Marató de Berlín, setembre 2007

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #1983
    Avatar
    km0
    Gestor de comptes

    Felicitats, Ponent!!!

    Bru 3.02.26
    cargol 3.03.34
    artur42 3.24.56
    jfk 4.02.34
    jordigracia 3.42.30
    Marta 4.31.43
    Frank 5.42.23
    La eli 4.51.10
    Hayle 2.04.26
    Víctor Sans 3.02.50
    Andreu Salvadó 4.51.10
    Antoni Sanchez 3.41.44
    Pili 5.42.24
    Toni Sabaté 3.06.39
    Adolfo 3.31.40
    Dani Banzo 3.15.53
    Jaume Solaní 3.23.58
    Canyes 3.51.23

    Nota: Els temps són nets, de xip. Si trobeu a faltar algú, el podeu afegir tot buscant-lo Aquí

    Serà un plaer llegir les vostres cròniques.

    Enhorabona una vegada més.

    km0 Ponent

    #9033
    Crit
    Crit
    Membre

    Uieps!!!

    Crec que és millor felicitar-vos a tots, com heu xalar, malparits!! Ens ho explicareu?

    Sr. Bru T’has fet gran de cop! Ara l’atac sub 3 et serà molt fàcil, sense presses, assaboreix aquest salt. Un dia atura’t i valora la metamorfosi d’aquest darrer mig any, per Lleida es comenta que a Berga et van canviar alguna peça…

    Frank i Marta Impressionant!

    Artur42 Si t’arribes a deixar anar… Si entrenessis per Lleida, sub 3 en quatre dies 😉

    Bé, enhorabona a tots, arribeu ja i a escriure!

    salut

    #9034
    Avatar
    baldato
    Participant

    Enhorabona a tots.

    S’ha notat la pressencia de km0 en el temps del guanyador :D

    #9040
    Avatar
    estefi
    Participant

    :D FELICITATS A TOTSSSSSSSSSSS!!!!

    #9042
    Avatar
    Enric
    Moderador

    FESILIDADES Com diria el Cruyff, me habeis puesto la gallina de carne.

    Per cert, voldria córrer algun cop amb el Hayle aquest, no l’ he vist mai per la canalització. Crec que amb el cotxe el podria passar.

    Per passada, la vostra!!!
    [/b]

    #9048
    Avatar
    JFK
    Participant

    Bona tarda companys!!!!

    Ja som uns quans de ponent que estem a casa, vaja vam aterrar ahir per la nit i ara que en tinc una estona “m’atreveixo” a escriure-us quatre ratlles.

    Un viatge esgotador amb moltisimes anècdotes i que ha valgut la pena fer l’esforç per participar en una de les millors curses de marató del món.

    Però per arribar aquí hi hagut un camí i us en faré un breu resum de la meva història…

    Tot comença a finals d’abril quan la colla d’amics m’engresquen a participar a la marató berlinesa i a principis de maig ja estic inscrit. A partir d’aquí cada entrenament te un objectiu: BERLÍN.

    Tinc 5 mesos per preparar-me en condicions la meva cursa i fer una bona planificació: que si pujades, sèries, rodatges, dobles sessions, matinar abans que sortir el sol, combinacions d’horaris, etc,…vaja que us he d’explicar, una matada!!

    Amb aquest mesos de preparació faig noves amistats, comparteixo entrenaments, opinions i entre d’altres els que escriviu i llegiu en aquesta web. Però el meu company de fatigues es el meu amic a l’Adolfo, una bona persona, i un tio en que els consells són per escoltar-los atentament. Ens plantegem de fer-la amb 3h30’ i entrenem per això.

    Ens plantem a una setmana vista i m’agafen mals per tot arreu. Ho atribueixo als típics nervis. El divendres (28/9) agafem l’avió i hem trobo xafat. L’expedició ponentina comença el seu viatge!!

    Toni Sabaté, Salva Vidal, Jaume Solaní, Dani Banzo, Adolfo De La Rosa , Montse (la meva dona) i el que us escriu marxem amb uns objectius diferents però tots coincidim amb un: que ens ho anem a passar be i gaudir de la cursa.

