S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola Jordi Gracia, nosaltres tres (Pili, Xavi i Eli) estem a la pensió la vinya, allí si que tenen per una sola nit (nosaltres ens va passar el mateix a can català, sols hi podem ser 1 nit)
Et deixo el telèfon per si t´interessa 972 770 346
Dos cites importants a la tv, per demà diumenge:
C33 – 18:15 Curses de muntanya Resum Copa del Món de curses de muntanya 2006
C33 – 19:15 Basquetmania Final de la Final FOUR de la FIBA Cup 😳
Salut
Gràcies crit, però a veure si el patiré jo "L’HACHAZU".
Es farà el que es pugui.
segarrenc, madojker, ens veiem a Igualada.
Salut companys;
Jose H
Deu n’hi do, quina bona colla de km’0 que us juntareu demà a Butsènit.
Que tingueu tots un bon dia i una bona cursa.
Una abraçada;
Jose H
Bona nit,
hem esperat, tal com apuntaven les certeres previsions meteorològiques, a que escampés per sortir a acabar de marcar els recorreguts (ja feia dies que s’havia començat).
Amb panna de vehicle inclosa, se’ns ha fet fosc, però s’ha fet. Espero que no trobeu cap punt on tingueu dubtes de cap on tirar.
Els efectes de la pluja… Com ho diria ? Devastadors, espectaculars, potser !?
No, no us espanteu, és per estar contents. Per mi en una marxa és l’escenari ideal. Ha plogut amb poca intensitat però durant moltes hores, fins la tarda. Demà trobareu de tot: tolls, fang (compte amb les relliscades !!), llocs on us podreu refer i alleugerir pes de sabatilles, etc.
La terra, beneïda per l’aigua, us espera.Fins demà, companys.
Albertbo, amb gent tant entregada com tu segur que és un éxit…i jo vull ser-hi per veure-ho. Fins demà company.
Ieeeps,
bon rodatge avui, no tant llarg com voldria, però prudencia, ja que tinc alguna molèstia al genoll, i amb el que ha de vindra …
En JFK i en Vaker m’han portat a fer la volta a Lleida, xerrar i xerrar, i amb un pim-pam ja estavem un altre cop al riu.Salut
Salut companys,
Bona matinal atlètica a Igualada. Molta gent a la zona d’escalfament, companys del Club Atlètic Borges, Sícoris Club, 100×100 Fondistes i avui molts Fondistes Racing Cervera, 18 o 19, quan em passin la foto us la penjo.
Tant l’hache com en madjoker tenen molt clars els seus objectius, el primer a exprimir-se i el segon a rodar. Trobes tants coneguts que els minuts abans de la cursa passen volant.
Es dona la sortida, ràpida com totes. En principi vinc a rodar i amb 47:00-47:30 em donaria per satisfet. Agafo un bon ritme per trobar la situació de cursa, entre el 1r i 2n km hi ha una bona baixadeta, augmenta la inèrcia. Trobo l’adolfo, aquest venia de tapat, i amb l’objectiu de rodar també -la festa grossa la farà diumenge que ve a Madrid-.
M’adono que he picat com un passarell i m’he deixat endur per un ritme massa ràpid, davant tinc l’Antonio -FRC- que és un mestre a l’hora de regular i hi ha un continu passar i ser passat pels companys del club. Del 3 al 4 hi ha una bona pujada, una vegada a dalt, encara sense mirar el crono, decideixo aixecar una mica el peu, perquè del 4 al 5 és lleugera baixada, ja veig que em serà difícil mantenir el ritme i més val guardar-se una mica. En aquest moment em passa l’hache, que comptant que farà la mtja marató va força bé. Km 5, ara sí que miro el crono, 22:33, on vas boig?
L’Antonio s’allunya uns metres però és aprop del Jordi, un altre company que ha sortit força alegre, pel ritme dels dos veig que el superarà i que segurament jo m’hi aproparé també. Crec que no m’escaparé pas de perdre un minut-un minut i mig a la segona volta. Al 7 agafo el Jordi i es fa un grupet, i un company ens diu: "cuidado que ahora viene lo duro", s’agraeix la seva bona intenció però al veure que el circuit dels 10 kms són dues voltes iguals ja em vist de que hem de morir.
