S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bones,
M’hagués agradat ser el diumenge a BCN per animar-vos, correr uns metres al vostre costat, compartir la vostra emoció a l’arribada, però no podrà ser.
Per això us dono a tots els ànims amb antel·lació.
Debutants : gaudiu, disfruteu, xaleu… Sigueu conscients en tot moment de que esteu fent quelcom gran.
A falta de mes d´un mes ja hem superat els 70 inscrits., i ja portem unes 20 calçotades encomanades.
No s´ho penseu gaire, que ara ja es començarà a disparar el numero d´inscripcions.
La bossa del corredor i el sorteig de material sera impresionat, de segur molt s´en portaran alguna cosa.
A us recordo que tenim 18 categorias. Animo sobretot a les corredores, es facil que us emporteu algun trofeu.Molt bé companys,
Jo no l’he sentida mai aquesta paraula, vull dir amb la gent del carrer, els amics i l’ambient normal.
Doncs si "companyerisme" és un barbarisme l’haurem de substituir. Ara he vist el motzila que me la marca com a errònia.
Moltes gràcies.
Posats a demanar, fa temps que ho penso, aquest que o què, no se mai si cal accentuar-lo o no. Què? Que! Que dius? Saps què o que. Em faig un embolic. El que o què, ja em va costar aprendre el és o el es. Quan se sap ja es veu més bé, ara és més fàcil. A si el quan també és fàcil.
Veig que hi ha professors per a qui. Oi? Jo només vull aprendre, ho sento, no us puc ajudar. Deixem pas als profes.
Aaaaaa, una cosa més per acabar. Fixeu-se que la paraula després d’esmorzar, aquest després, molta gent l’escriu amb accent obert, sobretot els de Barcelona.
Ull!
Endavant professors!
Moltes gràcies.
És interessant saber, veure i contemplar l’interès
en aquest apartat del fòrum.Fixeu-s’hi!
Un munt de lectures respecte els pocs missatges. Això és una bona senyal que hi ha un cert entusiasme en aquest interessant àmbit. Tot i que pocs escriuen, som realment els que normalment escrivim i, a més a més, un munt de gent amb ganes d’aprendre. Dividiu els missatges pels lectors i, amb la diferència veureu un index molt alt de lectors. Tot i que podem esperar que hi ha mols lectors repetits (no se com es puntua això)
Enhorabona Catalunya!
Felicitats!
Aquest és un fòrum per potenciar.
Endavant!
A descansar! (Encara)
Xavi.
Quote:Fixeu-s’hi!Ja posats…no seria més correcte Fixeu-vos-hi? 😉
A descansar Xavi que diumenge…. 😯
Estic molt cansat Madjoker. És l’al·lèrgia podrida de la mitja de Balaguer. Tants arbres… I mira que m’agrada la natura… és una cursa "xulíssima" i tot hi que sem va despertar l’al·lèrgia a mitja cursa, la vaig aguantar bastant bé. dorsal 161.
Gràcies. pel fixeu-vos-hi, ara l’apunto. La repetiré més endavant. Foteu-me canya que he d’aprendre a escriure bé.
Ens veurem als Castells Madjoker?
Volia apuntar-me a la correcuita però, esperaré al dilluns, potser estic a temps, no crec que arribin als 300 el dilluns.
Fixeu-vos-hi, un missatge més del Madjoquer a resultat 9 lectures més i amb molt poc temps.
Salutació als lectors
A descansar!
Xavi
aixó és el que faré fins diumenge : descansarnomés hem queden 42 km i s´ha acabat !!!!!!!!!!
segur que será molt curt i divertit.
ens veiem diumenge , que segur que disfrutarem, riurem, plorarem … i fins i tot correrem
tinc ganes d´estar al km 0 i disfrutar de cada metro
Gràcies pel darrer missatge, Hache i també a Pucurull, bodi i la resta de personal pel suport.
