S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Uf, veig que pocs han mogut fitxa…
Bé, jo porto tota la tarda remenant hotels, hotelets i pensiones…
Vinga animeu-vos un xic 😉
Sovint ens assabentem que alguns esportistes que han estat famosos, idolatrats i rics, deixen de ser-ho quan per una o altra raó s’acaba la seva carrera, i la seva vida es converteix en tragèdia.
La llista és bastant llarga. Insòlitament, alguns acaben enganxats per les drogues o l’alcohol, i uns altres, amb més sort però que no han sabut administrar les fortunes que han amassat, cauen en una gran penúria econòmica.Ara, pel que diuen els mitjans, li ha tocat el torn a la que va ser no fa gaire la reina de les pistes, l’atleta Marion Jones.
Cal recordar que va guanyar cinc medalles olímpiques i que, per exemple, el seu caché en la seva millor època era de 60.000 euros per sortir a córrer en un mitin, a banda de tenir un contracte milionari amb la Nike.
Avui, està arruïnada.
Sembla ser que l’alt nivell de vida que duia i els problemes jurídics en els quals està embolicada des de fa quatre anys per acusacions de dopatge i presumpta relació amb defraudadors, l’han empobrit totalment. Un banc es va quedar amb una sumptuosa casa seva, i ha tingut de vendre’s altres propietats, entre elles un habitatge on vivia la seva mare.Segons explica el diari Los Angeles Times que ha tingut accés als comptes de l’atleta, la Jones només té 2.000 dòlars en el seu compte corrent.
http://www.latimes.com/sports/la-sp-marion23jun23,1,860021.story?ctrack=1&cset=true
Una altra ídol caigut?
Perquè alguns grans esportistes passen a ser joguines trencades?
Parlem-ne?
Pucu
Aquesta tarda, el SENYOR Haile Gebreselassie ens ha obsequiat amb una nova proesa. L’etíop ha afegit un nou rècord al seu palmarés, el de l’hora en pista. En 60 minuts, Gebreselassie ha estat capaç de fer 21 kilòmetres i 285 metres, 184 metres més que l’anterior plusmarca, que va fer el mexicà Arturo Barrios fa 16 anys.
Això ha passat a Ostrava, a la República Txeca.
Ieeeps,
Si no tenim cap més referencia, segons en porcalleocho, tenim:
A Roquetes: Restaurant Amaré
A Tortosa, a prop de la sortida:Restaurant del Parc.
Que us sembla??? Provem de trucar al restaurant de Tortosa, per exemple???
Decidim i demà truquem en algun lloc per reservar.
Salut
Dinar celebració
Crit & Cris (2)
Artur, Sílvia i Júlia (3)
bodi i Assumpta (2)
bru, Airun i Joana (3)
Jordigràcia, Sole i Júlia Ming (3)
madjoker i Àngels (2)
Segarrenc i Elena (2)
Imma i Quim R. (2)
Anna i Ismael (montoliu) (2)
stomix(1)
(?)Total= 24
Salut companys,
El primer que se m’acut Pucu és que no deixen de ser de carn i ossos com la resta dels mortals, i molta altra gent amb tants o més diners i amb alta o baixa alcúrnia també acaba en una decadent i miserable història. Passa que els esportistes d’èlit amb el ressò mediàtic que avui els acompanya tenen una repercusió molt alta, entre altres coses per l’avidesa de la mateixa societat a crear ídols i el morbo de destrossar-los quan aquests donen un mal pas.
Per molt ben assentat que tinguin el cap, passar a gestionar fama i diners a l’edad a la que molts hi accedeixen -molt joves- no és gens fàcil. I encara menys si molts vénen d’infantesa o joventut en condicions poc favorables, ja no diré precàries (No se el cas de la Marion Jones, però si molts altres).
El món se’ls rendeix als peus, reconeixement mediàtic (premsa i televisió a dojo), contractes publicitaris que tomben,….. i "amistats" d’aquelles que no tindrien mai sense tot això -com les que no tindrem tu i jo, i ni falta que fa-. Crec que moltes vegades és més la mala orientació dels allegats la que els condueix al precipi que la seva pròpia voluntat.
Tot i que podríem parlar-ne molt més, una de les coses que més em sap greu és la facilitat amb la que els fem fora de l’Olimp que un dia van guanyar, segurament després de molts esforços personals, una gran dedicació i potser nosaltres vam gaudir emocionats algunes de les seves gestes. Caldria anar veient cas per cas, però segurament tot i haver fet algun mal pas, o més d’un, difícilment van ser així sempre, quan ja els teníem al pedestal. Però quan un ídol cau, com més gran sigui, transforma en voltors moltes aus que simplement es limitaven a volar i deixar volar.
Una abraçada a tots.
Bon dia!
Ostres! Ja m’havieu afegit! Pero…. aixó que ningú m’hagi dit quants quilòmetres són… no fa bona olor…. A veure si m’haureu de pujar a la esquena!???
Entenc que sortim de Balaguer. Algú que vagi desde Lleida? (en cotxe a ser posible…)Salut companys!
