S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Salut companys,
Benvinguda al grup lagartija, si surts avui guarda una mica d’energia per demà que farem una bona tiradeta farcida de tobogans.
Si algú més s’anima ja ho sap, ens posem en contacte.
Una abraçada a tots.
Hola companys:
Marta ja em guardaràs la placa, ja la tinc, però servirà per fer canvis.
Tens raó en que les samarretes de les maratons son especials i te les poses ne més en les grans ocasions (quan vas a un altra marató).Company [/b]Segarrenc ja veus hi ha d’ haver de tot en aquest mon. Potser es que al treballar en una oficina tinc més de la ma l’rdre i arxiu.
La veritat es que tampoc es que t’ho miris masses vegades, però m’agrada tenir-ho.
Salut, milles i col.leccions.
AbelHola companys!
De tant en quant em passo per aquí a llegir-vos i tenia pendent enregistrar-me, doncs aquí estic!
. Me n’alegro molt que hagueu encetat aquesta nova web amb tantes ganes, us desitjo que tingueu tota la sort del món en aquest nou projecte i espero que ens anem veient a les curses.Salut! 😉
Salut companys,
Què bonic és veure com els companys van assolint els seus objectius en el transcurs de la temporada. Seran comptats els corredors que no hagin experimentat alguna vegada la voracitat d’estripar marques i lluitar cada dia per millorar els registres. Segurament és la principal motivació per tots els que s’inicien a participar amb regularitat a les curses.
És una època en la que a cada cursa tens el cuquet a la panxa abans de disputar-la, una mena de responsabilitat per complir aquells objectius pels que corres quatre, cinc, i en algun cas més, dies a la setmana. Plantejaments i replantejaments segons els resultats, moments d’eufòria, una autoestima pels núvols i el desig de que a cada dia li arribi el moment de posar-se les sabatilles.
Després ve una etapa de consolidació i s’arriba a un espai on el que costa és mantenir els registres, ni parlar-ne ja de superar-los. Tots arribem a uns límits marcats per la pròpia naturalesa de cadascú, la capacitat d’assumir l’entrenament que li podem donar al cos, i sobretot la dedicació que hi podem tenir. Hem arribat al nostre espai, on si les coses van bé, s’hi passa una llarga temporada compartint i competint amb altres corredors les posicions de la nostra franja.
Com tot a la vida, la lluita pels registres té una caducitat, el meu mestre de llatí ben bé deia allò de tempus fugit, més tard o més aviat ens anirem endarrerint d’aquella zona tant coneguda i apreciada. Contratemps físics, menys possibilitats d’entrenar….ens hi aniran allunyant. Al principi lluitarem per recuperar aquell espai, i en alguna cursa brillant, un autèntic cant de cigne, tornarem a assaborir aquella franja de temps tant familiar.
Però al més petit entrebanc se’ns escaparà definitivament, la lluita pel registres i les marques és temporal, com la mateixa bellesa i totes les coses que ens apreciem. Passa que quan aquestes circumstàncies es donin, córrer i participar a les curses ens haurà aportat tantes i tantes coses que ja ens haurà enganxat per sempre.
Una abraçada a tots.
Avís!!
Hem anul·lat la sortida d’avui!
Sento avisar tant tard però fins ara no ho hem deciditDemà serà un altre dia.. 😉
Senyors les inscripcions estan funcionant a molt bon rtime, a falta de 20 dies per la gran mitja marato de la calçotada, ja portem 100 inscrits.
😯 OJO AL DATO
Per a la calçotada ja s´apuntant mes de 50 persones. Quin ambient que tindren entre calçot i calçot.La veritat que es que tos els km0 varem fer un gran paper.
Baldato que abans de començar la cursa no ho tenia gaire clar, va fer un carreron.Jo vaig fer una cursa molt tranquil, no faig força la maquina en cap moment i la sensacio es de haber pogut anar força mes rapit. Pero donades les condicions meteorologiques ja esta be. El temps que m´ha donat es de 1:40:30, si fa no fa com a la Mitja de Balaguer.
El circuit em va agradar, no el vaig trobar gaire dur, potser si hagues fet calor tindria un altre opinió. Els km parcials estaban mal ficats al mens a la priomera volta, on no coincidiem les marques qm pintades a terra amb la senyalitzacio que posava l´organitzacio, aixo va fer que optes per no fer cas del cronometre. Una bona cursa, per anar camviant una mica d´aires.Salut companys,
Amb avui ja van dos dies seguits sota la pluja, com en una ciutat nòrdica qualsevol, això no sembla Lleida, i menys la dels últims temps.
