S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Baldato, totalmente de acuerdo con todo lo que xpones.
Con respecto al imperdible, está claro el mecanismo que genera el pinchazo y que reduce la contraccion muscular del "calambre".
Es la técnica que se aconseja a los submarinistas que habitualmente no tienen un trabajo de movimiento de piernas de aleteo y que logicamente padecen esta situación con frecuencia. Además debajo del agua, la situación se agrava. La otra técnica consiste en tirar de la punta de la aleta hacia el pecho.
El clip del dorsal vale, pero hay que acertar en la fibra contraida. Pero yo, si puedo, tiro de la aleta….
Ep nois!!!
vagi per endavant que jo no volia fer aquesta marató. Els records que en guardava de l’altra vegada que la vaig fer no eren gens satisfactoris, i no volia repetir-los. Apart no la vaig preparar doncs com he dit, no la volia fer.
– Hola, que tal Redman? Com van els entrenaments?
– Ei! Mira anar fent. Escolta, una pregunta volia fer-te… et semblaria molt precipitat que participés a la marató de Barcelona?
– Quan? Al 2009? No perfecte, tens un any per preparar-la.
– Bé, la veritat es que em referia a la que faran d’aquí tres mesos…
– Eing?¿?¿??¿¿?? Però a tu que te passa??????
– Que tinc ganes de provar-ho i provar-me.
– Tu estàs sonat de les bombes i no et deixaré pas que ho facis sol.A partir d’aquí, planificacions i més planificacions, curses per fer aquí i allà, el dia tal tirada llarga de tant, el dia qual tirada llarga de tant més…
Com carai es prepara a algú que ha corregut templers i la de l’indiot per a que faci una marató???
Comencem a entrenar específicament, cal sortir tres dies per setmana i com a mínim un dels dos dies del cap de setmana. Únic objectiu: acumular quilòmetres!
Tenim pensats tres o quatre punts que serviran de test, Sitges, La cursa de l’oli, Granollers i Balaguer. Jo els faig tots… en Redman NO. Ja sigui per un all o per una ceba, només pot participar (però de quina manera) a Borges.
Ai, ai, ai…
A mode de prova, el paio es llença a fer una tirada llarga en solitari de 30 quilòmetres, i en surt molt reforçat, si bé no físicament, si psicològicament, ja que l’aguanta bé de cap.
La segona sortida llarga que fa, ja la fa en companyia i en fem 32 en uns temps molt i molt acceptables.
Fi de la preparació. A tres setmanes de la marató, li apareixen unes molèsties al genoll, que lluny de remetre, van a més. A sobre, els diagnòstics no son concloents, i per tant els tractaments no son eficaços. 20 dies parat no son bon presagi.Per la meva part, més de lo de sempre… rodar i rodar a ritme pseudocòmode, sense cremar les naus… (alguns en diuen no esforçar-se)
Dissabte:
Quan arribem a la Expo per retirar pitralls, en Redman i en Kaiser, son conscients per primer cop que això no és res del que han vist fins ara. Retirem el pitrall en dos minuts, bossa obsequi i passem de la pasta party per donar un tomb a els estands de la Expomarató. Roba, complements, keds, futures curses… i gels! Ens en fem amb un parell de gels pel dia següent, per mi de grosella i per ell de poma.
Ens trobem amb l’Adolfo i comentem la jugada. Adolfo, tio! Ets el crack total, dintre i fora de cursa! Quan torni a ser jove, vull ser com tu!Punt diferencial:
Visita a un establiment de venda de material esportiu que fa anys que intenta establir-se a Lleida, i sigui pel que sigui, no li deixen fer (al Decatlhon, vaja) i encert total, em compro una gorra. Si, si, una gorra. Mai he corregut amb gorra, per caminar per muntanya si, però córrer… mai!
En Redman fa el mateix… la inscripció de la seva hi posa ironman… una premonició potser?Després, relax i sopar en un excel•lent restaurant italià al que ens porta, com a bon amfitrió, en Kaiser.
Dormir. Aquest cop si. Vaig tranquil, només em va patir el genollet de mon germà. I no hi puc fer res. L’any passat no vaig aclucar l’ull en tota la nit. Enguany dormo, i dormo bé.Diumenge:
Collooooons… cal matinar tant????
