S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
+ kilometrets
bru 1 (talla 4), 1 (talla 6)
Icaro 1 (talla 4), 1 (talla 6)
alexoró 1 (talla
Enric 1 (talla 10), 1 (talla 12)
Jordi Codony 1 (talla 10)som-hi som-hi!
Jordi
Bernaus
carlesco
jimi
macro
isaacfr77
Fgalcer
mesigual
Sam
pomponio
Frederic
Amata
Angelina
Agulletaman
spampols
PICO
wasp
Andreu
Vaker
xavi19
Redman
CARLOS
artur42
Caragolet
Jordi Codony
Marta (7km)
Frank (7km)apa, tothom cap al pla…
Un degoteig de noves incorporacions kmzeraires…
Pucurull
Voraç (per confirmar)
Lefox
Cucudrulu
CARLOS
Mesigual
Pomponio
Josap Antoni Font
Lo quique
Jotace
Edu
JORDI CODONY
Cargolet
Roma34
Artur42
Ton
Agulletaman
Cargol
Redman
Pitit
Alexvica
xavi19
wasp
fiti
jasp
Elmuro
by Keds
Toni
i n’han de venir més…
Hola companys!
Avui a les 15,30h al mirador del Km0. Nosaltres farem unes series : 20′ escalf. + 4X 2000 rec. 1’30 parat (ritme 4’35-4’20) + 10′ trot
Qui es vulgui afegi, tant si vol fer el mateix, com si vol fer l’escalfament amb nosaltres i després un altra cosa, serà benvingut.
Salut
bru 1 (talla 4), 1 (talla 6)
Icaro 1 (talla 4), 1 (talla 6)
alexoró 1 (talla
Enric 1 (talla 10), 1 (talla 12)
Jordi Codony 1 (talla 10)
CARLOS 1 (talla 10)Us adjunto un enllaç d’una cursa que sembla prou pintoresca, per si passeu el cap de setmana a Saragossa.
http://puertovenecia.com/ES/parque/IICarrera/IIcarreraPopular.htm
Són 5 o 11 km, segons necessitat i entrenament.
Salutacions
Bones a tots,
No sóc massa donat a les cròniques, però ja que vaig ser, crec, l’únic km0 que va anar a córrer la mitja marató de muntanya de la serra del Montroig ahir, m’he decidit.
I m’hi he decidit més que res per recomanar-la. Arribo aviat, és senzill trobar el camping la Noguera, i ja es veu que farà bon dia. Em decideixo per malles curtes i màniga curta. Agafo també una barreta energètica i un gel, serà dur segur.
Tot molt ben organitzat, agafo el dorsal i conec dues o tres persones de la zona, m’avisen que tot i que el perfil marca que els darrers 4 kms són en pla, que val més no fiar-se’n, que el corriol final és un trencacames. De la pujada el que ja m’esperava, que al ppi pujarà molt, a dalt irregular, i després baixarà bastant.Escalfo bé, estiro, bec… tot allò que quan vaig amb altra gent faig menys. No em proposo res, cap temps, disfrutar-la, paisatge,…Fan el briefing i expliquen simplement que hi ha un tram difícil després del refugi del xut que baixa dret, i després de l’ermita que corona la serra. Que ens hi fixem, que tot està ben marcat, i que no ens fiem del final, que és traidor (la puta, hi tant que ho va ser… :blink:
).Començo suau, i poc a poc ja comença a pujar. El primer km és pel poble, però poc a poc, ens endinsem en un corriolet que comença a pujar. Gent de l’organització i forestals ens animen de tant en tant, les traces estan ben marcades, a cada camí que creuem hi ha algú controlant. Travessem la via del tren, i comença la primera rampa dura, dura dura…
Tot està empedrat, però es veu clarament el recorregut… puja i puja i deixant de banda els primers, que ja no veig, l’altra gent fem córrer caminar, és impossible córrer amb aquestes rampes.