A mi també em passa ràpid el temps. Tant temps preparant-ho i esperant-ho i ja ho tenim aquí !!! Qui ho diria !
Segueixo sense saber com estaré, però l’única manera és sent-hi, i les ganes hi són totes.
La proposta de foto de l’Adolfo em sembla molt bé, serà també la forma de conjurar-nos abans que cadascú comenci a lliurar la seva pròpia batalla. Miraré que hi sigui també mon germà, que també participa, si no us sembla malament.
Però el dinar el farem a ca la mare.Suposo que em trobaré amb algú conegut el dissabte a la "Pasta party".
Ah !, algú dels que hi va anar l’any passat em pot dir com està el tema dutxes ? N’hi ha ? Al web no diu res d’això, crec.
I la sortida ? Com va això de les gàbies pel ramat…, vull dir calaixos pels corredors segons temps estimat ? Amb tantíssima gent no sé si serà fàcil trobar el lloc adequat a la llauna de sardines…, vull dir a la sortida.
EP !!!!
Albertbo, el tema dutxes es de lo més incomode que hi ha en aquesta GRAN marató, en acabar, si es pot, cal anar a buscar els autobusos que han disposat a un cent metres de l’arribada que et duuen a no-se-on on estan disposades les dutxes, i després, i pel mateix sistema d’autobusos, et retonen a plaça espanya. Si vas a dinar a ca la mare, et recomano que us dutxeu allà. Jo em dutxaré, no a ca la mare, que em cau lluny, si no a can Kaiser! (Abusar de la confiança dels amics és un d’aquells petits plaers que reserva la vida… :mrgreen::mrgreen::mrgreen:)
Pel que fa als calaixos, l’edició passada, que erem un miler i mig menys que enguany, l’únic calaix sardina que hi havia, era el dels boníssims…
Jo estava en el de 3:30-4:00 i et puc dir que fins i tot n’hi havien que acababen l’escalfament dintre! Jo vaig estirar còmodament, i només a pocs minuts de la sortida, quan van retirar les valles separadores, ens van comprimir tots els de +4 que volien avançar (?) posicions!Tanco la porta i entro a casa vostra,
Bon dia. sóc Poquibó perquè al meu poble som pocs i bons.Aleshores, com que tanta gent em fa presència, dissumulo l’acolloniment i dic: córrer heu de fer i no xerrant tant.
Per començar dues preguntes pels entesos.
1-Què feu la setmana després de la marató?
2-Si volguéssiu fer una marató dos mesos després d’haver-ne acabat una altra, com organitzaríeu el pla d’entrenament per toenar-hi, és a dir quin dia començaríeu a fer tirades, quin a fer canvis de ritme, etc?hola a tots! principalment a tots aquells que aneu a fer la marato bcn. anims i endavant que això esta fet!
m’afegeixo a la llista de km0:
Arctos *
Hache *
By Keds *
Xavi19 *
Redman *
Amata *
Roma34 *
Victor17 *
Jordi *
Homedferro
Baldato
XaviPapell
Pucurull
Arcadi42
Xeix
Darth Vader
Adolfo
Imma
Quim
Albertbo
Montoliu
Bodi
alexprocuraré esta a la foto de km0.
salutacions.Publicat al Periódico:
28/2/2008
"¡BENVINGUT AL CLUB, XAVAL!"
42 QUILÒMETRES ELS UNEIXEN, 55 ANYS ELS SEPAREN
Antonio Huerta, de 73 anys, l”avi’ de la marató de BCN, aconsella Oriol Vidal, de 18 anys, el més jove"D’arrencar, arrenquem segur, arribar és una altra cosa", fa broma el veterà
Col·legues de ruta. Antonio Huerta i Oriol Vidal van conversar ahir als Jardins de la Poesia de Montbau.
