S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
amata ha escrit:
Quote:Espero que els que sortiu demà us trobeu el temps una mica més agradable, que si no tindreu que fer com al Tour, els típics “abanicos”
, però tenint al Crit al “pelotón”, no crec que sigui cap problema.Si home :woohoo: el Crit ens taparà l’aire!! :laugh: :laugh: :silly: Amb l’amplada del seu cos, tots al seu darrera, “a roda” :laugh: :laugh:
Com fasi aquest aire encara li tindrem que possar pedres a les butxaques per no perdre’lNo sabria donar un consell per un tema com aquest, però ho entenc perfectament.
Lo curiós del cas és que m’ha passat un parell de vegades una cosa semblant i totes dues ha anat acompanyada d’una lesió en forma de contractura al bessó. Ara mateix no sé si la lesió és causa o efecte, si acabo decaigut per estar lesionat o bé acabo lesionat per estar decaigut.
Em va passar l’any passat precisament també després de Donosti i enguany, per les mateixes dates, però segurament originat per les males sensacions a Mollerussa, la manca d’objectius concrets, la feina, la crisi, la manca de temps…
He afluixat uns dies, obligat per la contractura i la feina, i també he reflexionat una mica sobre el que ha de ser per mi la practica d’aquest esport.
El primer que faig és fer memòria del que era capaç de fer fa un any, molt menys que ara i en canvi em semblava fantàstic. O fa dos anys quan era incapaç de rodar 5 minuts seguits i pesava… ufff! :whistle:
A mi m’ha ajudat molt trobar companys al Km0 amb qui compartir entrenaments. Resulta que soc un corredor social. El dia que el meu entrenament és collonut és el dia que al company que tinc al costat li ha anat bé.
M’he d’oblidar de les preses, de les marques, de l’orgull de millorar sempre, ja arribarà el que tingui que arribar. Com diu l’Homedferro, si avui no puc acabar l’entrenament que tenia previst, no passa res o com diu el Crit, si cal parar uns dies tampoc passa res, no es perd gran cosa. Que pot significar? Que a Borges no pugui baixar de 45? Coi, tampoc és un problema! Anar a 5 també és molt agradable.
Per mi és un privilegi poder sortir a córrer i m’agradaria poder fer-ho durant molt de temps, de manera que tinc que trobar l’equilibri entre el sacrifici i la satisfacció. Això és lo complicat, ho entenc.
Fa uns dies estava força decaigut i també vaig demanar “consell”. Ara per mi l’objectiu és Barcelona, però tranquil, sense l’ambició de fer la marca de la meva vida. Em preparo per aguantar la cursa i per arribar a meta sencer, satisfet i en companyia d’un grup d’amics increible, un grup de gent que simplement sortim a córrer. Aquest és l’objectiu més ambiciós que em podria plantejar. Pitit si vols pujar a la barqueta, et fem un lloc.
Un consell: no facis cas de cap consell*
*frase amb trampa 👿
Coi de mainada!
Ei, primer de tot un 10 pel parell de sonats que han fet la tirada llarga al matí. Sabia que el vent cada vegada bufaria més…
I demà, sí, tots rere meu però de perfil, que farem una fila de filiprims:P
Au, que aquesta nit la cosa ja afluixa i demà el vent no serà problema, si bé farà un pèl més de fresca que avui. No res, que avui hem sortit amb + 13:huh:
Salut
Massa aviat?
Si falten menys de tres mesos!!!!:silly:
L’Albertbo , gran mestre marxaire, ho ha explicat molt bé. I d’aquí a molt poc tindreu noves informacions sobre aquesta marxa.
Només vull puntualitzar que la marxa es podrà fer caminant o corrent, (també una estona de cada) però en seran excloses les bicicletes.
Les pedres no trauran suc, però serà primavera i faran olor.
Salut i bon dia! Amunt el fil.
Crit
Jo tambe m’apunto, per dema a les 9h, encara que la meva intencio no es fer 30 km , aveure si podem fer un grup que no en fagi tants.
Aquest mati he anat a caminar una estona al riu i el vent gairebe se me’n porta :ohmy: , el terra estava ple de branques trencades dels arbres. Dema hem demano posar-me darrera del crit aixi anire ben tapat .
