S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
1er. aniversari! Ja fa 1 anyet!!! Sembla mentida! 1 any d’amor…. Amor que, com no, va donar els seus fruits: Mitja de Balaguer (Uf!), Cursa del Corriol de Solsona (la millor personalment), Marxa Noguerenca (tot un món de camins inescrutables…) Cursa de Térmens (limitada per la situació del programa d’entrenament del concurs a NY) i Mitja de Somontano (Increïbles sensacions de haver-ne progressat una mica durant la cursa…), i la millor recompensa: CURSA DE TEMPLERS.
Amor infidel… Aigua, muntanya, parets… Sempre "buscant"…. Podria parlar-vos de les primeres trobades, casuals o no casuals, …. Busques amb la mirada. On és? Me’l trobaré avui?. I te’l trobes. I t’acompanya. I et sedueix. I fa que totes les teves emocions sorgeixin. I et fas sensiblement més forta. I et prepares amb la teva millor roba i el teu millor “maquillatge” per la ocasió. La mirada s’encén. Les cames tremolen. El cor batega fort… fortíssim… Potser el sentirà?El millor ha estat…. CONÈIXER-VOS. M’heu fet sentir tant bé! Tant integrada en un món desconegut… Jo, amb la por sempre de no estar a l’alçada (no s’hi valen riures, eh?), i que encara que no l’hagi estat, mai no he tingut aquesta sensació… M’heu animat, recolzat i aconsellat com si fos un més. Sense diferències…. Al menys, així ho he sentit jo des de dins… Considero, sincerament, haver-ne fet d’això tant difícil en aquesta societat: AMISTAT.
Només hi ha una cosa que he trobat a faltar… (i no m’ho hagués pensat mai!): Noies! Però les que he tingut la oportunitat de conèixer… bé s’ho valen la pena! La Stefi (ADMIRACIÓ pura i dura!), la Marta (Qui no la coneix? Qui no sap del seu entusiasme i amor per la vida i del seu permanent somriure?), la Eli i la Pili (entusiasme i caràcters afables, pels quatre costats), la Neus (amb qui encara només he tingut una ocasió per parlar-ne)… No voldria deixar-me cap… (disculpeu-me si es així). Tres d’elles del C.A. Borges. Ara ja 4. Sí, jo també m’he fet del C.A. Borges! Jo dic que soc del C.A. Borges del km0, del km0 del C.A. Borges (amb permís de tots dos clubs, es clar…).Bé. Gràcies a tothom per tot plegat.
La sensible lagartija que vol estar velociràptor (com hem va agradar i hem va animar aixó homedferro!).
Com no: PETONS!
Com us vaig dir la setmana passada hem vaig quedar sense poder-me inscriure a la mitja de TARRAGONA. Al final si que vaig poder fer-ho gràcies a que un amic d’un company no va poder venir a ultimíssima hora. Ara li dec l’inscripció i alguna cosa més….
Pel que fa la cursa va anar molt bé. Amb l’Amata d’acompanyant vam fer la tàctica de menys a més mantenint el ritme per fer 1:45:00. Al final vam esgarrapar alguns segons al temps que voliem fer i ho vam deixar a 1:43:30
Una cursa urbana amb petit canvi del recorregut respecte l’any passat que la fa més atractiva i maca. Pels qui no la heu pogut gaudir us convido que la feu l’any vinent i conèixer una ciutat fantàstica.
L’any que bé hi tornaré a venir i ja m’hem cuidaré amb bastant temps en apuntar-m’hi
Enhorabona a tots a qui la vau fer i ens veiem a la propera!
Salut companys,
Enhorabona a tots!!! Tarragona és una bona plaça per assolir reptes. Als que hagueu fet marca, moltes felicitats, als que no, no patiu, us ajudarà a fer-ho més endavant. Imparable bru, m’agradarà veure fins on arribes, company. Alvarfanyez t’ha traït la matemàtica?, passa sovint, enhorabona per haver esmicolat els 105 minuts. De la Mireia els que seguim les curses de fa temps estem acostumats a esperar sempre una mica més, quin plaer veure aquests temps!!!. Per cert mossa, al California Sports des de les excursions a curses lleidatanes de l’Albert Caballero?
Una abraçada a tots.
Ieeeeps,
Surto de casa amb el cap pensant amb Donosti, i molt ben acompanyat per Amata i alvarfanyez (un plaer companys 😉 ).
Arribem a Tarraco a les 9 h (a Donosti…tret de sortida…) , on hi trobem un bon dia, amb una temperatura molt suau
Només trepitjar la zona del mirador, content de trobar-me companys correcats com en sergi42195, en Quim i la Nuria
Directa a buscar el dorsal, on em trobo amb en Sed (extraordinari el marcon nen!!!), l’Adolfo, JFK (bona cursa), l’Assumpta i l’enxaneta bodi :wink:, que avui anirà de passeig.