    Només arribar anem a l’hotel i dinar pasta. Per la tarda esperem la nostra companya Marina que bé de Barcelona amb un altre vol i que compartirà habitació aquest dies amb nosaltres. Aprofitem per anar a fer turisme i recollir el dorsal. El món es immens, doncs bé en trobem el nostre amic Abel (cargol) i la seva filla, la Gemma a la fira del corredor. Quina fira!!, una passada… Les millors marques esportives en un magnífic saló per poder provar, triar i comprar. Música en directe, baretos, serveis de massatges, etc…
    Però encara hi ha més, hem trobo l’ artur42 amb la seva dona i uns amics seus per la fira. Segur que si volem quedar no ens haguéssim vist.

    Per la nit sopar i s’apunta el Cargol i la seva filla al sopar, l’estona ens passa en us plis-plats i quedem pel diumenge a la famosa porta de Brandenburg. Jo segueixo sense aixecar el cap. Estic refredat i acollonido. Mecatxis!!!!!!

    Dissabte fem turisme per la ciutat i ens estudiem el recorregut per quan acabem la cursa no perdre temps per dutxar-nos i agafar l’avió amb tranquil•litat. Tinc sensacions de debilitat pel refredat i hem mentalitzo que tot anirà bé.

    Arriba el dia D, matinem 6h15’per poder esmorzar i arribar a l’hora amb tots els km’s a la famosa porta de Brandenburg. Avui hem trobo millor i la sensació de refredat no és tant forta. Vaig medicat. Som els que som, per que hi va faltar gent i ens fem la foto oficial. Ja la farem arribar. A partir d’aquí escampem la boira i cadascun fa la seva per anar a deixar la bossa i agafar el calaix de sortida.

    Hi ha gent per tot arreu, i de tot els llocs de la capa de la terra. El recinte és l’adequa’t per aquest esdeveniment. Espaiós, net, endreçat i organitzat.

    La sensació es que tot funciona i es respira un ambient magnífic. Un cop deixada la bossa en dirigim a cap al calaix de sortida, amb l’Adolfo i el Jaume, tots tres tenim en ment de fer les 3h30’,costi el que costi. Fem l’últim riu i ens embotim en mig de 40.000 ànimes. Cada minut que passa l’espai és més estret i estirar es fa impossible. La casualitat es que ens tronem a trobar colze a colze amb els nostres amics atur42 i Jordigracia. Quina casualitat!!!

    L’organització ens dóna un globus per deixar-lo enlairar al tret de sortida. Estem apretats, molt apretats, sensació d’anar a veure al Barça a la final de la campions al metro i en hora punta. Ens desitgem tota la sort del món i pam sortida.

    Anem molt còmodes i els km els fem clavats. L’ambient del públic és per al•lucinar, La mitja marató la fem també al temps esperat 1h44’35”. Tots tres anem bé. Al 22 el Jaume es queda endarrerit i l’Adolfo i jo seguim fins al 25 on jo puntxo d’una manera brutal. Hem cau el món damunt. De cames vaig bé però el cos hem diu que nanai. A partir d’aquí entro en lluita del meu cap al cos dient-li que aquí el menda l’acaba ni que sigui arrossegant-se. Al 36 mes o menys hem passa en Jaume donant-me un cop d’espatlla i suport (Tio quina vista! Que estem al mig de 40.000 corredors). I jo lluitant com puc per arribar a la línia de meta. Al 38 veig un “atajo”, les temptacions d’escursar hi són, però no, aquí he vingut a acabar-la- hem dic a mi mateix-.

    En tot el recorregut la gent no para d’animar, per exemple la gent obria la finestra de casa ficava l’equip de música a tota castanya, la família amb els nens i les casseroles, un munt de pancartes ,els cotxes posant música. Això xoca quan a qui al nostre país els cotxe quan veuen una cursa el que fam es pitar e insultar.

