S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Han passat més de 5 mesos des de l’iniciativa d’aquest fil.
De debò que no hi ha ningú, organitzador, que tingui res a dir ?
L’estiu pot ser un bon temps per animar-lo.
Jo afegiria unes poques idees per si són del vostre interès:
El ciclisme portava uns anys de "barra lliure" i ara està pagant les conseqüències. Tots recordem els anys 90 amb ciclistes que es quedaven fins i tot en les pujades als passos de zebra elevats i de sobta disputaven la general d’una cursa de tres setmanes. O ciclistes que passaven dels 30 anys sense haver guanyat res d’important i de sobta enganxaven una sèrie d’anys amb uns èxits de primer nivell mundial, fins i tot disputant el Tour. Era evident que hi havia excessos per tot arreu.
Jo no sóc molt dramàtic pel que fa a les causes. No mirem d’amagar quatre duros a Hisenda si podem? No mirem de sobrepassar una mica el límit de velocitat si pensem que no ens enxamparan? No baixem música i pelis per internet? No…? Doncs això és inevitable, que hi hagi gent que vulgui anar una mica més enllà del límit per tal de treure avantatge ho veiem cada dia.
L’ambició, els diners i el convenciment de que tothom ho fa i que sense això es impossible anar bé són les causes.
Arctos, aquestes persones que es dirigeixen a tu d’aquesta manera són uns impresentables i punt. Ara bé, els hi has de donar les gràcies a Manolo Sainz, Vinukorov, Rasmussen i companyia. Ells te tiren la gent a sobre.
Amb tots els respectes, però dels periodistes esportius què has d’esperar. Una anècdota, si em permeteu. Tinc un amic que treballa l’AS i ha treballat a Real Madrid TV. Coneix a tots els que fan esports a la Cadena SER i al grup PRISA en general. La gran majoria són futboleros bocabadats davant dels seus ídols (merengues, evidentment). Quan els jugadors del Madrid van a dinar al Asador Donostiarra, repeteixen moltes vegades el nom del restaurant perquè després els hi conviden. Quan es fa el sorteig dels partits de la Champions, estan dessitjant que el Madrid jugui amb algun equip rus perquè allà la relació qualitat-preu de les senyoretes de companyia es veu que està molt bé. Això es el grup més famós i considerat de periodistes esportius d’Espanya.
Hola companys:
Com es nota que aquí hi ha calés.
Bona iniciativa aquesta de premiar directament amb 120 € als clubs que apoertin 6 inscrits i amb 160 € als que aportin 8.
Animeuv-vos a veure si es pot aconseguir algún premi per KM 0 i podem organitzar alguna farra.
Salut i milles.
AbelCada dia els diaris porten una notícia sobre el dopatge pitjor que la del dia abans.
La d’avui, però, amb la imatge d’un esportista emmanillat per la policia per conduir-lo a una comissaria – el ciclista Moreni ahir al acabar l’etapa del Tour – supera en molt els límits del que puc suportar sense esgarrifances.
Veient això puc seguir pensant que l’esport professional és realment esport?
Si no fos perquè és molt recurrent, diria que la culpa del dopatge la té el sistema.
Pot semblar una simplicitat, però estic convençut que n’és el responsable autèntic, entenent pel sistema – no cal dir-ho – tot allò que envolta l’esport espectacle, des de les marques patrocinadores que necessiten que els seus patrocinats siguin millors cada dia, fins als mitjans que necessiten del marro per vendre més.
👿He arribat a la conclusió que els que tenen menys delicte són el propis esportistes condemnats, i tot i que no siguin del tot innocents, són més les víctimes que els culpables.
En canvi, torno a mirar la foto, i si no fos perquè em van ensenyar de petit que els homes no ploren…
Miquel Pucurull
Qui s’anima a fer sèries aquesta tarda-nit? A les 20,30 km1 de la canalització en quedem uns quants….
Salutacions
JFK per poc que pugui m’escaparè, pero no teu puc assegurar tot depèn de si aquesta nit tenim convidats a casa 😳 .
De totes maneres demà pel matí a les 06:00 hores en l’avinguda de les Garrigues amb el canal 😆 .
Jo anire no se si ningú mes s’animarà 😈 .
A10!!!!!!!!Osti,Osti!
quina enveja que em feu
Per poc que pugui(tinc convidats) m’escapo a veure aquests valents.
