S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Luigi, he observat que vas anar a la Zegama-Aizkorri.
Aquesta és més curta i més d’aquí i et faràs amb tothom, sens dubte.
Buscant un punt d’equilibri………..
D’entrada us he de dir, que em seria fàcil estar d’acord amb en "Pucu" i Homedferro….però en aquesta vida….tot s’ha d’acabar matisant.
D’acord, el Roser no és un edifici qualsevol….segurament te tota una sèrie de valors històrics i culturals que no cal menysprear. També és cert que és un edifici cèntric, per davant del qual tots el lleidatans hi em passat moltes vegades i al ques es podria considerar sense exagerar d’entranyable.
Però companys….ja fa quaranta anys que tenim més o menys democràcia…..i tot i la feina feta…..s’ha de reconèixer que del nostre entranyable Roser ningú no se’n ha ocupat mai com es mereix.
No hi ha hagut cap administració, alcalde, president de diputació, conseller de la Generalitat, ni (lamentablement) cap moviment social, veïnal o plataforma ciutadana que històricament hagi fet de la defensa i la reivindicació del Roser com un espai a dignificar, el seu cavall de batalla….o al menys un assumpte important del qual no convé oblidar-se’n.
El temps ha anat passant inexorablement i el nostre entranyable Roser ha anat mal vivint…ara soc una facultat….ara m’hi han posat un ascensor….ara volen potenciar el museu….ara una sal d’exposicions a la planta baixa….
Tot segurament fet amb bona voluntat, però sense claredat de idees (això és el pitjor) i lamentablement sense un pressupost digne (això és la "puntilla" final).Des de sempre i encara avui, entrar en el Roser és una mica (o bastant) depriment. Sembla que entris en un túnel del temps atrotinat, per descomptat en blanc i negre i un "flaire ranci" que no es pot dissimular tot i que dins l’edifici hi hagi en un moment donat unes impressionants aquarel.les d’en Ureña….o l’ultima producció plàstica d’en Guinovart…
No soc gens optimista….la defensa ciutadana del Roser arriba massa tard i és massa dèbil.
Els poder públics no tenen cap projecte engrescador per al Roser…(estan molt atrafegats intentant salvar els mobles a Gardeny….) i amb aquest panorama….probablement la idea de fer-ne un "Parador"….no és tan dolenta com pot arribar a semblar.Però amic Alvarfanyez….si el Roser acaba sent un "Parador"….no crec que pugui ser motiu d’alegria exultant per a ningú. Només serà una mostra, una més, de la nostra MEDIOCRITAT…….
By Keds
Em permeto fer una petita discussió sobre les teves últimes paraules. Si Lleida finalment arriba a tenir un Parador Nacional serà una gran notícia per a la ciutat. Segurament la segona més bona de la història recent després de l’arribada de l’AVE. I aquest tipus d’infrastructures són les que trauran Lleida del segle XX per ficar-la al XXI. És un cop contra la mediocritat precisament.Juntament amb això, alguns sectors de la població lleidatana s’hi podrien sentir decebuts per no haver pogut donar una altre destí al Roser. Perfectament comprensible, encara que no comparteixo aquest punt de vista. Però fins i tot les persones amb aquest sentiment haurien de tenir també l’alegria d’aconseguir una gran infrastructura turística per a la ciutat. Penso que tots dos sentiments són compatibles.
De vegades m’agafa com una mena de desesperança quan sembla que aquesta ciutat es conforma amb objectius petits i ningú vol mirar cap amunt. És el complex d’inferioritat respecte a Barcelona que me mata: "Això per Lleida ja està bé". Sembla que Lleida no vol de deixar de ser petita (i no em refereixo a la mida).
Quan ens posen una gran oportunitat a l’abast de la mà i només hem de dir sí, encara badem.
M’agafa com una ràbia amb aquestes coses…
Com que escriure aquí és gratis, us presento una història sobre besavis.
A l’octubre de 1936 (ara es compleixen 71 anys) les tropes del general Franco en el seu avanç cap a Madrid van ocupar un poblet de la província de Toledo, el poble dels meus avis materns. Tota la família de la meva padrina va decidir fugir cap a Madrid, perquè alguns dels seus membres eren coneguts militants socialistes (partit casi únic de l’esquerra a la província). El pare, el meu besavi, va decidir quedar-se perquè mai no s’havia ficat en política. Quan els nacionales van "alliberar" el poble, algú el va denunciar per ser "padre de rojos". Va ser detingut i afusellat al cap de dos o tres dies, segurament després d’haver patit tortures i sense procés ni judici. El van enterrar no se sap ben bé on i fins avui que encara està desaparegut. Diuen que està en una fosa comú al costat del cementiri d’un poble del costat, però ningú no ho sap.
La meva padrina va morir el passat Nadal. Fins l’últim dia preguntava on estava enterrat el seu pare, mai no l’havia pogut portar flors a la seva sepultura.
Aquesta història té una forta càrrega sentimental per mi. Se’m fa un nus a la gola quan me’n recordo de la meva padrina i de tot allò que van passar a la guerra i a la postguerra.
Però tan és el que facin en aquella zona on representa que està el meu besavi. No necessito cap monument, ni cap placa. Si volen fer un parc aquàtic o una discoteca, ja m’està bé. El que sigui millor per al poble, no poden estar condicionats pel que va passar fa 71 anys.
