[Pucurull]

Llegeixo a la premsa que hi ha la possibilitat que l’edifici El Roser de Lleida es converteixi en un Parador Nacional de Turismo.

Llegeixo també que hi ha un fort rebuig de la ciutadania a aquesta proposta.

Jo, modestament, també m’afegeixo a la repulsa.

Desconeixia -tot i que els meus orígens familiars són de les terres de Ponent- que El Roser és un símbol de resistència i d’afirmació catalana. Voler, des de Madrid, que passi a formar part del Patrimonio Nacional del Estado Español, em fa agafar esgarrifances.

Los Paradores Nacionales van sorgir d’una idea del dictador Primo de Rivera en el primer terç del segle passat per tal de conservar edificis històrics, i van ser desenvolupats per un altre, en Francisco Franco. Tot plegat d’infaust record. Només cal saber que, per exemple, en el d’Alcalà d’Henares hi figura (encara per cert) una inscripció que diu: “La dirección de paradores nacionales financió la reconstrucción de este patio entre 1940 y 1942 de los destrozos sufridos por el mismo durante la guerra de liberación 1936-1939”

No s’escau que El Roser sigui un Parador, de cap manera

Mi oposo rotundament!!!

Miquel Pucurull

[Álvaro]

Jo diria que el 90 % de la població lleidatana no està preocupada per això. No he sentit a parlar enlloc (ni al súper, ni al cole, ni a la feina, ni als veïns…). D’altra banda, el tenir un Parador Nacional al centre de la ciutat estaria molt bé per a Lleida. No és pas una ciutat sobrada d’elements que ens portin molts turistes. Consti que a mi m’agrada i visc molt feliç, però aquestes riuades de japonesos que tenen a Barcelona no arriben a Ponent.

Tot el que sigui introduir elements dinamitzadors i modernitzadors en aquesta ciutat em sembla molt bé (però si ni tan sols tenim El Corte Ingles i això que s’hi volen instal•lar). Això és difícil d’entendre vist des d’una gran ciutat (i ho dic per experiència pròpia, jo vinc d’una gran metròpolis, la capital del reino). L’AVE, per exemple serà molt més important a llarg termini per a Lleida que per a Barcelona.

En aquest cas jo ficaria el que és una gran oportunitat per a Lleida, per davant de les connotacions històriques de l’edifici, que de totes maneres es poden continuar mantenint.

[homedferro]

Doncs deixeu-me que hi digui la meva…

De cap manera s’ha de permetre que el Roser sigui un parador nacional. A banda de ser un edifici històric sotmès a la llei de patrimoni i conservació dels edificis històrics ,que la remodelació necessària que patirà per esdevenir un parador, i em refereixo a cuines, sales, habitacions, els serveis propis d’un parador…, és un símbol de la resistència, una icona del fet per la repressió i per les conseqüències d’una guerra.

Aquest edifici se’l treuen de sobre. L’últim cop que hi vaig poder passejar per dintre, el vaig veure absolutament deteriorat, vell, caduc i xaruc. La milionada que cal invertir-hi es descomunal.
Aquest edifici ara mateix alberga Belles Arts i un museu.
Aquest edifici te possibilitats per allotjar tantes i tantes coses de tantes i tantes entitats lligades a la cultura, que em sembla una ofensa a l’intelecte que es vegi per posar-hi un parador. Quantes associacions no disposen de lloc, local o espai propi?

D’altra banda estic d’acord en que un aparell recollidor del potencial turisme que pot desembarcar a Lleida és necessari. I més en el Casc Antic, però, i deixeu-me dir que conec del que parlo, es justament en un edifici com El Roser on s’ha d’ubicar? Perquè l’Ajuntament de mans de la seva empresa executora (i propietària de molt, MOLTS, immobles de la zona) no destinen els espais deixats pels vells edificis caiguts ( i el que queden) i els solars per a aquest espai. Coneixeu els edificis del Seminari, just en el començament del carrer companyia i el carrer Jueria? Voleu millor espai per un parador? A mitja alçada del canyeret, amb la Seu Vella al darrera i amb una vista impressionant de la ciutat! Aquell és un gran indret! als peus de la Costa del Jan, a cinc minuts de l’Eix Comercial. Però topem amb els interessos econòmics.

