Vaga general el 29 de setembre. Sí o no ?
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
M’agradaria parlar-ne i evidentment, amb la meva habitual gran capacitat d’interferir en altres grans qüestions atenyents a Km 0 Ponent, per ara ho deixo aquí.
Albertbo
A la ciutat de Lleida la vaga serà un èxit sense precedents, ja pots comptar, la més gran de la Història segurament. Gairebé ningú no anirà a treballar i tota la ciutat estarà inundada d’un gran esperit festiu…El 29 de setembre es Sant Miquel, Festa Major!!!
Sí, Sant Miquel i Sant Etcètera.
I alguna cosa per pensar-hi mentre us torreu al sol de l’estiu. Ànimes sensibles canvieu de lloc ara mateix que jo sóc molt cru.
És possible que la vaga no pugui canviar ja res. És molt possible, però penseu-hi.
Si els sindicats deixessin de convocar-la en moments com aquests és que deixarien de tenir raó de ser com a defensors dels drets dels treballadors. Semblen un anacronisme, subvencionats pel govern de torn. Independents ? No ho sé, només sé que sense ells això seria la selva i la llei del més fort s’imposaria sempre i a prendre pel sac tota mena de drets laborals durament aconseguits.
Jo SÍ faré vaga, i no entenc que hi pugui haver qui estant-hi d’acord no en faci només pel fet de pensar que pot no sortir com es dessitja.
És com allò famós del “vot útil”. Perdoneu però,… qui vota al P.V.P. (Partit de les Valls Pirenenques, l’acabo de crear…) ?! Inclús sabent que no té cap possibilitat de representació, és una opció inútil, per extensió ? El vot és una (no pas l’única !) de les coses on més fidedignament pots expressar pública i privadament alhora el teu ideari polític. Aquest ideari pot ser senzillament inexistent, llavors sempre hi ha la possibilitat del vot en blanc, el vot nul o l’abstenció: tres alternatives, ni més ni menys, a l’abast ! Jo no he votat mai una opció determinada pel simple fet d’anar en contra d’una altra. En el meu ideari no ho entenc, en el meu ideari crec que sempre he estat coherent i a voltes he votat propostes condemnades a la no-representació. I no m’ha fet ni pessigolles, amb la meva consciència tranquil que és el que per a mi compta.
Aquesta divagació ve a tomb que sembla que no és moment per convocar una vaga general. Es diu que en nom precisament del moment i de l’oportunitat. Per extensió, que a mi em sóna a justificació barata, tothom vol defensar la SEVA parcel·la de petit o gran poder particular. Això ja no val, aquesta lluita és decimonònica, els assalariats sempre som el punt feble de la cadena productiva però ara podem ser més forts.
… …
… … (compto fins a 10)Em sembla mentida podrida: mai és moment per a res que no convingui al poder establert. I aquest poder a mi no em representa gens i no el vull.
Jo SÍ faré vaga, i probablement participaré en la meva cinquena manifestació, em sembla que ens hi va alguna cosa important.
Ara ens diuen que tothom hi ha de posar el coll per sortir-nos-en. El ciutadà comú és el gran boc ignorat sempre i en tot lloc, i el gran sacrificat quan van mal dades. Sort tenen els manaires de ser tan bon ramat com som !
Treballo en una empresa que porta almenys tres anys amb pèrdues. La cosa no pinta gens bé, ja l’any passat semblava que s’anés a prendre decissions dràstiques. Per part meva no pateixo, he demostrat una polivalència contrastada força ben valorada. Tant com que vaig plegar voluntàriament en un estirabot donant un cop de porta a tot quan millor podia semblar estar. No sé tenir mà esquerra, vaig plantejar un caixa o faixa difícil d’assumir, potser ara ho faria diferent. No m’importa gens, tot això és passat.
Temps després em van venir a buscar, i fins ara…
Si em quedés a l’atur, potser emprendria. Contradictori ? No ho crec.
Potser ho veuria d’una altra manera sí, però en el fons tot s’hauria de basar en relacions de confiança. Quan la confiança no hi és, res va bé. Jo hi ha dies que per conveniència o altres factors no puc rendir igual, i altres que penco com un cabró i ho compenso amb escreix. Amb l’empresa tenim bona relació perqué ella em deixa ser com sóc i jo li dóno allò que necessita. Potser sóc privilegiat, només sóc un assalariat.
Que la reforma laboral abarateixi l’acomiadament és el gran triomf de la patronal. I encara diu que és poca reforma ! Aquest govern mentider ho nega, és clar. Una més en l’immensa quantitat de mentides acumulades en el seu deure. Si un govern ens menteix de forma tan compulsiva i reiterada, no és motiu per convocar una vaga general ?
