S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Feia anys que no la corria i de fet ha millorat molt. L’he trobat molt ràpida, tot i que jo hi anava a passejar, cosa que fa que quedi pendent de cara l’any vinent per assolir-hi millors objectius, si el vent de l’escullera, com ahir, ho permet.
Molt bona representació de Ponent i grans resultats. Ahir, des de la meva posició "privilegiada", vaig poder gaudir de pràcticament tots els corredors, si més no dels 1300 primers 😆Salut.
Ep nois!
som-hi…
Quilòmetre 30, l’inici de l’aventura.
La veritat es que tot recomença fa més o menys un mes. Rebo (o faig, no ho recordo ben bé) una trucada de telèfon. A l’altra banda hi ha en Sime. No entenc res del que em diu… em parla de fer una tirada llarga, d’uns 28-30 de cara al diumenge 25; jo mentalment em vaig preguntant que coi vol fer el Sime una tirada tant llarga si vol anar a fer la mitja marató de Tarragona!!!:
Aquí, just aquí comença tot. Va el tio i em diu que s’ha afegit a la llista de Donosti!
I ara què faig jo? No porto ni de llarg la mínima preparació necessària, però si l’aspirant a nova vida s’anima, què no he de fer jo?
Les últimes quatre setmanes miro d’acumular quilòmetres a les cames sense esgotar-me, i en faig uns 50-60 per setmana, incloent-hi dos mitges, la de Mollerussa (d’infaust record) i la del Pont de Suert (que a la fi, m’indica que tinc cames per 25-35 quilòmetres).Total, que desprès d’un parell de dies per Donosti, el dissabte tinc bastant clar que he de acompanyar al Sime fins al 30 i a veure com hi arribo. Però jo porto al Sime fins al 30 com me dic Marc!
Arribem força d’hora a l’estadi. Fa fred, fins i tot per a mi. Em fa molta gràcia veure la serenor d’en Crit en contraposició a l’estat de nervis comprimits que destil·la en Madjoker. Canvis de roba, visites al lavabo, tapar-se, abillar-se novament… altre cop al lavabo i ups! Si és l’hora! Decideixo córrer amb les malles curtes i dos samarretes també de màniga curta, la blanca de Templers i la groga llampant de Km0.
Em trobo al en Juli, en Edu, en Sime. Tot controlat! … Coi la Neus de Pont! Molt bé!. Saludo a en Xeix de corredors.cat (3:57… bé no?) i sense voler vulguen em trobo a la sortida… no havíem de fer foto???
Sortim i les sensacions son immillorables, fred i no hi ha una aglomeració tant gran com per que no puguis córrer amb comoditat. Hem sortit i hem fet un trio ben maco amb la Neus, en Sime i jo. Fem pocs quilòmetres i veig que la Neus anirà més còmoda amb un ritme una mica més viu que el que portem nosaltres, i sense dir-li res la deixem marxar… Jo només tinc al cap arribar al 30 a ritme de 5:30-5:40.
En Sime i jo anem xerrant i explicant batalletes a tothom qui ens vol escoltar, fa molt goig cada cop que girem, seguir les cares dels qui ens precedeixen i intentar esbrinar si van bé o no… el tal fa bona cara, el qual fa pinta de patir… I igualment pels que passen darrera nostre. Xeix, noto el teu alè al meu clatell tota la cursa!
Enorme sorpresa abans del quilòmetre 10. Els meus Pares i amics han pujat a veure la cursa. Veig una enorme Estelada en un grup que m’és vagament familiar… Ostres!!! Ho han tornat a fer! (Incís: quan vaig debutar en la distància a Barcelona, ja els vaig trobar donant-me ànims per tota la cursa… però aquest cop no ho sabia! J )
Sorprès i animat, continuem en Sime i jo, amb el pla previst. Anem molt bé, tant bé que fins i tot restem uns minutets als temps de pas que tinc previst. I passem pel 10 i fem una primera avaluació de situació. Resultat: anem molt bé, tranquilets, bé de cames i bé de cap. Jo vaig bevent en els avituallaments, poc a poc, amb glops petitets però força constants. En Sime no veu tant. Al passar pel punt 19, trec una barreta energètica que porto, i n’ofereixo. La acabo menjant tota jo, poc a poc. Es tot un encert. Al punt quilomètric 21 em trobo fantàstic i inusualment bé. I en Sime, també… en aquest punt em dedico més a “frenar” al Sime que no pas a una altra cosa … l’eufòria no es sempre una bona companya!
