IV Marató de la Costa Daurada. 2014. Cròniques

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3589
    Avatar
    km0
    Gestor de comptes

    Bon dia,

    Fil obert i enhorabona a tots els que avui heu lluitat a Tarragona, km0’s i altetes en general, aquest espai és per vosaltres.

    Salutacions

    #36593
    Avatar
    Jordi Panadés
    Participant

    Som-hi!

    Em vaig inscriure a la MCD el dia que es van obrir les inscripcions, des de l’anonimat. (Encara no era un Km0…) Ho vaig fer així per evitar la mofa i les explicacions en una més que probable rajada d’assistència a la mateixa (no les tenia totes…). I vaig continuar entrenant pel meu compte.

    Però malauradament, perdó, BENAURADAMENT, els tentacles de Km0 són llargs, i la meva participació anònima a MCD va deixar de ser anònima.
    Gràcies a aquest fet vaig esdevenir un Km0 Ponent en tota regla, començant a venir algun diumenge.
    D’aquí vaig saltar a ser un matinador els dimarts i els dijous. I d’aquí vaig saltar a ser un matinador dimarts, dijous i divendres.
    Sense adonar-me’n, i en un intercanvi d’hores de son per sèries, pujades i trotadetes, (en la millor companyia) Km0 em va preparar per afrontar amb garanties aquesta proesa.

    Aquesta és la meva crònica de la MCD, ha durat més de 3 espectaculars mesos…
    Ah!! Espera!!, diumenge la vam córrer!!! Això també us ho puc explicar!

    -Sortim de Lleida. Hi anem en autobús. Genial, còmode, bon ambient, absorbint tots els comentaris dels veterans

    -Arribem a Tarragona. L’autobús gairebé ens entra fins dins del pavelló (una salutació autobusero!) Controlem l’espai, pitrall, WC (Km0 té uns budells amb flojera!!!). Es respira frescor, bon rotllo. Ens equipem (tapem mugrons, ens fiquem cremetes… algun dia s’ha d’immortalitzar en vídeo aquest procés…)

    -Sortida. Tothom està content, eufòric… i sense adonar-te’n ja hi ets. Som-hi!!!

    -Sortim ràpid, però bé. Sóc el novell, però aguanto bé i segueixo el ritme. Anem comentant, animant més nosaltres al públic que el públic a nosaltres. ESPECTACULAR.

    -Passem la mitja i ens comencem a separar. Ara ja és anar fent, xino xano.

    -Jo només volia arribar al 32 per dir-me a mi mateix “Només en queden 10, això és una cursa de les curtes!!!” Però del 29 al 30,5 fa un repechón important. I tinc alguna sensació de rampa, però anem tirant.

    -Passem el 32 i ja anem de baixada. Tinc un tio al davant que NO CALLA intentant animar a un company seu (venga Pedrete!!!!)(crec que el company està a no res de fotre-li un ventallot…), però anem tirant.

    -Al 36 estic bastant petat, però no queda res!

    -Al 40 estic encara més petat, però ara si que no queda res, aguanto el 41, giro l’espigó mantenint la integritat dels meus genolls i fins i tot apreto el 42!

    -Ja arribo, i a falta d’uns 20 metres, m’agafa una MEGA rampa als isquiotibials que em clava de cop i em fa parar. No veig a ningú, però sento que la gent que hi ha de públic comencen a cridar encara més fort!, faig els últims metres caminant, aguantant-me la cama que m’està a punt de rebentar…:)

    -Arribo!, Km0 està allí, ens felicitem, ens abracem. Ja està!! He acabat!!

    -Donuts

    -Fruita

    -Donuts

    -Dutxa

    -Tornada. Tots satisfets. Es respira satisfacció (i RadioSalil)…

    PD:
    Immillorable elecció del color de la samarreta de Km0. Un dels motius de que he disfrutat tant i he acabat en condicions, és pels ànims que ens donem entre nosaltres durant la cursa i gràcies a la samarreta som fàcils de localitzar:)

    Felicitar a l’organització. Avituallaments generosos i amb un munt de voluntaris. Puc comparar poc, però crec que ha estat força bé.

    Puja i baixa molt. Sé que no pot ser, però afirmaria que puja més que baixa…:P

    Ara a pensar en la propera. ROAD TO BCN!!!!!!

    Salut a totes i tots!