Reconec que en la vaga hi haurà de tot i no només la reforma laboral. El tot és aquest NEFAST govern espanyol. Amb el PP, previsible guanyador de les properes eleccions generals, encara hi haurà menys a pelar. Ni a parlar, tot vindrà encara més imposat. Potser sabran portar millor l’economia, gran cavall de batalla, però res més sembla importar. En tot cas, no vull ni en pintura ni a aquests ni als altres.
Gairebé tot passa per abaixar sous als funcionaris i apujar l’I.V.A.? On queda la formació dels treballadors, tan necessària en pro de la tan cacarejada competitivitat ? On queda la lluita contra el gegantí frau fiscal de les grans fortunes ? On queda la pressa per introduir la reforma laboral que no ha tingut la Llei de Dependència tan publicitada, al meu parer més necessària que tot aquest enrenou actual ? Rodríguez, a cop d’enquesta no es governa. Repartint xecs a tort i a dret no, sens dubte. El dia que Catalunya et digui les coses tan clares com te les ha dit la “Unió Europea”… “Apoyarás ?” NO, és probable que estiguis ja orbitant fora del Sistema Solar.
No, com sempre és més fàcil ficar la mà a la butxaca de l’acomodatici boc, molt manso ell.
Jo ho tinc clar. No sóc manso ni vull una societat conformista.
Els fluxes de capital es retroalimenten, són un cercle. Qui té diners té poder; qui té poder influeix al seu favor; i això tanca el cercle. Els que no tenim diners, al marge. Titelles. Podem tallar alguns dels fils que ens menen, però on no hi hagi justícia social autèntica s’hi cou la revolta. Després resulta que a algun govern d’algun país li esclata alguna cosa entre les mans i no sap entendre que li ha passat ni per què. En sentit metafòric, això petarà. No colleu tant a la gent que som persones. El club “WHYSHITer” o com es digués a Sitges ens volia arreglar el món. Vostès en saben alguna cosa ? Jo sí, que aquest és un club PRIVAT de rics i que als CIUTADANS ens va costar una morterada de diners en seguretat. Això es permet i no passa res. També per això, JO FARÉ VAGA.
JO FARÉ VAGA perqué estic en contra de moltes coses que ens passen, que ens les imposen i a nosaltres sembla que no ens importen. Poden no afectar-te directament a tu però veus al teu veí i t’en solidaritzes. O és que no som tots societat ? O és que definitivament ningú no mira ja mai més enllà de la seva minúscula “parcel·la”? I si aquest govern ha estat fent una llarga becaina mentre tot s’estava ensorrant al seu voltant i no ho veia perqué tenia els ulls clucs, i ara li entren presses per imposar una reforma que ni en somnis haguessin gosat dur a terme els més conservadors… VAGA.
Hola Km0’s.
Personalment crec que en aquests moments hi ha moltíssimes i més que suficients raons per anar a la vaga general.
Ningú és innocent del tot….però els “elefants” han entrat a casa nostra i han xafat i esmicolat la nostra vaixella, la cristalleria,….i moltes coses més.
El panorama que ha quedat és molt trist i decebedor…..i difícilment millorarà en els propers anys.
També és molt trist i frustrant comprovar que no tenim vaixella de recanvi i que l’única solució sembla anar agafant tots i cadascun del trossos de la gran trencadissa que tenim per terra i començar a enganxar-los pacientment fins que acabem tenint…..una “puta” vaixella i cristalleria trencada, empastifada de super-Glue i feta una autèntica “piltrafa”.
I els “elefants ?…..
Els “elefants” bé. De puta mare !!Salutacions.
Mmmmm…. Molt bona canya!!
Amb tant d’ elefant… no es podira montar un safari?
En tot cas, ens mereixem més que tota la mediocritat que mira de “dirigir?” el pais. Dirigir… vol dir tenir un rumb… i ara mateix no crec que el tinguem.
Salut i a las barricadas!
O a correrForça vida!
En aquest tema jo navego en un mar de dubtes. Aquí van unes quantes idees soltes (un bon totxo, en realitat), sense que sigui capaç de aclarir-me.
Es evident que aquests taurons de les finances ens han fet una bona jugada, això de les hipoteques sub-prime, si llegiu un parell de coses sobre el particular, va resultar que no eren sinó el timo de la estampita, tal qual.