EMILIO PÉREZ DE ROZAS
BARCELONA"Benvingut al club, xaval. Una cosa et dic, encara que la sortida sigui a les 8.30, no et preocupis que d’arrencar, arranquem segur; arribar ja és una altra cosa. No fa falta que et posis el despertador per aixecar-te perquè no aclucaràs l’ull en tota la nit".
Antonio Huerta, de 73 anys, jubilat de gairebé tot en aquesta vida a excepció de l’esport, de les corregudes, del frontó, de les cervesetes, dels capritxos ("els pocs i barats que pugui concedir-se un jubilat de la Seat"), dels bocates de llom i pebrots, de les partidetes de dòmino amb els amics del bar Los Pinos de Montbau, no pretén, ni de bon tros, assessorar Oriol Vidal, de 18 anys, el gentil xaval que ha vingut a veure’l des de la part alta de la ciutat.De consells, els justos
És més, sospita, amb raó, que aquest projecte de tennista, estudiant avançat de primer d’Administració i Direcció d’Empresa i amb una beca per estudiar l’any que ve als EUA ("m’encantaria ser periodista esportiu"), ni necessita ni reclama cap consell. És més, a l’Oriol el seu pare li ha dit que està com una cabra, i la seva mare, que ho deixi córrer. I mai més ben dit. No pensa fer-los cas. Ni al Javier ni a la Maribel. Per sort, el seu germà petit, el Gerard, de 13 anys, l’anima a seguir. Però l’Oriol, tot convicció, no necessita ningú per llançar-se, diumenge que ve, a l’asfalt i convertir-se en l’atleta més jove de la marató de Barcelona.
Ara que ha conegut el més vell ("¿vell?, gran per si de cas, veterà, no més", exclama l’Antonio), l’Oriol està convençut que travessarà la meta de la plaça d’Espanya, encara que al cap encara li ressonen les paraules del seu preparador físic a l’Hispano Francès que, després que el noi corregués 30 quilòmetres, li va dir: "¿Cansat? Doncs ja veuràs quan arribis al quilòmetre 32, l’anomenat mur. ¡T’hi cagaràs!".
L’Antonio i l’Oriol comparteixen, lògicament, molt poques coses encara que a tots dos els uneix la passió per l’esport. I el tennis, això sí, el tennis sobretot. És més, l’Oriol anirà als EUA gràcies a la beca tennística que ha aconseguit i l’Antonio va arribar, fins i tot, a guanyar un torneig social de la Seat. "La copa me la va entregar, ves per on, Arantxa Sánchez Vicario, en aquella època patrocinada per la nostra marca". I és que l’Antonio, que és murri fins i tot per jugar a tennis, va aprofitar la seva experiència del frontó, en què és un mestre gràcies a les seves pràctiques amb els navarresos, per utilitzar indistintament la raqueta amb les dues mans. No sap el que és un revés."Digui que sóc de Landete"
No fa falta preguntar-li a l’Oriol d’on li ha vingut la vena de córrer la marató. Se’l veu convençut, xulet ell, simpàtic, decidit, motivat, que diuen els joves, capaç de portar la contrària a tothom, familiars, amics i tècnics, fins a arribar a la meta. "Total, em poso l’Ipod, amb un munt de house, una mica de Fito i els Fitipaldis, molt de rock i tira quilòmetres". Quan li dic si es buscarà col·legues o atletes que vagin més o menys al seu ritme, l’Oriol ho nega amb el cap. "Jo aniré al meu rotllo". Ja els ho dic jo: jove, però de sobres preparat.
L’Antonio, en això, tampoc es queda curt. Ell, abans d’explicar- me qualsevol cosa, puntualitza que li encantaria que en el reportatge es digués ben clar que ell estima Catalunya i Barcelona, però que és de Landete, província de Conca. "És més, allà vaig fundar un club d’atletisme. Doncs això, digui que sóc de Landete". Queda dit. ¿Anirà o no amb el seu grupet de maratonians? "No hi aniré, no. Aniré al meu ritme, a intentar repetir les quatre hores i 24 minuts de l’any passat. ¿Sap per què no em busco companyia? Perquè n’hi ha que són molt pesadets, gent amable, però que es passa la marató parlant. I jo, la veritat, vaig per feina".