N’hi ha dos que acabaran més cansades que jo, les hem vist ja dos o tres cops, càmera en ma, fotografiant i gravant a tort i a dret.. Un reconeixement per vosaltres. Sabem que us veurem tres o quatre cops més encara!
Parlant de veure, tornem a veure a en Segarrenc i a en Xavi19, per tercer o quart cop, nois, nois, no sabeu com s’agraïa la vostra presència allà! I més sabent el perquè hi éreu!24, 25, 26 … en aquest tram, les avaluacions de danys son constants: que tal? Bé? Anant fent…. anem bé?. Ens hem ajuntat amb un parell de mallorquins (al principi una mica eixuts…) i també ens va i ens anem adelantant amb un noi de Donosti mateix. Al passar el 27 començo a pensar que el 30 ja és aquí, i a veure que faig. Una dicotomia s’apodera de mi. En part, em fa molta gràcia i il·lusió seguir amb en Sime (i amb la Neus, que ara la tenim a tocar tocar) i afrontar aquests 12 quilometrets de “dimensió desconeguda” per ell. D’altra banda, som quasi al 30 i em trobo amb les cames fortes i amb el cap clar. Se que puc anar més ràpid, i se que puc aguantar a un altre ritme fins al final.
Quilòmetre 30. I jo per decidir! Li pregunto a en Sime, com va, i em diu que bé; jo se que ara, ja no em caldrà preguntar-li més… Seguim tirant, em perdut un dels dos mallorquins, que ha reduit el ritme. El noi basc ens “apreta” i a mi no m’agrada que m’apretin!
.
Finalment, entre el 33 i el 34 en Sime decideix per tots. Para a pixar! Jo penso apreta Sime, posa-hi cap que el muro ja el tens mig passat! I m’en vaig a veure si el Donostiarra es tant brau com vol mostrar…
Canvio el ritme, i baixo als cinc minuts per quilòmetre. Estic disfrutant, m’ho estic passant molt i molt bé. En un avituallament em donen gel i m’el foto, no penso en si em sentarà bé o no, ara, res em pot sentar malament! El coi de company accidental no només aguanta el ritme, si no que em passa. M’enganxo a ell com una paparra, i penso per dintre meu… espera una miqueta… espera, que en tinc una de guardada per a tu.
Al sortir del túnel i sabent que el que venia era baixada, li foto “hatxasso” al donostiarra i em foto a esprintar com si estigues al 42… i aprofito la baixada i penso, que carai, que sigui lo que deu vulgui, fa poc més d’una hora pensava arribar al 30 i plegar i ara estic per entrar a 3:45!Per aquí torno a veure, i ara per últim cop, a en Segarrenc i a en Xavi19 donant ànims com si fos el primer quilòmetre… tot i que amb la veu castigada de tants ànims i crits donats! L’últim avituallament i agafo l’última ampolla d’aigua. Però no puc ni obrir-la, i molt menys beure’n. El paio ha recuperat com un “matxote del Norte” i el tinc que em trepitja els talons! Uf! Jo ho he donat tot va cinc minuts, i ara vaig més just que les calces d’un canonge… Es posa a la meva alçada i fem plegats el penúltim quilòmetre, i per sort, a un ritme més suau, 4:45 – 4:55. Ostres… quan veig l’estadi penso molt amb en Sime i en si he fet bé o no, però crec que ha demostrat sobradament que pot i vol, i no m’equivoco al pensar que entrarà poc darrera meu. També em passa pel cap les cinc setmanes de no entrenaments que vaig fer; i friso per saber que ha estat dels companys, de les seves aspiracions. Els que entrem al vagó de cua no hem d’esperar per saber que han fet els companys… ho sabem només arribar!
