S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Pels extrangers la cursa té un atractiu turístic brutal.
Primer de tot, poden venir en família a passar 3-4 dies a Barcelona.
I després el recorregut de la cursa és com un bus-turístic.
Els d’aquí no hi trobem aquest atractiu extra per què forma part de la nostra quotidianitat. Quants de nosaltres (m’incloc jo mateix), hem visitat la Torre Eiffel, el Big Beng, el coliseum de Roma, etc… però no hem visitat per exemple la Sagrada Família per dins?
Aquest tema és un clàssic i potser el millor és que cadascú apengui de la pròpia experiència. Jo, després de fer tota mena de provatures, tinc estandaritzat fer dos tirades llargues abans d’ una marató.
La primera unes 7-9 setmanes abans i la segona 3-4 setmanes abans. Sempre uns 30-32 Km i a un ritme una mica més lent del que voldria dur a la Marató.
Ahir mateix vaig fer la última tirada llarga pensant en Donosti. Van ser 32 Km a un promig de 4.44. La Marató la vull fer a 4.35.
Albertbo, el meu problema amb les ASICS 1100 va ser per culpa de les plantilles, les primeres que em van fer resulta que eren insuficients i no m’acabaven de corregir la pronació. Ja fa més d’un any que tinc unes plantilles que em funcionen bé i fins i tot he recuperat aquelles ASICS 1100 i puc córrer amb elles, tot i que les hauré de canviar, perquè ja les havia deformat per córrer amb plantilla insuficient. De fet, segurament tornaré a la versió actual d’aquesta mateixa sabatilla (1120, crec).
Jo crec que la meva marca es ASICS, no pas per qüestió d’estil, sinó perquè potser és la marca que fa les sabatilles més amples. El meu peu ja és bastant ample i a sobre amb les plantilles la cosa es complica. Quan em provo sabatilles d’altres marques a les botigues, simplement no les aguanto de tant com m’oprimeixen, m’hauria de comprar 3 o 4 números més.
Jo crec que totes les marques fan bones sabatilles, és qüestió de no trencar-se massa el cap i si trobes una marca que et va bé, potser no hi ha motiu per canviar. La publicitat s’encarrega de fer-nos dubtar: I si…? I si…? I si…?….
De moment jo continuaré amb ASICS.
Aquí teniu unes fotos realitzades per la Mireia
En se molt poc. Però amics que es dediquen al tema del material sempre em deien que pr córrer, Assics, New balance i Mizuno. Em sembla que Mizuno es mes de velocitat, no ho se.
El que comenteu de que una sabatilla primer va be i després no, es que els materials poden haver canviat, percentatges de nilon i coses així, o fins i tot, que el model sigui similar i fabricat en un altre lloc.
Realment es un tema complex, però el disseny ha marcat molt el mercat. ¿ Recordeu aquelles que fins i tot feien llumetes al trepitjar o les que semblava que tenien molles?
Afegim les fotos del Joakim a l’apartat de fotos de la web.
Quin món tan apassionant, el de les sabatilles. En la meva vida he portat Adidas, Mizuno, Nike, Reebok, Brooks i moltes Asics. Les últimes són unes New Balance, les primeres. Tot just les he portat quatre cops, perquè fa setmanes que estic de baixa per una presumpta tendinitis al tendó d’Aquil·les dret.
És per això que us escric. Jo sóc un gran fan de les Asics. En tenen de tots tipus per a pronadors, no pronadors, corredors avançats, novells, pesats i lleugers. Fins i tot fan sabatilles específiques per a dones, que tenen una biomecànica diferent. Últimament, però s’estan cobrant el prestigi. Les Gel Kayano, amb que vaig córrer l’any passat ja les vaig comprar per 140 euros, però ara en valen 160!!!!. He hagut de buscar alternatives. Aquest estiu vaig comprar unes Adistar IV que semblaven la rèplica Adidas de les Kayano. Estaven rebaixades a 60 euros, una ganga. I tant ganga!!! A falta de desmentiment mèdic, les associo directament amb la meva tendinitis.
Abans havia destrossat unes Brooks GTS amb què vaig córrer els Templers. Me les van vendre com una alternativa competitiva amb les Kayano. Pel preu ho eren molt, i per les prestacions també, però crec que van petar massa aviat.