M’ajunto amb un noi i li segueixo el ritme, el Manel de Balaguer, un caxondo, anem pujant sense encantar-nos, però anem fent alguna broma. Esbufeguem molt, les pulsacions altes, i això que en molts moments sols caminem… la muntanya és el que té.1er Avituallament, km6, portem 45 minuts isostar i aigua, suficient, tot i que les cames comencen a cremar. Diuen que estem a mitja pujada, però que venen rampes dures. Es veu l’ermita a dalt, però sembla que no hi arribem mai. El Manel es coneix el lloc, però el sorpren perquè no ens fan pujar pel camí, sinó per un corriolet de nou, augmentant el desnivell i la dificultat.
Arribem dalt de l’ermita: plàtans, pomes, taronges (tot tallat), fruits secs, barretes, turrons, isostar i aigua… quantes curses no tenen tot això? La gent molt amable, ens diuen que ja hem fet la part més dura, que ara serà un pujar i baixar per dalt de la serra, però que disfrutem el paisatge… i quina raó tenen.Seguim i el paisatge és escandalós: un solet molt maco, a la dreta el pantà de sant llorenç, a l’esquerra el pantà de camarasa, el doll. He vingut per veure això em dic, per disfrutar d’això… Puja, baixa, puja, baixa… les cames van patint, el cansament es comença a notar, estem pel km 10 i hem pujat 1200 metres, m’ho diu el polar. 1:20′
I aquí ve el meu suplici. Fins aquell moment, seguia, cap problema, però ara comença el descens, i en això, sóc una mica patós, poc atrevit. Em quedo, el Manel tira, és més hàbil… em costa cada gir, cada empedrat… el vaig veient de lluny, em passa un altre noi que em coneix d’haver fet de llebre de 45 kms, ell va fer 50′ i m’estava adelantant per no saber baixar :laugh: :S
3er Avituallament, líquid, mitja baixada. Ara ja s’agafa camí, ja no és corriol. Aquí em sento confiat i em prenc el gel, accelero, enganxo el Manel i torno a passar el noi que em coneix, avanço vària gent… No vaig fresc, però córrer encara puc.
Tot i que anem baixant, torna a ser un puja baixa, que va cascant les cames… i arribo al 4art avituallament, al refugi del xut, sòlid i líquid, menjo turró i bec bastant, fa calor… km14, 1:55Ens avisen que ve un tros difícil, que vigilem a la baixada (amb el lent que baixo i el cagat que sóc penso…), i sí, és difícil. Rellisca una mica, no és tècnic, però cal ser hàbil i jo no ho sóc. El Manel em torna a avançar, i dues persones més també, els deixo passar… No puc ni disfrutar del paisatge, posar cada peu al seu lloc em costa, els quadriceps cremen, em costa fins i tot frenar… és dret!! Arriba un tros més senzill i sento que accelero, i aleshores penso que si jo baixo així, com deuen baixar els bons?? Pffff….
Empalmem amb un tros que havíem pujat, torno a veure els forestals que ens havien fotut conya al pujar, vaig sol, però veig gent al davant al lluny… Però ja no vaig tant fresc com per córrer ràpid a atrapar-los.
No sé com, ho faig, passo altre cop a tots els que m’havien avançat quasi sense voler, perquè em sento cansat, s’ha acabat la baixada, som a baix. Travessem un pont i darrer avituallament, manquen 4,5 kms de cursa pel “PUTO” corriolet. km17, 2h 11′Decideixo no fotre’m la barreta energètica, ja no em servirà penso, per 4,5 kms… Però puto corriol, trencacames a tope, pujar baixar, saltar un tronc, rampa després d’una corba… passar per sota un tronc, balancejar-te amb les mans per saltar una pedra…
El paisatge és increïble pel costat del pantà, sombreta amb arbres que tapen del sol, però estic buit, del tot, no tinc energia: torno a anar sol, els de darrera no m’agafen, però corro i camino, les cames em pesen i ja no tinc energies. Vaig mirant el pólar molt sovint, i del 18 al 21 se’m fan eterns… és preciós penso, però estic massa cansat per disfrutar-ho!Creuo el pont, sols em cal tirar recte i ja arribo, creuo la carretera i el de l’organització em diu que m’espera la llangonissa… que bé penso. Creuo la línia d’arribada sol enmig d’aplaudiments, 2hores 50 minuts… arribo petat, em marca 22 kms i 980 metres. Ha fet molta calor i s’ha notat. M’hidrato molt, tinc molta set…
Hi ha de tot altre cop, aquest agent s’ho han currat. Després entrepà de llangonissa que entra de puta mare. El Manel arriba 15 minuts després que jo, el noi de la llebre,… els veig arribar i penso que encara ho he fet prou bé, i mira que he petat al final… pffffffffff…………..