    Els últims kms els faig per amor propi i com puc pensant que ja està, amb l’esforç que m’ha costat arribar fins aquí, amb els sacrificis que he fet, la última recta és de més de 2km i s’hem fa eterna. Vinga, Vinga Jordi ja ho tens, penso i hem mentalitzo. Els temps que faci ara ja s’hem enfot , el que vull es acabar sigui com sigui. Els últims 200 metres un plaer. Es una bogeria, aquí animen a tot quisqui. M’esborrono i apreto les dents i quan falten 25 metres per la línia de meta hem passa la Marina m’esforço i entrem plegats. Òstia, jo al•lucino!! Trobar-me amb la Marina? Ens comentem com anat la cursa i ens acomiadem per retrobar-nos a l’hotel.

    Hem d’agafar l’avió. A partir d’aquí comença la 2 marató del nostre viatge, per agafar el nostre vol…

    Aquí en teniu la meva petita història i des de aquí vull agrair a tots els m’ha ajudat a fer realitat somni; els amics, als companys d’entrenament, als foristes de km’0, etc… i dedicar a questa cursa a la meva família, en especial a la meva dona, Montse.

    Espero veure’ns aviat i ara el que toca és descansar, curar-me el refredat que porto, i ficar nous objectius per compartir amb tots vosaltres.

    Salutacions i km’s

    #9051
    Avatar
    Joker
    Participant

    Felicitats JFK, ho has aconseguit! 😉

    #9055
    Avatar
    Adolfo
    Participant

    Muchas felicidades a todos !

    Jordi (JFK), gracias por tu crónica, eres un gigante. La medalla que lleva Gebre es la misma que llevas tú en tu cuello porque los dos habéis logrado lo mismo, con todo el sacrificio, la disciplina y la ilusión. Los dos sois iguales.

    Hoy en un diario leía que Haile decía: "No es comparable a nada, ni a 5.000 ni a 10.000. El maratón es la reina de las carreras".

    En cualquier caso siempre es muy duro, pero, verte rodeado por 40.000 personas con esa fuerza mental es muy emocionante.

    Joan (Bru), dicen que se tardan 7 años en que un cuerpo se adapte a las carreras de resistencia. ¿Tú qué llevas? ¿Tres años? !Y eres un veterano! Creo que los que te preceden ya te hacen el pasillo para que no les atropelles.

    Felicidades Abel, vas sobrado.

    Artur, me saco la boina, aguantar hasta el 30, cuando los humanos nos empezamos a hundir, y a partir de ahí apretar, sólo lo hacen los Dioses ( Montoliu y algún otro)(Claro que los del Pont de Suert sois de otra raza..).

    Mi querido amigo Salva (Vidal, canyas bis) se rompió el gemelo en el 13 y no pudo llegar a meta. Salva…ese cuerpo!!!!, a cuidarlo…..El maratón no perdona. La próxima podrás con él. Ánimos!

    Jaume (Vidal, canyas) un placer compartir 1h 45´ de carrera por las calles de Berlín. Nos vemos en Mollerussa. Me debes una "Canya" y brindaremos a nuestra salud!.

    Dani, Toni……..Mucha Marcha.

    Muchas felicidades a todos…….¿ Y la próxima dónde se hace…?

    #9062
    Avatar
    Artur42
    Participant

    Hola a tothom,

    Primer de tot agrair a tots els que heu seguit aquest fil del fórum el vostre suport. Desitjo que entre tots els que hem format l’expedició ponentina a Berlín us sabem transmetre totes les sensacions que ens ha provocat aquesta marató única.

    L’aventura va començar fa molts dies. Gairebé amb l’arribada de l’any nou vam parlar amb Jordigràcia de fer una marató mítica, una de les cinc "Majors". Ell ja havia fet Nova York i, d’altra banda, ja es començava a parlar que el gran Hayle intentaria fer caure el "mur" de Paul Tergat en el mateix escenari on el kenià es va convertir en el primer home (?) que baixava de les dues hores i cinc minuts en els 42.195 metres.

    Era tanta la il.lusió que al febrer ja ho teníem tot lligat: hotel, vols, inscripcions… 8 mesos després torno a casa amb la certesa d’haver viscut un dels millors caps de setmana de la meva vida.

