S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola,
Demà serem a les 9:00h al Mirador del Km0 el Joan Navarro i jo per fer uns Kmo amb la vostra companya.
Salut.
Jordi
De BRUTAL pot considerar-se aquesta cursa.
La temuda pluja ne més va ser present al moment de la sortida i de l’arribada.
Ens trovem amb Pitit i anem a recollir el dorsal, la pulsera amb llum fosforescent i el xip que es fica al canell i s’ha d’introduir als 4 controls de pas. Després
escoltem el “briefing” sobre normes i consells del que ens trovarem als 19,200 m que tenim per endevant amb 1.600 m de desnivell acumulat.
Puntualment a les 21,30 h sortida multitudinaria (700) on es molt dificil avançar i de seguida ja enfilem muntanya i toca fer fila india.
Aixo de correr de nit amb frontal té el seu qué, encara que a vegades no es veia res per la polç que aixecaven els de devant.
Te quelcom màgic veure les llumetes amunt i avall de la muntanya i el mar al fons. A dalt del castell, una batucada ens rebía després d’haver arribat a 4 grapes.
Molta suor a causa de l’humitat i que combatíem amb els avituallaments liquits i solits que hi havía cada 4/5 kms.
El circuit molt ben senyalitzat amb barretes fosforescent de colors verd, groc i vermell que indicaven la dificultat del tram, així com els 250 voluntaris que anaves trovant als llocs més insospitats amb ler seves armilles reflectants i piles fent llum a les pedres, esgraons i altres dificultats.
A mida que avança la cursa et troves sol al mig de la foscor gaudint de la nit, els seus sorolls i les seves olors.
El terreny es del més variat (asfalt, terra, pinasa, roca, tarteres, pedres, rieres i sorra).
Amb les cames cansades i després de 2 caigudes i varies semicaigudes arribo a la platja amb 2h 40′.
Amb Pitit varem compartir els primers 10 kms, però després ja ens vam distanciar, arribant ell 10 ó 15 minuts abans que jo.
Molt d’ambient a zona d’arribada quan era quasi l’una del matí amb entrepà de butifarra, fruita, beguda, entrega de samarreta i de premis.
Trinxat com quan acabes una marató, però feliç del repte aconseguit.
Cursa molt exigent que s’ha d’entrenar una mica i deixar-se portar.
La Su va fer alguna foto que intentarem penjar quan podrem.
Molt bona organització amb el handicap del dificil que es repartir gran qüantitat de voluntaris i avituallaments per un circuit inhospit i fosc i amb aquell horari.
Salut i milles pel Maresme.
AbelÉs molt complicat comparar historials d’esportistes d’esports diferents. El palmarès de la Longo té més èxits que el de Gebreselassie i la seva longevitat és un cas diria que únic al món. Però també s’ha de dir que hi ha molta més competència a les curses de fons masculines que al ciclisme femení. Crec que és evident que un cas com el de Longo a l’atletisme seria impossible.
Si mires la llista de premiats, és evident que al costat de Navratilova i Graff no pots posar a la Sánchez Vicario, ni de bon tros. I que al costat de Schumacher, ni Sito Pons ni Alonso pinten res. A Induráin s’ho van donar quan només havia guanyat dos Tours, fita res excepcional. I Javier Sotomayor va ser un gran atleta, però no sé si l’encaixa l’adjectiu d’excepcional.
Com que resulta molt difícil compara esports diferents i com que només poden premiar un esportista cada any, crec que el que s’ha de mirar és només si el premiat té un currículum excepcional i Gebre compleix sense cap mena de dubte.
Hola km0’s…!!!