Esmorzar a les sis del matí. Suc de taronja i dos llesques de pa de motlle amb mantega i melmelada.
Ritual, pitrall a lloc, mitjons especials per tirades llargues, vaselina, malles, coi de tirites que mai s’acaben d’enganxar del tot …
Miro el rostre d’en Redman. Està compungit, tens, rígid. Miro de treure ferro a l’assumpte amb algun comentari… però no té l’efecte balsàmic dessitjat. Esperarem una estoneta.
Passem a buscar a en Kaiser, i ens en anem cap a les fonts MÀGIQUES de Montjuic.
Metro a rebossar d’atletes, riures nerviosos, mirades inquietants… és la Marató.
Ens anem hidratant, perquè si bé de moment la temperatura es força bona, no n’espero res de bo…Moments previs a la foto Km0 ens anem trobant tots, tots contents, tots nerviosos per una o altra cosa (l’Adolfo, no. Eixe home no es d’aquest mon).
Gran foto i aleshores, últimes xerradetes d’objectius, ritmes, mil coses i cap rellevant. Cap dels que estem aquí canviarà res del que ja fa dies que porta al cap. És la Marató.Ens situem als calaixos, i deixem que en Keds (monstre, que ets un monstre!!!!) vagi al lloc que li pertoca. Veig el rictus de la cara de l’Arnau, i si la concentració tingués rostre, no seria gaire diferent al que veig!
PUM! Ja hi tornem a ser… QUE CONY FAIG AQUÍ !!!!
Ah! Si, acompanyo a mon germà a donar una volteta…
És completament impossible córrer amb normalitat, ja li havia dit a l’Arnau que els primers cinc quilòmetres son de sucre… Entre la gentada és poc menys que difícil buscar i trobar ritme.
Surprise! Apareix en Hache i s’acopla, tot i que li dic que ell anirà molt més còmode cinc o deu segons per sota del que anem. Però decideix quedar-se amb nosaltres. Per mi perfecte! Dos guardaespatlles per en Redman.
Els primer 10 quilòmetres els anem clavant al ritme previst. El genoll sembla que li va responent (Nota mental, en cap dels 42195 metres li vaig preguntar per l’estat del seu genoll, ni per un moment volia ser jo el que li fes pensar).
El segon parcial de 10 quilòmetres, la calor ja comença a presentar-se (Hola, Aquí el trio la-la-la, aquí la calor…) Però els parcials quilomètrics continuen caient amb precisió, i fins i tot esgarrapem alguns segons a l’horari previst.
Passem la mitja per sota de les dos hores. La intenció es fer la segona part més rapideta que la primera, per això hem anat reservant, i més tenint en compte que és molt més dura.
Quilòmetre 26… marededeusinyó… o paro a pixar o rebento. Finalment parem tots tres! Record mundial de pixada. Quan reprenem la marxa hem perdut més d’un minut! Carai, quina pixera… això no és normal.
Els quilòmetres fins al 30 surten bé. A l’Hache el veig fresc, a en Redman,no.
Li proposo a l’Hache, que aguanti dos o tres quilometrets més i que després es llenci, que te les 3:40 a les cames! Jo em quedaré amb l’Arnau i anirem fent com puguem. Però refusa la meva invitació a desaparèixer i diu que prefereix continuar amb nosaltres. Doncs venga, que segueixi la festa!
Els quilòmetres que van venint noto que se’ls hi fan llargs… conec la sensació. Cap dels dos veu l’indicador del 32 i es pensen que el 31 és inacabable, jo si que l’he vist, però callo… i quan veuen el del 33 no s’ho poden creure!
35, Arc del Triomf, si, si del TRIOMF. Ells no ho saben, però ja han acabat. Se que falta molt poquet per a que l’Hache es desempegui de nosaltres i acabi en solitari la seva conquesta. És el seu triomf.