    #36594
    Avatar
    kepasaneng
    Participant

    La crònica de la MCD la puc encetar tirant 6 setmanes enrera, a la Marató de Castelló. Aquest era el meu objectiu quan, 22 setmanes enrera, començava a preparar una marató. Però vet aquí que el destí em tenia preparat un constipat de darrera hora què va fer impossible anar-hi, així que vaig tenir que allargar la preparació 6 setmanes més fins Tarragona. I això no va ser fàcil, a Castelló tenia un recorregut pla, tenia acompanyant, tenia un bon entrenament i tenia el cap centrat en aquell dia.

    Les sis setmanes “extres” se’m van fer molt costa amunt al principi. Psicològicament ho vaig notar molt :S . Per sort amb la Pujada a la Seu Vella i la Sant Silvestre ho vam trampejar una mica, alhora què m’adonava que estava plenament en forma. Clar que això em va fer tenir un extra de pressió… extra que s’encarregaven de recordar-me alguns cabrons a l’autocar…

    En fi, tornem al dia D. Arribem amb autocar a la porta del pabelló (lo de l’autocar fantàstic! :laugh: ). Dorsals, evacuacions diverses, fotos, … tot preparat i sense adonar-nos estem a la línia de sortida un bon grapat de km0’s, cadascú amb els seus objectius.

    Surto amb la música posada, que penso què serà la meva única companyia donada l’absència de públic i el baix nombre de corredors. Però al km3 muntem una barqueta amb 5 components enfilant l’espigó: Flo, Albert Nogués, Amata i Jordi Codony, i apago el ipod. Al km5 un corredor ens increpa que hem llençat una ampolla de l’avituallament al mar cosa què és falsa. Així les coses el Jordi s’excita i fa un petit canvi de ritme, al qual sense saber perquè m’hi afegeixo. Però ens trobem uns quants corredors i al passar-los em quedo enrera. Així del k7 al k10 vaig 10-20 metres darrera del Jordi que em serveix de referència. Passo el k10 amb 47:30, exactament el temps que volia.

    Al k10 comencem a anar cap a Torredembarra i les pujades ja son mooolt series. Aquí recupero i anem amb el Jordi fins al k15 xino-xano. Just a l’avituallament em diu que tiri… bé, em trobo bé i engego de nou la música. Entre el 20 i el 25 bé la part més maca, per dintre de la ciutat, la rambla nova… Al anar i tornar pels carrers ens trobem amb la resta de km0’s i ens donem ànims. Veig que el Jordi el tinc jo ara a 10-20 metres i li serveixo jo de referència. La mitja l’he passat en 1:40, també el que tenia pensat fer.

    Cap al 26 o així ja tirem cap a la part lletja. Recta llaguíssima amb petita pendent que ja comença a picar a aquestes alçades. El Jordi m’agafa al 28 i després girem per pujar cap a l’estadi d’atletisme. Al k30 veig què mentre ell va flotant per l’asfalt jo no tinc el córrer alegre que voldria :( . La primera mitja, amb els constant puja-baixa, m’està passant factura. Així que afluixo un pelet i el deixo marxar.

    Al k31 girem a l’estadi i llavors hem de baixar tot el que hem pujat. El pendent negatiu fa que, tot i que ja vaig bastant cansat, encara vagi trampejant. Al k35 per això ja em noto tot. No veig el mur però ja estic patint força. Tanco els punys, baixo ritme i començo a tirar de cap :unsure: . A l’avituallament del 36 em passen el flo i l’Albert Nogués molt sueltos, i poc després l’Amata, però a ell el veig com jo. Al k37 de fet el torno a passar i enfilem el darrer tros cap a la meta. El cap compta mentalment 3+2 (3km fins meta, que es passa a la vora pel k40, i 2 més d’anar i torna de l’espigó). Vaig fent, vaig fent, m’arrossego més que corro, però no paro, no paro. Passo el 40, venga el darrer esforç. Enfilo al 41. Cagontot que aquest km sembla el doble que els altres. Faig el giro de 180 al 41 (gràcies organització!!! és just el que desitjava ara!!), veig al c***ó de l’homedferro que s’atansa com si no portés més de 5k a les cames…. El Redman em passa i em treu les pegatines :P . Venga, venga…. recta final. No sé si plorar, si aixecar els braços, si cagar-me en les pujades o si sprintar perquè no m’avanci el Marc… Al final ho faig tot alhora. Alegria. Descans finalment.