De moment encara estic a segona B, jo diria que a segona A estan els que han fet alguna mitja marato, i a primera divisio nomes hi poden estar els que han fet alguna marato (quan penso que son 42 km hem marejo :S , jejeje)Hache
Espi
Kaiser
Sime
Homedferro
Jmolins
stomix
Icaro
JORDI CODONY
cargolet
CARLOS
Artur42
Crit
Joker
Iscle:laugh: :laugh: bon entrenament avui, la veritat que ha fet un dia molt bo, no com el diumenge passat que hi havia una boira:angry:
:silly: :silly: gracies a tots per la companyia , jo sol no faria mai tans kilometres:blush: :blush:Ens veiem el diumenge que ve a les Borges
Més val tard, que córrer cent anys…
Del Km 42.195 a Km0
Aquesta Marató comença el 25 de Novembre del 2007, a quarts d’una del migdia…
Roman latent fins a finals de Maig i es torna a endormiscar fins a principis d’agost, que reneix amb virulència inusitada.A principis d’agost, la bàscula no enganya. L’estiu i la inactivitat passen una fatal factura al meu cos… uns quilos de més que molesten. Decisió presa: cal eliminar-los abans no comenci el “Pla d’entrenament CapADonosti“. Així comença l’agost… tancant la boca i movent el cul.
Primer pas fet.
Cal buscar companys de viatge, doncs el patiment, amb companyia, doncs és menys patir. Estratègia a seguir: Multiplicació de pans i peixos. Amb un parell de setmanes, TOTHOM sap de l’existència de la Marató de Donosti i de les excel·lències de la seva organització. Resultats immediats, una dotzena llarga de corredors comenten de la intenció de participar-hi. Ara només cal trobar la gent amb el ritme similar.No costa massa enganyar a en Redman i en Pitit, l’Hache ràpid puja al carro, i en By Keds, s’ho pensa i s’ho repensa mentre tots sabem que decidirà… Reconec que no me’n surto amb en Sime. I no serà per no haver-ho intentat!
Aquestes dos setmanes va tot com un rellotge, la gent s’engresca, els parteners surten de sota les pedres, els dies d’entrenament van en augment alhora que els quilos disminueixen.
25 d’agost de 2008. És el primer dels últims dies previs a la cursa. 14 setmanes a raó de cinc-sis dies per setmana ens han de dur a un estat de forma òptim per afrontar per primer cop una marató amb un objectiu diferent del de les precedents. Ara ja no es tracta d’acabar, la qüestió es que s’ha d’acabar en un temps determinat 3 hores 30 minuts. El pla a seguir, resultat de diverses modificacions d’un pla inicial, gentilesa d’en Artur42, és prou assequible i raonable, i ens convida a fer unes sessions d’entrenament al nostre nivell.
Sorgeix el desànim en percebre la necessitat de dos factors que s’intueixen complicats: Constància i Perseverança. En aquest punt, només puc congratular i agrair l’ajut inestimable dels companys d’entrenaments, a qui sense cap mena de dubte dec aquesta Marató!
Adolfo, agulletaman, alvarfanyez, amata, Arctos, artur42, baldato, bru, By Keds, cargol, CARLOS, Crit, Cuca, edu, Elmuro, Enric, espi, flo, Frank, garriguenc, Hache, JFK, jmarkala, joan pere, JORDI CODONY, Jordi Molins Marquès, Josep Antoni, Joker, Juanjo, kaiser, lagartija, MACH3, Marta, montoliu, muntanyenc, PICO, Pitit, Redman, segarrenc, Sime, sergi farre perez, stomix, i Ton; juntament amb altres companys “d’ofici”, Manel Ribes, Miquel Soler, Albert Nogués, gent del Natació Lleida i mossos diversos…
Les primeres setmanes són fàcils de passar, fins i tot, molt divertides. Hem format un grup nombrós d’entrenament i no es fa farragos sortir a entrenar. Els dies encara allarguen i les temperatures suaus fan molt agradables les primeres tirades llargues.
El temps avança i les càrregues de volum i intensitat van en augment. Ja estem sobre els 60 quilòmetres setmanals i els dies de descans s’esperen com aigua de maig.
Amb tanta gent “voluntària” per sortir a córrer, no costa gens habituar-se als cinc dies d’entrenament, i menys a les sortides de diumenge!
Absolutament destacables les classes Tècniques amb que ens il·lustra en Sime!!Competicions:
23/08/08 Transllena 1:39:15El segon més d’entrenament l’agafo amb molta força. Sé per experiència passada que és el més on es talla el bacallà, i aquestes quatre setmanes, en les altres preparacions, es on vaig deixar de seguir cap mena d’entrenament reglat. Aquest cop, En Sime, en Pitit i en Amata faciliten en sobremanera l’esforç que en dispenso.
