S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Tens tota la raó Arctos, el Pirineu és el que és, però hi ha zones per aquí que podem considerar de muntanya i que són d’una bellesa molt gran.
Sols cal anar-les descobrint i gaudir-les…
P.
Puto corriolet… 
Començàvem a les 9:15h tots junts els de la trail i els de la UT diferenciats per el dorsal blanc i negre. Anava amb el Joan Bru com no, hem estat tot aquest mes fent les curses de muntanya junts. Ens varem col•locar davant de tot ja que es començava corrent pel poble d’Alquezar carrers estrets i desprès s’agafava un caminet estretet. El recorregut era preciós, i encara molt més quan varem passar per el costat del riu Vero amb salt d’aigua, unes passarel•les de ferro agafades a la roca que si no anaves en compte podies tocar el cap amb ella.
Al km 14 tornaves a passar per Alquezar on tothom t’animava hi havia fruita molt be per estimular força el cansament que s’anava acumulant. Km 22 arriba el meu patiment començo a sentir rampes per els dos quàdriceps a la part interna, però vaig corrent sense para se que fins que no arribi a meta tindre les cames arrampades tota l’estona. Per fer-ho més entretingut allà al 25 hem caic al terra rascant-me les cames i les mans i el que hem preocupa es la mà esquerra que s’ha aixecat la pell i penso com faré els massatges. Al km 28 m’adelanta un home li dic que passi que jo vaig amb rampes i ell hem diu que també als bessons i penso: -m’enganya perquè sinó no podries passar-me. En aquell moment se que hem col•loco quart ja que vaig estar controlant tots els dorsals durant la cursa. Faltaven 4 km per arribar a meta 2 de pujada i 2 de baixada, a mitja pujada vec el tercer que va més a poc a poc, hem dic: -Xavi a per ell costi el que costi!!! L’avanço i a córrer un altre cop que fa baixada, les rampes cada vegada són més fortes que hem fan córrer amb el peu cap a dins del que estirava el bessó esquerra, veig el poble, miro endarrere, no hi ha ningú, be!! Passo la meta hem vaig abraçar al Arcadi hi me de tirar al terra amb els dos bessons amb unes rampes als bessons…. Els de la creu roja estirant-me els bessons. Desprès d’això abraçades al Joan que ell ha fet segon i a recuperar-se ràpid que tenia que anar ajudar.Enhorabona companys castellers per l’exitosa actuació de Tarragona.
Heu deixat a Lleida a un digne lloc.
Ja qüasi sou a Primera Divisió, pot ser aquest mes l’aconseguireu.
Tal com reconeix Bykedsno t’ha anodes del que costa fer un castell fins que no estàs allà sota i vius l’ambient, els nervis, la calma, les emocions …
Salut i força castells.
AbelMoltes felicitats als dos…
Esteu a tope, de les rampes ja ni te’n deus enrecordar, tant sols de la posició final i d’haver disfrutat la cursa!!La veritat k si k m’enrecordo de les rampes!!! Fins avui no co,menço a caminar amb condicions!!!! jejeje.
ah! http://www.xavithai.com podeu veure la cronica de la UT k van correr pacients meus., Els hi fico les cames a to per fer aquestes bestieses.
Any k ve enganyo al Bru per fer la de 92km….. espero.
Bueno si la airun no la deixat abans pk cada finde esta amb mi nose k acabara pansant… jejeje:PDoncs apa, un altre més cap a Mollerussa!!!!!!!
Jordi
Bernaus
carlesco
jimi
macro
isaacfr77
Fgalcer
mesigual
Sam
pomponio
Frederic
Amata
Angelina
Agulletaman
spampols
PICO
wasp
Andreu
Vaker
xavi19
Redman
CARLOS
artur42
Caragolet
Jordi Codony
Hache
Marta (7km)
Frank (7km)Ens veiem………
L´home de Negre ha escrit:
Quote:EPs!!! Algú te intenció de sortir aquesta tarde?Jo sortiré a partir de les 20:00
A les 20:05 estaré a la passarel·la de Cappont
Podem trobar-nos allà amb qui vulgui.
No tinc cap pla en concret, puc fer un rodatge suau, unes series, técnica de cursa o unes pujades, s’accepten sugeriments.Fins ara.
Hola,
Si fa dos anys, al maig de 2008, quan un dia em vaig trobar al Sime al riu i em va dir vine a corre amb nosaltres algú m’hagués dit que correria la Marató de Berlín 2010 l’hauria mirat amb cara d’incrèdul.