La gent de l’organització ens pregunta, i tothom diu el mateix mentre estirem: preciosa, organització perfecte, avituallaments compertíssims, tot ben indicat, però molt dura, sobretot el final…Agafo el cotxe, torno… sols penso en menjar i dormir una fantàstica migdiada fins l’hora del Barça..
En resum, molt maca, molt ben organitzada, de veritat, circuit d’una bellesa increïble, però durilla durilla…
Perdoneu el rotllo!!
Ostia noi,quina sort de no fer-te cas i apuntar-me
,sembla el PITITJONES I EL PUTO CORRIOLET:laugh: :laugh: ,veig que tant puja i baixa et va fer perdre l’oremus i delirar perquè mirar el pulsòmetre i veure un pulsar quant tens un garmin…:laugh: :laugh: ,el dit Roger sort que no et vaig fer cas jejejeje,recupera’t i ens veiemP.D;Suposo que tindries temps de tirar unes fotos m’entres anaves pel corriol i delitar-nos amb magnific paratge¿no?jejejejejejeeje
No sé ni quin rellotge tinc, però marcava això, jeje!!
I no, no vaig fer fotos al “puto” corriol, tot i que hagués estat molt bé, era molt bonic!!
ENHORABONA PITIT!!!!
M’alegro sobretot per lo molt que sembla vas sapiguer disfrutar la cursa de muntanya.
Ara només queda patir menys a les baixades per poder disfrutar de baixar com un cabra i ja veuras quina passada. Això sí, sempre, sempre, trobaras el PUTO corriolet que et fara suar sang per avançar cada metre fins a la línia de meta….però sense aquest PUTO corriolet la muntanya no seria muntanya.
Jo si no vaig estar es perquè treballava però crec que era una cursa obligatoria perquè estava feta per corredors que volien ensenyar lo que tenim a tocar de casa………..el Pirineu és bestial però aquí mateix tenim racons tan o més bestials.
Salut
Bones,
Doncs un any més amb l’excusa de menjar torrons fora d’època tindrem que anar a fer el 10.000m d’Agramunt.
Jo no l’he fet mai però sembla interessant per recorregut i perquè 21 anys fent una cursa dona per poder haver aprés a fer-la molt bé.
Links de la cursa http://www.agramuntesportsijoventut.com/noticia.php?idNoticia=63
Fem llista??
arctos
Salut i ens veiem diumenge…..menjant torrons
Hola Km0’s.
Han estat uns dies molt intensos…..
Assajos entre setmana per la nit….i anar a plaça els diumenges ….Ummm!, m’ho he passat molt bé.
Fer castells és una activitat prodigiosa…i efímera. Un excel·lent exercici de constància i tenacitat que té com a únic premi la satisfacció personal i mútua d’un gran grup de gent que treballa i lluita per aconseguir vèncer les lleis de la física i fer un “castell humà”, el més alt possible. Uff!, quines coses….
Els castells a vegades surten i a vegades no…algun cop també cauen i es trenquen…com tantes altres coses a la vida. Però en qualsevol cas, sempre queda la satisfacció per l’esforç emprat i el desig de tornar-hi amb més força i més convicció.
Durant tots aquests dies, més d’un cop, molts castellers m’han donat les gràcies per la meva petita ajuda….
A primera vista, sembla raonable que ho fessin, doncs semblava que jo els estava ajudant.Però realment això no era ni és correcte….
La veritat pura i dura és que han sigut els Castellers de Lleida els que m’han ajudat a mi durant tots aquests dies deixant-me participar d’aquest món tant especial i tractant-me com a un dels seus. Un casteller més….
MOLTES GRÀCIES CASTELLERS DE LLEIDA !!
Ha estat un immens plaer…Salutacions.
Per cert,….continuarem en contacte docs em sembla que tenim un castell pendent…(3d9f)
i una salutació molt especial al Quim i la Imma.