Ja em perdonareu la historieta. El que vull dir és que entenc la càrrega sentimental d’allò que va passar amb els besavis, però això no ens pot aturar els projectes de futur.
Hola,
finalment vaig sortir gairebé a les 20:00
Vaig anar trobant companys, adolfo, JFK, amata, a qui vaig poder acompanyar alguns minuts.He quedat amb l’amata aquesta tarda. Sortirém a les 19:30 des del km 1 de la canalització del riu Segre a Lleida (al costat de la passarel·la de Cappont) en direcció al Mirador dels Camps Elisis.
Si algú vol afegir-se de moment tenim l’entrenament bastant obert: rodar amb canvis de ritme llargs o 60′ a ritme (potser de 5,15- 5,20 que som "novatos") o algunes sèries, o … s’admeten propostes.
Salut
Ahir, a Madrid, el Congrés dels Diputats va votar en contra d’agilitzar el retorn dels papers de Salamanca que encara ens deuen.
Es demanava en compliment de la llei de devolució aprovada el novembre del 2005, que exigia el retorn immediat, abans de final d’any, dels dos milions de documents privats catalans espoliats el 1939, que continuen a
l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.¿ Serà veritat el que diuen alguns de que la raó de que triguin tant en tornar-los està en que diem papers “de” Salamanca quan s’hauria de dir “que estan a”, i després de setanta anys creuen de debo que són seus.
?Pucu
És molt més senzill que tot això. Aquest tema representaria un important cost electoral per al PSOE que Zapatero no està disposat a assumir quan falten menys de 5 mesos per les eleccions. La qüestió territorial és el flanc feble per on l’ataca el PP. De què parla el PP? Només de terrorisme i separatisme. No seria molt intel•ligent per part del PSOE obrir ara un altre front justament al terreny on l’adversari se sent més fort.
Enhorbona Km0’s per tan magnifica cursa i a la cBONAeNHORABONA Cris per les fotos.
Marató molt recomanable.
Salut i milles.
AbelUi Ui Ui que jo ja començo a estar nerviós!!!!!!Serà la meva primera mitja des de fa uns dos anyets, i també serà el meu primer gran test per el genoll després de l’operació de fa un any, amb una recuperació pleníssima d’entrebancs.
Ja fa dies que em corre alguna cosa per dins que m’il·lusiona.
Si tot va bé el divendres ja seré per terres de ponent, cosa que em temo que em farà augmentar el nerviosisme.Ara només toca esperar que faci un bon dia i que tot surti bé.
Crec que a part de la bossa anunciada al tríptic hi ha alguna sorpresa més.
Queda poc i els entrenaments ja estant fets, si no és així millor descansar.
Aquest diumenge es correrà molt.
Penso que es baixarà de 70′
Salut!
Hola companys,
Gràcies per la informació. Definitivament he decidit no competir aquest diumenge i em sap una mica de greu, doncs veig que hi heu posat molt de carinyo en aquesta nova prova i n’estic segur que serà un èxit i hi hauran més edicions. Com diu l’albertbo, fa uns dies vaig fer Zegama, i després també la marató de Collserola i després la mitja de Roda… i així estic des del març 🙄
De totes maneres, m’heu inculcat el cuquet i ja tinc ganes d’anar a fer un entrenament per aquesta zona que no conec, i crec que serà aviat
Que vagi mooolt bé
saltamarges sal.lutacions, et conec de coincidir a moltes curses. Per cert, si no ho saps, la cursa del bandoler a Taradell que vas guanyar, aquest any no es farà 😥
Luigi, no ve al cas , però… Calldetenes, dius ??
Hi vaig ser fa dues escasses setmanes, uns dies. La meva feina em porta arreu, i m’agrada molt així com és. Conec bastant el país, pam a pam, poquet a poquet.
Tant de bo haver-ho sabut abans, ens podriem haver saludat allí.
No hi fa res, serà en una de les moltes ocasions (curses) en que ens trobarem.
Doncs sí, Calldetenes, a on es fa el cross més antic de Catalunya, a la plana de Vic
La propera vegada que vinguis per aquí, em fas un toc i fem un entrenament i unes birres
alvarfanyez, aquest PP que esmentes en fa sang de tot. DE TOT.
M’agradaria poder dir que hi ha una dreta espanyolista moderada que contribueix a l’entesa amb l’ala esquerrana de la societat, moderada també.
No ho veig enlloc, això. Diria que gairebé mai. I ho sento, de debò, és com ho veig.
No és fàcil conviure amb algú que continuament es queixa, oi ?
El podriem fer fora, si el tenim com a llogater, sempre segons la llei, a aquest algú que ens incomoda.
A veure, siguem francs i tinguem visió de passat i de futur. La lletra escrita està molt bé, però si estem en democràcia (cal recordar-ho: democràcia=govern del poble), res és innamobible.
La llibertat és una gran paraula que gairebé ningú aplica en profunditat.
Tots, TOTS, estem sotmesos a condicionants que ens la retallen. Però si el poble, un poble històric, decideix no ser mai més llogater, i torno al símil d’abans, i vol canviar alguna cosa més que formalismes, exemples sobrats en trobareu si els busqueu.
Les institucions i les lleis són eines que el poble, mitjançant els seus representants, s’ha procurat. En democràcia, el poble, insisteixo, EL POBLE, hauria de poder decidir, aprovar o rebatre tot allò fonamental, i per això, per res més, hem de lluitar.