A10
Hola o Hallo!
per fi, avui puc dic que començo a preparar la Marató de Berlín.
He anat rodant distàncies curtes 3 o 4 dies a la setmana fins dimecres 18.
Aquest dia em van operar de tabic nasal i cornets (gràcies Victor17)
ahir vaig anar en bici, i avui a córrer 30′, molt bones sensacions (nas completament tapat, però…) i moltes ganes de seguir i no parar, de fet no tindré excusa les properes 3 setmanes estaré de vacances a Pals.
Apa siau
Frank
Quote:
Pot semblar una simplicitat, però estic convençut que n’és el responsable autèntic, entenent pel sistema – no cal dir-ho – tot allò que envolta l’esport espectacle, des de les marques patrocinadores que necessiten que els seus patrocinats siguin millors cada dia, fins als mitjans que necessiten del marro per vendre més.
👿He arribat a la conclusió que els que tenen menys delicte són el propis esportistes condemnats, i tot i que no siguin del tot innocents, són més les víctimes que els culpables.
Miquel Pucurull
Bones,
La foto és demolidora, hem sembla increible que una persona per ser consumidor de substancies dopants tingui que ser detingut d’aquestes maneres…..que farien si fos suministrador a l’engrós.
Sempre hem pregunto perquè sempre surten esportistes i mai o quasibe mai directors d’equips, entrenadors, metges i fabricants d’aquestes porqueries 👿 .
Hem sembla aberrant que els autoritats vagin a lo facil, es a dir perseguir al consumidor i no als fabricants, distribuidors i facultatius que les "recepten".En definitiva que estic molt d’acord amb lo que diu Pucurull
Salut i esperem que demà no ens tornem a aixecar amb una altra noticia d’aquest tipus.
Reconec que aquesta és una temptació que de vegades he tingut, això de pensar que l’esportista és una pobre víctima. Però ja no ho penso pas. Tot aquell que es dedica a l’esport d’élite ja sap com són les coses en aquest món. El ciclista amateur que fa el salt a professionals ja sap que és el que es trobarà perquè ja porta uns anys en això i ha vist i ha sentit moltes coses. Fins i tot diuen que alguns d’aquests amateurs ja fan servir substàncies prohibides per tal d’aconseguir el somni d’arribar en un equip professional.
Ningú no els obliga a ser esportistes d’élite, de fet per la majoria d’ells ni tan sols és una professió perquè quan acabin hauran de buscar-se una altra feina. El que fa trampes ja sap molt bé el que està fent. Aquest Rasmussen quan deia que era a Mèxic i en realitat entrenava a Itàlia era plenament conscient del que estava fent i de les conseqüències si l’enxampaven. Igual que en Vinukorov i la resta.
A mi no em fan pena, han jugat amb foc i s’han cremat.
Hola companys:
Sorprenentment ja surto a les inscripcions.
Molts ànims Frankl i a fer milles.
Salut.
AbelBuuuuf, uiuiui, llegeixo tot això i flipo en alguns casos -el del nen amb l’ Arctos es de pel·lícula cutre- i lo de generalitzar el doping amb qualsevol es de delicte. També m’ ho assembla el fet d’ emmanillar un culpable… i víctima. Però arribats aquí, em permetre parlar una mica de les meves experiències o/i coneixements i envolades.
En primer lloc, la innocència; tots som innocents, "si no se demuestra lo contrario". Bé, però quan es manifesta, sembla que em de ser tontos. Gurpegi (Atletic de Bilbao) era ben culpable. El seu preparador, en Sabino Padilla, ex-company i amic meu, també portava a d’ altres, p.e. Indurain, que actualment està en tractament a Barcelona. I la pregunta que es fa es "¿quin tractament?" Els enemics (mèdics principalment, degut al diner que es mou en aquest mon), el fiquen a parir. En petit comitè son -som- cruels. Deixem-ho estar.
Perico, Meca, Abraham Olano i d’ altres han passat per el procés de culpable, ara no ho soc, tinc excuses, etc. Conec d’ aprop al Abraham -d’ abans que fos professional- i al que era el seu preparador, Iñaki Arratibel, excompany que no amic, perquè només busca "lo suyo", que es la pasta. Bueno, el Abraham pot se innocent, però l’ altre si veu on pot arribar, no valorarà el com, davant meu, en públic, "me descojonan los sistemas antidoping"."Tranquilo, que esto te lo puedes tomar".
