S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ep!
El proper diumenge, 2 de febrer, canviarem l’itinerari de Lleida-Montoliu, per una sortida a triscar per la muntanyeta.
El planing inicial es quedar aviadet, anar fins al lloc escollit (un lloc proper, ja dic ara que no anirem a Bossost ni al Cap de Creus…), trotar/caminar/córrer/arrossegar-se un parell d’hores o un parell i mitja, i tornar cap a Lleida, a un hora prudencial per la conciliació familiar…
Tenim algun Km0 expert que se’ns ha ofert a fer-nos de guia als neòfits a un preu raonable…
Aprofitem aquest fil per anar-ne parlant, ok?
de moment, hi estem interessats:
– Agulletaman
– Jordip
– Kepassaneng
– Hache
– Homedferro
– Artur42
– Redman
– …Estic segur que no t’ho perdràs!
Hola companys!
M’ho vaig passar força bé en aquesta marató , que per mi era “la novena”.
S’ha de felicitar a l’organització pel salt qualitatiu que han fet des de l’any passat i , per descomptat des de l’apocalíptica segona edició.
Aquest any molts i molt actius voluntaris , bé entrega de dorsals , bé guarda-roba , bé avituallaments … Enhorabona organitzadors i moltes gràcies.L’autocar VIP de Km0 fantàstic . Bon conductor i bona companyia.
A la sortida , gran ambient entre els km0s . Entre abraçades i xocs de mans ens donen la sortida i m’agafo a la roda de l’Homedferro (més de ferro que mai) i i es forma un grup de 7 amb ell , Agulletaman , Redman (quin crack) , el gran Hache (amb la mítica moneda de 2€) , Jordip el “novato” (ningú ho diria que debutava) , JRamon30 i jo.
Fem l’Espigó , que a mi m’agrada , sobre tot la primera passada i ens anem cap a les platges , per mi la part més bonica de tota la cursa , malgrat les pujadetes.
Jo vaig fent de veu de la conciència : “anem ràpid” “anem ràpid” però no afluixa ningú.
Arribem a la zona centre de la ciutat i cap a la mitja , no se si ells apreten o jo afluixo , però el grup es trenca . Em quedo amb el Josep Ramon i canviem el ritme disposats a viure de les rendes d’haver fet una bona 1a mitja i a aguantar la segona.
Anem cap als polígons , la part més lletja , i cap al Km 30 trobo a l’Agulletaman que hem diu que ha parat a esmorçar (un altra bestia que està realment fort).
Cap al 36 torno a veure al Jordip i molt a poc a poc em vaig atançant fins al km 39 que l’atrapo i anem una estona junts , fins a que em torna a marxar una mica (aquesta segona passada per l’espigó …) Agafo una aigua al Km 41 i , després de veure l’arribada épica de Jordip (coixejant amb una ma a la cuixa , devant d’un públic entregat , costa creure que ès la seva 1a marató)i entro en meta on esperen tots els companys Km0 per felicitar-nos entre abraçades.
:cheer: :woohoo: 😆Encara falta un any però em sembla que l’any que vé repetiré.
I ara cap a BCN!
Epa!
Doncs sorpresivament a hores d’ara no hi havia cap fil obert d’aquesta marató, referència en el calendari, i per la qual queden menys de 8 setmanes (o sigui que tots fa dies que l’entreneu….)
http://www.zurichmaratobarcelona.com/
És la seva pàgina de consulta e informació.
De tota manera, el tema al que anava és el de l’autocar i posterior dinar al superestaurant de sempre!
Ens cal una idea de la gent que seriem al l’autocar, o sigui que, som-hi a fer llistes!
AUTOCAR
– Kepassaneng
– CARLOS
– Jramon30
– Agulletaman
– Jordip
– Hache ( 
:silly: :whistle:)
– Homedferro
– …DINAR
– Kepassaneng
– CARLOS
– Jramon30
– Agulletaman
– Jordip
– Hache
– Homedferro
– …Afegiu-vos o treieu-vos, segons sigui el cas…
(Avís per a navegants: TOTS els que esteu venint els diumenges, podeu fer aquesta marató amb la gorra! TOTS )
Ja veig que esteu fen bullir l,olla amb la marato de Barcelona, perO ens toca primer a nosaltres!!!
Tres setmanetes i ja i son.
Nuvomi.
Joan Navarro.
Jmolins.
I uns quants companys del Sicoris.Salut,
Jordi
Superada la fase de la “marquitis” que tots hem patit, patim o patirem com a corredors , aquesta ha estat la primera marató afrontada sense cap objectiu concret, només per matar el cuc i sumar-ne una altra, i he de dir que ha estat, amb diferència, la marató on he gaudit més (també en la preparació, que, tot sigui dit, va ser la més “xurrutera” que us pugueu imaginar).
Rodem fins a la mitja marató amb l’amata i l’Albert tranquils, xerrant una mica i comentant temes diversos. A partir del 22 el silenci comença a aparèixer, i al 28 els ritmes ens comencen a separar. Personalment em trobo força bé, i tot i que em sap greu, vaig tirant i em separo dels companys de fatigues. Va molt bé el fet d’anar-nos creuant amb els companys de Km0, que et permet saludar-te i donar-te ànims.
A partir del 35 ja veig la cosa coll avall, el ritme no decau i, tot i el patiment, veig que arribaré molt bé. Dit i fet, passen els quilòmetres i entro a l’arribada eufòric per sumar la meva novena marató.
Enhorabona a tots!
Efectivament Flo, sense marquitis, sense ansietats, sense presions…surt el córrer per córrer.
Passen els quilòmetres sense notar-ho. Disfrutem (de vegades no tant) dels amics, de la contemplació del paisatge de les petites converses amb els esporàdics companys, etc.
Jo m’ho vaig passar d’alló més bé, millor que la darrera marató que vaig fer a Berlín.
Menys gent, un ritme més personalitzat, més constant i el fet d’anar amb els col·legues van fer de Tarragona una petita festa.Felicitats a tots i totes (QUE GRAN LA GINA !!!) i fins la propera que espero poder-la disfrutar tant.
La gent dels diumenges tenen intenció de “sortir a fer el cabra” per la muntanya.
Quina intenció teniu vosaltres? Anireu a fer una tiradeta?
Si voleu podem quedar a Roselló. Ja direu algo.
Felicitats a tots els maratonians.
Per la meva part felicitar a l’organització per involucrar-se amb la cultura oferint la visita dels museus de la ciutat durant aquest cap de setmana, cosa que vaig aprofitar, ja que els 10k em vaig deixar temps per a la visita de molts d’ells.
Salu2!Atents en breu a que?
NO estan los tiempos para sustos ni frivolidades, eh company?
Enyoro aquells temps de joia, on tots mantenien el posat i vam ser un model de corredors elegants i discrets.
Volveran las oscuras golondrinas? Recuperarem el glamour?
Feu memoria del que va arribar a ser el Km0!
Força Vida!
