Dopatge i esport

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #1942
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    Sap greu.

    El positiu del corredor Vinokourob al Tour de França en un control efectuat després d’haver guanyat una etapa, és un altre pas més per desprestigiar un esport com el ciclisme, que en la seva vessant professional està en l’ull l’huracà des de fa temps.

    Una nova garrotada, molt forta, quan semblava que el fantasma del doping s’havia esvaït enguany una mica.
    :(

    Com valorarem l’esforç dels ciclistes mentre veiem els finals d’etapa per la tele?

    No ens assaltaran dubtes quan un d’ells s’escapi del grup?

    Quina pena!

    He escoltat per radio unes declaracions del director del Tour en les quals deia que el sistema de control antidopatge falla i s’han de trobar noves mesures.

    Discrepo senyor meu: l’esport professional té aquests servilismes i no hi ha res a fer.

    La única manera d’evitar que existeixi el frau del dopatge seria tornar a practicar l’esport com es feia fa cent anys, d’una forma totalment amateur. En el moment que hi entren en joc els diners, el modus vivendi, i els milionaris ingressos de molts esportistes, la cosa es complica molt i no em sembla que pugui haver solució.
    :(

    Tan de bo m’equivoqui.

    Pucu

    #7836
    Avatar
    Arctos
    Participant

    Bones,

    Primer de tot dir que potser algunes de les meves paraules es poden interpretar malament però vagi per davant que si algú és sent al·ludit o molest ja aviso que no és la meva intenció 😉
    Això del doping hem fot molt bàsicament perquè sembla que pel fet que t’agradi tenir el cul pegat a un seient ridículament petit i certament incomode durant hores ja dona per fet que ets un dopat……quantes vegades a la carretera un cotxe ha baixat la finestra i m’han cridat -Drogoaddicte. Abans com a mínim et deien -Vinga Indurain.

    Jo crec que el dopatge s’acabara el dia que hagi més esportites que teledeportistes. No entenc com un periodista assegut sota l’aire acondicionat pot dir que una etapa del tour de 240 km és avorrida i criticar la passivitat dels ciclistes…..s’haura pujat mai aquest "periodista" a sobre una bici per comprovar lo dur que és estar 8 hores o més a sobre a mitja de 43km/h i rebent insistentment la calor que despren l’asfalt qualsevol dia de juliol.
    A mi no hem cal un senyor cridant a la tele o radio per entendre l’esforç que esta fent l’esportista, ja se jo lo que es pujar una rampa del 12% a 10km/h, així que pujar-la a les velocitats amb que ho fan els professionals hem fa treuem el barret davant de tots ells.
    El problema ve quan sent als bars els teledeportistes comentant el tour, els mundials d’atletisme, el futbol o lo que sigui, i sents les paraules que deia el periodista repetides pel inculte de l’esport mentres es pren alguna beguda alcoholica juntament amb el seu cigarret 🙄 .

    I com deia al principi, el dopatge no sols esta al ciclisme o esports sense tants diners darrera, també esta al futbol i allí si surt un cas de dopatge tothom surt defensant el futbolista. Recordo el cas d’un jugador del Atheltic de Bilbao que tothom deia que era innocent i que no havia dret a trencar la carrera esportiva d’un jove d’aquesta manera. Els periodistes parlaven d’un presumpte cas però remarcaven clarament que era innocent…..quan surt un cas al ciclisme no s’utilitzen aquestes paraules.

    Perdoneu el rollo però això del doping hem fot i molt. L’essència del esport no té res a veure amb això.

    Salut

    Pd Avui he anat a correr pel Pirineu i a un refugi m’ha vingut un crio (10-12 anys) que havia avançat una estona abans acompanyat pels seus pares i ve i hem diu
    Crio -El meu pare diu que ets un dopat
    Jo – I perque diu això el teu pare?
    Crio – Perque els esportistes preneu coses per anar més ràpid
    Jo – 😯 Dis-li al teu pare que quan apreNgui a tornar la salutació (al avançar-los els he dit bon dia i el silenci ha sigut la reposta) i sigui més persona llavors potser pot començar a divagar sobre la vida dels altres

    AL·LUCINO

    #7839
    Avatar
    baldato
    Participant

    Todo este tema del doping me desanima mucho.