    Divendres, 17:15 hores: L’aeroport de Tegel ens rep amb pluja i fred. Autobús directe a l’hotel, dutxa ràpida i cap a la Fira del Corredor. I quina Fira!. Els que han estat a Nova York asseguren que les dimensions i prestacions de l’"expo" dels corredors de la marató nord-americana no arriben a l’oferta alemanya. Casualment, a la Fira ens trobem el JFK i la Montse -ja ho ha explicat ell- i també el Cargol i la Gemma, amb els que ja havíem compartit cotxe des de Lleida. Tots teníem ganes de retirar el pitrall per estar alliberats dissabte i poder fer una mica de turisme. Berlín s’ho val. I així va ser, amb concert de Michael Myman al Museu dels Jueus inclòs.

    Diumenge, 06:00 hores: Sona el despertador. Ja fa una hora i mitja que no puc dormir. Em fa por no haver descansat prou. Quatre hores a tot estirar. Però em llevo i baixo a esmorzar amb jordigràcia i Diego un company que aviat es deixarà veure per aquest fòrum. Mengem com a lladres. Hi ha feina a fer.
    Seguint un ritual particular de totes les maratons, abans de vestir-me de groc m’afaito amb paciència. Els companys em demanen: "afanyat que hem quedat a les 7:30 per la foto a la porta de Branderburg". I sortim pitant per no fer esperar a ningú. Trobem el Canyes, aviat arriba el Cargol, i més tard JFK, Adolfo… ja som un bon grupet, però en falten alguns 🙄 🙄 🙄 🙄 Decidim esperar-los, però quan falten 10 minuts per a les 8 veiem que ja no arribaran a la cita i fem la foto amb un parell de telèfons mòbils. L’espera ens ha provocat un cert retard i hem d’anar per feina. Entrem al parc de sortida i arribada de la cursa. El primer que trobem és l’edifici del Parlament alemany, amb una espectacular cúpula dissenyada per Norman Foster, l’arquitecte que farà el Nou Camp Nou. Ràpidament t’adones que tot està molt control.lat. És el que té una organització professional que mou milions i milions. Només multiplicar el preu de les inscripcions pel nombre de pitralls… 😯

    Deixem la roba, fem un riu, i cap al calaix E, on ens fan entrar als que volem fer entre 3h15 i 3h35. És impressionant veure tanta i tanta gent tapada amb una capa de plàstic groga, adreçant-se cap le gàbies. Ja dins dels calaixos la gent es va desprenent dels impermeables i les samarretes velles que han servit per mantenir la temperatura del cos fins al moment de la sortida. Les fan volar, i els que som als extrems del carrer patim la nevada de roba que ens cau a sobre.

    De cop i volta es fa el silenci. Milers de globus enlairats,molts de color groc, segurament per agrair la gran participació del Km0 Ponent. I comença la meva cinquena marató… i aquí acaba la primera part de la meva crònica. Són gairebé les dues i el cos em demana una mica de descans. Demà serà un altre dia.

    #9063
    Avatar
    arcadi42
    Participant

    Turito, cabron!
    Estava llegint la crònica i quan anava a començar la marató pares…
    A veure si no et fas pregar tant!
    I recorda que dijous tenim una cita…
    Salut, company!

    #9064
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Serà casualitat la marca d’en Gebre precisament a la marató que més ponentins ha arreplegat?

    Companys, l’heu pressionat tant que ha hagut de fer el rècord per en sortir-se.

    Enhorabona a tots.

    #9065

    Enhorabona a tots els campions berlinesos. A aquells que heu fet marca i a aquells que l’heu acabat.
    Córrer una marató tan multitudinària com aquesta ha de ser un espectacle impressionant. Jo, de moment, me’l reservo per a més endavant. Mentrestant, vivim de les vostres experiències.
    Felicitats.

    #9066
    Avatar
    Eli
    Participant

    L´he acabat !!!! per mi acabar-la ja era tot un repte. El temps molt dolent, 4H51´ però estic contenta igual ! Jo us ho explicaré des del punt de vista de l´últim calaixó de sortida…

    Vam arribar divendres a la nit, així que va ser arribar i directament a dormir.

