S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ieeeps,
Enhorabona a tot el grup de km’s 0 , vàreu fer una gran cursa, felicitats a tots els llampants 😆 😉
Salut
Ieeeeps,
baldato…senzillament, impressionant!!!!
Moltes felicitats, has debutat a la marató..a lo grande!!! 😉
Salut company 😉
Felicitats Bru per la marató, ja et vaig dir a Cervera que et veia fort, ens veiem a Mollerussa juntament amb el Crit.
Bravo baldato!!!!
Aquestes marques jo només les puc veure en les cròniques dels companys. Enhorabona!!!
Ieeeeeeeeeeps,
Cansat i mig endormiscat, aprofito que les dones de casa dormen per agafar un paper trobat a l’avió, i de tornada a Barcelona, començo a escriure la crònica de la gran marató de Berlin
Divendres al vespre, fem via cap a Berlin.
Ens trobem a l’aeroport amb tot el grup de Borges, som una bona de Km’s 0 a la conquesta de Berlin 😉Dissabte, es lleva núvol i amb pluja. Anem a la fira del corredor i començo a percebre la gran magnitud del esdeveniment…3 pavellons plens de stands, gentada per tot arreu…coi…i jo em pregunto…tot això per una "simple" marató 😯
Tot dissabte que va plovent, fred i cap el tard, s’enforteix força el vent
Vaig cap el "sobre" esperant que l’endemà millori el temps i amb moltes ganes de començar la gran cursa
Diana a les 5, menjar de pardal, com sempre, i cap a la sortida. Desprès de deixar, entre la multitud de gent, però tot molt ben organitzat, la bossa al guardarroba amb la gent de Borges, ens trobem amb en cargol i la gent del Sicoris 😆 i enfilem cap a la sortida, a l’avinguda anomenada dels tilers.
Entre la multitud de corredors….
Fins ara….
…entre la multitud de corredors, l’organització alemana ho ha calculat tot al mil·límetre. A les 9 en punt, juntament amb en cargol, sentim el tret de sortida.
Tenim sort i podem sortir bastant endavant, sense gaires aglumeracions de gent, i donat que les avingudes i els carrers son molt amples, malgrat la gran quantitat de corredors, no em d’anar esquivant gaires obstacles.
Els 2 primers Kms, em surt a 8.05 😯 , i la multitud de gent desbordada animant, crits, instruments musicals, banderes a dojo, bandes de música… 😯 … realment, aquesta gent semblen d’un altre mon, un mon on l’atletisme es un esport prioritari…aquesta animació ens fan contagiar una alegria insconscient al nostre ritme previst, passant el tercer i quart km a 4.02 i cinquè a 4.05
A partir d’aquí, m’alenteixo un xic i perdo en cargol de vista. Intento afluixar, conscient del fort ritme que portem, i passo el sisè a 4.11 i el setè a 4.10.
Em veig amb molt bones sensacions, i la multitud de gent animant (sense paraules …no sentia en cap moment el soroll de les meves sabatilles corrent …impresionant 😯 ) fan que passi la mitja amb 1.28.19. Entre la multitud, veig la Silvia, la dona del Artur, animant juntament amb un grupet de Borges…quina alegria…aquests crits son per mi 😆 …gràcies…no sabeu pas com s’agraeix 😉
Passo en Victor de les Borges i ens animem mutuament 😉 …tambè atrapo en cargol (quina gran cursa company!!! 😉 ) passats els 30 primers Kms, veig que tinc possibilitats de baixar de 3 hores, em començo a sentir les cames, tinc una petita molèstia intestinal, però ho tinc a la mà … i, em dic a mi mateix, que poques ocasions hi hauràn tant favorables per fer-ho…
A partir del 32, em passa el grup de les 3 hores, però tampoc m’hi capfico gaire, ja que porten uns 2 minuts de marge…de tota manera, a partir del 35, veig que el ritme afluixa i ja es de 4.30 i 4.45 … el cos afluixa i les molèsties intestinals no marxen 😥 …passen el Kms i em faig conscient que l’objectiu sub’3 quedarà un xic lluny 😥
A l’últim Km, veig la airun, cridant, animant-me i donant-me l’estelada, enmig del deliri i els crits de la gent…quatre llagrimetes que no falten, em tapo la cara amb la bandera els últims 200 metres i entro a meta amb un somriure d’orella a orella
😉Gràcies a tots pels ànims i la vostra ajuda, tot això va per tots vosaltres 😉
Baldato enhorabuena y bienvenido al club. Espero el próximo año poderla hacer y hacer un poco más de "bulto", ya que te han dejado solo, pero has dejado el pabellón bien alto.
Salud y millas.