La pregunta és, cal supeditar-se als designis econòmics a qualsevol preu?
Un AJUNTAMENT cal que ho faci?

[homedferro]

afegeixo:

Hi ha un corrent, que no sembla que no circula ni al súper, ni al cole, ni a la feina, ni als veïns… però si que circula als Ajuntaments/Diputació/Jutjats que és la plataforma:

SALVEM EL ROSER

que aglutina diferents i variades associacions lleidatanes i catalanes d’arreu i que propugna la salvació del dit edifici, i encara amb més enfasi, el fet que NO es vengui per a convertir-se en un PARADOR NACIONAL, eina ja explicada, esgrimida pel règim que va voler abolir, entre d’altres coses, el pròpi edifici. No deixem fer, el que amb la seva lluita, no vàren deixar fer els nostres avis i padrins.

[Álvaro]

Jo no tinc especial interès en que facin o deixin de fer el que sigui amb el Roser. Si hi ha una gran oposició popular amb el tema del Parador, doncs que no s’hi faci. Si l’oposició és petita i amb tots els respectes pels que s’hi oposen, crec que és així (potser m’equivoco, ja em perdonareu, sigui dit amb el màxim respecte), doncs no veig problema.

De fet és una forma de recuperar l’edifici. Quin ús se’l podria donar que deixés un millor rendiment per la ciutat? (i no parlo només de diners). És un edifici emblemàtic de la nostra ciutat i ha de tenir un paper destacat.

Sense voler molestar ningú, jo no miraria qui va crear els Paradores Nacionales, sinó si això potser útil, interessant i bo per a Lleida. Jo crec que si. (També Franco va crear la Seguridad Social. Que hem de fer? No anar al metge?)

Dels interessos econòmics dels que parles, homedferro, no els conec, però estic segur que hi són. I si fan un Parador en un altre edifici, segur que també hi seran. Jo estic resignat , a totes les operacions urbanístiques apareixeran quatre espavilats que trauran profit 😯 . No em sembla bé, però crec que és inevitable. No miro això, miro si el resultat serà bo per la meva ciutat.

I personalment penso que la meva ciutat necessita un Parador Nacional, El Corte Ingles, un altre hipermercat fora de la ciutat, un zoològic, un parc aquàtic, un Decathlon, un… 😉

És una ciutat que ha estat com a dormida molt de temps, amb un conformisme fatalista ("Això per Lleida ja està bé"). No recordeu quines botigues hi havia al carrer Major fa només 15 anys? Era el túnel del temps . Vull molta més activitat i projectes ambiciosos per a Lleida.

Hi ha molta gent que viatja en un poble o ciutat només perquè hi té un Parador. El fet d’estar a dins de la xarxa de Paradores atrau molta gent i això està molt bé.

Jo crec que el Parador és una bona solució per al Roser, el Casc Antic i Lleida. Però si em doneu un altre edifici semblant ja m’està bé. No tinc mania amb el Roser.

I si l’alternativa és un Parador al Roser o cap parador, jo ho tinc molt clar: que el facin ja.

[albertbo]

Debat dels bons, d’alçada.

M’agrada molt llegir-vos i en trec informacions interessants. No puc aportar gran cosa, jo aquí.

Pucurull, a banda de proposar temes a dojo, segueixes els fils corresponents ? A mi em sembla que no.

[homedferro]

Serà casualitat,

però ahir, i així ho recullen els mitjans de comunicacions avui, el paer en cap a fet unes manifestacions dient que "mantindrà" un espai per poder seguir realitzan les ofrenes en l’onze de setembre. Alhora també ens mostren els diaris que la CUP ha tornat a demanar un replantejament de la venda. Així mateix, una tercera notícia ens comunica el rebuig de diverses entitats a la venda del Roser, a tall de la manifestació produïda el divendres passat.

