S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ho veus Santi! Tanta sortida solitària per la Noguera t’ha convertit en un ésser antisocial, introvertit i espantat…
:mrgreen:…"mi tesoooro"…Això sí és autèntica "por escènica" i no…
Vinga va! Que no hi ha ningú que surti/passi de/per Lleida i torni només acabar la cursa i que pugui pujar al seu vehicle al nostre company Arctos?
A veure si arrosseguem aquest mandrós! 😆 😉
Molt bé Emili!
Crit i Cris (2)
Roma34 i Eugènia (2)
Kaiser (1)
Madjoker i Àngels (2)
Lagartija (1)
jmarkala (1)
cargol (2)
bru, nuria i joana (3)
JFK (2)
Xavi i Eli (2)
PILIborges (1)
Frank i Marta (2)
Ismael i Ana (2)
Karri (1)
bodi i assumpta (2)
By Keds (1)
Enric (1)
Imma-Quim (2)
Emili i Eugènia (2)No espereu a apuntar-vos!…s’acabaran les cadires! 😉
En tenies ganes ? Doncs jo ja t’he apuntat ! 😆
🙄Roma34
By Keds
Adolfo
Marta (si, dona si…..)
Amata
Hache
Xavi19
Jfk
Quim-Imma
Arctos
Albertbo
Baldato
Pucurull
Montoliu
Victor17
Homedferro Rolling Eyes
Cucudrulu
bodi
Jordi
madjokerAmics ja tenim les primeres informacions sobre la Mitja Marato mes gastronomica del moment. Serà una nova oportunitat de retrobar tots els KM0.
Recordeu el 30/03/2008, per marcar a les vostres agendesBon dia!
Arctos, company, anima’t i vine! Prometo deixar-te passar davant, vaaaaa.
Jo passo el cap de setmana per aquells voltants, sino ja t’hagués dit de pujar i baixar junts… Si no hi haurà millers d’ocasions, oi?Salut companys!
Aixó està fet!
48, 49, …….50!!!!!
Vaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!
A veure si haurem de tancar "inscripcions" una setmana abans! 😆Salut
No vull fer la competència a les terres de ponent
, però ja que fan una sola cursa a l’any 👿 pel Baix Camp os informo:La ciutat de Reus i el Club Natació Reus Ploms tornen a incorporar-se al circuit de curses en ruta amb la 1ª edició del ¼ de Marató de Reus “Gran Premi Marcel·lí Gené".
Circuit que sortirà i arribarà del polígon industrial Agro-Reus (camp de fútbol) i que serà totalment urbà.
Per més informació a http://www.tretzesports.es.
Apa!! salutt i no feu trampas.
Quote:En tenies ganes ? Doncs jo ja t’he apuntat ! 😆 🙄
Roma34
By Keds
Adolfo
Marta (si, dona si…..)
Amata
Hache
Xavi19
Jfk
Quim-Imma
Arctos
Albertbo
Baldato
Pucurull
Montoliu
Victor17
Homedferro Rolling Eyes
Cucudrulu
bodi
Jordi…gràcies Albertbo 😉 …aquest any no podrà ser…hi ha altres objectius…però reconec que se’m posen les dents llargues.
Planificació i periodització
Be, l’ Arctos em va deixar l’ encàrrec de que “el mestre Enric” digues quelcom al respecte. Be, per començar no soc ni de lluny un mestre. D’ altra banda, el que puc dir es a partir d’ una experiència nula en l’ entrenament de corredors, tot i que, al ser un esport de prestació, en gran mesura coincideix amb l’ esport que jo mes o menys conec, la natació.
També vull dir que el que segueix es discutible, perquè dins l’ entrenament 2 i 2 no son sempre 4. Entrenar es com una recepta de cuina amb els mateixos ingredients, cada cuiner pot fer un mateix plat força bo i de gust diferent; jo parteixo dels principis generals de l’ entrenament, i també d’ opinions i algunes experiències personals.Planificar i perioditzar l’ entrenament.
S’entén com a planificar el establir uns objectius, decidir els mètodes de treball, els controls, els llocs, horaris, determinar les competicions importants i les no importants, els aspectes que volem treballar – p.e capacitat aeròbica o potencia anaeròbia làctica -, etc. La planificació es un procés de durada molt variable. Un nen que veiem amb condicions entra en un equip ciclista i decidim que volem treballar perquè dintre de 6 anys estigui en condicions de córrer el tour amb un bon equip, fem una planificació a llarg –planificació estratègica, segons alguns autors- . Després anirem filant mes prim i perioditzarem el treball. Moltes vegades es confon la planificació amb la gràfica de Matveiev: determinació del volum, intensitat fins arribar a la competició. Crec que es un error comú, massa comú.Perioditzar: això es pot ser el que en Arctos comenta. Repartir el treball dins el període que ens interessa, plantejar els moments de competició, establir els moments, els períodes. En aquest moment dins Km0 s’ esta demanant l’ informació als organitzadors de les diverses curses de ponent per fer el calendari de l’ any que demà entra (avui es 31 de desembre). Si un es un aficionat que s’ inicia, això es el que pot determinar el seu proper període. Però si ets algun d’ aquests Km0 que fan cap a Berlín i demés, la cosa ja es diferent, sobre tot si l’ objectiu es fer la seva millor prestació en una competició en concret. I aquí es on CREC JO pot ser una de les situacions, diguem ne, mes curioses de la forma de treballar de molta de la gent que sortim a fer Kms. Sortim a córrer, anem fent, milles endavant i… diumenge fan una popular de 12 km a Can Pixa. Som hi! No tinc obligacions familiars, tinc temps, hi puc anar etc. ¿Es incorrecte? NO, crec jo. L’ objectiu es córrer, i això es el que fem. I per un corredor que vol fer un marató al juny, el fer una cursa pot ser ser part d’ aquest entrenament, p.e. un entrenament de ritme. O un test d’ estat de forma. La temporada de cross es una part del treball de molts atletes de pista.