Els entrenaments es fan llarg de durada a la mateixa velocitat que el dia s’escurça. Això fa que canviem l’horari i l’avancem ben bé dos hores. Aquest fet ens resta la companyia d’en Sime, que ja només la tindrem en les tirades de cap de setmana.
Treballem sobre entrenaments d’una hora i mitja de durada, i les sèries em crucifiquen de mala manera… uf!
Encarem les sessions i modifiquem lleugerament el pla (que no l’esperit del planning) per afrontar els 10.000 de Cervera i Térmens i sobretot, el que ha de ser la pedra de toc, el test que ens m’ha de dir si vaig bé o no.Competicions:
06/09/08 Ciutat de Cervera 48:04
11/09/08 Cursa de la Diada Térmens 48:04
19/10/08 Mitja Marató Mollerussa 1:40:56El tercer i últim més de preparació comença amb una bona bufetada. La mitja marató de Mollerussa m’ha deixat amb un terrible mal cor. Pensava que l’hauria acabada sobre l’hora i trenta-cinc minuts i la realitat es que l’acabo com puc, uns segons damunt de l’hora quaranta. I lo pitjor són les sensacions.
La part positiva, es que ha estat dels pocs dies que he tingut males sensacions. Els entrenaments continuen sortint bé. Pràcticament aquestes darreres setmanes son un “solo” amb en Pitit. Aquest més no competeixo, doncs tinc incompatibilitats amb els Castells, ja que es la part més àlgida de la temporada. En contrapartida, realitzem les sortides llargues en dissabte, molt congregades i molt divertides (si se’m permet ajuntar tirada de més de 30 quilòmetres i divertit en una mateixa frase!)
Les últimes dos setmanes costen una mica de passar, doncs tinc moltes ganes de que arribi el dia. Les previsions internes que em faig es que puc estar entre l’interval de les 3h25m i les 3h:40. sigui quin sigui, tinc clar que si res no es torç, faré marca personal.
L’últim dia que entreno, en acabar, ens abracem amb en Pitit. Han estat deu-dotze dies de continus canvis d’impressions, de consells, de previsions, de recordatoris, de.. uf! De tantes coses!Em sento afortunat. Encara no he fet la cursa i em sento profundament afortunat. 67 dies d’entrenament, 950 quilòmetres, uns dies de pujades per Gardeny memorables, unes sèries de 3 i 4 kms terribles i cap lesió.
Dos dies abans:
Ja a Donosti, estudiem el terreny on es situarà la meva “avitualladora personal” i els punts on estarà preparada per dispensar-me la barreta energètica, la beguda i els gels que consumiré durant la prova. L’excel·lent recorregut de la Marató ens permet tenir 8 (!!!!) punts de trobada. Aniré ben servit!
La visita el mateix dia a la fira del corredor (més petita i menys concorreguda que l’any passat) em permet fer un estudi podològic que determina que les millor sabatilles que puc portar (d’una determinada marca) son exactament les que utilitzo. Doncs per aquí anem bé! En la fira també ens donen vi, formatge i propaganda de la marató de Roma…Totes les previsions meteorològiques parlen de molt mal temps per córrer, però a mi se me’n refot! Penso fer la meva cursa plogui, nevi, pedregui o faci vent huracanat! Això mateix trasllado al multitudinari dinar de dissabte. Impressionant la taula!
Al vespre, en un sopar amb menor número de comensals, acabem de preparar la logística del dia següent. Com ens agrada això! Tot previst, tot preparadet, tot estudiat… com hem fet bullir l’olla aquests dies!
Sona el despertador, com sempre en aquests casos MASSA D’HORA!!!!
Es posa en marxa el ritual, higiene personal, esmorzar, buidar, repassar material, buidar, abillar-se i en marxa!
A l’hora convinguda els tres (Redman, Pitit i jo mateix) ens trobem per agafar el cotxe i dirigir-nos a la sortida. El dia s’alça clar i sense núvols, i amb certa fresca…
Un lleuger contratemps amb el GPS fa que arribem més tard del previst a l’estadi i que haguem d’aparcar allà on nostresinyó va perdre l’espardenya.
Un cop aparcats, ara si, decisions d’última hora, que si llarg, que si curt, que si guants, que si buff! Buf!
