S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
epa!!
http://resultados.rfea.es/2013/resultados/ruta/100km_madrid.pdf
No se si es va cansar al 70 o no…
però que va córrer i córrer… i depressa!
100 kms en menys de 9 hores!!!
BRUTAAAAAAL!!!!!!!!!!A ritme de 5’15” (que si descomptem les aturades per pixar serà una mica més) durant gaire bé 9 hores.
IMPRESIONANT !!!
Divendres 18, la Su i jo surtim al matí de Lleida amb destí a aquesta marató, plens de dubtes, ja que des de que es va crear la web de la cursa fa mesos, poca informació hem tingut, doncs tots els links estaven “en construcción” i no teníem ni idea de on era la fira, ni la sortida i arribada. A la tornada he trovat un correu electrónic enviat el mateix divendres a les 13,50 h on s’informa de tot, si be ja era tard (¿?).
Després de passar per Aragó i Sòria, parem a dinar a un poble “con encanto” d’aquesta provincia, El Burgo de Osma, ple d’esglesies i palaus.
Continuem ruta i ja hi som a la Comunitat de Castilla y León. A primera hora de la tarda anem a l’hotel TUDANCA que està a les afores d’Aranda, ja que els recomanats per l’organització, si be son al centre, eren molt més cars. Deixem les bosses i anem a cercar on deuen donar els dorsals.
Aranda de Duero es una població que está a 800 m d’alçada, on viuen 33.000 persones i a 85 kms de Burgos, la capital. Pels seus carrers, ni senyal de la marató, no trobem cap cartel ni indicació.
Arribem al recinte firal i trovem una fira d’antigüitats. Ningú no en sap res de cap cursa. Finalment a un policía municipal li sona alguna cosa i ens envía a un col.legi del centre (Virgen de las Viñas) on arribem i allelluya, per fi es veu algún moviment, tanques, cinta i cartels de prohibit aparcar l’endemà per cel.lebració de prova esportiva. Però allí ne més hi havía 3 persones de l’organització, els quals es disculpen dient que per problemes tècnics, els dorsals i la bossa es donaràn demà a partir de les 8 del matí.
En vista d’aixó, decidim donar una volta per la ciutat que està partida pel riu Duero i sopem de tapes abans de tornar a l’hotel.Dissabte 19, una vegada fet tot el cerimonial pre-marató: Passar 2 vegades pel wc, esmorçar, preparar-se la roba, vials i omplir-se el cos de cremes i tirites (qué us he d’explicar) anem al lloc de sortida. Al pabelló del col.legi han habilitat la recollida de dorsals, hi ha lavabos i dutxes.
Es fan 3 curses conjuntes, 10, 23,2 km i marató.
Recullo el dorsal amb xip incorporat i una bossa-motxilla que conté una samarreta Brooks, un tallavents, una ampolla de vi, morcilla de Burgos, un panet típic, gel, barreta, invitació per visitar unes bodegues i altres coses, tot patrocinat per viatges Marathinez i la revista Corricolari.
Fem un café a un bar proper i escalfo uns minuts. El día es nubolós i tenim 14º, esperem que segueixi així.
Saludo al Miquel Solé, l’ultramaratonià de Lleida que diu que fa anys que no corre una marató (ell si no son proves de més de 100 kms ni s’acosta). Fa 2 anys va completar 365 mitjes maratons en 1 any per contribuir a que La Seu Vella de Lleida fos declarat monument Patrimoni de l’Humanitat.
Prenem la sortida a les 9,30 i donem un tomb pel poble i els seus carrers plens d’historia, esglesies i llambordes, pero buides de públic.
Al km. 2 ja estem corrent per un camí a les afores. A partir d’ara estem amb una cursa de muntanya senyalitzada per cintes i fletxes al terra pintades amb sprai a les cruilles.
Al km 4 avituallament i ens separem dels corredors de la cursa de 10 kms que tornen al poble.
El paissatge cada vegada es més bonic, com deia Antonio Machado, “campos de Castilla” de panis i gira-sols ja sense fruit. Com es nota que som a la “meseta”.
Km. 11 avituallament al poble de Villanueva de Gumiel amb vi i embotits. Vaig acompanyat d’un corredor de La Rioja que fa la mitja i anem xerrant una bona estona fins que em deixa.
No he mirat el temps als 10 ni a la mitja marató, però porto un bon ritme i el temps segueix acompanyant. Tornem a beure al 17,5 i ja començem a serpenteiar camins entre vinyes que estàn plenes de raïm que estàn collint. Rebem com únics ànims els del veremadors que s’acosten al cami.