    Emocions fortes a l’arribada. Van arribant els què falten. Felicitacions. No em puc mantenir dret perquè els bessons em maten. Fotos. Donuts i més donuts. La sisena marató està al sac, i MMP amb 3:25:26, millorant els 3:27:15 de Donosti al 2011. :laugh: :laugh:

    Molt content. Al final s’ha de felicitar l’organització perquè, tret del recorregut poc amable, la resta ha estat a molt bon nivell. Enhorabona també a tots els membres de Km0 què van conseguir tots el que volien, especialment el debutant JordiP amb un fantàstic 3:39 en el debut.

    Ara a descansar uns dies, què després de 22 setmanes de preparació de marató… crec que m’ho mereixo.

    #36595
    Avatar
    agulletaman
    Participant

    Bueno…
    Pues 2 objetivo de esta temporada conseguido y con creces:) :) .
    Llegamos a la recogida de dorsales enteros (muchos no las teníamos todas… renoi que forma de tomar rotondas…:blink: ), pero allí que estamos.
    Reconocimiento de los sitios clave, visita al lavabo, cambiarse de ropa, más visitas al lavabo, vaselinas, dejar la mochila, última visita al lavabo y después de un breve calentamiento nos dirigimos a la línea de salida.
    Fotos…, más fotos, ritmo de batucada y salida!!
    Enseguida la barqueta del “tranqui lo importante es acabar bien, tranquilidad y buenos alimentos, etc…”, se va a tomar por saco y se transforma en un ritmo de 3:30:00 final, que como siempre no hay ninguno que esté dispuesto a aflojar… bueno, miento, the Peguera brothers running team van haciendo la goma, van haciendo, van haciendo y al final los resultados les avalan.
    Yo empiezo a ver un posiblemásqueprobable castañazo en el 36 (mi más que famosa autodestrucción del km 36) pero bueno procuro no pensar.
    En el km 31/32 (en la pista de atletismo) desayuno con calma, camino y me como mi barrita y casi me bebo medio powerade… allí me uno a la Peguera Party, pero al poco rato como hace bajada la gravedad hace su curso y yo me voy alejando poco a poco (cosas de la inercia…)llego al 36 y ep mis piernas no se rompen… será posible? Ocurrirá el milagro?… Pues Nooooo!! en el km 38 me quedo sin piernas… me tengo que parar practicamente cada 500/800 m para evitar un tirón que me deje tieso (nunca mejor dicho). Mentalidad positiva, sonrisas, estiramientos, determinación, auto-animación,…, nada, no sirve nada de todo eso…:blush:
    En fin que al tran-tran caen los 3 últimos kms, llego a meta 3:40: y pico. Pero feliz, 2a finalizada seguida, bajando minutos con respecto a Valencia y viendo la cara de satisfacción de todos los compañeros de km0 (cracks!!! que sois unos peazo cracks!!!… os odio!!) con sus objetivos, sus MMPs y esperando a todos los que íbamos llegando.
    La carrera: SALTO DE CALIDAD respecto a ediciones anteriores que hace perdonar el recorrido que para mi gusto es demasiado rompepiernas para ser una maratón (triple merito a los marcones conseguidos!!!). El público?…, pues eso venimos de Lleida, nada nos puede sorprender, no?
    Viaje de vuelta “apretao” :( ;) ;) con mucho más silencio que a la ida, porqué será?, y pensando ya en el siguiente objetivo. (al bajar del bus, parecía un anuncio de los muñecos de famosa dirigiéndose cada uno a su portal:S )

    GRACIAS A TODOS por hacer de esta jornada de running, un momento tan agradable y satisfactorio!!!

    Y nada… mañana 6:05 AM rodadita suave a “deshacer el lactato” Homedeferro dixit…, tamos locos… i ROAD to BCN que faltan sólo 8 semanitas, 32 entrenos, +/- 500 km…

    #36597
    Avatar
    JFK
    Participant

    Quines cróniques més apasionants…en falten algunes, però de moment totes boníssimes…

    Felicitats a tots!!!!

    #36599
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Tant temps sense córrer una marató que se m’ha oblidat com es feia això de les cròniques…

    Doncs bé, empès per un gran desig de tornar a sentir-me “maratonià” decideixo que vull córrer la marató de la Costa Daurada per diferents motius: no vull haver d’anar lluny i aquesta és ben a prop, no vull haver d’esperar gaire temps i a més a més conec un bon grapat de Km0’s que hi estan inscrits. Em tira una mica enrere la mala experiència de la última vegada que la vaig córrer però com bé diu el Jordi Codony “la marató pot ser bonica o lletja si tu ho vols.” Així doncs, busco un dorsal (no estic disposat a pagar els 62 euros que demana l’organització) i resulta que el Sergi Farré, inscrit des de fa molt temps, finalment no la correrà. Li demano comprar el dorsal però s’hi nega de totes totes, me’l regala i no hi ha res més a parlar. Els qui el coneixeu ja sabeu la mena de persona que és. Moltíssimes gràcies Sergi!!!