    El ciclismo es un deporte que aunque ahora casi no practico, en su día fue mi iniciación en el fondo a los 13 años, y aunque nunca llegué a ningún sitio en él, si me sirvió para orientar mi vida y aprender muchas cosas en aquellos años. Me queda una gran afición y una estima especial por él. Es por todo esto que año tras año, cuando parece que sale adelante y aparece un nuevo caso como el de anteayer me enfado y me desanimo mucho.

    Que ciclismo y atletismo se lleven todos los palos en parte me parece normal. Creo que son los deportes que más cerca ponen al atleta del límite y donde tradicionalmente se han encontrado más casos. Hace cuarenta años, cuando las fórmulas eran menos refinadas que actualmente, se veían casos espectaculares. No obstante, apostaría fuerte a que el 90% del deporte de élite -y a lo mejor me quedo corto- está tocado con algo.

    Respecto a la relación con el dinero, seguro que pesa mucho, pero yo creo que no lo es todo. Hace unos veinte años cogieron en aragón a un chaval de ¡¡¡15 AÑOS!!! en un control con resultado positivo, no recuerdo con que sustancia. En aquellos años al primero en las carreras de cadetes puede que le dieran 5000 pts. Por dinero no creo que fuera. Tampoco creo que fuera inconsciencia de juventud, porque pienso que muy difícilmente podría acceder él solo a la sustancia. Inexplicable del todo. Coincido, eso si, con un titular de un diario en aquella época "¿Quién es el responsable de esta barbarie?"

    Da mucho que pensar.

    Puestos a pensar, lanzo una pregunta para que cada uno se la responda a si mismo. Si nos pusieran dos tour paralelos, uno con ciclistas que tomarán lo que les diera la gana, y el otro con ciclistas "limpios", y sólo pudiésemos seguir uno ¿cual miraríamos?

    #7844
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Jo afegiria unes poques idees per si són del vostre interès:

    El ciclisme portava uns anys de "barra lliure" i ara està pagant les conseqüències. Tots recordem els anys 90 amb ciclistes que es quedaven fins i tot en les pujades als passos de zebra elevats i de sobta disputaven la general d’una cursa de tres setmanes. O ciclistes que passaven dels 30 anys sense haver guanyat res d’important i de sobta enganxaven una sèrie d’anys amb uns èxits de primer nivell mundial, fins i tot disputant el Tour. Era evident que hi havia excessos per tot arreu.

    Jo no sóc molt dramàtic pel que fa a les causes. No mirem d’amagar quatre duros a Hisenda si podem? No mirem de sobrepassar una mica el límit de velocitat si pensem que no ens enxamparan? No baixem música i pelis per internet? No…? Doncs això és inevitable, que hi hagi gent que vulgui anar una mica més enllà del límit per tal de treure avantatge ho veiem cada dia.

    L’ambició, els diners i el convenciment de que tothom ho fa i que sense això es impossible anar bé són les causes.

    Arctos, aquestes persones que es dirigeixen a tu d’aquesta manera són uns impresentables i punt. Ara bé, els hi has de donar les gràcies a Manolo Sainz, Vinukorov, Rasmussen i companyia. Ells te tiren la gent a sobre.

    Amb tots els respectes, però dels periodistes esportius què has d’esperar. Una anècdota, si em permeteu. Tinc un amic que treballa l’AS i ha treballat a Real Madrid TV. Coneix a tots els que fan esports a la Cadena SER i al grup PRISA en general. La gran majoria són futboleros bocabadats davant dels seus ídols (merengues, evidentment). Quan els jugadors del Madrid van a dinar al Asador Donostiarra, repeteixen moltes vegades el nom del restaurant perquè després els hi conviden. Quan es fa el sorteig dels partits de la Champions, estan dessitjant que el Madrid jugui amb algun equip rus perquè allà la relació qualitat-preu de les senyoretes de companyia es veu que està molt bé. Això es el grup més famós i considerat de periodistes esportius d’Espanya.