Amb temps suficient per fer una darrera buidada i acabar de polir cosetes com la vaselina, els cordons, …, anem cap a la foto i amb sorpresa veiem un nombrós grup. Jo l’any passat no vaig arribar-hi a temps!
Diverses i variades fotos, salutacions a tothom, bons desitjos i m’encamino cap a la sortida, no sense abans fer una mirada al grup que hem d’anar junts. Per tant, un cop localitzat Amata, Hache, Redman i en Pitit, fem grupet a la línea de sortida tot esperant el tret.
Just uns segons abans de que donin la sortida, decideixo que no seguiré la llebre, si no que seguiré el meu rellotge. Els altres s’apunten al carro.
Ja hi som, novament davant de 42195 metres. Aquest cop, ben preparat, O això em penso. El que és absolutament cert, es que és la vegada que més i millor he entrenat una maratóLa Cursa
No estic gens nerviós, i això no es normal en mi. Hauria de tenir aquell pessigolleig rondant per la panxa. Estic expectant.
Finalment vesteixo per l’ocasió malles llargues, samarreta Km0, paravent, guants, buff i gorra. Als peus hi porto uns Keds que em deixa en Redman la nit anterior.Del Km 0 al 5
A les 9:02 passem per l’arc de sortida. La sortida no és massa atropellada, la faig tranquil, procurant que no es trenqui el grup que hem d’anar junts. Saltem algun que altre corredor, però ens mantenim units. Abans del segon quilòmetre, ja hi ha la Jordina preparada per rebre el paravent que li dono, i els paravents dels companys que també els hi donen. Fa fred, però en un quilòmetre i escaig ja es fa evident que el paravent ens molestaria durant la cursa. Aquí també veiem tot el grup de supporters (o hauria de dir hooligans?) que marató darrera marató ens acompanya. No sabeu la sort que tenim! Les senyeres rivalitzen amb les Ikurrinyes.
25’23 es el que triguem a fer aquest tram de cursa.Del Km 5 al 10
Comencem aquest tros passant per primer cop dins l’estadi d’Anoeta. Les sensacions que m’inunden el cap són les viscudes fa tot just un any, que és l’última vegada que hi vaig passar, amb les grades plenes i un resultat gens esperat.
Les converses intenten allunyar-se del futbol, si més no en Hache així ho intenta. Encara s’està corrent en grup i tret d’en Amata, estem contents del ritme que portem. El primer avituallament de l’organització és com tota la resta, fantàstic.
Al quilòmetre 8 torno a utilitzar el meu servei personal d’avituallament i ànim moral i li dono els guants i la gorra, doncs ja em fan més nosa que servei.
Parcial de 24’25, ja estem a ritme!Del Km 10 al 15
Quan passem pel pont que porta al Kursaal, fot unes ràfegues d’aire que deu n’hi dó. La temperatura es manté sobre els sis/vuit graus, però el cel és amenaçador. Ens creuem amb els companys que, literalment, estan volant pel circuit basc. En aquestes alçades tots fan molt bona cara (malament rai si no fos així)
Jo he posat la meva marxeta i vaig còmode. Les animades converses distreuen de qualsevol cabòria que pugui tenir. S’ha ajuntat amb nosaltres un portuguès que mira de participar de les nostres converses.
Cap allà al 12, novament tinc a punt la Jordina que m’ofereix tot allò que pugui necessitar, però defujo d’agafar res. Als avituallaments hi ha aigua i beguda isotònica (ampolles d’un litre!!! Ahí va la hóstia! A lo grande Patxi!).
La primera passada per la platja de La Conxa es espectacular! La mar està brava, i el vent ferotge les empeny cap a la vora, on n’hi ha de molt més valents que no pas nosaltres que s’hi banyen.
Un Donostiarra se’ns empega (literalment, doncs TOTS entrepusem diversos cops amb ell) mentre ens explica les diferents proves atlètiques que es celebren a Donostia, la marató que estem corrent, un parell de triatlons de divers format, la Behòbia, a més d’altres curses de distàncies menors.
Els temps continues sortint clavats: 24’22Del Km 15 al 20
Per on correm ara, es per on diuen que és la part avorrida del recorregut, doncs deixada endarrera la zona Universitària, entrem de ple en un polígon industrial… que ja voldria jo que els de casa meva fossin així! No són rectes llargues i inacabables, com acostumen a ser aquests llocs, si no que són carrers o avingudes (digueu-ne com vulgueu) amb zones més o menys arbrades, que són trencades per rotondes ajardinades que mitiguen la sensació que produeixen aquelles rectes inacabables.