    Dissabte ens vam traslladar a la fira del corredor, l´entrega de pitralls ràpida. Un munt d´expositors de tota mena (el que no trobis allí…). Vam menjar un plat de pasta i després d´aver rodat unes quantes hores per la fira (això que no volíem cansar-nos gaire) vam tornar a l´hotel per descansar. Nit de nervis… (l´acabaré?…).

    Diumenge, sona el despertador, més nervis! Miro per la finestra i no plou, perfecte!
    Baixem a esmorzar i veig que més o menys tots estem igual…
    Ens traslladen a la sortida, foto per l´Sportravel i ja no som a temps d´anar a la foto de KM0 !!!!!!!!!
    Ens col.loquem al calaixó del final l´H amb la Marta i l ´Andreu, aixó si, força endavant.
    Per escalfar-nos sessió d´aeròbic abans de la sortida, almenys ens distreiem.
    Donen el tret de sortida a les 9 en punt, el cel plé de globus taronjes i "grocs". Als del calaixó del darrera ens el dónen a les 9´20. Estàvem gelats feia 20´que ens havíem tret els plàstics pensant que ja sortíem.
    Sols fèiem que esquivar plàstics grocs, jerseis… un munt de roba impressionant que la gent anava deixant.Quin fred, tinc els dits dels peus mig enrampats. 15 minutets i passa el fred.
    Al km 19 em noto la cama molt carregada i ja penso que punxaré, però trobem els companys de les Borges donant-nos força i això et fa continuar.
    Al km 25 és on ho he passat pitjor, molt mal, paro a estirar al km 30.
    Quan arribo al 34 penso que sols queden 2 km per tornar a veure als companys de Borges, sort d´ells que allí estaven aguantant el fred per veure´ns passar del primer al darrer. Moltes gràcies Emili, Eugènia, Maybe, Dolors i Josep Mª Ells també es mereixen una medalla!!!
    Km36 més ànims i sóc feliç perquè ara ja sé que l´acabo segur (encara que sigui a peu coix) Ja està, estic com un flam, i ja espero l´arribada!!!!!
    Quina passada, quanta gent !!!
    Sols arribar et venen a embolicar amb plàstics perquè no agafis fred.
    L´organització no un 10, un 20!!!

    A la nit sopar de km0, tot perfecte, comentant la jugada, foto de grup (amb el cuiner inclòs) i cap a dormir!!!

    Aquesta ha estat la crònica de la meva 1ª Marató.

    #9074
    Avatar
    Adolfo
    Participant

    Ya hay fotos en http://www.actionphoto.net

    Se puede elegir el castellano, se selecciona la carrera y el número de dorsal. Aparecen unas miniaturas "barradas" pero que se pueden descargar.

    Si váis a la página oficial del maratón, en clasificaciones, junto a vuestro nombre aparece un icono de foto y otro del vídeo de la llegada.

    No sé si el vídeo se puede descargar. En los dos casos te ofrecen la compra.

    Si clicas dos veces sobre la demo, se ve a pantalla completa.

    Impresiona ver lo cascados que llegan muchos y el trabajo duro de los asistentes que deben ayudar a varios a mantener el equilibrio.

    Estamos locos…!

    #9075
    Avatar
    canyes
    Participant

    Hola nois,

    Bé el resum ja l’han dit en JFK i Adolfo. A la mitja anava massa passat de voltes i tenia dues opcions intentar aguantar i patir com un animal o recuperar i intentar disfrutar de la cursa. AL veure que encara anant a 4:50 no guanyavem temps dons als habituallaments perdiem el segons guanyats, tenia clar que no faria 3:30 ja que els últims kms sempre perdo. Mantenir un mateix ritme tota la marató només està destinat a superhomes com l’Adolfo i l’Artur42.

    Per la propera ja no intentaré 3:30 i aniré per 3:40, estic segur que si hagués anat més lent ho hauria aconseguit sense problema dons els últims km vaig rodar molt a gust i sense patir, podia haver apretat més però ¿valia la pena patir? !! quina marató, quin ambient, quin plaer dels últims km tot corrent veient la porta de Branderburg amb milers de gent animant i un tipus amb un traje de margarides al cantó. Indescriptible.

    EN fin jo vaig quedar força satisfet.

    ¿i les afotillos?????

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 44)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.