En 2º lloc, l’ intensitat de l’ esforç degut a l’ espectacle. La demanda es terrible. 20 dies de esforç màxim, no son "humans". Imagineu, anar a roda cada dia amb un volum molt alt, però en ritmes variats, i en els primers llocs bastant alts, amb pujades, esprints, etc. Només cal pensar-hi.
En 3er lloc, l’ economia. Els diners, com ja s’ ha dit, es el que justifica aquest tipo de prova, el mitjans de comunicació de forma bestial, sponsors amb uns pressupostos altíssims, etc. Si algú ho vol, puc explicar una visita que vaig fer al centre (un palacet antic) del equip de la Once a madrid, vaig flipar.
En 4rt lloc, l’ imaginació delictiva i la ciència al servei del delicte.
Fa uns anys, amb l’ anàlisi d’ orina, va començar el joc. A l’ hora d’ orinar, van començar amb ampolletes d’ altres que es portaven a les butxaques, amb la vigilància ja les van amagar dins la tassa del wc, progressant amb l’ introducció de l’ orina aliena mitjançant un catèter i llavors ja es va començar amb l’ anàlisis de sang.Trampes -introduir-se sang- també van aparèixer.
Les estratègies a partir de llavors van ser:-
-ajuts "secrets" difícils de trobar
– quantitats no detectables
– períodes d’ utilització no controlats
– utilització no de incrementa dors del rendiment, si no de recuperadors, netejadors de residus que bloquegen la millora. Passar un aspirador que et netegi ràpidament i puguis tornar a començar sense esperar. Conec un cas molt curiós pero ja m’ estic passant d’ escriure.Fa dos anys, en un congrés de tecnologies de l’ esport, (veure – http://www.netsportis.net – congres "Technological and Socila Innovation in Sport") un americà ens va presentar un llibre i un sistema nou i de futur: El dopping… GENETIC. Fa fins i tot, por.
Ara, l´historia ens va explicant el "si, jo em dopaba" Això, la confessió, no ho entenc. ¿Protgonisme?
I. també existeixen denuncies, com les de les nedadores de la antiga RDA, que ara, en conya, porten bigoti. Algú recorda la Jamila Krakochtilova (no s’ escriu així ni de conya). Si la veies de prop, sorties corrent, va estar a punt de ser el protagonista de Rambo.En Wolfrang Richter, entrenador famós en aquella RDA i que la Federació catalana de Natació va fitxar com a director, va ser inhabilitat per això i la FCN va quedar amb un pam de nas. (crec que ara curra en la sombra). I també podeu recordar a les nedadores xineses que , només en un sol mundial, van arrasar. El motiu, deien, una sopa de tortuga especial que … Nous sistemes d’ anàlisi, no es van veure mes, innocents, però sospitós
La sinceritat, la porta el futbol americà. Tu jugues fort, el teu cos es teu, necessites córrer els 100 en 10,5 i pesar 100 quilos. Si no, juga als dars. La pregunta següent es fàcil: ¿On venen clembuterol per majoristes?.
No es fan controls, l’ espectacle es això i si et prens la merda, et fas mal, però tu tries.Només un petit cas, verificable, aqui prop. Un noi de 15 anys, ciclista, despunta molt (es del Segrià, i som parents llunyans). La Once el fitxa, per un 2 on equip per pujar-lo. Firma i li donen un full amb uns productes que ha de comprar ell, a Andorra. Els pares i ell ho tenen clar, ara treballa en una altra cosa, amb relació amb les bicis. Però ho va deixar.
Perdo per el pal, pero es que el tema, després de veure un enmanillat i de que alguns sentent – o sentim, perque com a tecnic també ho vaig patir- m’ encen.
Estic d’acord amb la majoria de coses que plantejeu , pero aixó es una maquina que no es para, l’ espetacle prima, i com diu en Baldato, un tour no professional ni el farien per la tele. Pero l’ amateurisme aquell que el COI va defensar a mort, amb en Samaranch va morir i el COI va passar de estar en numeros mes que vermells a tenir un pressupost que molts paisos africans envejarien i a intentar delimitar la barrera del doping pero amb certa flexibilitat. Llegiu "Los señores de los anillos" si es que el trobeu, el van retirar, Samaranch era totpoderós.
L’ esportista no se si em fan pena, pero tambe son victimes.
Una abraçada a tots i disculpeu el rollo