Abelun tio llest el Adolfo 😯
pensava k li tindria k donar + pistes
ja he hagafat el hotel pel cap de setmana del 2 març a Bcn.
de tan anar amb malalts 😳
acabes hagafant algun virusno canvieu mai. Tan tocats del bolet k feu fins i tot gracia…..
l´alineació de km0 a Berlin , és + dificil que del entrenador del Barça
heu anat casi tots els cracks.
enhorabona i molt bones cróniques
Enveja, nois, molta enveja….ieeeps! però sana, eh!
Continuo regant l’hortet per ser-hi algun dia
ENHORABONA A TOTS, a disfrutar-ho 😉
Ahir deixava la crònica just en el moment de la sortida de la marató i aquesta nit ja la tenia gairebé acabada quan….ha desaparegut. Misteris de la informàtica…o dels que la maltractem. Tot i això, faig un segon intent perquè l’Arcadi no em torni a fotre la bronca.
Després d’una última encaixada de mans amb Adolfo, JFK i Canyes per desitjar-nos sort, sortim jordigràcia i jo amb la intenció de tornar al cap de menys de 3 hores i mitja.
El primer quilòmetre el fem en 4’55". És el nostre ritme, i l’hem pogut seguir tot i haver de sortejar continuament corredors que busquen objectius superiors a les 3h45′ però han arrencat per davant nostre.
Malgrat que només fa cinc minuts que hem sortit, ja tinc ganes de pixar 😯 . Potser m’hauré passat amb la hidratació prèvia a la cursa. Paro amb la por de no tornar a trobar el company, però -miracles que passen- al cap d’una estona ja tornem a rodar plegats. Passem el quilòmetre 5 com una calculadora, amb 24’26". Arribem al 10 amb 49’05" i, el que és encara millor, una sensació de frescor impensable. Això sí, la bufeta no perdona i demana una segona "parada tècnica". Això ja em preocupa. No m’havia passat mai. Crec que la culpa la va tenir l’aigua de Berlín, ja que als avituallaments el líquid era de l’aixeta, i al quilòmetre 15 vaig haver de tornar a parar. A partir d’aquell moment vaig decidir dosificar els avituallaments; beure només un de cada dos.
Ens presentem a la mitja marató al.lucinats per la resposta de la gent de Berlín. Per molt que t’ho expliquin abans no deixen de sorpendre’t. A peu de carrer, a les balconades, sota els ponts, al damunt… tot Berlín viu aquest matí per i per a la marató.El temps de la mitja: 1h44’25". Fantàstic!, sobretot perquè ni el Jordi ni jo tenim la sensació d’haver passat ja 21 quilòmetres. Mantenim el ritme fins al quilòmetre 28. Allà veig el segon parcial lleugerament per sobre dels 5 minuts i li demano a jordigràcia si pot incrementar el ritme un parell de segons per quilòmetre. Em temo la resposta. Fa una estona que ja no ve tant enganxat a mi. Ell em proposa que faci via, però prefereixo anar plegats fins a l’arribada. La marca no m’importa gens. M’estimo més disfrutar de la cursa. Però en un avituallament que jo em salto, el company s’amaga
Passo la distància que va del 28 al 29 mirant enrere, buscant el Jordi, però no és difícil pensar que ell prefereix anar sol, al seu ritme. Així és que, al quilòmetre 30, veient que vaig bé de forces, em proposo anar a buscar la llebre de 3h30′. La veig, la agafo, la passo… Encara falten 9 o 10 quilòmetres per a l’arribada i valoro la possibilitat de fer marca. L’any passat havia fet 3h27 a Florència i a Berlín encara tenía terreny per provar-ho. A més, jordigràcia m’havia acomiadat com a llebre i jo necessitava una nova motivació. Em trobo fort, però si no hagués estat així, estic convençut que la gentada que ha envaït els últims quilòmetres del recorregut m’hagués portat en volandes. No paro d’avançar gent que ha punxat i em recorda episodis própis d’altres curses. Enfilo l’avinguda Unter den Linden veient al fons la porta de Brandenburg. Quina emoció!. Penso que quan passi per sota de l’arc viuré el moment més especial de la marató… però no, just després de la porta hi ha dues tribunes espectaculars amb milers de persones que aplaudeixen al ritme d’un animador. L’avinguda del 17 de juny és a punt d’esclatar. Sento per megafonia que Hayle Gebreselassie ha fet récord del món… i tinc un dubte: serà possible que en aquests moments la persona que ha fet la plusmarca mundial de marató sigui tant feliç com un Lleidatà del Pont de Suert que ha invertit 1 hora i 20 minuts més?. Estic convençut que no.Al marge de la cursa, la marató de Berlín m’ha deixat imatges imborrables. Imatges dels llocs que hem visitat i també de les persones que hem coincidit. El dia era gris, però Berlín, aquest diumenge, era groc, molt groc.
El sopar amb la gent de Borges a Spandau, genial.
bru vas per figura.
JFK, Canyes, molts ànims. La pròxima serà diferent.