Estic d’acord amb certs aspectes del que tots dieu aqui, pero, sota el meu parer, en aquests tipus de premis, a una dilatada, exitosa i extraodinària trajectoria esportiva, també es te que que afegir altres ìtems, tals com les no menys importants circumstàncies i característiques personals, les circumstàncies temporals, com s’han desenvolupat… Em refereixo, per exemple tant als seus exits esportius:
Artur42 ha escrit:
Quote:Le costó adaptarse a la distancia (La marató) y a la superficie dura de las carreras en ruta. Los expertos aseguraban que su forma de correr, levantando mucho las rodillas, le impediría triunfar en maratón, pero se equivocaron. El 28 de septiembre del 2008, en Berlín, se convirtió en el primer atleta que rompía el muro de las 2h04 (2h03:59), rebajando en 27 segundos su propia plusmarca. Era su récord mundial número 25, y nadie ha podido batirlo desde entonces (fa ja tres anys:blink: :blink: :blink: )…Artur42 ha escrit:
Quote:Gebre conserva los récords mundiales de 20.000 metros (56:26.0), la hora (21,285 metros), 10 kilómetros en ruta (27:02) y maratón (2h03:59) y en 1998 fue elegido atleta mundial del año….Com als seus exits personals, atenent a les circumstàncies i caracteritiques del que li va tocar viure…
Artur42 ha escrit:
Quote:Gebre nació en Arsi (Etiopía) el 18 de abril de 1973, hijo de un granjero en una familia de diez hermanos.
Cuenta la leyenda que desde muy pequeño acudía corriendo a la escuela, situada a 10 kilómetros de su casa…Artur42 ha escrit:
Quote:Gebre no quiso competir por el título olímpico de maratón en Pekín, alegando que la contaminación era peligrosa para su asma (Te asma…:blink: :blink: :blink: )El seu caracter, el seu tarannà :
Artur42 ha escrit:
Quote:Su sonrisa diáfana, dejando ver su radiante dentadura en un rostro arrugado, podría servir de portada a una nueva era del atletismo en la que figuras como él han dignificado la profesión y amasado, de paso, grandes fortunas…Artur42 ha escrit:
Quote:Desde los tiempos de Carl Lewis, el atleta más laureado de la historia olímpica, ningún competidor como este pequeño etíope ha sabido compatibilizar la excelencia en los resultados con una rara habilidad para triunfar en las relaciones públicas y en los negocios….Per tot plegat, si es valora tot, en conjunt, no només els exits esportius, jo crec que aquest any, potser ningú s’ho mereixia mes…
cap altre atleta, potser, s’ha superat tant…
Excel·lent referent per noves generacions…
Txema
El meu company pontsicà Pere Pinós acaba de treure el llibre “Córrer enmig del paradís” (Pagès Editors, col·lecció Lo Marraco, núm. 250).
Allà hi relata molts dels pensaments del corredor i descriu de forma senzilla i irònica el món de les curses de fons vist des de ponent.Per la diada a Termens el podrem comprar.
A veure si ara puc mostrar la imatge:
[img size=300]https://www.km0.cat/images/fbfiles/images/1425_Corer_enmig_del_paradis2.JPG[/img]Encara que fa dies, comentar que el bo d’en saltamarges va guanyar la prova d’aquesta edició 2011, amb uns magnífics 9h 47min
Enhorabona!!!
Fruit de l’afortunada participació en el campionat d’Espanya de curses de muntanya a Vilaller, os adjunto l’article publicat a la revista RUNNERS del mes d’agost 2011, “Corriendo por la Ribagorça Románica”, SkyGames 2011 Juanjo Garra.
Cliqueu l’enllaç x veure l’article complert.
http://juanjogarra.files.wordpress.com/2011/08/runners-article-ribagorc3a7a.pdf
Diumenge el vaig comprar a ca la Blàudia de Ponts. Ahir a la tarda ja l’havia llegit!!!! ( i no estic de vacances)…
Ja sabia que el Pere escriu molt bé, i pot ser perquè sóc pontsicana, però no comptava emocionar-me tant.
Us el recomano!!PD: un final realment exquisit.ENhorabona, Pere.
