S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Quina gran manera de començar un diumenge, amb bona companyia i un solet car de veure. Compto vuit o nou companys i uns 11 km a ritme suavesito.
Ens veiem a Puigverd!!
bona tarda companys,
a mí també em va anar molt bé la sortida d’ahir, en principi volia fer uns 50′, però quan vas tan acompanyat al final quan te n’adones ja t’has passat, al final em van sortir més d’11 kms, ja havia dit que volia fer un terç aproximadament del que faríeu vosaltres
vaig conèixer personalment alguns components d’aquest club com són en redman, l’hache i en baldato, cada vegada que surto a entrenar en companyia conec algun company, ja va bé
també hi van ser algunes cares ja conegudes com l’homedferro, en sime i en by keds
si tot continua com ara, puc començar a dir que he deixat enrere les lesions al tendó d’aquil·les i que segurament podré anar amb unes mínimes garanties d’acabar la marató
salut
Hola Km0’s.
Ahir, dissabte, jornada "gloriosa" fent una tirada llarga amb uns quants Km0’s….
Trenta kms. i escaig en bona companyia, gaudint d’un dia fantàstic i molt bones sensacions fins al final……aquest cop sense ritmes "borregueros".
Homedferro, ets el nostre centre de gravetat….. 😯
Sime, un acompanyant de luxe.
Xavi19, celebrem que et trobis cada cop més bé.
Baldato, sempre és bo tenir un mestre al costat.
Redman, malgrat el que dius del teu genoll….jo, i crec que tots, et varem veure estratosfèric !. Cuida’t.
Hache, això comença a estar madur…..madur…..Salutacions a tots.
Benvingut javatorrrrrrr !!!!!!
Amb aquest nom crec que pots donar molta guerra.
Per cert, això de Skyrunner….em sona que és "Carros de Foc" a tota pastilla…..
Si és així, sembla molt interessant i molt dur !!!Podria ser un fil a obrir i a tenir en compte en aquest fòrum…..
Salutacions.
Aquesta setmana he passat de pla. Només havia sortit dos dies i poca estona. Però avui estàvem just a tres setmanes vista de la marató i jo tenia aquesta data reservada per fer la tirada llarga clau.
He gaudit preparant-me l’esmorzar, l’equipació que portaria, el recorregut sobre mapa que he visualitzat, fins i tot posant-me vaselina !! M’ho he pres com una ocasió especial. Ho era, i ho he sabut també després.
No he sortit pas aviat. No calia, amb el dia tan maco que ens ha fet. Perfecte, tenia ganes d’anar amb poca roba.
Pantalonets i samarreta blanca de Templers, motxileta lleugera amb aigua i un grapat d’ametlles torrades, i també gorra i ulleres fosques, que avui hi havia molta claror. Després d’escalfar i estirar poc, com quasi sempre, estant ja a punt, sona el "nang !" al campanar. Miro el meu rellotge i també marca en punt tres quarts d’onze. Sembla bon senyal, somric i m’hi poso. Com bon senyal sembla que a les poques gambades les cames em transmetin total seguretat. Falta farà. Deia l’altre dia que avui volia atansar-me a les tres hores, en asfalt… per tal de reproduir millor les condicions de cursa. Finalment he decidit anar per camins, ja de per sí prou durs amb tanta sequera, i moltíssim més entretingut. Tot i així, no em lliuraré de fer algun que altre tram no gaire llarg sobre asfalt (quan abandonaran aquesta passió per quitranar camins ? 👿 ).
Avui he triat anar per l’altra banda del Sió, començant per un recorregut que m’encanta, una pujada lleu però sostinguda que et porta sense gairebé adonar-te’n fins a Bellmunt, i amb molt bones vistes. A partir d’aquí ve una llarga planúria, sense desnivells importants, fins a La Sentiu i La Ràpita.