Ahir feia també una mica de vent, pel que vaig decidir anar cap a la Mitjana, bastant practicable encara. La pluja va fer que un espai tant concorregut a aquelles hores de la tarda es trobés ben solitari. Després de rodar uns 40 minuts per allà me’n torno pel darrera, per la carretera de Pinyana cap a Pardinyes i la pluja cau amb més intensitat, com m’agrada!!! decideixo baixar cap a la canalització, només hi ha un altre corredor uns cent metres pel davant i no m’arribaré a trobar una ànima més. Tot entollat, però de moment no relliscós és una aventura córrer per allà, i l’aigua caient amb força intensitat. A mi em relaxa, em tonifica, em produeix una sensació força agradable rodar sota la pluja. Me’n torno cap a casa ben enfangat
espero no deixar-ho tot fet un nyap. Fora la roba molla i cap a la dutxa.Avui hi havia convocada una sortida que s’ha ajornat, com estava canviat i tenia la intenció de sortir igualment decideixo aprofitar-ho. Per no arribar com ahir faig una volta urbana, tot asfalt, la ciutat canvia la decoració amb la pluja i jo m’ho passo igual de bé. Si m’ho donen a escollir aigua sempre abans que els dies xafogosos que ens han de venir, aquí a l’estiu córrer es fa molt feixuc. Com diuen a La Segarra, aigua als ordis!!!!
Una abraçada a tots.
Hola. Em dic Miquel Pucurull (Pucu per als amics), i tinc 68 anys.
Conec de fa temps, i estimo, a alguns usuaris d’aquesta nova web. Me’n han parlat i aquí estic, per a, primer de tot, presentar-me.
No soc de les terres de Ponent, vaig néixer a Can Fanga, però per Lleida tinc una debilitat: el meu pare era de Balaguer i la meva mare d’Os de Balaguer. És a dir que els meus gens – com es diu ara – tenen influències lleidatanes pels quatre costats. Vull dir que us aprecio i us entenc, i estaré molt content si em permeteu entrar a posar el nas de tant en quant en la vostra web – magnífica per cert – i intervenir en el fòrum si s’escau.
Estic casat, i tinc dos filles i quatre nets. Em vaig jubilar fa tres anys, després de treballar en una empresa anglo-japonesa d’ofimàtica durant trenta-vuit.
Estic fent segon de Sociologia a la Universitat de Barcelona, i a més de córrer, que és la meva afició preferida, m’agrada escriure, el cinema, el teatre, jugar a escacs, i la cosa aquesta de l’internet, que em sembla el major invent de la Història; més que el de la roda.
Vaig començar a córrer quan tenia 41 anys per perdre pes. Ho vaig aconseguir. I des de llavors no he deixat de fer-ho més que quan he estat lesionat o malalt, perquè em va molt bé en tots els aspectes.He corregut 35 maratons i moltes mitges i curses de distàncies varies. També, durant una època vaig fer una mica de pista en proves de veterans, però ho vaig deixar perquè el crono es consagrat. (Ja ho sabeu; què us he de dir!)
Les meves millors marques no són res de l’altre món: 3,14 en marató (San Sebastià’89), i 1,25 en mitja (Sitges’90). I també 4’54’’ en 1.500 en pista (Saragossa’86). Com és veu, el millor, comparativament, es el temps del 1.500 i la qual cosa vol dir que soc més de distancies mig-curtes que de res; però com que els humans som contradictoris, m’agrada molt més la distancia llarga. Els temps actuals, naturalment, són uns altres, però ho accepto be.
A la família som bastants els que estem una mica tocats de l’ala per això del córrer: la meva dona, la meva filla, el meu gendre, i jo.
Pucu
Benvingut amic PUCURULL , participa sempre que volguis, la teva experiencia i els teus comentaris sempre seran molt ben considerats i mes tenin arrels de la Noguera.
Pucurull
Benvingut a casa teua. Un plaer tenir-te per aquí.
A veure si tornem a coincidir, diumenge va anar tot molt ràpid i només et vaig poder saludar un segon.
Cuida’t
crit
Alberbo
Com ho tens tot això???
Vigila que ja estem a punt i pujarem amb molta gana
Si necesites alguna cosa, sols cal dir-ho.
Una abraçada
Emilimar