Enfilo l’últim tram, m’agrada… no he acabat encara i el donostiarra ja el tinc molt per davant, però aquest moment no m’el treu ningú. Veig l’estadi i penso en el que hi trobaré a dintre. També penso que és la millor cursa que he fet mai (ho sento Neus, et vaig dir que havia estat la del Pont, però ara serà la segona!) M’ho he passat MOLT BÉ. No la puc pas comparar amb BCN, allí vaig patir, no vaig disfrutar del córrer. Ahir si. Entro a l’estadi i de tant com em batega el cor, del nus que tinc a la gola i de lo profund dels sentiments, no sento res, deien que hi sonava música. Només veig la gent que em saluda, i em crida. Aixeco els braços en senyal de victòria, i ho faig perque em surt del cor, no com a BCN que va ser mes un gest de ràbia i un acte reflex/mimètic. Ahir els vaig aixecar amb tot el desig de fer-ho. Travesso la linea. Miro el temps. Deu n’hi do!Ara si, gurigai considerable! Lio amb el menjar amb les mantes tèrmiques, amb el diploma… amb la gent!!! Afortunadament em trobo, perdó, em troben i em donen la bossa i la jaqueta i els guants que m’havia tret poc abans de la sortida, i no se com em trobo tapat i envoltat dels meus pares i dels amics, recuperant l’alè. És aquí que se de la decisió d’en Crit. Dels excel·lents resultats d’en Madjoker (així m’agrada, que t’esforcis…
), d’en Jmarkala (Júnior de oro), de l’Edu (família d’en Cervantes, oi?).
També aquí, i és quan realment començo a descansar, es on m’assabento que el meu company, en Sime ha acabat la seva primera Marató en un impressionant temps de 3:50 !!! Ets un animal !!! També em diuen que la Neus baixa quasi un quart de les quatre hores (Enhorabona! La pròxima 3:30… ja ho veuràs! ) Xeix sota quatre… bé!!!Ara si. Estic molt bé. Només una ampolla a un dit del peu i una roçadura del tamany d’un portaavions a la ingle. Peus, cames, esquena i cap tot bé. Així si, dona ganes de repetir!
repetirem?
PD: Com heu pogut llegir, no he explicat res del recorregut ni del paisatge… ja veureu les fotos, o millor… aneu-hi l’any vinent. Val la pena!
Companys bona nit,
Ja se que hauria d’estar dormint i recuperant-me del cansament , però després de curar-me les ferides del peu ( mai més tornaré a córrer una marató 😉 ) no puc que deixar d’escriure unes línies que de ben segur no seran tan profitoses com els escrits anteriors.
De ben segur que tots hem fet marques molt bones i que – com ja s’ha dit -en la distància ho valorarem molt més.
Però personalment em quedo amb les sensacions:
•Un dinar a Donosti amb més de 25 persones vinculades a l’Atletisme popular de Ponent.
•Un Sime – veí i amic- que en tres mesos ens ha aportat il•lusió i la frescor de l’iniciat en el món dels entrenaments i les curses .
•Un Madjoker totalment concentrat i meticulós que ha fet bo el seu sacrificat entrenament.
•Un Edu que per fi – tot i que ell ho negarà- li ha sortit una molt bona marató en el seu debut.
•Un homedferro , que cap de nosaltres – inclòs ell mateix- no ens creiem el que ha fet( és lo que te una segona joventut).
•Un Xavi i un Segarrenc – permeteu que el torni a anomenar- que ha estat les animes de la cursa. Gràcies a ells ens vist encoratjats i animats durant tot el trajecte. En els moments decisius allí veiem l’estelada i crits d’ànims.
•Un Segarrenc al que he tornat a veure il•lusionat. De fet no se si hem fa més il•lusió a ell o a mi veure’l .