Ja vénen les presses…canviar-me, deixar la bossa i cap escalfar…a Donosti, ja porten quasi una hora 🙄
Avui estreno bambes…comprades divendres a la botiga del Domingo Catalan… a més, he descansat totalment des de dijous passat …tinc dubtes, però aniré fort fins que el cos em deixi…
Ens trobem a la linea de sortida amb el mestre cucudrulu, en Cargol (gran cursa company) i la fortíssima mireia 😉
Primer km que em surt a 3.23, massa rapid per mi (tot i així, en Sed i la mireia, quasi que ni els veig…) , per marcar el segon a 3.37 i el tercer a 3.31.
De moment, vaig entre mig de dos grups, a davant el grup on va la mireia, que el tinc a uns 200 metres.
Passo pel Km 11 amb 40.37, amb un grup de quatre o cinc.
Immediatament, comença la zona de l’espigó, uns 4-5 kms que es fan llargs, on es important posar-se entremig d’algun grupet i mirar d’anar aguantant el ritme.
Juntament amb la mireia, deixem l’espigo i afrontem els últims quatre kms formant un grupet de tres. Es ara quan veig que si no baixo excessivament el ritme, puc fer marca i fins i tot, baixar de 1.20…
Les cames em responen i passo els darrers kms a 3.54 i 3.55 …entro a meta amb 1.19.43, amb la mireia davant (grandissima cursa d’aquesta campiona…enhorabona!!!! )
Juntament amb en cucudrulu, que també ha fet una gran cursa, anem cap a les dutxes, cansat però molt content …penso…a Donosti, ja quasi…
Content de trobar-me tants kms’0 que han fet una gran cursa…felicitats a tots per la marques que heu fet …i les que fareu!!!!!!!
Salut[/b]
Salut companys,
Anys i anys, a la una per molts anys!…. Feliç aniversari lagartija. Moltes vegades es diu que un té el que es mereix. No crec que s’acompleixi generalment, però en el teu cas és molt apropiat. Que en compleixis molts més!!!!!
Una abraçada a tots.
Quote:Salut companys,Alvarfanyez t’ha traït la matemàtica?, passa sovint, enhorabona per haver esmicolat els 105 minuts.
Segarrenc
Això em passa per no fer servir la calculadora 😳 😳 😳 .Ieeeeeeeps,
Mitja ràpida, vora el mar, convida a passar tot el dia a Sitges 😉
Ja estic inscrit. Serà la meva tercera edició. Ens hi veiem 😆
Salut
Ieeeeps,
La vaig fer l’any passat, i està molt ben organitzada.
Organitza el Club Esportiu Fons de Vilanova, i en acabar la cursa, a la pista d’atletisme mateix, hi ha servei de dutxes i sorteig de material esportiu.
Ja estic inscrit.
Per cert, els he enviat un mail a l’organització per que posin el nostre km0 a la butlleta d’inscripció. A veure si em fan cas 😉
Salut
Ha sido un día superdivertido. Una multitud de Km´0s a los que saludar y mucha gente de Ponent haciendo los honores a la excelente organización de esta Cursa. El año que viene a por los 2000 y eso que tenía a la Jean Bouin de competencia.
Sícoris, Club Natació Lleida, Tárrega (un recuerdo sentido por vuestro compañero Eduard, seguro que corría junto a vosotros), Borges (Bravo Borges!), Xafatolls de Mollerussa (Sed, MegacraK)(Xafatolls, 2os por Clubes), y muchos independientes…..Mucho Ponent…….Un día nos pondremos todos de acuerdo para ir por una vez con la misma camiseta ! daremos miedo!!!
El día esplendido, un sol que enamoraba y un recorrido que aunque habrá a quien no le guste cruzarse, a mi me parece genial, ves a los que van delante, a los que tienes detrás, y lo mejor es que vas saludándote con la gran familia que vamos formando.
Gracias By Keds por tus palabras, es un lujo haber conocido a una persona de tu gran calidad humana. Un abrazo campeón.
Bodi, Assumpta, Bru (Sub 03:00:00), Baldato, Karri, JFK, Miguel, Tito, Amata, Jaume Solaní, Álvaro, Hache (mi liebre a distancia), By Keds, Sed, mis amigos de Borges, Roma34 (super Kevin), Cargol (infinita sabiduría y generosidad)………..enfín estaría toda la noche……
Creo que todos corrimos, en algún momento, empujando a los maratonianos de Donostia, Bravo!!!
Muy bien Tarragona…….repetiremos……
Enhorabona Lagartija el plaer ha estat nostre de trovar una persona que s’impliqui tant amb una empresa que li es nova i que no reporta cap guany (l’esperit del voluntariat).
Espero que en cumpleixis molts mes dintre d’aquesta "familia" en que els seus membres estavem dispersos i que ens ha ajuntat.
Encara hem de fer moltes milles junts.
Salut.
AbelMuchas Felicidades a todos, aún alucino por la "Delegación" Ponentina, tan numerosa y tan valiente. Bravo!!!
Debutar y triunfar es para privilegiados de cuerpo y mente. Francesc (Bonet) 2:48 a la primera!!!! esto es solo el primer paso de una Carrera al éxito. Espero que hayas disfrutado.
