S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-
SaltamartíParticipantI el fisioterapeuta què?
SedParticipantGràcies Bru, la necessitaré
Ah, hem deixava un altre lleidatà que pot donar guerra aquest any al Montblanc.
És en Victor Sans que fa quinze dies va quedar 6é a la Ultra de l’Aneto
Salut!
EliParticipantEntrenament perfecte Bernaus!!!
DILLUNS TANQUEM INSCRIPCIONS, DARRERES PLACES A: http://www.centrexcursionistaborges.cat
PucurullParticipantArtur42 ha escrit:
Quote:Quants en podem ser?. Un miler?.Tens molta raó, Artur. No s’explica el haver d’anar a buscar el dorsal el dia abans.
Essent la primera, crec que haurien de donar més facilitats. Fins i tot sorprèn.
I no crec (tant de bo no sigui així) que siguem un miler.
Pucurull
homedferroMembrealgú disposat a sortir demà diumnege i acompanyar a un “gordito simpàtic” a córrer una estoneta????
a partir de les 8:00 digueu hora i lloc…
albertboParticipantMare de Déu !, a les vuit del matí d’un diumenge de vacances…
No em sabeu enredar prou…:silly:
homedferroMembredoncs finalment,
a les 8:30 estarem en Sime i jo a la passarel·la.
Si algú s’hi vol afegir, serà molt ben rebut!
Salut!
albertboParticipantRamonSensepor ha escrit:
Quote:M’han regalat El Factor humà d’en John Carlin, que parlar de com el Nelson Mandela, aprofita el campionat del mon, per guanyar-se el país; quan el tingui llegit us donaré la opinióOpinió pendent.
Avui he tingut ocasió de veure la pel·lícula inspirada en aquest llibre. Es diu “Invictus” i la va dirigir Clint Eastwood.
El llibre deu ser molt millor que aquesta cosa tan fluixeta i insípida que he vist, que no explota gairebé gens els recursos visuals del medi ni aprofondeix gairebé en res en un tema de per sí força, força interessant.
El rugby com a motor de canvi social ? I per que no ? Passar de l”apartheid” a la igualtat entre persones més enllà del color de pell mitjançant detalls quotidians era el tema.
Aquesta hauria de ser l’excusa per a una història potent que es desdibuixa en la pantalla.No he llegit encara el llibre. Ho faré. Me’l regaleu ? 👿
Morgan Freeman és un actoràs, ell solet salva aquesta coca.
SaltamartíParticipantDecideixo apuntar-mi,
A partir del setembre, si no surt res i segueixo l’entrenament actual correctament m’apuntaré a la cursa. Espero fer-la amb 3 hores més o menys.
Estic animat.
Ara la transllena el dia 21, no hi ha cap fil però ens surt al calandari del km0.
Animeu-vos que la transllena aquest any és de de sols 13 kilòmetres. Serà un bon entrenament per la de Montblanc.
Ànims! :woohoo:
ÁlvaroParticipantSenzillament vomitiu.
ÁlvaroParticipantL’he llegit en anglès, per a practicar, si vols te’l puc deixar.
M’ha encantat, la peli no fa justícia al llibre. És la història de com un senyor que ha estat casi 30 anys empresonat per motius polítics, se n’adona de que l’única sortida viable per al país es fer una aliança entre repressors i reprimits, entre enemics irreconciliables que no tenen la capacitat de guanyar una guerra que tothom dóna per feta.
El rugbi és el símbol. Que us imagineu, per exemple, a Otegi apareixent en públic amb la samarreta de la Roja? Doncs això no seria ni la mil·lèsima part del que va significar el gest de Mandela de posar-se la samarreta verd dels Springboks.
He descobert en Mandela un gran polític i un geni de les relacions personals, la seva gran habilitat.
alexvicaParticipantconvocatòria per les 20:00 a la passarel·la cappont:
planning: 65′ augmentant el ritme poc a poc.Qui s’anima?
ÁlvaroParticipantQuatre dies a Ginebra. Surto a córrer una vegada i mireu el recorregut: Organització Mundial de la Salut, Organització Internacional del Treball, Nacions Unides, Comitè Internacional de la Creu Roja , Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Organització Mundial de la Propietat Intelectual… un màster en relacions internacionals en només 50 minuts. Això és Ginebra.
Hi ha gent corrent per tot arreu, pels carrers normals de la ciutat, especialment al migdia i a la tarde, coincidint amb l’hora del dinar i l’hora de plegar de la feina. Fa goig veure’ls corrent entre els turistes al costat del llac, la majoria no tenen aspecte de ser gran corredors.
Molta gent usa la bici. Pots veure fins i tot executius amb vestit i corbata. Els cotxes respecten els ciclistes:ohmy: . I no tenim excusa:blush: , el clima és pìtjor que el nostre i n’hi ha més desnivells que a Lleida.
Sembla una bona ciutat per a viure… si ens oblidem del petit detall de que potser fa falta un sou anual amb cinc zeros per viure-la amb tranquil·litat:huh: . Per al luxe que destil·la per tots els seus racons fa falta una mica més.
ÁlvaroParticipantVinc a coincidir amb el que et diuen per aquí.
En el meu cas, una pronació ben marcada feia patir en excés el tendó, és un cas típic. Les plantilles per a corregir aquesta pronació ara em resulten imprescindibles (el primer dia no et pots creure que puguis caminar amb això sota els peus). Amb això afegeix la correcta elecció de les sabatilles. Encara me molesta de tant en tant, però res a veure amb el que em passaba.
Diria que el primer pas és esbrinar si la tendinitis és ocasional, fruit d’un sobre esforç o un mal gest o ve causada per una posició incorrecta del peu. Si es torna a repetir amb molta freqüència, potser s’ha de visitar al podòleg.
La recepta d’en Xavvier la signo jo també: gel, gel, gel, gel, gel, gel, fisioteràpia i plantilles (si són necessàries).
Hi ha un petit truc que vaig llegir no se on: quan et fa mal pots fer-te un massatge molt senzill tu mateix, agafant el tendó amb dos dits i movent-lo transversalment, a esquerra i dreta. Funciona, al cap d’una estona ja no et fa mal. Potser després torna, però si ho fas sovint ho notaràs.
Paciència.
SaltamartíParticipantGinebra,
Ara fara uns 21 anys *(aquest teclat no va b’e(
Doncs el que deia, fa 21 anys hi vaig estar un mes i tamb’e hi feien manifestacions cada dia a les nacions unides, no se quantes
jo sortia a correr uns 6 kilometres de tant en tant, per alli a les 7 del mati ‘es quan es pot veure m’es gent corren, dels 17 anys no vaig correr mes fins el servei militar i despres fins els 32 anys.
passava pel jardi botanic fins al llac i un munt de mosquits em feien dif’icil respirar, amb el jersei al nas i anar fent, molta tranquil3litat i pau.
ho recordar’e tota la vida, alvarfanyez, felicitats. sembla que esta igual.
Si us voleu fer una idea penseu amb el google maps i fareu una guia turistica online.
Perdoneu pel teclat, sempre estic igual.
[Anims!
-
AutorEntrades