•Un Montoliu , que no va bé , que li fa mal la cama, que no entrena, i que no se que més li passa i va i fa menys de tres hores.
•Unes dones – totes- animant-nos ( la Cris, Angels, Anna, una altra Anna, Pili) i sent fonamentals per les fotos, avituallaments, bosses ..etc.
• Una Donosti compromesa amb la cursa i el seus participants.
• I per últim el causant de tot aquest “follon” . La persona que més ha gaudit en veure’s envoltant de gent a la que aprecia i que l’aprecia . L’esperit de les trobades, dels entrenaments, de les sortides col•lectives, i com no d’aquest fòrum : El crit. Ell ha estat el que sempre ha tingut alguna paraula amb el grup , ha organitzat els dinars, les passejades, ha donat consells ( tot i que no els hem seguit) i s’ha bolcat en una cursa que des de fa dies ja intuïa que no seria la seva .Gràcies a tots : al companys de l’aventura de Donosti i als que ens heu recolzat amb els vostres missatges de suport.
Salut i Kms
Salut companys,
Adolfo, que més voldria jo, firmo on sigui. Veig que t’han clixat bé, la paraula elegant se t’ajusta com un guant -i no volia fer un rodolí-. Hache, som al principi de temporada, hi haurà un munt d’ocasions per batre marca, Vilanova, Sitges, Granollers o Gavà. Us esteu mal acostumant, no es milloren els registres a cada cursa. Però m’encanta la teva manera de córrer perquè ho dones tot, tindràs grans satisfaccions….i grans enrabiades. El mateix per tu, baldato s’ha d’arriscar, ser ambiciós, els registres no floten per l’ambient, s’ha d’apretar les dents i anar a buscar-los. Ànims.
Una abraçada a tots.
Vols dir que en el cas dels juvenils no són fitxatges fets allà? A mi m’ho sembla. Una cosa és que n’hi hagi uns quants amb nom estranger i una altra és que siguin tots.
De totes maneres, tens tota la raó, d’aquí a pocs anys la selecció espanyola d’atletisme tindrà uns quants atletes amb noms com aquests que dius o romanesos o russos o serbis (mira en Bojan, de Ponent precisament). Ens hem d’acostumar.
Només cal recordar la selecció francesa de futbol que va guanyar el mundial del 98.
Hola a tots,
Per a mi va ser la primera mitja de Tarragona, el recorregut molt be i a la vegada divertit, vaig poder saludar a tots els companys en el moment del creuament i això anima a continuar.
Per cert, la Eli i jo ens farem fer la foto KM0 amb la samarreta oficial !!!!
Fins a la propera cursa, i os espero a tots a la CURSA DE L´OLI 2008 !!!
Bones,
Després de les bones sensacions que em van quedar en acabar la mitja de Tarragona, no em puc esperar a Granollers per intentar el sub 1:30. Si no hi ha cap imprevist ens veurem a Vilanova.
Moltes felicitats a tots!!!
Crit, felicitats perquè s’ha de ser molt gran per saber parar.
madjoker Brutal la teva primera marató
homedeferro Sort que no havies pogut entrenar bé que si no destrosses el crono..
i a la resta : altre cop felicitats!!! (Als debutants, als que han millorat marca, als que han gaudit d’una altra marató, etc…)
Fa dos anys vaig anar a veure un torneig de futbol 7 infantil. Barça, Madrid, real Sociedad, Atlètic Segre… El Barça i el Madrid, podien ser la selecció del Camerun. NO se si estan a la masia, si els han fitxat… però es lo que hay.
I podem pensar amb el Jacson Quiñonez, no està tan lluny, ¿no? Teniu per segur que pot passar el que en altres esports a diferents països europeus: Si tinc plaça d’ Olímpic amb Espanya perquè soc el 4 a Marroc, llogo patera. El Wildeboer, en natació, a seguit aquesta via, amb Holanda tenia mes seguretat d’ anar als JJOO.
