S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Avui sense voler m’ha tocat entrenament específic
Títol de l’entrenament ; Marató del telèfon mòbil.
Es divideix en dos fases :
1- Consisteix en fer un rodatge llarg pel màti, de 26 a 28 Km per camins i camp través i amb motxilla de 5’5 Kg . Quan arrives a casa t’adones que s’ha obert la cremallera de la motxlla i t’ha caigut el mòbil. Hem sembla que era la segona vegada que duia el mòbil corrent.2-Segona fase, tot just ben dinat repeteixes gairebé tot l’entrenament del matí per tal de trobar el mòbil. Però sense motxilla.
Total d’entrenament . De 45 a 50 km.
Final de la història Segurament reptiré l’entrenament.
Salut!
Kaiser, a què et refereixes quan parles de reivindicacions polítiques? Nosaltres no ens vam adonar de res i ens "pica la curiositat". T’ho preguntem perquè la nostra reivindicació fotogràfica al fòrum és constant.
Adolfo, res d’"hatxasso"! Jo anava tan ofegada que ni et vaig veure! La propera vegada et tibaré enlloc de passar de llarg.
Salut
La veritat,és que lo millor del diumenge va ser el dinar post cursa i poder compartir una bona estona amb la gent de ponent.
Sou ferms companys!!!.
La meva cursa res de l’altre dijous,vaig curt d’entrenaments i a sobre em vaig passar tot el matí del dissabte caminant per Terrassa,descobrint tots els seus encants que no són pocs……(+ de 3 hores amunt i avall,visitant casa museus,esgèsia de Sant Pere,Cartoixa de Vallparadís,etc,etc,etc..),total que el diumenge les cames se’n van reentir i a l’hora d’apretar a la baixada,van fer figa.
crit,compte amb lo bru que ja quasi corre com un negret…..En una rotonda hi havia gent amb pancartes protestant a l’alcalde per unes escoles promeses, o algo així, és tot el que vaig pescar.
OK, potser no n’hi ha per tant, simplement em ve de nou.
Salut!
Quote:Finalment, a Lleida, m’ agafa la nova fisio del Club Inefc, hores concertades, la Erica. Tortura pura, la eina es diu ganxo, sembla una protesi pirata… i perfecte. Es una opció mes, pero si he de tornar, repetiré. Crec que també fa domicilis (de fisioterapia, esta clar, eh?.)Bones,
Ufff el ganxo només de veure’l ja dona mal rollo però quan comencen a furgar amb ell 😳 😳 el mal que fan les series, les pujades i demes entrenos és pessigolles a comparació d’això. També he de dir que si el saben fer anar ajuda moltisssim però fa tan mal.
Al llegir al Enric m’han començat a fer mal les cames recordant l’última sessió de ganxo.Salut
Reflexions sobre una "tirada llarga" i altres històries……..
Ahir diumenge, tocava atacar seriosament la distància de 30 kms.
Era la primera tirada llarga que em proposava fer per preparar el meu debut a la marató i la distància seguida més llarga que havia corregut mai.
Fins ara portava damunt les meves espatlles dues 1/2 maratons (Barbastre i Tarragona) i potser una tirada de 24-25 kms. de la qual potser en feia tres mesos.M’ho vaig prendre amb tranquil.litat…..em vaig llevar a una hora raonable…..vaig esmorzar bé….em vaig donar temps per fer la digestió….
A més, el dia acompanyava força….sense boira !!…. sense fred…..un sol radiant…..fins i tot va acabar fent una mica de calor…..Vaig escollir un circuit conegut i conservador (canalització-mitjana-camí vell-Albatàrrec-Montoliu i tornada). És un circuit amb poc asfalt, pla i amb aigua potable a diferents indrets.
La cosa va anar en general bastant bé….però….com quasi bé tot en aquesta vida s’ha d’acabar matisant molt.
Coses positives.
– Ho vaig aconseguir i en cap moment vaig tenir la sensació de no poder-ho fer.
– Van caure 32 kms. !!!
– He recuperat molt bé (tot i que això no és molt important de cara a la cursa), i avui dilluns hagués pogut tornar a córrer sense gaires problemes.Coses no tant positives.
– Tot i anar a bon ritme fins al km. 18 i amb dignitat fins al km. 25…..cap al final la cosa va decaure bastant i vaig acabar (Jo també !) anant a ritme "borreguero" (Redman dixit).
– Haver fet 32 kms. no em va semblar garantia suficient per acabar tota la marató. Una cursa de 10 kms. segurament no és gran cosa….però córrer 10 kms. quan ja en portes 32, em sembla que pot acabar essent un calvari….
– Continuo tenint dubtes…..Conclusions.
– Res d’eufòries…..
– Em ratifico en el meu modest objectiu d’acabar la marató……i aconseguir-ho amb una marca entorn 3,40 em semblaria realment una gran fita per a mi, que donades les actuals circumstàncies, no estic gens segur de poder-ho fer.
– Malgrat els recels……continuo animat….amb ganes de fer aviat una altra "tirada llarga" (aquest cop acompanyat) per continuar experimentant coses……i amb moltes ganes d’aprofitar el poc temps que resta pel 2 de Març.Salutacions.
p.d.// Xavi19….estem amb tu….que et milloris ben aviat !!
Ostres Sed, això si que es un ENTRENAMENT! Però el vas trobar o no? Espero que si… Si no l’has trobat digueu i un altre diumenge fem una sortida per trobar-lo. Si el trobo jo te’l vendré a bon preu… potser a canvi d’un altre dorsal número 1? 😉
Des de aquí els meus ànims a aquests TRES bojos enamorats del PATIMENT!