Però la gent normal del carrer, els que tenim uns ingressos normals, d’una nòmina o d’un petit negoci, els que ens queixem de que som nosaltres els que suportem tot el sistema, ens hem comportat com a nous rics. Evidentment parlo en general, però hem tingut comportament poc racionals, d’aquells que de ben segur desaprovarien els nostres padrins. Aquí uns exemples:
-Demanar crèdits per a despeses no essencials, com ara marxar de vacances (si la veïna a Nova York jo a Los Angeles), moblar l’habitació del nen (home, és que això d’Ikea és molt vulgar), fer un casament com els de les revistes i un viatge de noses a Bora Bora (és que la companya de la feina va marxar a les Seychelles), o comprar un cotxe més gran i luxós del que realment calia (sempre he volgut tenir un cotxe de categoria).
-Demanar una hipoteca que teòricament no podia superar el 85% del valor del pis i amb els diners del préstec després pagar el pis, els mobles i el viatge de noses.
-Pagar l’entrada d’un pis i al cap de sis mesos o un any com a màxim, vendre’l per guanyar uns bons milers d’euros i tornar a repetir la jugada, tot pensant que es podria repetir fins l’infinit.
-Fer comunions i bateigs com si fossin els de la família reial.
-Jugar en borsa com si això fos la loteria.
És cert que els bancs ens ficaven els diners pels ulls, tots hem rebut propaganda de nous crèdits interessantísims i una nova targeta cada mes que no havíem demanat. És cert, ens han provocat al crèdit per a impulsar el consum, ha estat una política ben planificada (els que parlen del lliure mercat ho planifiquen tot, per si de cas). Però en el fons, quan fèiem totes aquestes coses, ja sabíem que això no estava massa bé, que els nostres padrins ens haurien dit que havíem d’estalviar i no gastar tant.
D’altra banda tenim la demografia que juga molt en contra dels que pertanyem a la generació del baby boom, els nascuts entre 1955 i 1975, aproximadament. Mireu una piràmide de població, mireu quants som nosaltres i quants són els que ens han de pagar la pensió. Amb el fet agreujant de que els jubilats actuals van començar a treballar a una edat més jove que nosaltres i tenen una esperança de vida després de la jubilació més baixa de la que representa que ens tocarà. Es a dir, cotitzarem menys i cobrarem la pensió durant més temps. Com s’agafa tot plegat?
També s’ha de dir que avui s’arriba als 65 anys amb molt més bona salut que abans, per moltes feines encara es pot rendir més enllà dels 65.
L’edat mitjana de jubilació a Espanya crec que volta els 62 o 63 anys. Que passaria res si aquesta mitjana pugés un o dos anyets?
M’expliquen persones de confiança i per tant m’ho crec, que l’acomiadament més car d’Europa el tenim a Espanya.
Tots els que no som rics, es a dir la majoria, estem d’acord en apujar els impostos als rics. Però no s’ha d’oblidar que quan augmenta la pressió fiscal també augmenta el frau. Els que poden fer-ho, amaguen més diners i acaben pagant el mateix.
Què és el que no falla a l’hora de fer comptes un govern? El que cobren als assalariats. D’aquí poden cobrar tot el que vulguin perquè no ho podem amagar i així és fàcil fer números: “Tants milions de nòmines a tants euros cada nòmina surt un total de tants milions” (com l’1,2,3).
Més encara amb els empleats públics, sector al que pertanyo. Aquí, com que és el govern directament el que decideix el sou, pot fer el que vulgui. I com que tenim el lloc segur, la resta de treballadors no ho veuran malament. És la mesura d’estalvi més fàcil de totes, baixar o congelar el sou als treballadors del sector públic. Des dels darrers anys de Felipe González, portem una baixada de sou i tres congelacions (comptant amb la que ens faran al gener). Consti que no em queixo, la majoria ho hem acceptat sense queixes, a la feina no he sentit ningú especialment emprenyat. És el que hi ha.
Finalment, si no hi ha diners doncs no n’hi ha. Mireu la nostra renda per càpita, encara per sota dels grans països europeus, no ens podem comparar del tot. Fa quatre dies semblàvem rics i ens podíem permetre moltes alegries, ara ja no ho som tant i ens hem d’adaptar.
Ja veieu que sóc una mica fatalista, no serveixo jo per ser revolucionari.
Hola Km0’s.
Alvarfanyez…..Estic completament d’acord amb tu !
Si recordes…..”Ningú és innocent del tot”.Malgrat les “efervescències” jo tampoc serveixo per lider revolucionari…..i sóc pessimista de cara al futur…
Salutacions.
BY KEDS
Saps què em recorda aquesta situació? L’escena final de “Bienvenido Mr. Marshall“, quan entre tots han de pagar les factures dels excessos anteriors. Queda flotant una sensació de “ja sabia jo que ningú no dóna duros a cuatro pesetas“.Bé, s’ha acabat la festa.
Alvarfanyez, no puc estar més d’acord amb el teu “totxo”. Dona gust llegir alguna opinió realista i objectiva entre tanta demagògia barata.
Apa!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.