Si parlem de futur, es en immediat. Pero…¿es realment la situació esportiva del país? ¿ajudarà a que "els autòctons" es motivin en segons quins esports, o aniran cap el golf, tenis…? Buf, perquè ja entrem en temes mes complicats, com racisme, classisme, possibilitats econòmiques, discriminació (dels menys dotats, p.e.)..,HOLA LAGARTIJA,
MOLTES FELIÇITATS I MOLT BENVINGUDA AL CLUB ATLETIC BORGES, ON LES NOIES DONAREM MOLT QUE PARLAR…..
!!!FINS MOLT AVIAT !!!
SALUT I MOLTISSSSIMES MILLES
Amics, aquesta és la crònica que he penjat a corredors.cat. Potser no coneixereu alguns dels que s’ hi esmenten, espero que em sabreu disculpar.
Diumenge a les nou del matí a Donosti feia un fred que pelava (2ºC). Els que vaig poder saludar durant el dissabte i el mateix diumenge al matí (crit, charly, xinoxano, cabrix, miguel-sbd…) coneixieu la meva declaració d’ intencions: a 4.35 des del principi i fins que la cama dreta aguantés (podien ser 10 Km, 15 Km o 42).
Així doncs que sortim i durant la primera volta curta constato que la decisió de córrer amb malla llarga, apart de donar-me un aspecte curiós , ha estat un encert. Ni tan sols em noto el soli i el bessó dret i puc córrer amb molta comoditat. Miro, però, d’ anar molt concentrat amb dues obsessions: mantenir-me en el ritme adeqüat i escoltar la meva cama. El primer pas per Anoeta fa posar la pell de gallina. Entrar per la porta de Marató d’ aquell estadi permet tenir-ne un perspectiva única, amb les grades que s’ obren a banda i banda com les balves d’ una immensa petxina. Al primer pas pel Boulevard, camí de Gros, el vent es nota. Serà l’ únic moment el tota la Marató que una “inclemència metereològica” m’ afecta. Els avituallaments freqüents i ben assortits de líquids fan preveure que –si els càlculs de l’ organització s’ han fet correctament- tindrem gairebé barra lliure d’ aigua i beguda isotònica al llarg de tota la cursa. Al primer pas per la Kontxa veig la Cristina que m’ anima, abans davant del Kursaal m’ he creuat amb el crit. Està bé això de portar el nom a la samarreta: la gent et crida pel nom i sempre et queda el dubte de si anava per tu, si era algú que no has conegut, en tot cas et dona una mica més de força.
Vaig desgranant els quilometres a un ritme força constant, acompanyat una estona per donosti marathoner i al Km. 15 faig el primer balanç seriós: porto 2’ d’ avançament sobre el ritme “òptim”. Aquest que va cap al campus és el tram més complicat de la Marató: fa una lleugeríssima pujada i és força inhòspit. De baixada el DJ que alegra aquest tram fa sonar “Because the night” de Bruce Springsteen, penso en quedar-me a ballar (ho faig una miqueta ) però la companyia de una dotzena de corredors bascos amb ciclista de suport incorporat és prou agradable com per seguir amb ells. Al tornar a enfilar el camí d’ Anoeta, malgrat els esforços del ciclista perquè amb mantingui amb ells, els deixo escapar: el seu objectiu és 3.10 i jo tinc por de petar. Abans d’ entrar a la Kontxa de tornada, des de darrera una estelada, em criden la meva companya i la nostra filla (quin fred, pobretes!).Al segon pas per Anoeta m’ adono de la irregularitat del ferm al voltant de l’ estadi, pateixo per l´últim quilometre, però de moment tot aguanta força bé, una altra vegada al Bulevard i a Gros el vent ja no es nota i enfilant la Kontxa per tercera vegada la primera sorpresa desagradable: una altra vegada la Cristina que em crida i… al seu costat el crit! A mitja Kotntxa altra vegada les meves dones amb la bandera. Torno