En realitat, quan fem un pla d’ entrenament, això ho tenim al cap. Això es veu molt clar quan treballem amb planificacions tipus “recepta”, que sens dubte poden ser molt bones. Si mirem la perioditzacio que esta seguin el By Keds, podem veure que la dinàmica de carrega –volum, intensitat, freqüència- esta establerta cara a estar en condicions d’ assolir el seu objectiu. Es veu els dies a treballar, els de descans, les tirades llargues, l’ alternança de mètodes –cursa continuada, ritmes, series, estiraments…- amb un increment progressiu, el període d’ afinament –el descans final- amb l’ objectiu 2 de març, Barcelona, 42,195, passar sota la pancarta. Ho faràs, n’ estic segur. Un objectiu, uns sistema de treball, un període pre-establert, uns descansos… i una motivació. Aquesta es fonamental i difícilment controlable.
El problema, crec jo, que es planteja d’ una forma mes clara, es quan competim de forma continuada per establir el nostre millor temps, millorar la nostra darrera classificació, etc. NO sempre es pot estar en el millor estat de forma, això es conegut per tothom. Dins una temporada, podem tenir contats moments de estat òptim, afinats, en realitat hauria de ser solament 1. Un corredor de 10.000 d’ elit sap que als propers JJOO es el moment X, allí, ni abans ni desprès. Te un període de temps curt –una setmana mes o menys- on ha de ser superman, estar en el seu moment òptim. En funció de l’ edat, el treball de base, aquest moment es pot anar millorant mes o menys temporades, però tots tenim clar que les millors prestacions assolides en cada esport es fan dins unes edats bastant estandar. Però, es aquesta la situació de la majoria de gent que va a córrer? Crec que no.
Però vull indicar dos situacions que crec es donen molt sovint a l´hora d’ entrenar: el primer problema, molt freqüent a l’ hora d’ entrenar en la majoria d’ esports i a contemplar dins la periodtizació, es l’ alternança correcta del treball de les vies energètiques en funció del seu període d’ adaptació i supercompensació ((això si seguim una metodologia basada en un model bioenergétic: Aeròbic, anaerobi 1…) Molts cops s’ entrena una via energètica quan aquest treball no tindrà un efecte positiu. P.e: 2 dies seguits de treball que genera una concentració làctica alta no produeix cap adaptació. Si ho fem, no guanyem res, estem perdent un entrenament productiu i en alguns casos es pot bloquejar l’ acció pretesa en el primer estímul. Però pot ser adequat si volem carregar molt.
L’ altre problema: creure que estem treballant un aspecte quan realment estem treballant una altra cosa. Això es veu clar amb aquest exemple: surts a fer un tomb suau amb en Crit, el Madjocker i el Bru (perill…) . Suau… per ells. Ells poden treballar A1 (aerobi lleuger) a4:30 el km i jo ja estic treballant A3 (aeròbic intens) o fins i tot ja estic produint tasses de lactat altes amb un pols a 170 (An1). Es un treball muscularment suau per ells i per mi… ja no se si tinc cames. I està clar que el mateix treball, en dos moments mes o menys allunats, poden provocar adaptacions totalment diferents, de fet ha de ser així. L’ individualització del treball es un dels principis de l’ entrenament. Però no tots els principis els em de seguir, nosaltres… la majoria volem córrer i gaudir de la Mitjana, la companyia seguint la canalització, anar plegats a córrer a la segona edició del ultra marató de Can Pixa.Conclusió: crec que molts realment sortim a córrer amb la voluntat de millorar, però no a base de “planificacions” –perioditzacions establertes, si no a partir de situacions personals, temps, estat físic i anímic, obligacions… Anem fent sortides a llocs que ens ve de gust, i anem millorant per un procés “natural”. Personalment no persegueixo res mes, simplement estar be, vaig començar per que tenia ganes de fer exercici, córrer m’ agrada de petit -mes que nedar- i perdre alguns kilets.
Però si volem realment assolir uns objectius alts, aquesta planificacio-periodització ha de ser molt mes afinada, en base a criteris i controls personalitzats.No crec haver dit res de nou. En tot cas, gràcies per aguantar el rollo si es que heu tingut la paciència d’ aguantar fins a la fi.
De moment 2 més a dinar, potser al final serem tres:
Crit i Cris (2)
Roma34 i Eugènia (2)
Kaiser (1)
Madjoker i Àngels (2)
Lagartija (1)
jmarkala (1)
cargol (2)
bru, nuria i joana (3)
JFK (2)
Xavi i Eli (2)
PILIborges (1)
Frank i Marta (2)
Ismael i Ana (2)
Karri (1)
bodi i assumpta (2)
By Keds (1)
Enric (1)
Imma-Quim (2)
Emili i Eugènia (2)
Artur42 i Júlia (1+1)Salut
Artur42, pel que fa als nens, ens han dit que no hi ha un menú infantil específic. De tota manera, passarem pel restaurant abans de la cursa per demanar-los que ens facin alguna cosa per als nens. Segur que no hi posaran cap pega.
Fins diumenge!