Ara quan em recuperi espero explotar a fons les New Balance. De moment apunten bones maneres per a un corredor de més de 80 quilos com jo.
Hi ha una marca que està molt bé, crec jo, per córrer per asfalt, Mizuno. Bona relació qualitat preu, una resposta interessant a la petjada, ni tova ni dura… en tinc un bon record. N’he tingut dos parells.
El tema és que si no correu per muntanya i terrenys mot abruptes, jo no ho faria amb Salomon (me les vaig emprobar i les vaig trobar massa toves), i buscaria una sabatilla de carrer amb una sola resistent per batallar contra la grava (Brooks, New Balance, Saucony). Si correu per camins, oblideu les Mizuno (tenen totes una talonera en forma de ferradura invertida on s’enganxen les pedres). Les Asics que us poden anar millor són les GT 2010 o les 1120 (sempre depenent del vostre tipus de petjada).
Jo personalment, desaconsello les Nike (desconec les games altes) i les Reebok, però per poc que pugueu us recomano que les compreu en un lloc on en sàpiguen mínimament i us deixeu recomanar. Si no la claven del tot, almenys agafareu idees del que es pot adaptar millor a vosaltres. També és així com al final he descobert que no sóc pronador, sinó que tinc una petjada absolutament neutra. Què fort!!!!!
El que va passar a Chicago va ser molt greu. Estic absolutament d’acord que tots hem de ser conscients dels nostres límits i de fins on podem arriscar. Però és evident que això no és així i que la repercussió mediàtica de determinats esdeveniments esportius fa que es banalitzi el risc. Fa anys que moren persones pujant cims a l’Himalaia en cordades comercials d’empreses que es guanyen la vida facilitant la consecució de cims i que no tenen en compte si l’alpinista està preparat o no.
En el cas de les curses de fons encara és més flagrant. No, 10 km no fan mal, encara que no t’entrenis. Vas a passeig i l’endemà tens agulletes. Però mitja marató sí que fa mal i una marató no és cap broma.
Escric això perquè dissabte va morir Ryan Shay, un maratonià nord-americà d’elit (2h 14") en plena prova de classificació per als jocs de Pequin. A Estats Units, llegeixo avui, encara no saben que era. S’especula que una hipertròfia del cor, cosa que hauria desaconsellat completament la pràctica de l’esport. Jo mateix vaig córrer la meva primera marató amb l’única certesa que era capaç d’aguantar tirades de tres hores. Per a la segona, vaig ser més precabut i em vaig fer una revisió mèdica. A França als esportistes no federats se’ls demana un certificat mèdic.Crec que, no perquè nosaltres creguem que actuem amb prudència hem de mirar amb recel qualsevol precaució que es prengui. És cert que el risc 0 no existeix i l’hem d’assumir, però no és menys cert que la popularització d’una pràctica esportiva va lligada a conductes irresponsables que s’han de poder minimitzar. Crec que estareu d’acord amb mi que no tothom és conscient dels seus actes.
Ostres, fa dies que estic d’alta al fòrum i fins avui no m’he adonat que hi havia aquest apartat. Ho sento.
Jo en realitat em dic Hèctor, sóc d’Almenar, però visc al Vallès i treballo a Barcelona. Corro…. de fa dies. De vegades, més intensament, de vegades menys. Si no recordo malament, la primera cursa va ser la de la Mercè del 2000. Després un parell de Bombers, algun Corte Inglés i tres o quatre mitges maratons. Tot dispers fins l’any passat. Li vaig agafar el gust, vaig trobar gent que li agradava… i m’hi vaig abocar: dues maratons, crec que sis mitges, tres curses de deu… Aquest any volia repetir, rebaixar marques, però he petat. Vaig fer la cursa de Cervera i la mitja de Sabadell, tenia els ulls posats a Venècia, però el tendó em va dir "para, para". A veure si em recupero aviat i em puc retrobar amb tots vosaltres.
Hola companys:
Vaig apuntar-me de rebot per no poder anar a Salou i no m’arrepenteixo.