I la realitat es que el diumenge 26/09/2010 vaig començar i acabar una Marató que va transcorre pel centre del Berlín reunificat, si d’una cosa estic segur es que aquesta fita la he aconseguit gracies a la força del grup Km0.
Sobre la preparació que voleu que us digui, es la primera Marató que preparo pràcticament sol, ja que es difícil fer grup d’entrenament a l’estiu amb una calorada important i tots mig de vacances. L’últim mes si que varem intentar coincidir amb el Joan Navarro el Carles Oró i el Redman en alguna ocasió. I vam fer un parell o tres de curses per tal de provar el nostre estat de forma: L’Espluga de Francolí, 10KM nocturns de Barbastro i la Mitja de Sabadell.
Fet i fotut arriba la data i marxem cap a Berlín, el Joan Navarro, tocat amb una petita lesió i el Carles Oro amb poc temps per entrenar es marquen un objectiu menys ambiciós i a mi m’encantaria repetir el temps de Barcelona, com diu el Cargol es una de les grans. Però ja ho sabeu l’ultima setmana el cap comença a donar voltes i som un mar de dubtes.
El dia 26 de setembre a les 8h entrem a l’esplanada del parc Tiergatden, l’organització es molt bona i no ens costa res trobar el nostre guarda-roba, el temps pinta pluja però de moment encara aguanta, anem xino xano cap al calaix de 3h, al entrar la pell de gallina a l’avinguda 17 de juny mes de 40.000 corredors, calent-te’m i comença a ploure amb mes intensitat, som a la part davantera, tenim a tocar la línea de sortida, es emocionat, un ¼ d’hora abans de començar comencen a caldejar l’ambient pels altaveus, musica, anomenen als professionals i donen la benvinguda amb diferents idiomes.
Comença la cursa, amb una pluja que no ens deixarà pràcticament en tot el recorregut i que farà la marató una mica mes dura, els peus xops des de l’inici. Als pocs metres el Joan es ressent de la lesió i ho deixa estar, el Carles i jo decidim anar una estona plegats, els primers quilometres mirem de no apretar massa i marquem un ritme de 4,12’ el Km, tot es ple de gent animant, amb el paraigua a la ma, no trobarem un espai vuit amb tot el recorregut, anem junts amb el Carles fins al quilòmetre 15, en el que decidim buscar el nostre propi ritme i passo la primera mitja Marató a 1,29’06” una mica pitjor que a Barcelona, mantinc un ritme viu fins el quilòmetre 28 en el que el cos va de baixa i desprès d’un track de 4,20’ reacciono i fins l’arribada, el pas de la Porta de Branderbuger apoteòsic, emocionant, al final faig la segona mitja amb 1,29’46”i aconsegueixo baixar de les 3 hores.
Em retrobo amb el Carles que desprès d’uns últims quilometres de rampes arriba amb 3h09’ un temps millor del que havia planificat una forta abraçada i juntament amb el Joan vam provar durant un parell de dies aquesta cervesa Alemanya que entra suau i que us puc dir que es una beguda excel•lent per la recuperació.
Agraït.:cheer:
Jordi
Hola companys:
Ha arribat el moment de partir amb els deures fets cap a “La Ciutat del Vent” on diumenge correré una gran marató juntament amb 45.000 mortals més.Sembla que el temps serà ideal, després dels ensurts de les 2 darreres edicions. Fa 2 anys es va tenir que suspendre a mitja cursa degut a la quantitat de gent que vban tenir que ser atessos pels serveis mèdics degut a la forta calor i l’any passat eren a 0º:
Juntament amb la Su prometem crònica i fotos a la tornada.
Mercés per compartir hores d’entrenament i tirades llargues.
Fins la tornada.
AbelMoltes felicitats bestiotes!!!!!!
Xavi, espero que tinguis la mà esquerra ben recuperada perquè com avui no em fotis bones apretades al massatge se t’ha acabat córrer per muntanya!!!!! Je je
També em sap greu que hagis tingut el gran plaer de conèixer les meves estimades amigues, les rampotes. Jo ho he provat tot, plàtans, estirar més, magnesi, potasi, fer el pi a mitja cursa, fer-me del bar$a …. (això mai, je je) …… al final l’únic que funciona és l’ESTOPA!!!!! és a dir fe quilòmetres i més quilòmetres!!!!!
……. ahhhh i algun massatge del Xavithai de tant en tant, je je