Potser el problema es que la gent d’apeu ja no mostrem interés per res que no sigui el nostre benestar.

Albertbo, crec, pel que he anat llegint aquests últims anys, que en Pucurull (permeteume que donada l’afinitat en el tema, us tutegi), no només planteja i enceta temes, si no que en participa activament de tots ells. Passa’t per corredors.cat i veuras el que et dic! De fet, d’alguna manera vosaltres dos feu coses molt semblants, tu tampoc t’en perds un!

[Álvaro]

Albertbo, això de l’alçada no ho diràs pas per mi, que amb prou feines arribo a l’1,70 😉

Jo aquí dividiria el problema en dues vessants.

D’una banda l’oportunitat de tenir un Parador Nacional no s’ha de deixar escapar. Potser sóc una mica dur amb aquesta ciutat que també és la meva. Encara que hagi vingut de fora, al cap i a la fi els meus fills són d’aquí. Hem de ser clars, per al turisme de caps de setmana i ponts que visita ciutats n’hi ha destins molt evidents: les grans capitals Madrid i Barcelona, Córdoba amb la mesquita, Granada amb l’Alhambra, León y Burgos amb les catedrals, Cáceres amb el seu casc antic patrimoni de la humanitat, Segovia amb l’aqüeducte i el cochinillo, Salamanca amb la universitat, Bilbao amb el Guggenhein, San Sebastián amb la Concha, etc.

Però n’hi ha d’altres indrets que "no surten al mapa" (amb tots els respectes): Albacete, Badajoz, Lugo, Ciudad Real, Palencia, Jaén, Huesca… Això no significa que aquestes ciutats no tinguin mèrits com les anteriors, però pels motius que siguin no s’han fet tan famoses. Sense voler ofendre ningú, jo diria que la nostra ciutat es a dins del segon grup.

És fàcil d’imaginar la cara de la teva parella quan li dius: "Carinyo, et convido a passar un cap de setmana en Albacete". Però la cosa canvia radicalment si dius: "Que et sembla si agafem l’AVE, ens plantem a Lleida en dues horetes i passem el cap de setmana al Parador Nacional?". Companys, no hi ha color. El Parador es convertiria en el major atractiu turístic de la ciutat. Impossible tenir cap altra oferta que pogués competir amb això. No podem renunciar-hi. És una oportunitat de les que s’han d’agafar. Penseu en llocs com ara Alcañiz. Quanta gent visitaria Alcañiz si no tingués un Parador Nacional?

Però d’altra banda estan les qüestions polítiques. Que es pot fer alguna cosa en la línia del que proposa l’alcalde per no ferir sensibilitats? Jo crec que sí. Per mi, si volen que facin un museu del 1707, un monument o el que calgui. No m’agrada, però si es el preu que s’ha de pagar per tenir Parador, el pago amb molt de gust.

Homedferro, jo us demanaria als de la plataforma que us hi oposeu que feu tot el possible per facilitar l’arribada del Parador, perquè és una oportunitat que s’ha d’aprofitar sí o sí. Demaneu gestos a canvi de "perdre" el Roser, però no sigueu l’obstacle insalvable que finalment allunyi el Parador d’aquí. Em semblaria un mal favor per la nostra ciutat. I ho dic amb el màxim respecte per les vostres idees i sensibilitats.

[Pucurull]

Quote:

Pucurull, a banda de proposar temes a dojo, segueixes els fils corresponents ? A mi em sembla que no.

albertbo,

I tant…!

Pucu

[homedferro]

jejejeje

lluny del que pugui semblar pels meus escrits, no pertanyo a cap plataforma ni a res per l’estil. Senzillament soc dels pocs que estic informat sobre el tema. I com a informat, dono la meva opinió.

I estic d’acord en que un parador seria un gran impuls per Lleida, el que no estic d’acord és que sigui, de tots els lloc possibles, justament al Roser.

[By Keds]

Buscant un punt d’equilibri………..

D’entrada us he de dir, que em seria fàcil estar d’acord amb en "Pucu" i Homedferro….però en aquesta vida….tot s’ha d’acabar matisant.

