb el Carlos (que manté el nom :) ), companys de feina, i vam decidir començar a entrenar junts i amb una certa seguida.
    Descobrim aquest invent tan collonut del km 0. I les curses van caient: La Guineu, Balàfia, Templers, l’Espluga, Mollerussa, Tarragona, i de nou, Puigverd. I la il·lusió augmentant!
    Quan alguns preparàveu Donosti, un dia de sèries infernals, recordo un comentari de l’ironman ponentí, àlies Marc: “i vosaltres, no us animeu?
    Això va ser el detonant.

    (Osti, quin rotllo us estic fotent, oi? direu: aquest no escriu mai i mira-te’l ara com ens massacra, però avui s’ho val, va, deixeu-me esplaiar-me… i és que darrera un dorsal, darrera una marca, darrera cada cursa, hi ha una personeta amb la seva petita història…)
    Va, que ja som a 1 de març del 2009, i comença la festa.
    Marxem de Lleida aviadet amb l’EOS de l’Artur (capotat, eh? que plou)el Carlos, el Juanjo i jo. Tot i l’hora, contents i animats; ep! també nerviosos, no us penseu!
    Arribada al lloc, renoi, quanta geeeent!!!!! Deixem la bossa, anem a la Font Màgica i allà ens trobem amb la colla km 0 per a fer-nos la foto, últims comentaris, molts ànims per a tothom i au, cap a les gàbies (ups! calaixos). Nervis. L’Amata i jo ens posem al de 3’30 hores, però hem perdut a la resta d’aspirants al temps. Nervis. Decidim que intentarem anar un pèl per davant del globus, i a veure que passa.
    Sortida
    De cop, tots els nervis desapareixen.Durant els 2 primers km, tenim a tocar el globus de 3’15, però es va allunyant quan el camí comença a esclarir-se. Van passant els km i quan mirem enrere quasi no aconseguim veure al globus de 3’30. Bon senyal -o no, perquè sabem que potser més tard ho pagarem…- Però de moment anem xerrant, comentant amb la gent, gaudint del paissatge urbà, bevent… I els km van caient, a 4’38, a 4’39, a 4’37, a 4’40… l’Amata els va cantant, i regulant el ritme a la perfecció.
    Durant tot el recorregut ens trobem entre el públic a companys de km 0 que han vingut a animar: el Bykeds, el Redman, el Cargol, l’Albertbo, que fins i tot corre uns metres amb nosaltres. I l’Anna, la incondicional de l’Amata; i ma germana petita. A tots ells gràcies, els seus crits d’ànim ens donen un plus de força i de motivació.
    I mira tu què, com qui no vol la cosa, ja som al km 20, i toca menjar alguna cosa, mmmmmmm, aquest gel està boníssim, un bon glop d’aigua i sant tornem-hi.
    En un moment donat ens creuem amb el Sime, l’Homedeferro i l’Agulletaman, sembla clar que baixaran de 3’45. També al girar per encarar la Diagonal cap a la torre Agbar veiem baixar per l’altra banda al Bru com un coet.
    A partir del km 30, però, les cames comencen a queixar-se, i per més aigua, powerade, gels i fruits secs que ingerim, no hi ha volta enrere; només toca aguantar, animar-nos l’un a l’altre i pensar en el km 35, allà on confiem que per més malament que anem, els crits de la gent i el compte enrere ens faran arribar.
    I cau el 36, vinga, que ja ho tenim! I el 37, quina gentada; i el 38, va, només quatre!, i els crits de la gent. Uffff, això és massa…
    I ja fins al final m’acompanya aquella vella sensació: la pell de gallina i el nus a la gola… La última pujadeta i entrem als metres finals, segurs ara sí, que assolirem l’objectiu.
    Entrem en 3 hores i 25 minuts i ens fonem en una abraçada.

    Demà
    Demà és avui, en què baixava les escales com el Robocop, i anar a trotar els 25′ per estirar les cames se m’ha fet etern.
    Però amb un somriure a la cara…

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 74)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.