Adolfo, Cargol sempre un plaer
jordigràcia sempre ens quedarà NY
i a tots els que ens hem vist dins o fora de la cursa, una abraçada i fins a la pròxima.Perdoneu el rotllo. Sort que l’havia dividit en dos capítols
Salut a tothom
Baldato….quin debut!, gairebé millor imposible, una gran marca, si senyor.
Ara a posar data per la segona 😉
Salut.
Hola companys;
De rodona puc calificar aquesta marató, que no te res a enveijar a la de NY.
Amb la meva filla petitam, compartim vol d’anada amb Artur42, Jordi Gracia, Diego i les seves parelles. També coincidim amb Marina, una barcelonina veterana i que s’estrenava a la distància que comparteix apartament amb altres companys i nou fitxatge de Km0 i que aviat podrem veure competir per Ponent
Ne mes aterrar ja vaig notar bones sensacions i tot va anar rodó, la mateixa tarda visita a la fira del corredor (el doble de gran que la de NY).
Calçat, cronos, suports alimentaris, roba (vaig trovar uns pantalons fosforito que vaig estrenar l’endemà, tot de "conju".
Dona goig veure un al costat de l’altra els stands de les millors maratons del planeta "barallant-se" per captar la nostra atenció, algunes de ben interesants (Roma, Tokio, Tal-Mahal, Muralla Xina, etc).
A la fira trobem a la colla del Sícoris amb Adolfo, JFK i la seva dona i anem tots a sopar (com no pasta).
Al dissabte dia lliure, fred, pluja i vent, aprofitem per veure la ciutat i algun museu. Mira que sempre dic que el dia abans de competir faré bondat, però es impossible amb tanta cosa interessant per descobrir. A la tarde podem veure la mini marató, una prova per nens de 4.219,50 m.
i més tard la marató de patins, espectacular.
Tota la nit plou i de matinada els nuvols no marxen, però ja no plou, 16º de temperatura, ideal.
Foto dels que ens trobem davant de la majestuosa Pora de Brandenburg per la que han passat tants exercits victorisos, avui li toca als km0. Quina grogor més llampant.
Amb Bru i Victor Sans de Borges estem als primers calaixos i amb la música de fons de "Carros de foc" sortim sense haver escalfat ni estirat. Anem devorant kilometres sense adonar-nos. Anem molt ràpids, però anem molt còmodes, deixem enrera al guia de 3 h perque pensem que va lent i tirem endavant. Bru es queda i jo continuo, vaig volant i disfrutant dels momuments que trobem i de la música que no falta, amb 60 grups repartits o el circuit, quan deixes d’escoltar una peça de jazz, començes a sentir la batucada, cants d’indis sioux, blues, música clàsica, etc. i sino la gent amb les culleres i caçoles. Gent i banderes per tot el circuit.
Arribo a la mitja amb 1h 26′ 28” , aixó pinta com a Amsterdam, però aquesta vegada no hi he anat el dia abans sentadet a donar un tomb en barco pels canals, sino que he fet uns 15 kms caminant entre els carrers i recorrent sales de museus i passa factura, poc a poc vaig perdent fuelle, però content perque veig que les forçes m’acompanyen.
Al km. 36 (devant del meu hotel "Alt Berlin" a Postdamerstrasse) hi ha la meva filla Gemma amb l’estelada i ja queda poc, aguanto a bon ritme, encara que em despedeixo de repetir sub 3h i enfilo la llarga recta amb el simbol de Berlin al fons i la cridoria de la gent, finalment 3h 3′ 34” (3ª millor marca).
Un puntazo va ser rebre al telèfon mòbil amb temps real, el pas per la mitja i arribada amb km/h de promig i temps per km.
A l’arribada després de penjar-nos la medalla, a hidratar-se amb Red Bull i cervesa.
Tot un honor haver corregut amb la cursa on s’ha batut el record mundial, que gran ets HAILE.
A la web oficial hi ha un video resum de la prova:
http://88.151.64.108/events/berlin_marathon/2007/… disculpeu perque he escrit amb negreta qüasi tot.
A la nit sopar tipic alemà amb la gent de Borges i Km0.
A més de disfrutar de la ciutat i la cursa, el millor la companyia de tots, Cada vegada aquest esport m’agrada més perque et permet coneixer gent mervavillosa que estan boigos com nosaltres.
Enhorabona a Toni i Dani pels vostres marcons. I als que vareu fer marca com Bru i Artur42 i a la resta Victor, Marta, Frank, Eli, Pili, Canyes, Andreu, Jaume i Salva Vidal, Antoni, Jaume i com no pel seu coratge a JFK i al mestre Adolfo que va compartir cursa amb el seu idol.
També mercés a la claca que portavem i que en diferents llocs del recorregut es van deixar sentir i s’agraeix molt,
Per ultim també mercés als que des de Ponent ens heu animat.
Salut i milles.
Abel