Madjoker, más que doblar, correr en negativo (la segunda parte más rápida) me saco el cráneo ante tí y ante mi buen amigo Sime. Me juego algo a que ya estáis mirando el calendario para ver cuando es la siguiente……….el 1 de Diciembre empieza la cuenta atrás de Barcelona……..Ieeeeeeeeeppppsssss(Bru dixit)……aunque os adelanto que en Barna lo tendréis mas dificil, sin Patxarán y sin Txiquitos……
Muchas Felicidades a todos, lo que habéis hecho es muy dificil y hay que tener mucho amor propio.
Homedeferro cada día más duro. Markala….eres un reloj suizo….esta no será la última……en la próxima sólo verás mi estela, prepárate…….cobarde…..Imma, Quim, felicidades. Crit ánimo seguro que estarás decepcionado, pero no te preocupes, estamos contigo, dale tiempo a tu joven cuerpo.
Y tú Isma? (Montoliu?) Qué control……San Sebastián a tus pies. Eres como un Emperador : Donostia Conquistada….Al Saco…..
Enhorabuena a todos los Ponentins!!!!!
moltes felicitats a tots!! increíble!!! quines marques!
Aviat ens coneixeran a tot arreu!
anims a tots per seguir creixent!Ieeeeps,
M’afegeixo a les felicitacions lagartija, , quantes sensacions agradables que em viscut tots plegats amb tu 😉
Companys de km0 em tingut la immensa sort de coneixe’t, hi ha sigut tot un plaer
Continuarem sentint i vivint moments memorables, durant molts anys 😉
Salut
Bon vespre,
Sortim dijous cap a Euskadi i fem nit a Zarautz. És fosc i ens passegem per uns carrers estrets abans de trobar l’hostal, plou, la calma hi és extrema. Dormida fàcil i ja som divendres.
Acabem de visitar la població, amb la platja més llarga del país, com la nostra més petita, en això guanyem. Enfilem una carretera retallada i dos minuts i toquem Guetaria, poblet més petit arrelat a la roca conegut per tenir un txakolí de denominació. Comprem un parell d’ampolletes i decidim d’encarar cap a Donosti, massa pluja per passejar.
A Donosti ens anem retrobant amb la colla de km0’s que ocupen la pensió. El fash-back és impressionant i em puc veure als ulls del madjoker, Edu i Sime anant a buscar el pas al món del maratonians. N’estudio els gestos i em complac. El primer ens segueix la corrent en el neguiteig que li plantegem, però la mirada és de seguretat, hi ha fet moltes voltes, però ho té i ell ho sap. El segon es deixa arrossegar per la pressió, els nervis li poden jugar una mala passada. El tercer ho té més clar que ningú: només hi té a guanyar. No sé en quin m’identifico més.
Els dinars i sopars en grup em regalen un parell de moments per alçar el cap i fer una visió del conjunt. El Segarrenc sé que també se n’adona, sóc feliç.
Diumenge s’aixeca fresc i amb la lluna al cel com fa temps que li havia dit. Cap a Anoeta amb la mateixa sensació d’observador que fa dies. L’objectiu personal no em sedueix. Crec que, com en el cas dels companys, la marató es decideix a casa, el diumenge només es corre. M’equivoco quan penso que el pas dels quilòmetres em canviaran d’estatus. Mai trobo el ritme i això no té secret, o vas fàcil o no vas. No vaig fàcil i al km. 25 decideixo que no cal tocar el foc per adonar-se que crema. Vaig a buscar les dones al km.30 i punt i final. Malgrat tenir-ho decidit, la ràbia reneix en abandonar l’asfalt, la calmo i em complac d’haver-li guanyat la partida.
A Anoeta només puc esperar els companys. Un a un es mostren orgullosos d’haver-ho aconseguit. Tots, però, passats uns dies us adonareu que gairebé tot estava decidit abans de sortir, no s’hi valen les sorpreses. Per mi, sí, tot sigui dit, em soprèn la maduresa demostrada pel Madjoker, sí senyor!
L’Homedferro somriu de mala manera, s’ha retrobat de mala manera. El Montoliu és marciano, ja ho sabíem, desmitifica la prova! El Sime és un acudit: diu que era un home que fa mil anys feia 110 m tanques, va pedre mil quilos en mig any, va fer el primer deu mil al setembre, la primera mitja a l’octubre i la primera marató al novembre… El jmarkala per un dia va ser el més jove del grup, t’has guanyat uns peus nous, de veritat. L’Edu hauria de ser el més orgullós de tots, entre tu i jo, vas ser l’únic que et vas comportar com un maratonià de veritat, vas patir i lluitar, et regalo el teclat, de veritat, paga km0, però comparteix el moment amb nosaltres, sisplau. Neus, Quim-Imma, i tants altres, gràcies per ser-hi, enhorabona a tutti.
Pugem al cotxe i una horeta més tard ho matem com ho hem començat: menjant!! ,a l’àrea ja clàssica, de Pagozelai. Dos taules de km0’s!!! Com voleu no créixer amb tot el que arribem a menjar?
Mil gràcies, mil esker també a les ànimes que sustenten el somni!
Salut, Ponent!!!