Menjeu forçaaaaaa! Sino les dònes…. 😆 😈Salut i km’s (mai millor dit).
Me n’havien parlat meravelles d’aquesta cursa, “La Mitja”, i amb aquesta idea però també amb la contraria, ja que de vegades quan et parlem molt bé d’alguna cosa, al final penses que no hi havia per tant, vam marxar dissabte cap a Mollet, que és on havíem de fer nit.
Després d’un ràpid dinar, cap a Granollers a recollir pitralls, el meu i el del meu fill, que havia de córrer la cursa de benjamins. Només arribar a “La Porxada”, te n’adones de la gran professionalitat de la cursa, la recollida de dorsals, dels regals, l’atenció al corredor, l’ambient. I a partir de les 17:00 les curses dels més petits. El meu corria a les 17:30 h., 750 m., que tot i que el pobre havia jugat un partit de futbol al matí i que tenia unes dècimes de febre, va complir com un campió i almenys la va acabar amb dignitat, bons regals, i contents (malgrat que també havia de pagar 5 €).
A les 19:00 curiosa cursa de gegants, que tot i que devien pesar lo seu, van anar també força ràpids.
Al dia següent em tocava a mi, l’objectiu era clar, baixar de 1:35:55 que era el meu millor temps en mitja marató. A les 10 a corre cuita m’apropo a la fer la foto de km’0, però no trobo cap samarreta llampant, a més a més, per ser 5000 persones tampoc trobo molt ambient. Finalment me n’adono que estic a l’arribada, no a la sortida.
QUE HI FAREM¡¡¡¡¡¡.Em vaig al calaix de sub 1,40, i trobo a l’homedferro que diu que va a buscar l’1:38 i molt a prop a l’Adolfo. Com m’agrada trobar cares conegudes¡¡¡¡¡¡. Començo la cursa amb la idea d’anar a 4:30 km, però sigui per despiste o per que no hi eren, no trobo cap punt fins al km 5, 22:48 més lent del que volia, el següent parcial de 5 km. el faig en 22:56, continuo a un ritme inferior al que volia però guardant per la baixada. A l’11 com experiment per la Marató em prenc un gel, i comença la baixada que no era tant baixada, tercer parcial de 5 km. al 15, 21:57, bé molt bé, patint però amb ganes d’assolir l’objectiu, no puc perdre la oportunitat, els últims km. tot i ser baixada i portant bon ritme, em passa força gent, l’animació del públic, que va ser molt gran a tots els pobles pels que vam passar, va ser increïble a l’arribar a Granollers, busco el km. 20, no el trobo, veig a prop l’arc que suposo que és el d’arribada però no ho tinc molt clar, finalment trobo a la dona i als meus fills, que juntament amb l’animació de la gent de Granollers fan que tregui l’últim que em queda a l’esprint. Últim parcial de 6,097 km., 26:33, a 4:21 m/km.
Temps final 1:34:14, baixant 1’41” el meu millor temps anterior, i el que és millor, recuperant força bé, i amb bones sensacions. La veritat és que de cara a la Marató em feia falta un cop de moral, ja que no estava per llançar coets precisament.
A l’arribada, com no podia ser d’una altra manera, tot molt ben organitzat, vaig repetir caldo calent amb pollastre i tot, i va ser un plaer poder compartir sensacions amb l’Edu i companyia (perdona que no recordi el teu nom), amb l’homedferro, l’Adolfo (no se com he pogut viure tant temps sense coneixe’t, campió), karri, Madjoker, Estefi. I encara una altra sorpresa, al sortir de les dutxes, una calba coneguda, no, no era en Crit (recupera’t aviat¡¡¡¡), era un tal Chema Martínez, fent-se fotos i somrient a tot el que li demanava, i jo sense càmara. Vaig pensar, que gran és aquest esport, que et permet estar al costat d’una gran figura, i que “normals” i accessibles son les grans figures.
No, no eren exagerats els comentaris, senzillament és
“LA MITJA”.Una abraçada a tots,
Jose H
Després de 2 mesos de recuperació a la mútua, de visitar un podòleg, 2 traumatòlegs,… el tendó d’aquiles segueix donant-me problemes, i ja van uns 8 mesos sense poder fer una cursa…
De moment ja m’han fet una "alça" per corregir que una cama és més llarga que l’altra; demà vaig a recollir unes plantilles per corregir la manera que tinc de "xafar", i la setmana vinent vaig a Barcelona amb una ressonància a veure què hem diuen.
Aprofitant el viatge, concertaré una visita a un fisio que m’han dit que fa miracles, a veure què passa…
Salut!
by keds, gràcies pels teus ànims
és un plaer poder llegir les teves cròniques de la teva preparació de cara a barcelona
per la meva part, avui veient que no hi havia inflamació al tendó, he anat al gimnàs, 15′ de bicicleta, 10′ d’el·líptica, 5′ carrera en cinta, per acabar amb 5′ més d’el·líptica i després estiraments de la zona, (això del gimnàs és un pal), tinc ganes de córrer a l’aire lliure
bé després de posar-me gel i veure si la cosa continua sense inflamar-se, demà potser repetiré, afegint uns minuts més de cada cosa
si tot va bé, potser podem fer-la plegats per veure si podem arribar a baixar aquest 3’40 que tens com a objectiu, ja parlarem
salut
Hache, d’aquí poc ja hauré de buscar la teva esquena a les curses…
Ves acumulant km’s i la marató ja la tens al sac!