Jo em quedo amb l’Arnauet, el meu germà petit. El mateix que fa uns anys em mirava amb cara escèptica quan li explicava que sortia a córrer, que anava a curses de 8 i 10 quilòmetres i que volia participar en una mitja marató. El que en el dinar del dia del meu debut en mitja, no es creia que tot i el meu deplorable estat, estigues tant content. El que no entenia que anys després vulgues fer una marató i sortís a entrenar tres i quatre dies per setmana. El mateix que va rebentar a riure el dia, no gaire llunyà, que li vaig dir que quan ho tastés, no en podria prescindir. El mateix germà que en acabar la seva primera cursa (Templers) va dir que allò no era per ell… i el mateix que fa escasses setmanes em va trucar un dia i em va preguntar que em semblava si s’apuntava a la marató…
A l’arribar al 38 li dic que miri de disfrutar del que queda, que aquestes sensacions, rarament les tornarà a tenir mai més. Em diu que no pot. En aquests quilòmetres finals, la calor es insofrible, corre amb el cap cot i se que pateix. Se, per que el conec com si fos mon germà, que està buscant motivacions, i se que les troba. Els quatre carrers que falten se’m fan llargs. Vull arribar al final de Sepulveda i vull veure-li la cara.
Acaba el carrer i prenem la corba final, i se’m abraça.. Es una abraçada amb molt significat. És un tot resumit en un intent d’abraçada. Encarem la recta final, si Arnau si! Aquí hi ha la fi i el principi de tot. Li agafo la ma i li alço, i així creuem la meta. Se com se sent, li he vist un parell de llàgrimes i tot i la gorra i les ulleres de sol, li conec l’expressió. Si tingués forces, s’emocionaria. Ara no pot fer més del que fa, seure. Se com se sent, fa 363 dies jo estava exactament igual, ni més ni menys.
No vol ni pot beure ni menjar, i això que tots dos sabem que es exactament el que li convindria. Tant és. Fes el que el cos et demani.
Les emocions no li acaben aquí. Al cap d’una estona, apareixen els seus amics. Ara si, ara, més reposat es deixa anar i per primer cop, assaboreix les mels del triomf. Ara és feliç, i jo també. A partir d’aquí, tot és ja una altra història.Corol•lari:
Voler es poder. En Redman volia fer aquesta cursa.Epíleg:
Sou tots uns monstres, de debò ho dic. Començant pel Montoliu i acabant per tots aquells que per un motiu o un altre, no heu pogut participar de la festa d’una marató.
Montoliu que no, tio, que no ets d’aquest planeta
Arctos llimarem aquests 33 segons, segur!
Cucudrulu diuen que ets un rellotge!
Baldato ja voldria jo punxar com tu
Xavi19 FELICITATS, estic molt i molt content per tu!
Arcadi42 però el teu idil•li amb les maratons té fi?
Adolfo que vols que et digui? La pròxima la fem junts, encara que hagi d’esforçar-me
By Keds ENHORABONA (res més)
Bodi ep! Que res, que la pròxima, que ho tens a les cames!!!!
Albertbo Ben tornat al mon dels 42195!
Hache Heheheheeee per fi has deixat de distàncies amariconades i t’has fet un home ( 😈 )
Redman aix… amb lo petitet i regordet que erets!
Jordi CAMPIÓ !!! des de Granollers sabia que la distància era teva!
Pucurull Per ser un mestre cal ser com vos.
Roma34 Gràcies, gràcies i gràcies
XaviPapell Quan penso en voluntat i constància, sempre me la imagino amb la teva cara (i vestida de Braveheart!!!)Agraïments:
No puc ni vull acabar sense donar gràcies a tots, a aquells amb el qui he compartit rodatges, sortides, curses i entrenaments diversos.
Un reconeixement especial a en Kaiser, per molt més del que sembla que ha fet
També vull donar les gràcies als meus pares, primer pel suport que em van donar a mi, i pel que han donat ara a en Redman.
I molt especialment a la Jordina, avitualladora oficial de BCN08, aquesta marató, tot i fer-la de rebot, va per tu! Fins a sis cops la varem tenir a disposició, pastilles isostar (gràcies de nou, Adolfo), barretes energètiques, gels miraculosos (o no…) i suport incondicional tota la pre, la cursa i la post; i fins i tot les fotos son seves! Que més es pot demanar???Pd: com podeu imaginar, hi ha milions de detalls, de fets rellevants, de boniques històries, de cosetes de la cursa, del paisatge, del públic, de … tantes i tantes coses… però us diré el mateix que us vaig dir en acabar Donosti, aneu-hi l’any vinent… que val la pena!!!
Pd: feu cas dels consells… no proveu gels el dia de la cursa…
Bones,
Només afegir que el lloc de la projecció és la sala d’actes d’Ibercaja a la rambla Ferran, 38 3a planta de Lleida.