A més, i conscients que no deixa de ser un polígon industrial, l’organització hi col·loca un tremendo aparell musical que se sent des de bona estona abans i fins un llarg després.
Fa estona que el nostre córrer és alegre, i això es nota en el parcial que ens surt: 24’02.Del Km 20 al 25
A la mitja marató, més o menys, es on m’espera la Jordina i em dona l’ampolla de recuperat-ion i la Barreta energètica que compartiré amb en Redman i en Pitit. En Amata també s’ha avituallat en la seva companya, en Hache ho porta tot a sobre i el portugès menja alguna cosa llefiscosa i enganxosa a jutjar per l’aspecte que té, ecccccs!
Em tornat a passar per la Conxa i novament enfilem cap a l’estadi d’Anoeta. Quan el deixem endarrera comento que la propera vegada que hi entrem, serà per quedar-nos-hi.
Continuem anant bé, agrupats, però les converses són més exigües. Ja fa quasi dos hores que correm, i poc o molt, es deixa notar. Segurament, en Hache (que no volia anar amb nosaltres, i que al meu parer, hagués estat un cras error) i jo som els dos que més hem d’ajustar l’esforç, doncs en Pitit, en Redman i en Amata no mostren cap signe de res. Com tampoc el mostra en By_Keds quan ens creuem amb ell. Va tant sobrat que fins i tot es gira i corre d’esquena per saludar-nos… monstre! Que ets un monstre!
Tot i els quilòmetres que ja portem, el parcial surt clavat: 24:33.Del Km 25 al 30
Quan comencem la tercera (i última) volta del circuit, la que faltava fa acte de presència: la pluja. Primer en format divertit de xiri-miri, i després en forma de pluja torrencial amb totes les de la llei. De fet, la pluja no és que em molestes en sobremanera, el pitjor van ser els tolls i bassals que es van formar per culpa seva. I en un súper toll d’aquest, és on vaig allotjar el peu tant bé com vaig saber. I així, calat fins al moll dels óssos i amb el peu ben xop, em retrobo la Jordina que diligentment m’ofereix la gorra i el paravent, per si els vull agafar… però no ho faig, ara ja vaig ben xop i mes ben bé igual continuar mullant-me com no. I recordant les paraules de l’amic Joker, més val que em falti un pelet de roba que no pas me’n sobri.
Això si, el que no rebutjo pas és el gel que em dona i que agafo amb la intenció de prendre-me’l cap al 34-35.
El peu s’estova i penso que ja la ballem… i en falten 12!
La pluja no ha espatllat els parcial que anem fent, i aquest surt puntualment a 24:31.Del Km 30 al 35
Tornant a encarar la Conxa, aquest cop ben xops, ha perdut un pel la presència de públic, i això li treu certa gràcia. La gent s’agrupa sota el pont, i entre el seu brogit i el ressò que provoca el túnel, dona una sensació complaent passar-hi per dintre. Se que estem en la part crucial de la cursa. Passar còmodament aquest tram ens donarà moltes garanties d’acabar la Marató. Per això en aquest tros, intento concentrar-me al màxim i miro de forçar converses per que se’ns faci més amè. També, quan passem pel 32, en Redman, en Hache i jo mateix, no podem evitar un somriure sorneguer tot pensant el la passada marató de Barcelona, on no el van ni veure. Avui és diferent, tot i que en Hache lluita per no deixar-nos i jo lluito per a que no ens deixi. A tal efecte li dono un dels gels que porto i li demano que me’l guardi… que cap al 37-38 li demanaré, essent conscient que si aguanta fins aquest quilòmetres, de ben segur que acabarà amb nosaltres.
Passat el 34, en Amata, que va molt fi, fa estona que neguiteja pel cronòmetre, i busca algú que vulgui saltar amb ell fins al final, a cercar les 3:30. En Redman i en Pitit no estan per la labor, i complint el que fa mesos que proclamen, es queden al meu costat fins al final. Tots dos en tindran d’altres per buscar la seva marca, que està molt més aprop de les tres hores, que no pas de les tres hores i mitja.
24:52 és el parcial d’aquest cinc quilòmetres. Quasi quasi rellotgets…Del Km 35 al 40
Ara ja començo a estar cansat. Tot i ser la vegada més ràpida que passo pel 35!. El peu s’ha adormit, suposo que conseqüència de portar-lo ben moll, i el córrer que fins ara era fàcil, es torna més dificultós.