La Ràpita… Sobre mapa l’he vist molt llunyana. La primera hora m’ha passat volant, pensant en mil tonteries tot rodant al ritme de marató que volia. Al cap de poc diviso les primeres estribacions del Montsec, i una mica més enllà, després de passar enmig d’uns bosquets i un camí pedregós ("a veure si em fotré de cap, o em faré una torta de peu, aquí" 🙄 ) ja es veu la inconfusible silueta del castell de La Ràpita. Porto una hora i quart de sortida, i calculo un quart d’hora més fins al poble. Decideixo dues coses al mateix temps: que hi arribaré i, lligat a això, que faré la sessió sencera, no partida. Estic molt lluny de casa i això em compromet a fer una sortida de tres hores pel cap baix, si no més.
Però és que em trobo excepcionalment bé. Avui és un d’aquells pocs dies en que si demanes un desig et pot ser concedit. Jo li demano al bon déu dels corredors que el 2 de març em trobi igual de bé… 😆
Després d’una llarga recta que va pujant, entro a La Ràpita. Una hora i mitja clavada. Vaig a la plaça, buscant la font… i no raja !!!
Ja ho deia, amb tanta sequera… Fins ara només he consumit una botelleta de l’aigua que portava. Encara tinc un bidó de ciclista ple, amb més capacitat, suficient per la tornada. Mastego bé unes quantes ametlles, les faig passar amb dos glops d’aigua, estiro una miqueta i ja torno a estar a punt.La tornada la faré per pistes paral·leles a les de l’anada. Hi ha pujada fins que no torni a arribar a planejar, i això m’obliga a afluixar força. Noto els genolls cascats, però ja hi comptava, i mentre no tingui molèsties més avall, que no en tinc, no em preocupen, no m’impedeix córrer amb normalitat. A aquestes alçades no tinc cap dubte de que faré durar la tirada segons el previst, i que al final, tot aprofitant la baixada que hi haurà fins al meu poble, potser em podré desmel·lenar i tot 😈 .
De moment les cames van fent la seva feina, torno a agafar el ritmet de marató que em convé, però ja no penso en mil tonteries. També a aquestes alçades ja no tinc el cap tan clar, ara penso sovint només en la pròpia sortida ("quant he fet ? quant puc fer ?"). Potser per això en un moment donat agafo un ramal equivocat, el conec i sé que em portarà directe per un camí en baixada de cap a la carretera. Merda !, jo no volia anar per aquí, però continuo baixant. També sé que en el punt en que s’uneix amb la carretera tinc només quatre kilòmetres fins a casa. Faig un càlcul ràpid i em surten les tres hores justes. Sembla temptador, però…
Però no !, no em ve gens de gust córrer per la carretera avui, encara menys sense sabatilles adequades, de manera que poc abans d’arribar-hi encaro un camí que puja que em tornarà a portar fins l’inicialment previst.
Mentre la meva trista figura va ascendint penso en l’enquesta sobre la fortalesa mental que va publicar l’Enric. Jo vaig respondre que no ho tenia clar, si era mentalment fort. A vegades sí, a vegades no, segons. Avui sóc fort fins a tal punt, que després de més de dues hores i mitja de rodatge, en veure que m’havia equivocat de camí, immediatament sabia què faria en arribar abaix. Un error potser sense més trascendència no m’ha d’apartar de cap objectiu.
També li demano al bon déu aquesta força mental pel dia 2… 😉Les cames continuen bé, molt bé diria jo, mantenint un ritme sostingut. A la baixada no faig el boig, he superat amb escreix qualsevol expectativa que pugués tenir ahir.
Dos-cents metres abans d’arribar al poble deixo de córrer i començo a caminar. Assaboreixo el moment, tanco els punys i esclato en un crit de joia (bé, dos) tot sacsejant-los.
Temps net total de la sortida: tres hores i tretze minuts. MAI abans havia fet una tirada ni tan llarga ni tan satisfactòria. Ja em disculpareu tota aquesta xerrameca, però és que estic molt content. Ni flatos, ni llagues o dits sagnants als peus, ni cansament exagerat, i sensació de quedar-me encara la mica de corda que tanta falta ens farà a la marató.
