S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bon dia companys/es!
No ho tenia clar i estava plena de dubtes… finalment la "desmotivació" han fet la resta… No hi aniré. Continuo sortint 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) pero sense motivació… Els cap de setmana, després de Barbastro, encara pitjor! De tot! Que si unes vies fàcils d’escalada (fàcils-fàcils, eh?), a nadar, la bici per fer turons (amb compte, a veure si cauré i no podré córrer! :twisted:), o a fer inmersió! 😆 Bé potser no és "desmotivació" propiament dit…. simplement no hem bé de gust encara….
Suposo que una altra vegada serà. Segur.Petons i km’s (amb bici, per la paret, a l’aigua…. )!!!!!!!
Bones,
El proper diumenge hi ha aquesta cursa al Bages. Jo hi aniré i aprofitaré el dia per visitar la família que tinc allà.
Lagartija,
Correm només quan en tenim ganes, no hi pateixis, fins i tot les sirenes al cap del temps treuen el cap de l’aigua per respirar.
Cuida’t, quan decideixis ser maratoniana serem al teu costat pel que calgui.
Salut
Hola a tots.
Ahir només vaig veure a tres o quatre de vosaltres. Abans de cursa volia escalfar i a mes a mes vaig arribar una mica justo de temps. Després vaig marxar de seguida, ja que volia arribar de hora a balaguer.
La cursa molt be. Sortida a primera o segona fila, aquest any no em quedo sense foto! i després ja veremos… A ver passar gent fins que el ritme dels que em passaven em va semblar assumible. Al km 4 o 5 em veia protagonitzant un de mes a menys perfecte, igual que al 2006, fins que va arribar un grupet molt maco con el que vaig fer casi tota la cursa.
No se que us va a semblar, però crec que el vent es va girar una mica. De camí cap a Belvis em va a semblar que entrava per davant i la esquerra i de tornada entre el poal i mollerusa crec que venia mes de cara i una mica per la dreta.
Enhorabona a tots el que vareu assolir els vostres objectius, en especial a madjoker, ja que vas tenir el coratge de anuncia-lo. Per les poques vegades que em coincidit corrent, i com t’he vist, hagués apostat fort per que baixaries de 1,30. També menció a porcalleocho, que sense fer soroll es va acostant a las seves marques. I com no, a tots el debutants, felicitats. Als que esteu passant un mal moment, paciència i molts ànims per superar-lo.
Fins a la pròxima
Diuen que l’exercici augmenta les endorfines, també conegudes com les hormones de la felicitat.
Al realitzar exercici el nostre cos allibera aquest tipus d’enzims que al seu torn ens proporcionen un sentiment de benestar i combaten les sensacions doloroses…. (ja coneixeu el tema).Bé doncs, aquesta cursa ha estat la meva estrena en la distància de mitja marató i diria que ha provocat en mi un sentiment gairebé d’eufòria.
Precisament he esperat algunes hores per escriure el meu comentari de la cursa per evitar aquest excés d’eufòria.
Però… punyeta! segueixo content! (dic "punyeta" perquè no sé si es pot dir "collons" en aquest foro)Vaig proposar-me tres objectius:
1r- Baixar d’1hora i 50 minuts, però a tothom li deia que si baixava de 2 hores ja estaria content, per treure’m pressió (una tàctica una mica "cobardica" ho he de reconèixer).
2n-No cansar-me gaire (es que abans era velocista 😉 )
3r-Gaudir de la cursa i intentar passar-m’ho d’allò més bé.
Aquest darrers punts són molt dificils d’explicar als amics i familiars perquè pensen: com punyeta t’ho pots passar bé foten-te a córrer 21 quilòmetres i a sobre no cansar-te? (aquí la gent tampoc diu "punyeta" exactament)
Però ha anat tot collonut! (ho sento, pero no podia dir "punyetut"):
1r- Temps: 1:46:49. No és per tirar coets però m’agrada el resultat.
2n- La segona meitat de la cursa m’ha sortir lleugerament més ràpida que la primera i he arribar sense esbufegar gaire, amb la sensació de que fins i tot podria haver anat més ràpid.
3r-He gaudit de tot el que he trobat: la companyia multitudinària de la sortida, el recorregut, la temperatura, el paisatge, els amics que m’han acompanyat en algun tram i els desconeguts amb qui he tingut el plaer de xerrar o fer broma, les pujades, les baixades, la recta final, la corva final, fins i tot el vent dels darrers quilòmetres m’ha semblat refrescant.
Ja veieu que quan dic que he acabat una pel massa eufòric no enganyo.
També tinc alguna sensació dolenta: el mal de peus, els companys que es van quedar enrere i que m’hagués encantat que estiguessin davant, la sensació de que potser xerro massa i dic massa tonteries… però sembla ser que les endorfines esborren aquestes sensacions doloroses.
Hi haurà altres curses.
No sé el temps que fareu, però espero que les endorfines us matxaquin a tots!!! 😈Ieeeeeeeeeeeeeps,
Genial, fantàstic, diumenge m’ho vaig passar pipa!!! 😆
Trobada i gran foto de Km0 … quina patxoca que fem :lol:.
Seguidament la cursa, amb sortida ràpida, passant el Km 10 amb 38′ llargs, molt ben acompanyat per un grup nombròs, erem uns 8 o 10, molt ben encapçalat pel ballak, marcant el ritme entre 3’45 i 3’50.