D’acord, el Roser no és un edifici qualsevol….segurament te tota una sèrie de valors històrics i culturals que no cal menysprear. També és cert que és un edifici cèntric, per davant del qual tots el lleidatans hi em passat moltes vegades i al ques es podria considerar sense exagerar d’entranyable.

Però companys….ja fa quaranta anys que tenim més o menys democràcia…..i tot i la feina feta…..s’ha de reconèixer que del nostre entranyable Roser ningú no se’n ha ocupat mai com es mereix.

No hi ha hagut cap administració, alcalde, president de diputació, conseller de la Generalitat, ni (lamentablement) cap moviment social, veïnal o plataforma ciutadana que històricament hagi fet de la defensa i la reivindicació del Roser com un espai a dignificar, el seu cavall de batalla….o al menys un assumpte important del qual no convé oblidar-se’n.

El temps ha anat passant inexorablement i el nostre entranyable Roser ha anat mal vivint…ara soc una facultat….ara m’hi han posat un ascensor….ara volen potenciar el museu….ara una sal d’exposicions a la planta baixa….
Tot segurament fet amb bona voluntat, però sense claredat de idees (això és el pitjor) i lamentablement sense un pressupost digne (això és la "puntilla" final).

Des de sempre i encara avui, entrar en el Roser és una mica (o bastant) depriment. Sembla que entris en un túnel del temps atrotinat, per descomptat en blanc i negre i un "flaire ranci" que no es pot dissimular tot i que dins l’edifici hi hagi en un moment donat unes impressionants aquarel.les d’en Ureña….o l’ultima producció plàstica d’en Guinovart…

No soc gens optimista….la defensa ciutadana del Roser arriba massa tard i és massa dèbil.
Els poder públics no tenen cap projecte engrescador per al Roser…(estan molt atrafegats intentant salvar els mobles a Gardeny….) i amb aquest panorama….probablement la idea de fer-ne un "Parador"….no és tan dolenta com pot arribar a semblar.

Però amic Alvarfanyez….si el Roser acaba sent un "Parador"….no crec que pugui ser motiu d’alegria exultant per a ningú. Només serà una mostra, una més, de la nostra MEDIOCRITAT…….

[Álvaro]

By Keds
Em permeto fer una petita discussió sobre les teves últimes paraules. Si Lleida finalment arriba a tenir un Parador Nacional serà una gran notícia per a la ciutat. Segurament la segona més bona de la història recent després de l’arribada de l’AVE. I aquest tipus d’infrastructures són les que trauran Lleida del segle XX per ficar-la al XXI. És un cop contra la mediocritat precisament.

Juntament amb això, alguns sectors de la població lleidatana s’hi podrien sentir decebuts per no haver pogut donar una altre destí al Roser. Perfectament comprensible, encara que no comparteixo aquest punt de vista. Però fins i tot les persones amb aquest sentiment haurien de tenir també l’alegria d’aconseguir una gran infrastructura turística per a la ciutat. Penso que tots dos sentiments són compatibles.

De vegades m’agafa com una mena de desesperança quan sembla que aquesta ciutat es conforma amb objectius petits i ningú vol mirar cap amunt. És el complex d’inferioritat respecte a Barcelona que me mata: "Això per Lleida ja està bé". Sembla que Lleida no vol de deixar de ser petita (i no em refereixo a la mida).

Quan ens posen una gran oportunitat a l’abast de la mà i només hem de dir sí, encara badem.

M’agafa com una ràbia amb aquestes coses…

[Álvaro]

Com que escriure aquí és gratis, us presento una història sobre besavis.

A l’octubre de 1936 (ara es compleixen 71 anys) les tropes del general Franco en el seu avanç cap a Madrid van ocupar un poblet de la província de Toledo, el poble dels meus avis materns. Tota la família de la meva padrina va decidir fugir cap a Madrid, perquè alguns dels seus membres eren coneguts militants socialistes (partit casi únic de l’esquerra a la província). El pare, el meu besavi, va decidir quedar-se perquè mai no s’havia ficat en política. Quan els nacionales van "alliberar" el poble, algú el va denunciar per ser "padre de rojos". Va ser detingut i afusellat al cap de dos o tres dies, segurament després d’haver patit tortures i sense procés ni judici. El van enterrar no se sap ben bé on i fins avui que encara està desaparegut. Diuen que està en una fosa comú al costat del cementiri d’un poble del costat, però ningú no ho sap.