Una mitja diferent i molt recomanable, aquí no trovareu grans premis ni regals, ni multitut de corredors, ni gent animant, ni carreteres planes, però si un ambient cassolà, bona organització, un recorregut fantàstic amb ponts de fusta, tunels foscos, vaques als costats, colors de tardor, pujada i baixada i per acabar d’arrodonarir-lo un bon dinar de muntanya amb entremessos, escudella i botifarra, tot gaudint de la bona companyia dels Km0.
Dessitjo a l’organització un bon futur, ja que la cursa s’ho val.
Salut i milles.
AbelBones,
Jo crec que cadascú té que ser conscient dels seus limits però si un vol morir fent la marató doncs endavant….mentres no caigui a sobre d’algú i li faci mal tothom és lliure de fer lo que vulgui.
Moltes vegades a les curses vec més patiment en els últims que en els primers i alguna vegada he vist arribar gent molt malament, i no s’estaven jugant el podium…..reconec que cadascú té el seu "podium" un baixar la marca del any passat, l’altre quedar per davant de nosequi…..
Lo que ja no entenc com la gent pot seguir entrenaments al peu de la lletra, fer series, fer entrenaments de qualitat molt exigents, estar tot el dia pendent del pulsometre i desprès mai s’han fet una prova d’esforç 😯
No soc metge però crec que és una prova on sota control mèdic poden veure com respon el cos a exigencies semblants a les que li demanem.Tinc molt clar que potser un dia fent lo que més m’agrada m’agafa algo i hem quedo allí mateix, però com a mínim serà per algo sobtat i no per una "malaltia" que amb una revisió hauria sigut evitable…..però la revisió de la feina no serveix…..fa uns dies la vaig fer i hem va dir que el meu cor estava fet una merda 😯 , que si aritmies, que si hipertròfies i a sobre hem diu que hem va poc a poc 😆 😆 vamos que millor anar decidint el color del taüt. Sort que a la primavera hem vaig fer una prova d’esforç on un metge esportiu hem va dir que ja podia fotre tota la canya del món que estava bé.
Salut
Arctos, què bèstia !
Jo no em vull morir corrent una marató, però no seria un mal final, no.
Aquí tens un altre bèstia: ignoro tot allò que no sigui entrenar, a l’hora de córrer. A vegades em miro la dieta, el descans, i… ben poca cosa més.
De fet, habitualment no miro res d’això 😈 . I així va.
L’enhorabona a tothom per haver disfrutar d’aquesta mitja. N’hi ha que fins i tot comencen a guanyar trofeus -eh, Madjoker?-.
Gairebé tots us queixeu del fred, però ja podeu estar contents de veure el sol. Quan jo vivia a El Pont de Suert, el dia 4 de novembre només anavem en pantaló curt els de la terra. Què se n’ha fet d’aquell fred?, on anirem a amb aquest clima? 🙄 .
L’any que ve no me la perdo, segur! Neus, comença a encarregar el dinar
Salut
p,s: moltes gràcies a tots aquells que m’han animat des del fòrum. Demà torno a córrer. M’han dit que 30 minuts i prou, però si surt bé la prova en quatre dies… a donar guerra 😉
Gràcies a tots per les vostres aportacions !!!, especialment a tu, Exiliat. Sembles la tatza que esmentava, de l’altre fòrum
.Bé, el cas és que, aprofitant aquest inesperat pont festiu i el val de la Cursa de la Diada de Térmens (gràcies, Sed !), per gastar a L’Unipreus, fa uns dies que ja tinc noves sabatilles.
Encara no estrenades, tinc molta fe en les Salomon Trail Runner adquirides. Jo és que, a banda de les curses, gairebé mai corro per asfalt, i no són poques les vegades que m’en vaig fora pistes. Ja us diré com em responen.
Això sí, també veig necessari un altre parell més rutero, més de cursa, i coincideixo amb les simpaties per Asics. Tot arribarà.
Ja posats, per què és tan difícil trobar marques com Diadora, Brooks, Fila, New Balance, inclús Mizuno, i me’n deixo moltes més, en calçat especialitzat ? A Lleida, és l’Unipreus on hi ha més assortit ? Si és així, l’assortit que vaig veure jo és d’allò més penós.