De tornada, es trenca el grup, el vent no hi ajuda gaire i arribo justet de forces, marcant 1.22.29, molt content 😆
Lo millor, lo gran banquet posterior Km0, encapçalant la taula pel nostre estimat "presi", i amb els darrers fixatges llampants, vinguts expressament d’Etiopia, que tenien una inmillorable companyia al costat (Artur42…2 dies i a donar guerra :wink:, i el nostre cargol ), i un espia sorpresa del Penedès que no se’n perd ni una (com ens agrada 😆 ) i que ningú sabia que finalment venia 😉 .
Ah…em deixo a les grans promeses, Xènia, Joana i Julia 😉 , i com no….
Amata i Sime … la gran alegria del dia 😆
madjoker, això ja no té marxa endarrera, quina progressió nen 😉
crit, el amics ja te’ls tornarè, però espero que els retrobem junts 😉
gemec, ara, ja no hi ha excusa, no tens qui et pari!!!
Roma34, del primer dia fins ara….ufff…enhorabona!!! 😉
baldato…estàs molt fi company 😉
cucudrulu, molt content de veure’t, i veure’t molt bé!!!
porcalleocho, sembla que com menys pares, més bé et va el motor, lladre!! 😉
sed, estàs fet una màquina!!!
homedferro, peces al lloc i et vull veure com nou a la pròxima sortida 😉 , per cert, escriu, escriu …que bé que ho fas
Salut a tots familia 😉
Que es pot demanar que m’enviïn les fotos a las que surto?
Per cert, alguna cosa s’hauria de fer. Heu vist a la foto de la sortida un espontáneo de vermell en mig de la grogor? Hem de buscar una solució.
No tinc temps per escriure gaire be res mes, però mes aball, retallat d’ Internet, es l’ explicació del que sento al pujar per l’ enfonsat Carrer Cavallers. Vaig llegir un cop – crec que a Pleyan de Porta- que la sang que baixava per el carrer, dels cossos dels nens i les dones que estaven refugiades al Roser, va arribar al riu. Ho sento. Crec que el respecte a nosaltres mateixos passa per respectar la nostra historia. Un parador al Roser es ludificar un espai que es mes proper a un lloc de reflexió per la nostra memòria i que mereix un respecte. Un veritable respecte. El que crec es que no s’ ha fet gran cosa per divulgar el que va succeir allí dins. Pot ser te quelcom a veure amb la bula borbònica..
Estem recuperant la memoria del Liceu Escolar. ´
Si el Roser es un parador… serà encara mes trist i una vergonya per la nostra historia. Crec jo.
"El 10 de novembre de 1707 les tropes de Felip V entren a Lleida, defensada per una petita guàrdia de només 2.500 homes, sotmesa al setge de 40.000 borbònics. Amb la ciutat capitulada, l’exercit borbó l’arrasa i pràcticament anihilava tota la vida humana, després d’haver negat als defensors de la ciutat la sortida de les dones i els nens per que es salvessin. El tràgic 12 d’octubre de 1707, el convent va patir un foc provocat per les tropes invasores de Felip V, les quals van executar-hi una multitud de lleidatans que s’hi havien refugiat durant el setge. De les set-centes persones acollides a l’església del Roser, dins el del convent, poques es van salvar de l’espasa de l’exèrcit gal. Després els seus cossos foren llençats al riu. La resta de la ciutat acabaria caient en mans borbòniques l’11 de novembre de 1707 amb un balaç final de milers d’assassinats. "
Ieps!!! Que darrerament entro poc per aquí, però em penso que a partir d’ ara miraré -com a mínim- de llegir-vos.
El 25 de novembre ens trobarem a Donosti!Enhorabona a tots, nois i noies!
Quantes emocions hi ha en les vostres cròniques… i quina enveja que feu. 😳
Diumenge vaig estar xerrant una estona amb el canyes i em va convencer que, definitivament, havia de buscar una excusa per anar a Berlin algun any d’ aquests. A canvi, em sembla que li vaig donar alguna bona idea per d’ aquí a un any. Que us ho expliqui ell!
Ja s’han obert les inscripcions per la San Silvestre Vallecana 2007
Bé, això queda una mica retirat, en distància i en temps, però és que l’any passat es van acabar les inscripcions en poc més de vint dies (20.000 inscrits i 18.000 arribats a meta). Si heu pensat de passar el cap d’any a Madrid, no badeu o us quedareu fora de la millor i més gran cursa popular de tota Espanya.
Córrer el tram final al barri de Vallecas travessant per un autèntic passadís humà que no et deixa d’animar s’ha de fer com a mínim una vegada a la vida.
Amb l’afegit de que la recollida de la samarreta-dorsal i la sortida de la cursa es fan a les portes del Santiago Bernabeu. Podeu aprofitar per veure 9 copes d’Europa juntes. Això sí que no ho trobareu enlloc. 😆 😆 😆
Si, enveja
llegeixo tot això i em sembla que no tornaré a entrar en aquesta pagina. Fa 3 mesos que no puc córrer i el que es pitjor, encara no sabem perquè. Menis citis, lligaments, paramenisicitis, inflamació de càpsula, que si radiografia, ressonància… La lesió, ben curiosa, es conseqüència de una pressió mantinguda dels genolls frontalment contra l’ aigua a uns 40 km/h ( no pregunteu). La cama dreta, sembla que ja funciona.
Mollerussa, les endorfines, l’ alegria, i això, i em feu enveja. I sobre tot, llegeixo a l’ Homedferro i em sento com un no se que. Però tornaré.
I felicitats a tots