    #7847
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    Cada dia els diaris porten una notícia sobre el dopatge pitjor que la del dia abans.

    La d’avui, però, amb la imatge d’un esportista emmanillat per la policia per conduir-lo a una comissaria – el ciclista Moreni ahir al acabar l’etapa del Tour – supera en molt els límits del que puc suportar sense esgarrifances.

    f050mh211hi5.jpg

    Veient això puc seguir pensant que l’esport professional és realment esport?
    :(

    Si no fos perquè és molt recurrent, diria que la culpa del dopatge la té el sistema.

    Pot semblar una simplicitat, però estic convençut que n’és el responsable autèntic, entenent pel sistema – no cal dir-ho – tot allò que envolta l’esport espectacle, des de les marques patrocinadores que necessiten que els seus patrocinats siguin millors cada dia, fins als mitjans que necessiten del marro per vendre més.
    👿

    He arribat a la conclusió que els que tenen menys delicte són el propis esportistes condemnats, i tot i que no siguin del tot innocents, són més les víctimes que els culpables.

    En canvi, torno a mirar la foto, i si no fos perquè em van ensenyar de petit que els homes no ploren…

    Miquel Pucurull

    #7855
    Avatar
    Arctos
    Participant
    Quote:
    f050mh211hi5.jpg

    Pot semblar una simplicitat, però estic convençut que n’és el responsable autèntic, entenent pel sistema – no cal dir-ho – tot allò que envolta l’esport espectacle, des de les marques patrocinadores que necessiten que els seus patrocinats siguin millors cada dia, fins als mitjans que necessiten del marro per vendre més.
    👿

    He arribat a la conclusió que els que tenen menys delicte són el propis esportistes condemnats, i tot i que no siguin del tot innocents, són més les víctimes que els culpables.

    Miquel Pucurull

    Bones,

    La foto és demolidora, hem sembla increible que una persona per ser consumidor de substancies dopants tingui que ser detingut d’aquestes maneres…..que farien si fos suministrador a l’engrós.
    Sempre hem pregunto perquè sempre surten esportistes i mai o quasibe mai directors d’equips, entrenadors, metges i fabricants d’aquestes porqueries 👿 .
    Hem sembla aberrant que els autoritats vagin a lo facil, es a dir perseguir al consumidor i no als fabricants, distribuidors i facultatius que les "recepten".

    En definitiva que estic molt d’acord amb lo que diu Pucurull

    Salut i esperem que demà no ens tornem a aixecar amb una altra noticia d’aquest tipus.

    #7856
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Reconec que aquesta és una temptació que de vegades he tingut, això de pensar que l’esportista és una pobre víctima. Però ja no ho penso pas. Tot aquell que es dedica a l’esport d’élite ja sap com són les coses en aquest món. El ciclista amateur que fa el salt a professionals ja sap que és el que es trobarà perquè ja porta uns anys en això i ha vist i ha sentit moltes coses. Fins i tot diuen que alguns d’aquests amateurs ja fan servir substàncies prohibides per tal d’aconseguir el somni d’arribar en un equip professional.

    Ningú no els obliga a ser esportistes d’élite, de fet per la majoria d’ells ni tan sols és una professió perquè quan acabin hauran de buscar-se una altra feina. El que fa trampes ja sap molt bé el que està fent. Aquest Rasmussen quan deia que era a Mèxic i en realitat entrenava a Itàlia era plenament conscient del que estava fent i de les conseqüències si l’enxampaven. Igual que en Vinukorov i la resta.

    A mi no em fan pena, han jugat amb foc i s’han cremat.