    Ja tinc dorsal, fantàstic! Ara només falta córrer 42,195 km, que es diu aviat…Son molts companys els que em pregunten quina intenció tinc, quin ritme aniré, quin temps vull fer…Resposta: no en tinc ni idea! Fa mesos que no faig anar el gps, surto a córrer amb un rellotge digital només per saber el temps que porto i l’hora que és, desconec els kms que he fet per arribar a la marató, no he fet ni una miserable sèrie (i lo feliç que soc) i l’únic que em preocupa és arribar sencer.

    I amb aquesta idea m’uneixo a un grupet format per autèntiques institucions maratonianes: Marc, Fidel, Jose, Carlos, Josep Ramon i el Jordi que debuta en la distància (i quina manera de fer-ho!!! Enhorabona company). N’hi ha un parell que no callen (no cal dir noms perquè tothom ja sap qui son) i en algun moment la temptació de llençar-los al mar és gran després d’algun acudit que no passa els mínims establerts en marató. I així anem passant els kms…així i parant a pixar!!! Fins a 3 vegades, no m’havia passat mai res semblant. (Nota mental: revisió de pròstata en breu).

    La primera meitat de la cursa és un puja-baixa que no et deixa agafar un ritme constant però la veritat és que acompanyat va passant i quasi sense adonar-nos-en arribem a la mitja marató. En la 3a i definitiva aturada per pixar decideixo que, a part de que a la pròxima vegada que en tingui ganes m’ho faré a sobre, ha arribat el moment de fer la meva cursa. Em poso un ritme còmode, aquell que en les meves llargues sortides solitàries he assimilat com a natural, que em permet córrer durant estona sense desgastar-me. No em pregunteu quin és, no ho sé, només puc dir-vos que és el meu ritme. I que ningú me’l prengui que m’hi trobo molt bé!!!

    Doncs els kms van passant i aquesta segona part ens permet saludar varies vegades als companys que van més ràpid o més lent. És lo bo de fer un circuït d’anada i tornada. Veig cares de tot tipus però si alguna em crida la atenció és la del meu admirat Jordi Codony: fa la mateixa cara que abans de començar, o més ben dit, fa més bona cara! Aquest home és extraordinari.

    Arribo al km 32. Psicològicament havia de ser el meu punt d’inflexió. A partir d’aquest km comença la autèntica marató. Doncs bé, en el moment de veure el cartell m’adono que la cosa va bé, molt bé, que em trobo fresc i sobretot que tinc moltes ganes de seguir corrent. Quina sensació més agradable!!! No serà una trampa de la marató? A veure si ho pagaré al final? No, no, estic de conya, em deixo estar de pors i collonades i em dedico a gaudir el que em queda de cursa. Tinc 10 kms per endavant que s’han de convertir en una festa. I així és, visc la marató en tota la seva essència, observo als altres corredors, animo amb força als companys amb qui em vaig creuant, intento relaxar el meu cos i córrer de forma natural i penso molt en un amic que no està entre nosaltres i amb qui m’agradaria tornar a córrer una marató, tal i com vàrem fer al novembre del 2010 a Donosti, juntament amb el gran Jordi Molins.

    Els últims kms són una festa d’emocions!!! En un moment em poso a plorar i al cap de poc esclato a riure, enyoro molt al meu amic però soc molt feliç perquè estic fent allò que sempre ens deia sobre la vida: s’ha de lluitar per les nostres quimeres.
    Un últim gir de 180º i tot recte cap a la meta. Vaig ràpid, molt ràpid, però em trobo tan i tan bé que no puc afluixar, es com si en qualsevol moment hagués de començar a volar…

    Moltíssimes felicitats a tots!!! Si aquesta marató s’ha fet més gran i millor, no tingueu cap dubte que és perquè vosaltres hi vàreu ser.

    Una abraçada i fins la pròxima.

    Salut i kms.

    #36617
    Hache
    Hache
    Participant

    Grans cròniques companys, i grans vivències i sentiments!!!!!

    #36622
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Hola companys!