Al 8 sorprenentment el Jordi fa un canvi, ell s’ofereix però estratègicament serà el referent del grup -a l’arribada em diu que jo li he obligat, que de totes aquelles samarretes només ha vist la meva, visca la competència!!!-, a mitja pujada ja es perden unitats, campi qui pugui. Decideixo ja cremar les naus i mantenir el ritme elevat a costa de perdre el canvi dels últims metres, em quedaré sense el rush final però del 9 al 10 baixa i es podrà córrer cascat però ràpid.
Esbufegant ja als últims metres em passa el Josep, un altre Racing, com un coet, ja no tinc ni les energies ni ganes d’apretar. Sorprenentment 45:27, 22:54 a la segona volta, perdent només 21 segons. A vegades canvien els plantejaments, però val la pena entregar-se una mica.
Xerrades postcursa, molta animació i resto pendent de l’hache, l’he vist molt bé. Efectivament, no ho se ara, però penso que deu haver fet sobre 1:36:00, més o menys, en un circuit ple de tobogans que no és precisament l’idoni per fer marca, molt bé!!! En madjoker ha vingut a passejar-se i tardarà una mica més, ell es vol exprimir a Lleida la setmana que ve. Mentres parlo una estona amb la seva xicota, que apart de ser encantadora,….és ja una futura participant a les curses. Enhorabona a tots, i fins la propera.
Una abraçada a tots.
En el fòrum amic de corredors.cat hi ha una certa polèmica sobre una carta que el campió del món de esquí de muntanya, Kilian Jornet, ha enviat als mitjans. El xicot es queixa dels pocs ajuts que rep, i anuncia la seva possible nacionalització com italià o francès.
En concret, la carta apareguda fa pocs dies a el 9 i a el periodico, diu el següent:
Fuga de talents esportistes
És molt freqüent que atletes marroquins, kenyans, jamaicans o cubans siguin nacionalitzats per països com França, Kuwait, els Estats Units… cosa que els beneficia ambdós: el país "nacionalitzador", per guanyar més medalles, i l’atleta, per tal de poder viure de l’esport, ja que al seu país d’origen li seria impossible dedicar-s’hi exclusivament. Cal tenir en compte que una jornada d’entrenament equival en temps i dedicació a una jornada laboral normal.
A Espanya i Catalunya passa una cosa similar. Quants investigadors han hagut d’anar als Estats Units per poder treballar i ser reconeguts? Cal plantejar-se per què són tan pocs els medallistes catalans. La majoria d’aquests casos són d’una heroïcitat extrema: llevar-se de matinada per entrenar abans d’anar a treballar, de nit, entre hores de dinar… i així un dia rere l’altre, sense mai defallir, ni físicament ni mentalment, i no el fruit d’una bona planificació esportiva.
Uns quants joves esportistes catalans ens estem plantejant (o en tràmits) de nacionalitzar-nos francesos o italians, ja que aquests països, a diferència d’aquí, sí que ofereixen una bona qualitat de vida als esportistes. Esercito, Polizia, Forestale, Gardient de Frontiere són cossos de l’Estat on els esportistes d’alt nivell només s’han de preocupar d’entrenar fins que s’acabi la seva carrera esportiva, i tenen la seguretat que quan això succeeixi tenen assegurat un lloc de treball al funcionariat. De moment si aquí això no canvia haurem d’anar regalant medalles a altres països.
Kilian Jornet Burgada. Campió del món i d’Europa d’esquí de muntanya.
Què en penseu?
M’avanço a donar la meva opinió, no tant per aquest cas concret, que també, sinó pel que se’n deriva de la qüestió:
A mi no em sembla bé que els esportistes d’èlit hagin de estar subvencionats per l’Estat, es a dir, nosaltres, o passin a ser funcionaris – sovint amb poca dedicació – amb sous vitalicis que també surten dels nostres impostos. El greuge comparatiu amb altres joves – universitaris, investigadors, treballadors, etc. – és molt gran, i no es justificable que l’esportista de nivell, pel fet de ser-ho, gaudeixi de privilegis en detriment dels ajuts socials que manquen a molta part de la joventut que lluita per obrir-se camí.
Repeteixo, és la meva opinió.
Voleu debatre l’assumpte?
Pucu