    #7858
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Buuuuf, uiuiui, llegeixo tot això i flipo en alguns casos -el del nen amb l’ Arctos es de pel·lícula cutre- i lo de generalitzar el doping amb qualsevol es de delicte. També m’ ho assembla el fet d’ emmanillar un culpable… i víctima. Però arribats aquí, em permetre parlar una mica de les meves experiències o/i coneixements i envolades.

    En primer lloc, la innocència; tots som innocents, "si no se demuestra lo contrario". Bé, però quan es manifesta, sembla que em de ser tontos. Gurpegi (Atletic de Bilbao) era ben culpable. El seu preparador, en Sabino Padilla, ex-company i amic meu, també portava a d’ altres, p.e. Indurain, que actualment està en tractament a Barcelona. I la pregunta que es fa es "¿quin tractament?" Els enemics (mèdics principalment, degut al diner que es mou en aquest mon), el fiquen a parir. En petit comitè son -som- cruels. Deixem-ho estar.

    Perico, Meca, Abraham Olano i d’ altres han passat per el procés de culpable, ara no ho soc, tinc excuses, etc. Conec d’ aprop al Abraham -d’ abans que fos professional- i al que era el seu preparador, Iñaki Arratibel, excompany que no amic, perquè només busca "lo suyo", que es la pasta. Bueno, el Abraham pot se innocent, però l’ altre si veu on pot arribar, no valorarà el com, davant meu, en públic, "me descojonan los sistemas antidoping"."Tranquilo, que esto te lo puedes tomar".

    En 2º lloc, l’ intensitat de l’ esforç degut a l’ espectacle. La demanda es terrible. 20 dies de esforç màxim, no son "humans". Imagineu, anar a roda cada dia amb un volum molt alt, però en ritmes variats, i en els primers llocs bastant alts, amb pujades, esprints, etc. Només cal pensar-hi.

    En 3er lloc, l’ economia. Els diners, com ja s’ ha dit, es el que justifica aquest tipo de prova, el mitjans de comunicació de forma bestial, sponsors amb uns pressupostos altíssims, etc. Si algú ho vol, puc explicar una visita que vaig fer al centre (un palacet antic) del equip de la Once a madrid, vaig flipar.

    En 4rt lloc, l’ imaginació delictiva i la ciència al servei del delicte.
    Fa uns anys, amb l’ anàlisi d’ orina, va començar el joc. A l’ hora d’ orinar, van començar amb ampolletes d’ altres que es portaven a les butxaques, amb la vigilància ja les van amagar dins la tassa del wc, progressant amb l’ introducció de l’ orina aliena mitjançant un catèter i llavors ja es va començar amb l’ anàlisis de sang.

    Trampes -introduir-se sang- també van aparèixer.

    Les estratègies a partir de llavors van ser:-
    -ajuts "secrets" difícils de trobar
    – quantitats no detectables
    – períodes d’ utilització no controlats
    – utilització no de incrementa dors del rendiment, si no de recuperadors, netejadors de residus que bloquegen la millora. Passar un aspirador que et netegi ràpidament i puguis tornar a començar sense esperar. Conec un cas molt curiós pero ja m’ estic passant d’ escriure.

    Fa dos anys, en un congrés de tecnologies de l’ esport, (veure – http://www.netsportis.net – congres "Technological and Socila Innovation in Sport") un americà ens va presentar un llibre i un sistema nou i de futur: El dopping… GENETIC. Fa fins i tot, por.

    Ara, l´historia ens va explicant el "si, jo em dopaba" Això, la confessió, no ho entenc. ¿Protgonisme?
    I. també existeixen denuncies, com les de les nedadores de la antiga RDA, que ara, en conya, porten bigoti. Algú recorda la Jamila Krakochtilova (no s’ escriu així ni de conya). Si la veies de prop, sorties corrent, va estar a punt de ser el protagonista de Rambo.