Donem la volta a la rotonda del final de la zona del polígon i al cap de no res, ens creuem amb l’Espi, que va suelto i fi com una rosa. No tinc cap dubte que acabarà, i que ho farà molt lluny d’aquelles quatre hores i mitja que prometia ara fa tres mesos. Enhorabona Espi, ets un crack!
Travessant per últim cop el túnel que ens mena a la platja de la Conxa, penso en l’avituallament que tant bé em va anar l’any passat, i lo fort que em vaig trobar en aquesta part. Aquest any les sensacions no son d’eufòria, però el temps de pas és molt menor. De tota manera, espero aquest avituallament com aigua de maig. Vull el gel que fa un any em va fer volar fins a meta.
La sortida del túnel coincideix amb el passeig de la Conxa, i la gent que hi passeja, que anima a rabiar. Tot i el mal temps que està fent, les famílies surten i t’animen que es una delícia.
Arribem a l’avituallament i prenc aigua i el tant esperat gel, que practicament no té temps d’estar-se a les meves mans, doncs me l’engoleixo amb delit i espero els seus efectes milagrosos!
Estem altre cop en territori urbà i sóc molt conscient que ja ho tenim fet. A més el rellotge no enganya, i les pulsacions estan allà on han d’estar. Girem i girem carrers i ens encarem a la baixada final, la baixada que ens ha de dur a l’estadi d’Anoeta, on hem de culminar la nostra aventura!
El parcial tampoc enganya 24:41, bons cinc quilòmetres més!Del Km 40 fins als 43.270m
Ara si! Ara ja estem al final. Em miro a banda i banda i veig els meus guardaespatlles personals, En Redman i en Pitit, corrent amb aquella satisfacció, tant bé, tant serens.. i tant sobrats!
Deixem la baixada i entrem al recinte esportiu, on se que ens espera l’últim avituallament! El que estic esperant amb candeletes. Poc abans de ser-hi, avancem a l’Arcadi42, que està finalitzant la seva marató número 91, i aquí, no s’hi pot afegir res més, doncs el número parla per si sol.
Finalment passem per davant de l’estadi i la Jordina em dona la senyera. Cosa que fins aquesta marató sempre havia oblidat. Però aquest cop no. I si no vols caldo, doncs dos tasses. A en Redman també n’hi donen una! I com que no n’hi ha dos sense tres, a en Pitit li passen una barretina!!! Coi de Pitit!
Suposo que per l’eufòria del moment, i per la imminent finalització de la cursa, el meu ritme es torna molt més viu, i pràcticament estic esprintant a un quilòmetre de la ratlla de meta. Me n’adono quan no veig els acompanyants al meu costat! Afluixo just a la porta de l’estadi, deixo que m’arrepleguin i fem plegats la volta d’honor, lluint senyeres i barretina i saludant a tort i a dret.
El tram final, el rellotge marca uns 16:06.I de nou al Km0
Tot just passar meta, ens fonem en una abraçada. Res premeditat, surt així. Així és com mostrem al món que hem corregut una marató tot gaudint-la, passant-ho bé.
Estirem, o si més no, ho intentem. Mentre ho fem, tinc una altra alegria immensa. En Hache, el gran Hache no s’ha despenjat, si no que ha estat darrera nostre tota l’estona, doncs entra menys d’un minut després de nosaltres! Que bé i quina gran cursa crack! Tu que dos dies antes parlaves de 3:45… olé!
Passem als passadissos, bevem, mirem de menjar alguna cosa i sortim a fora, a reunir-nos amb els nostres i ara si, a donar per acabada aquesta nova història.
I encara digerint lo viscut, ja sento que tornem a estar al Km0, doncs els companys parlen de Barcelona’09, Roma’09, de repetir-ho… de tornar-hi…– Recordes quan érem dos i ens creuàvem aquest grup de ciclistes cada diumenge?
– I tant que ho recordo! Fa dos anys.
– Qui ho havia de dir, avui som més que ells.
Salut
Crit
p.s: 30 km0’s :woohoo:
Us he vist desde l’altra banda del riu mentre passejava la gossa, m’ha costat contar els que hi ereu.Nomes puc dir que feieu goig , impressionant!:woohoo:
I ens volies privar d’aquesta magnífica crònica, Homedferro???????
No tens perdó……………bé ara sí
Felicitats per la crònica i per ser tan crackB)