a pujar cap a la Universitat, de baixada passo a donosti marathoner i al quilometre 32 toca fer balanç (multiplicar per 10 és fàcil!). Si mantinc el ritme faré 3.13, puc afluixar una miqueta per no temptar la sort i aspirar a 3.15 i només mantenint-me per sota de 5’/Km milloraré la meva marca. Opto per la solució intermedia i deixo caure el meu ritme fins a 4.45. Veig el xeix, que ha plegat i, enfilant el quilometre 38 em comença a fer força mal la cama dreta. Tinc el bessó i el soli totalment contracturats i passo a fer les passes més curtes amb la dreta que amb l’ esquerra. Només seran quatre quilometres de patiment, però Donsti s’ ho mereix! Al quilometre 40 altra vegada les meves noies , arribaré jo abans que elles a Anoeta! La gentada és impressionant: tothom crida al passar per davant de l’ accés a l’ estadi. Però, compte! que cal encara voltar la pista d’ atletisme, entrar per la porta gran i fer els 300m de glòria, tot plegat un quilometre llarg. Doncs ho faig tot! Els darrers quatre quilometres han sigut a 5.30 o més, he perdut 4’ preciosos des del Km. 38. Al final el cronòmetre marca 3.18.27! la meva millor marca en Marató!
eskerrik asko, Donosti!
crit
Em vas donar el disgust del matí. Espero que no hagis tingut danys colaterals.homedeferro
I tant que repetiràs? Ho dubtes?Quote:gabon companys,
p.d. he fet unes quantes fotografies el cap de setmana, fins que s’ha acabat la maleïda bateria de la càmera, podreu comprovar que en alguna foto i darrera d’alguna estelada veureu alguna cara coneguda http://picasaweb.google.com/xavimastrat/DONOSTIAKOMARATOIA07Ostres, a veure si et vaig espatllar la càmera! El de la última foto sóc jo!
Bones nois,
Des de diumenge ja sóc mig maratonià, al creuar la línia de meta vaig tenir una enorme satisfacció, la de complir un desig que feia molt temps que buscava.
No vaig poder arribar a la foto dels km0, m’hauria fet il•lusió conèixer-vos, però espero que sigui ben aviat. Estava bastant nerviós, l’escalfament fins l’hora de la sortida s’em va fer llarg, sort que anava amb dos companys de Tarragona mateix que m’alleugerien l’espera i m’explicaven el recorregut.
Vaig sortir molt tranquil, fins al km 10 anava reservant molt, suposo que tot i haver fet la Behobia tenia molt respecte a la distància. Al trem de l’Escullera vaig veure moltes samarretes llampants i vaig reconèixer uns quants de vosaltres. Tot i així, aquesta part de la cursa s’em va fer pesada i, a més a més, em van aparèixer unes molèsties estomacals que no m’abandonarien fins l’arribada. Els darrers 5 km’s van ser força llargs per mi, sort que la gent que hi havia animava bastant.
Per tot això, el moment de creuar la línia d’arribada em va satisfer molt. A pesar del cansament i l’estómac no em vaig poder estar d’aixecar els braços a la meta, jeje, estava molt content
. Al final 1.46, al ser la primera mitja no em vaig posar cap marca a fer, simplement acabar-la, ja hi haurà ocasions per millorar marca espero.Finalment felicitar-vos per les marques que heu fet i pel goig que feia veure tanta samarreta llampant. Fins aviat!
Salut i km’s!!!
Ieeeeps,
crit…tu rai, de teules no t’en falten, ja ets prou gran..un gran super 😆 😉
jmarkala…ets un nen gran, enhorabona!!!!
gorka1…m’alegro moltissim de la teva gran marca, disfruta-ho que t’ho mereixes!!! 😉
homedferro…que gran que ets, has sigut per mi una gran sorpresa, potser la més gran, m’has fet molt content, felicitats, disfruta-ho molts dies…et faig una reverencia campió 😉
ZORIONAK!!!!!
Que en sou de grans…