    En Wolfrang Richter, entrenador famós en aquella RDA i que la Federació catalana de Natació va fitxar com a director, va ser inhabilitat per això i la FCN va quedar amb un pam de nas. (crec que ara curra en la sombra). I també podeu recordar a les nedadores xineses que , només en un sol mundial, van arrasar. El motiu, deien, una sopa de tortuga especial que … Nous sistemes d’ anàlisi, no es van veure mes, innocents, però sospitós

    La sinceritat, la porta el futbol americà. Tu jugues fort, el teu cos es teu, necessites córrer els 100 en 10,5 i pesar 100 quilos. Si no, juga als dars. La pregunta següent es fàcil: ¿On venen clembuterol per majoristes?.
    No es fan controls, l’ espectacle es això i si et prens la merda, et fas mal, però tu tries.

    Només un petit cas, verificable, aqui prop. Un noi de 15 anys, ciclista, despunta molt (es del Segrià, i som parents llunyans). La Once el fitxa, per un 2 on equip per pujar-lo. Firma i li donen un full amb uns productes que ha de comprar ell, a Andorra. Els pares i ell ho tenen clar, ara treballa en una altra cosa, amb relació amb les bicis. Però ho va deixar.

    Perdo per el pal, pero es que el tema, després de veure un enmanillat i de que alguns sentent – o sentim, perque com a tecnic també ho vaig patir- m’ encen.

    Estic d’acord amb la majoria de coses que plantejeu , pero aixó es una maquina que no es para, l’ espetacle prima, i com diu en Baldato, un tour no professional ni el farien per la tele. Pero l’ amateurisme aquell que el COI va defensar a mort, amb en Samaranch va morir i el COI va passar de estar en numeros mes que vermells a tenir un pressupost que molts paisos africans envejarien i a intentar delimitar la barrera del doping pero amb certa flexibilitat. Llegiu "Los señores de los anillos" si es que el trobeu, el van retirar, Samaranch era totpoderós.

    L’ esportista no se si em fan pena, pero tambe son victimes.

    Una abraçada a tots i disculpeu el rollo

    #7864
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Enric
    Moltes gràcies per la lliçó de franc que ens has donat. Jo, quan parlen els mestres, callo i prenc nota.

    #8066
    Avatar
    Artur42
    Participant
    Quote:
    Amb tots els respectes, però dels periodistes esportius què has d’esperar. .

    Quan generalitzem cometem moltes injustícies. No es pot posar tothom al mateix sac. De "puteros" i "pesebreros" n’hi ha a totes les professions. De vegades fins i tot paguen amb calers públics. No sé quin tipus de periodistes esportius coneixes, alvarfanyez però et puc assegurar que n’hi ha de molt honrats.

    Salut

    #8067
    Avatar
    Artur42
    Participant

    AIXÒ NO HI HA QUI HO PARI

    ATLETISMO-DOPAJE
    Adil Kaouch, la "liebre" de El Guerruj, suspendido por dopaje
    Rabat, 13 ago (EFE).- El mediofondista Adil Kaouch, subcampeón mundial de 1.500 en Helsinki 2005, ha sido suspendido cautelarmente por la IAAF tras dar positivo en la Golden Gala de Roma el 13 de julio pasado, informa la Federación Marroquí de Atletismo.
    Kaouch, de 28 años, ganó aquella carrera con una marca de 3:30.77 por delante del argelino Tarek Boukensa (3:30.92). El español Juan Carlos Higuero fue sexto con 3:32.18.
    A la espera de los resultados del contraanálisis, Adil Kaouch continúa preparándose para los Mundiales de Osaka (Japón), que se disputarán del 25 de agosto al 2 de septiembre próximo.
    La Federación Marroquí no ha precisado la naturaleza del positivo alegando que se trata de un asunto confidencial.
    Adil Kaouch fue campeón mundial júnior de 1.500 en 1998, y en los mundiales absolutos de Sevilla 1999 y Edmonton 2001 trabajó en labores de "liebre" en beneficio de su compatriota Hicham El Guerruj. En los Juegos Olímpicos de Sydney 2000 no logró meterse en la final, y El Guerruj pagó su ausencia con una derrota ante el keniano Noah Ngeny.
    Actual subcampeón mundial de 1.500, Adil Kaouch también ha destacado en el campo a través, especialidad en la que tiene una medalla de plata en el Mundial corto de 2006. EFE