Flor d’un dia ? Tant de bo que no. Ara descans i les properes dues setmanes a intentar mantenir el mínim fons adquirit i si pot ser a guanyar una miqueta de velocitat.
I que el bon déu no s’escaquegi !!!
Salut companys,
Ostres albertbo, quasi l’hem fet tots aquest entrenament, no et preocupis per l’extensió, el que es cansi que canviï de fil, jo me’l llegeixo de dalt a baix. Bé per les teves bones sensacions, ara no confiïs en que el bon déu intercedeixi massa en res, si hi és deu tenir altres afers dels que ocupar-se. El que no puguis fer tu el proper dia 2 no ho farà ningú,….però tu ja ho saps.
Una abraçada a tots.
Canvi d’aires i de boira ni un pam.
L’Empordà es desperta amb -2 C, encara fa fresca, tot i així puntegen els primers espàrrecs de l’any, aquesta setmana serà de pluges, la gent d’allà dalt en ‘caçarà’ manats.
El sol apreta però el meu cos encara no s’ha recuperat de la grip, em costa trobar el ritme, així que decideixo perdre’m per la mica de bosc del puig del costat del poble.
A les primeres de canvi un esquirol em passa a dos metres dels peus, i jo continuo direcció a Rupià. No veig en Maragall per enlloc, però li sé el cau i volto aquells camins xafant herba. Trepitjo terra que no havia trepitjat mai, i a la mitja hora m’adono que trepitjo basalt, fa dies que hi és, fa gairebé vuit milions d’anys del volcanisme empordanenc.
Puig amunt i avall, poc ritme però a plaer. Una horeta maca, que acabo veient una estela de ciclistes allà al fons. Anys fa, penso, jo era dins d’aquell grup, avui només em fa espavilar per anar a la dutxa i acostar-me amb el cotxe a peu de carretera i tornar a veure’ls passar poc abans de creuar meta.
Demà tocarà Ponent, esperem amb un xic més de força i ritme.
Salut
Poc més que afegir a les explicacions dels companys sobre la sortida de dissabte,
Excel·lent clima,
Excel·lent companyia Xavi19, Sime, Baldato, Homedferro, By Keds, Redman, un autèntic plaer compartir km’s, amb vosaltres.
Excel·lent ritme i
Excel·lents sensacions.
Era la meva primera tirada llaaaaaaaaargaaaaaaaa, però amb aquesta bona companya i bon rotllo, quasi se’m fa curta 😆 😆 😆
Al final, comptant l’anada i tornada a La Bordeta, quasi 3 horetes i 33-34 km. Un bon test de cara a Barcelona i un bon cop de moral.
Malgrat tot, no em confio, les sensacions van ser molt bones però el dia 2, qui sap???.
Vaig veure als companys molt i molt forts.
Redman, ningú diria que tenies molèsties al genoll, perquè acabar l’últim km. a menys de 4’, és de galàctic. Ja ho va dir en By Keds (un altre que va fi però que molt fi), les accions del Redman es pagaran cares, de totes formes, si tens molèsties, seny molt seny.
I per mi, a veure si muntem grup pel dia de la Marató, crec que tot serà més fàcil.
NO dubtis de:
que mentalment ets fort
fisicament.. sin comentarios
que la teva motivació sembla idilica
i que una cronica com aquesta als demés ens motiva… buf. Algun dia…
I.. gracies per pensar en mi!!!!
Mireia , moltes felicitats per la cursa!!!! Ets tota una campiona!
Danic, enhorabona per la cursa!
Neus, no t’hem vist en acabar la mitja. Esperem que t’hagi anat bé!
Resultats Km0 Barcelona:
Mireia: 1:18:12
Quim 1:29:45
Imma 1:37:26
Neus 1:40:30