Aquest empleat de mecanització 14 de Seat, després verificador i, més tard, encarregat de magatzem, hi havia dies que, al plegar, tornava corrent a casa. I això eren 30 quilòmetres, com a mínim. Però, ¿com va començar tot? "Doncs un dia, esperant torn per al frontó dels Salesians d’Horta, vaig decidir matar l’estona anant- me’n a córrer fins a Torre Baró". I, després de fer més de 10 quilòmetres, li van dir que encara no li tocava. Va tornar a Torre Baró, com si res i, al tornar, es va ficar al frontó.El final del calvari
L’Oriol només té professors universitaris "molt bons" i entrenadors de tennis "excel.lents". Fa un mes que prepara la marató al seu aire, com l’Antonio, autodidacte en tot. "Les primeres dues hores vaig tirant; la tercera, mira, passable, però els últims set quilòmetres se’m fan molt durs, un calvari, aquí perdo molt, massa. Però, bé, deu ser l’edat". I riu pels descosits.
Prèviament a desitjar-li sort a l’Oriol, que no en necessita, insisteixo, l’Antonio li recomana que, dissabte, li demani a la mare que li prepari un bocata de pernil dolç i dues pomes al forn. "Tot això t’ho cruspeixes abans de sortir de casa i, ja ho veuràs, va de primera". Consell d’avi. Savi, molt savi.Un bon dia, un va començar a veure que el costat del riu era ple de gent suant.
I va dir: jo també vull.
I va tirar endavant.
Va anar fent, kms, millorant, cada cop mes llarg, menys cansat, veient cares que ja li sonaven…
Un dia algú li parla de una web, s’ ho mira i diu: això esta de conya. I es va afegir amb moltes d’ aquelles cares
I mes motivat, va fent. No pot passar dos dies sense fer al menys una tiradeta d’ una hora.
Ja no va sol, va amb amics de sempre i amb els nous companys, i s’ho passa d’ allò mes be.
Fa projectes de futur: la marató de Donostia serà la primera, amb tirades de 2 hores fàcils no sembla massa perillosa. Si no pot ser: anirem a Barcelona.. Mitges, curtes…. i algun triatló molt curt, per riure.
Però poc a poc, alguna cosa no va. Contractures, tendinitis, dolors… I sobre tot la frustració de seguir veient com al costat del riu cada cop hi veu mes gent i a molts coneguts
Reflexiona un pel i arriba a una conclusió: les coses s’ ha fet malament:. I a mes a mes curiosa: massa motivació, massa ganes i poc cap. I segurament algun problema que facilita tot això, podologia, lesió mal curada, sabatilles… o fins i tot un paquet. Avui està provant amb un nou tipus de massatge fonamentat en vendatge neruromuscular. A veure.
I te n’adones que es especialment greu o absurd, fins i tot ridícul, quan el teu pa el guanyes amb aquest tema.
I per això, quan veus que hi ha solució, segueixes motivat però t’ has de plantejar les coses d’ una altra manera. Fa poc en Jmarkala em comentava quelcom semblant. Em va ajudar a pensar.
I així ho faré . I per això, desitjo que els que si podeu anar a Bcn i els que heu pogut fer un equip, ho passeu d’ allò mes be i si algun cop ho podem fer junts, dons perfecte, i si no, em sento representat per tots vosaltres, mira quina sort. I si las cosas vuelven a su cauce ,bé, i si no pues ja trobarem solucions.
Ara per ara, només espero 2 coses: que ho passeu de conya i que feu una bona cronica del que viureu, que ens faci sentir els kms.
Senyor@s Km0. Buenas noches y… buenos Kms
La sort no fa falta, els deures estàn fets