    M’ho vaig passar força bé en aquesta marató , que per mi era “la novena”.
    S’ha de felicitar a l’organització pel salt qualitatiu que han fet des de l’any passat i , per descomptat des de l’apocalíptica segona edició.
    Aquest any molts i molt actius voluntaris , bé entrega de dorsals , bé guarda-roba , bé avituallaments … Enhorabona organitzadors i moltes gràcies.

    L’autocar VIP de Km0 fantàstic . Bon conductor i bona companyia.

    A la sortida , gran ambient entre els km0s . Entre abraçades i xocs de mans ens donen la sortida i m’agafo a la roda de l’Homedferro (més de ferro que mai) i i es forma un grup de 7 amb ell , Agulletaman , Redman (quin crack) , el gran Hache (amb la mítica moneda de 2€) , Jordip el “novato” (ningú ho diria que debutava) , JRamon30 i jo.
    Fem l’Espigó , que a mi m’agrada , sobre tot la primera passada i ens anem cap a les platges , per mi la part més bonica de tota la cursa , malgrat les pujadetes.
    Jo vaig fent de veu de la conciència : “anem ràpid” “anem ràpid” però no afluixa ningú.
    Arribem a la zona centre de la ciutat i cap a la mitja , no se si ells apreten o jo afluixo , però el grup es trenca . Em quedo amb el Josep Ramon i canviem el ritme disposats a viure de les rendes d’haver fet una bona 1a mitja i a aguantar la segona.
    Anem cap als polígons , la part més lletja , i cap al Km 30 trobo a l’Agulletaman que hem diu que ha parat a esmorçar (un altra bestia que està realment fort).
    Cap al 36 torno a veure al Jordip i molt a poc a poc em vaig atançant fins al km 39 que l’atrapo i anem una estona junts , fins a que em torna a marxar una mica (aquesta segona passada per l’espigó …) Agafo una aigua al Km 41 i , després de veure l’arribada épica de Jordip (coixejant amb una ma a la cuixa , devant d’un públic entregat , costa creure que ès la seva 1a marató)i entro en meta on esperen tots els companys Km0 per felicitar-nos entre abraçades.:P :cheer: :woohoo: 😆

    Encara falta un any però em sembla que l’any que vé repetiré.

    I ara cap a BCN!

    #36627
    Avatar
    flo
    Participant

    Superada la fase de la “marquitis” que tots hem patit, patim o patirem com a corredors , aquesta ha estat la primera marató afrontada sense cap objectiu concret, només per matar el cuc i sumar-ne una altra, i he de dir que ha estat, amb diferència, la marató on he gaudit més (també en la preparació, que, tot sigui dit, va ser la més “xurrutera” que us pugueu imaginar).

    Rodem fins a la mitja marató amb l’amata i l’Albert tranquils, xerrant una mica i comentant temes diversos. A partir del 22 el silenci comença a aparèixer, i al 28 els ritmes ens comencen a separar. Personalment em trobo força bé, i tot i que em sap greu, vaig tirant i em separo dels companys de fatigues. Va molt bé el fet d’anar-nos creuant amb els companys de Km0, que et permet saludar-te i donar-te ànims.

    A partir del 35 ja veig la cosa coll avall, el ritme no decau i, tot i el patiment, veig que arribaré molt bé. Dit i fet, passen els quilòmetres i entro a l’arribada eufòric per sumar la meva novena marató.

    Enhorabona a tots!

    #36628
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Efectivament Flo, sense marquitis, sense ansietats, sense presions…surt el córrer per córrer.
    Passen els quilòmetres sense notar-ho. Disfrutem (de vegades no tant) dels amics, de la contemplació del paisatge de les petites converses amb els esporàdics companys, etc.
    Jo m’ho vaig passar d’alló més bé, millor que la darrera marató que vaig fer a Berlín.
    Menys gent, un ritme més personalitzat, més constant i el fet d’anar amb els col·legues van fer de Tarragona una petita festa.

    Felicitats a tots i totes (QUE GRAN LA GINA !!!) i fins la propera que espero poder-la disfrutar tant.

    #36632
    Avatar
    Elmuro
    Participant

    Felicitats a tots els maratonians.
    Per la meva part felicitar a l’organització per involucrar-se amb la cultura oferint la visita dels museus de la ciutat durant aquest cap de setmana, cosa que vaig aprofitar, ja que els 10k em vaig deixar temps per a la visita de molts d’ells.
    Salu2!

S'està mostrant 11 entrades - de la 1 a la 11 (d'un total de 11)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.