    #8083
    Avatar
    Enric
    Moderador

    perque no proposem uns jocs olimpics super, on els esportistes estiguin totalment alliberats de control, on es puguin correr la marató en una horeta i els 100 en 7 curts, els esports de combat amb armes i tot així. UNs Olimpic Xtrems.
    Seria espectacle i els periodistes esportius que son molt dolents i males persones… :) NO. Som tots els que volem l’ espectacle, ens donen el que demanem. El Marca -o d´altres- s’ inventa el que la gent vol. I nosaltres ens aturem devant la tele si la tangana es prou forta encara que el partit sigui una merda o si el Tyson es fot l’ orella del Holmes a la brasa.
    I de periodistes esportius es com tot, i no es per fer la pilota a cap Kilometrecero, de bons, d’ originals, de dolents, de cutres i del marca.

    Sempre recordaré al Juan Jose Castillo. Entranyable. I mes amb un cubata devant.

    #8625
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Portava dies sense entrar i no havia vist aquest missatges, em sap greu no haver contestat a l’Artur42 a temps, no voldria semblar groller.

    Evidentment, generalitzar es molt injust. A tot arreu hi ha de tot. Però, anècdotes al marge, no crec que productes com ara AS, MARCA, SPORT, o EL MUNDO DEPORTIVO es venguin als quioscos pel seu rigor informatiu, els seus articles d’opinió o el periodisme d’investigació. Quan tenen els seus rècords de tirada? Quan el Madrid o el Barça guanyen, perquè la gent vol llegir que el seu equip és molt bo.

    De fet, només volia intervenir per dir que accepto la crítica, de periodistes esportius en trobareu de tot. Com a tot arreu. Només faltaria.

    #9453
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    Sovint ens sobresalten les notícies d’esportistes que es dopen.

    Però ara en tenim dues relacionades també amb el doping que són molt bones, i en la meva opinió, cal accentuar-ho. I més encara en una web d’esport com és aquesta.

    El ciclista Ivan Mayo és innocent. Se’l va acomiadar del seu equip, acusat de dopatge en el passat Tour, però un contra-anàlisi ha donat negatiu i la causa ha estat arxivada.

    El mateix l’hi ha passat al jugador de futbol Josep Guardiola. Ha estat absolt de l’acusació de dopatge que planava damunt d’ell des de fa sis anys, quan jugava a Itàlia.

    Una observació en veu alta: resulta penós que aquestes coses, que serveixen per restituir la integritat d’un esportista, no tinguin el mateix ressò que quan es publiquen els anuncis dels seus presumptes dopatges.

    Pucu

    #9462
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Amic Pucurull, el que no fa mal, no es espectacle.
    I en tot cas, "la sombra de la duda siempre está presente".
    A l’ Ivan Mayo, ¿ li pagaran les nòmines pendents?

    En tot cas, el ciclisme està ferit. De fet, crec jo, agonitza i després de la recuperació, sortirà molt debilitat.

    En el cas del Guardiola – en veu baixeta i fent de Rapel, crec que futur entrenador del Barça – no vaig entendre mai el tema del doping. Per dos motius. El primer, imparcial, per l’ empatia que genera una persona del seu tarannà: no li pega.
    El segon, per lògica: que li aporta la nandrolona a un futbolista que juga fonamentalment amb les neurones. Si, pot guanya força, però…
    Sempre tindrà una taca al expedient i per cada minut d’ informació sobre el seu cas de suposat dopatge i lluita per demostrar que no ets culpable , falta veure quin temps tindrà dedicat ara. No soc pas optimista.

    Enric

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 20)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.