Entre tobogans passem per boscos de pins i trepitjem molta sorra, sembla que estiguem a la vora del mar i costa impulsar-se.
No hi ha cap control a la meitat i arribem a les bodegues PORTIA on al km. 23,2 hi ha l’arribada pels de la cursa intermitja, el quals tornen a la sortida amb autocar, També hi ha un copiós avituallament (vi a dojo) i control de xip, temps de pas: 1h 54’
Ara som ne més els de la marató i les distàncies amb els de devant i darrera son cada vegada més grans. Per sort vaig al costat d’un noi de Valladolid amb el que farem prop de 10 kms plegats de pujades suaus al principi, però més dures després, arribant a caminar en alguns trams. El ferm està molt malament i costa ficar els peus a terra, doncs hi ha surcos deixats per vehicles i algun toll d’aigua, a més a més ha surtit el sol.
Km. 30 m es despenja el company que va rebentat i jo continuo endavant, encara que no em sobra molta energía, però sembla que s’han acabat les pujades i segons el perfil de la cursa, ja estem al punt més alt (880 m), ens hidratem de nou al km, 31 al poble de Gumiel de Izán i fem uns 3 ó 4 kms d’asfalt i ens fiquem al costat de l’autovía A-1 Madrid-Burgos per la que correrem en paral.lel per la vía de servei durant una bona estona.
Km. 36 darrer punt d’hidratació, m’ho prenc amb molta calma i agafo una ampolla d’aigua pels darrers kms, si be es emprenyador portar-la al damunt, però prefereixo no tenir problemes als kms finals, en els que sempre manca liquit.
Ja es veu Aranda a la llunyanía i sobre tot molts magatzems de LECHE PASCUAL, ja que tenen aquí la seva seu i la qüasi un quart de la població treballa a l’empresa, que no ne més elabora llet.
Be ja entro a la ciutat i anem una estona com no (per fi) per LA RIBERA DEL DUERO, el riu està mig canalitzat i l’atravessem fent equilibrismes per una passarel.la de no més un metre d’amplada i uns 6-7 m de llarg i sense barana. Ja se sent la megafonía, aixó ja està. Uns quants tombs pels carrers del barri i l’arribada espera.
Passo per sota de l’arc, assenyalant al cel, dedicant-li aquesta cursa al Juanjo Garra amb el que vaig tenir l’honor de compartir la darrera marató de Barcelona, mesos abans del seu fatidic accident a l’Himalaia.
Aquí no tenim medalla, però si, un altra ampolla de vi de criança, personalitzada amb el nom i cognoms, fruita, begudes, etc.
Esperem una estona i ens quedem a veure la pobre entrega de premis, quan encara entra gent. El spiker ens dona les gràcies per haver confiat amb la cursa i ens diuen que ens regalen l’inscripció del proper any, que prometen millorar (crec que no lis costara gaira).
Finalment el meu temps va ser de 3h 43’ en el lloc 27, el guanyador va fer 3h 01’ i la primera dona 4h 16’, amb un total de 92 arribats.Per dinar un ben merescut menú típico: Sopa castellana, morcilla y lechazo (cordero lechal), amb un bon vi de la terra.
A la tarda va caure sobre les 6 una gran tormenta de pluja i vent, que si ens arriba a agafar hores abans, hagués sigut terrible.Diumenge 20, deixem Aranda i anem a visitar les bodegues PORTIA ja que tenim entrada gratuita, on trobem també altres atletes. Fantástica i faraónica construcció del gènial arquitecte Norman Foster en forma d’estel de 3 puntes i que s’integra en el terreny, a més tenim l’oportunitat de veure com arriba el raïm al lloc on després d’uns mesos es convertirà en un gran vi.
Continuem ruta fins a Burgos capital on visitem aquesta señorial ciutat i la seva majestuosa catedral. Després de dinar passejem pels seus carrers on l’ombra de El Cid està omnipresent i de tornada a casa.En resum, es tracta d’una marató incipient, però que en el futur, crec que es consolidarà.
Molt agradable de correr. El seu circuit em va recordar molt la vía verda de la de Girona-Sant Feliu, ja que el 80% son camins de terra. I sobre tot recomanable per coneixer aquesta part de l’Espanya profunda i aprofitar la seva gran oferta gastronómica.6 anys i una mitja marató. Podeu opinar. O no.
Bones, companys:
Vet aquí que fa uns mesos, tres matrimonis estàvem gaudint del típic dinar de diumenge. Elles, de la incipient fornada de corredores, van comentar que havien sentit que a Bilbao es fèia una cursa que es dèia “Pirata” de 7.5 km. I clar, l’excusa del córrer per passar un cap de setmana fora era boníssima. No va caler parlar massa per formalitzar la inscripció en acabar els postres. Els “homenots” veient que es corria alhora la Marató i la Mitja Marató ens vam apuntar a la segona.