Gràcies Estefi. Potser ens hi veurem. 😉
[img]http://bp0.blogger.com/_VmQ6bPIZhHs/R8axY6KFC9I/AAAAAAAAAMg/5ITQzRpLZeE/s1600/Proyecci%25c3%25b3..%5B1%5D.JPG[/img]
Em comenta el company i soci espi, que ara mateix a l’Unipreus no tenen en estoc la samarreta de màniga curta talla XXL. De totes maneres li han agafat la comanda i li han dit que el telefonaran en breu quan la tinguin disponible. Em consta que la resta de talles sí estan disponibles.
Quote:Ep nois!!!
Cucudrulu diuen que ets un rellotge!jajajaja!!, mes aviat sóc el cucu del rellotge (el pajaritu que canta quan sonen les hores), per això el meu nom de cucudrulu 😉
Enhorabona!! a tots per participar en la marató i enhorabona per les cròniques tan ben relatades.
Una abraçada.
Ieeeeeeeeeps,
Ostres, que bé m’ho passo llegint i emocionant-me …Roma34, By Keds, Hache, homedferro i companyia…vinga va, egoistament no espereu gaire i feu una marató aviat per tornar a llegir unes noves fabuloses cròniques 😉
que diria un….
SOU GRAAAAAANS, TIOS!!!!!!!!
Salut i disfruteu molts dies!!!!!!!
FANTASTIC!!!
Enhorabona a tots i gràcies per les cròniques.
He pensat molt en vosaltres, en tota la gent que corria aquesta cursa, avans, durant i despres… molta enveja 😳Sembla que cada dia ens apuntem més gent a aixó de sortir a còrrer pels carrers i aquí hi ha motius suficiens.
Salut i bons kms
😆
gracies per aclarir ell lloc i planta….
ens veiem el DIVENDRES…. 😯 sera interessant segur………
😯 estefiQuin munt de curses pel 29 i 30.
No se on anar.
A Valls, Torà, Manresa, Butsènit d’Urgell, Torrelles i Prades.
Fuaaaaa, uaaaaa, nynyny…
La de Prades, potser un fiasco (per part meva es clar).
Butsènit, pot ser interessant.
Torà, poca gent i per descansada seria bona opció.
Manresa, pot ser original.
Torrelles, no ho se, no la miro que podria tenir més dubtes, sembla tentadora, millor no mirar-me-la.
A Valls, l’esperava de veritat i cauen tantes curses…
Valls és aprop de Tàrrega però, tenim també Butsènit i Torà.
Valls 😯
Ajudeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuu-meeeeeeeeee.
Que faig?
aaaaaaaa, ja se, un dau te 6 números…
Segur que hi hauran més curses.
Deixo passar el temps i ja veure, fer-ho a sort no m’agrada.
Fixeu-vos-hi bé!…
En tots els detalls de les curses i agafem el que més ens interessi a cada qual. Segur que n’hi ha més d’un d’indecís com jo.
Salut!
Salut companys,
Aquest vent que tomba -ja desmotiva prou-, les poques ganes que tinc de sortir, i els molts dubtes que tinc em fan quedar a casa un dia si i l’altre també. Algú s’anima a rodar demà una estona? si continua aquest vent ens podem amagar a La Mitjana. Preferentment en hores de claror.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Entre feina, lesions….i entrebancs varios encara no hi he pogut anar mai malgrat sentir-ne parlar excel·lències. Potser li prenc a l’amic albertbo la satisfacció d’obrir aquest fil després de la bona feina que fa en l’organització d’aquesta marxa, segur que m’ho sabrà disculpar.
Falta poc temps i segur que ens en donaran més informació, però anem reservant data. Aquest any espero no perdre-me-la.
Una abraçada a tots.
Descartada.
La Dona diu a VALLS.
A menjar calçots o el que sigui però a Valls.
Veieu com serveixen de molt les Dones. En cas de dubte, el que digui la dona
s’ha de fer, només en cas de dubte, que quedi clar. 😉Saluuuuuut!
La Dona diu a VALLS.
A menjar calçots o el que sigui però a Valls.
Veieu com serveixen de molt les Dones. En cas de dubte, el que digui la dona
s’ha de fer, només en cas de dubte, que quedi clar. 😉Que hi ha curses per nens?
Salut i força calçots!