La meva padrina va morir el passat Nadal. Fins l’últim dia preguntava on estava enterrat el seu pare, mai no l’havia pogut portar flors a la seva sepultura.

Aquesta història té una forta càrrega sentimental per mi. Se’m fa un nus a la gola quan me’n recordo de la meva padrina i de tot allò que van passar a la guerra i a la postguerra.

Però tan és el que facin en aquella zona on representa que està el meu besavi. No necessito cap monument, ni cap placa. Si volen fer un parc aquàtic o una discoteca, ja m’està bé. El que sigui millor per al poble, no poden estar condicionats pel que va passar fa 71 anys.

Ja em perdonareu la historieta. El que vull dir és que entenc la càrrega sentimental d’allò que va passar amb els besavis, però això no ens pot aturar els projectes de futur.

[By Keds]

Amic Alvarfanyez…..

Pel que dius, no sé si has captat del tot el significat del meu escrit anterior…D’entrada, et recordo, que no m’he declarat radicalment en contra de "l’opcio Parador", i si que sóc bastant crític amb la històricament deficient actuació sobre el Roser.

Ara ve….la meva idea de progrés, aplicat a una ciutat com ara Lleida, probablement és una mica diferent a la teva.

Per a mi, el progrés d’una ciutat no és fer una carta als reis: "…vull un Parador Nacional, un parc aquàtic, un Corte Inglés (o dos), un Ikea "super guai"……i un Burger King a cada cantonada….

Per a mi, aquest progrés passa més aviat per una planificació urbanística raonable, una bona mobilitat, gestió acurada de zones verdes, bones prestacions educatives i sanitàries, dinamisme cultural……autoestima….

Lleida és una ciutat modesta (en el bon sentit de la paraula) que va fent el que pot (com totes les altres ciutats i tothom)…….Algunes coses les ha fet bé….Mitjana, recuperació Seu Vella, zona universitaria, Castellers de Lleida( 😉 )….. i d’altres no se’n acaba de sortir…..el Roser, per exemple.
En cap cas una comparança amb Barcelona, per exemple, és adequada!!

El que cal fer, suposo, és treballar constantment a tots els nivells(col.lectius i individuals) intentant millorar el que tenim i sense renunciar a res del que ens pugui portar de positiu el futur.
Les"franquícies"??…els parcs aquàtics??….Què vols que et digui……

De moment em felicito de ser raonablement feliç sense necessitat de viure al costat de un Decathlon.

Salutacions.

p.d. ( Eiii….no us equivoqueu….jo també passejo content el carretó de la compra per alguna gran superfície…..i al Decathlon de Tarragona m’hi deixo caure un o dos cops l’any.)

[Álvaro]

By Keds
Si fa o no fa, m’atreviria a dir que tampoc no hi ha tantes diferències entre el que pensem. Es clar, urbanisme ordenat, transport públic, bons serveis, polisportius, zones d’esbarjo, etc. No parlo de creixement desordenat.

Però cal un cert dinamisme econòmic per poder fer tot això. Jo vull apostes importants de futur i una mica d’ambició, només això. No conformar-se.

Aquí tenim un gran avantatge en comparació amb les grans urbs i és que no perdem molt de temps en desplaçaments. Tot és a prop i mai no hi ha grans embussos de trànsit. Un habitant de Barcelona o Madrid (això o sé per experiència pròpia) es deixa moltes hores de la seva vida viatjant d’un punt a un altre de la ciutat i atrapat en interminables operacions sortida i arribada. I els preus dels pisos fan que els nostres sous llueixin molt més.

Sóc dels que valoren molt les comoditats d’una ciutat de les que se’n diuen mitjanes.

[Autor]

Entrades