Però tenia que arribar el dolent del conte: la fascitis plantar que des del juny tinc com a companya i encara ara.
Bé, tot estava pagat i encara que els meus kilòmetres a l’últim mes havien estat “0” cap allà que hi vam anar.
Després d’uns “pintxos” i unes canyes (la cursa era noctura, havia temps de fer.ho), migdiadeta i cap a la sortida. En el meu cas no tenia ni idea de què fària. De fet dies enrerre havia trucat a l’organització per demanar el canvi de la Mitja a la Cursa Pirata però m’havien dit que no perquè hi hauria uns controls molt exhaustius a les entrades dels calaixos i no em deixariem. De fet, crec que desitjava aquesta resposta.
Aixi que amb el criteri mèdic de “ni se t’acudeixi córrer la mitja marató” (o no?
) em vaig plantar a la sortida. Tenia molt estudiat el recorregut per poder-me retirar en diversos punts prop de la meta. I comencen els desastres. Controls exhaustius, van dir?. Allò era “Can Fanga”. Tothom campant al seu aire per un únic espai sense cap calaix i sense cap control. De fet, no savíem ni on anar. Mirant molt acuradament hi havia un cartellet clavat a una tanca amb el rètol “dorsales narajas, lilas…” (en funció del temps ficat a la inscripció). Però res més. Al meu voltant pitralls de tots colors. Apa, a córrer.
Jo anava amb un company que vaig perdre abans del km. 1. I no pel ritme, no. Fins al km. 5 es va formar un embús tal que teníem que caminar puntualment. Un carrer molt estret inclosa la vorera, fosc, amb conos i tanques per dividir els dos carrils que van fer que més d’un anés per terra (per l’altre ja baixaven els primers). A l’organització li devien pitar les oïdes.
Poc després de sortir d’aquest tram, de sobte ens ajuntem amb els de la cursa Pirata en una avinguda dividida en dos (de puja i baixa)i estreta. Torna a quasi parar i busca’t la vida per passar. Desesperant. Va haver una estona en que pensava que m’havia equivocat de recorregut i tot.
Cal al 12 la cosa es comença a normalitzar, i vaig fent gaudint del simple fet de córrer que fèia un mes que no podia. Encara van continuar els desastres degut al recorregut: gent corrent en paral.lel que t’impedia passar (alguna em vaig tenir amb algun impresentable), les llebres de la marató amb tota la colla al voltant que fèia molt difícil avançar…i això suma-li els gots amb “essència” d’aigua que et donaven. Tant costa emplenar-los…
La vaig acabar, sí. Molt content. No m’ho esperava pas, la veritat. El temps era el de menys, obviament, perquè per mi era un primer entrenament i en cap moment vaig mirar el rellotge (1h 49′).
Encara quedava una sorpresa: la mateixa medalla “finisher” per tothom, inclosos el de la cursa Pirata (la samarreta també la mateixa). Ho sento, però això és una ofensa pels que corren la marató… i grossa.
Tres dies de coixera em van recordar que potser no l’havia d’haver fet. Però els corredors som irracionals, al menys jo. Algú de per aquí, molt savi i que fa anar les agulles com ningú, em va dir: “t’entenc”. Gràcies.
No volia pas que em sortís una crònica. Més que res volia fer-vos coneixedors de lo desatrós que ha estat aquesta cursa i és una opinió generalitzada inclús pels bilbains. Crec que han de millorar molt o perdran molts corredors. Jo no tornaré. Una llàstima perquè la ciutat i l’ambient és genial.
Ens veiem a la Mitja de Lleida?. Estic fatal.
Salut.Robert
Docs molta sort Jordi, a tu, al Sergi Farré i al grupet de trempolins!!!
Ja ens ho explicaràs, que tinc ganes de fer el debut internacional!!
A gaudir!!!
Bones,
sortideta dominical aquest diumenge dia 27? Jo estaré a les 8:00h al mirador per fer un rodatge llarg de 28-30km.
Venga, que ja s’acosten totes les maratons!! Fem llista?
kepasaneng
Salut
P.D.: Recordeu que la nit de dissate es canvia l’hora, quedem a les 8:00 de la hora nova òbviament.
Bones:
Si puc vindré una estoneta amb vosaltres. Trobo a faltar les sortidetes dominicals…
Això sí, només una estoneta i si us puc seguir, que ara “no está el horno para bollos”.
Salut!!.Robert
