S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Pucurull,
No vas mal encaminat però, pensa que tot plegat va més enllà, són moltíssims càlculs estadístics per arribar a permetre aquesta norma.
No he llegit sobre el tema però crec que és voluntari. El qui no les vulgui fer es pot quedar sense feina voluntàriament :evil:.ho haurem de posar al currículum, per exemple:
faré 13 hores diaries si les puc aguantar i després tornaré corren de la feina a casa si cal, per aprofitat el viatge i el temps, pàrquing i millorar l’entrenament.
La finalitat de tot plegat segurament és evitar el diner negre.
Ara us faré el currículum tal com quedaria.
Salut!
CURRÍCULUM VITAE 70 hores semanals
Nom: número 4587
Adreça: a3, b7Actualment tot i que em sobre temps quan defeco, menjo o em dutxo prefereixo no estudiar res, per tenir el cap despert i no distraurem en el treball.
Estudis:
Diplomatura de direcció de Mànqueting.
Llicenciat en direcció d’empentes.Formació complementària:
Cursets organitzats pel ministeri del tendal i organismes de les administracions pubilles de 40 segons diaris tele visats a tele estres, a l’hora de dinar sobre riscos laborals amb un total de 20 minuts anuals.
Certificat pel curs d’ELECTRÒNICA I MANTENIMIENT del personal a les hores de descans, és un curset subvencionat per l’estac, especialitzat per aprofitar el temps de descans en l’horari laboral per ser més productiu
Experiència professional:
Al mactronals durant 15 anys i 15 hores diàries (vaig plegar perquè l’horari era massa flexible i poc productiu). avorrit.
Aficionat a:
BTT quan vaig al treball, Atletisme quan se’m marxa la cadena de la bici i deports d’aventura quan arribo a final de més.
Motius per canviar de feina:
No canvio de feina, vull treballar els dissabtes i els diumenges a la tarda després de les curses, per aprofitar més el temps. Els diumenges treballaré de franc, no vull abusar.
Si m’accepteu no us arrepentireu.
Moltes gràcies.
Oído cocina,
el meu correu josep@huguet.cat estarà fora de servei durant una setmana o dos.
Mentrestant em podeu escriure a jozobaci@gmail.com.
Fins a la tarda!
Salut companys,
Els preparatius ja estan fets, tot és apunt. Ara és quan corre aquell cuquet que ens fa l’espera impacient…..ja voldríem ser demà. Tranquils, arribarà, en un obrir i tancar d’ulls. I de la mateixa manera que arriba -uns heu preparat entrenaments per fer un un bon resultat, altres simplement participar i gaudir de la cursa, que no és poc-, se’n anirà. Entre recollir el pitral, córrer i la hidratació i tertúlia de rigor, en tres horetes tot això serà història.
Però darrere aquesta història hi ha moltes singularitats que li donen rellevància. La primera els 700 participants, tot un luxe i un plaer veure’ls córrer pels principals carrers de Lleida. Aconseguir aquesta fita no seria possible sense la participació dels diferents clubs atlètics de la ciutat, i també de comarques. Aquests entren dins la lògica de l’esdeveniment, són malalts de córrer -com jo- i no se la deixarien escapar. Però hi ha també la participació de diferents gimnasos i molta altra gent que potser no es desplaçarà a altres llocs a córrer, però ha fet seva la cursa. I aquesta és la principal pretensió de l’organització…..fer de Templers la cursa de tots.
Un esdeveniment d’aquesta mena necessita un desplegament humà important. Hi ha aquesta altra gent que farà el possible perquè als corredors no us falti de res i tingueu totes les comoditats -però les cames les poseu vosaltres!-. Aquí s’hi han afegit col-lectius com els Bombers de Lleida, Castellers de Lleida, grallers…i és clar molta gent de Km0. Quan hi ha aquesta sintonia i col·laboració entre diferents entitats, la cosa rutlla. Estem en el camí d’assolir el propòsit de que sempre em volgut, que sigui una autèntica festa de l’atletisme popular.
Bombers, Castellers, Grallers…. i molts altres anònims, moltes gràcies!!!
per endavant, per la vostra dedicació, per sumar i perquè sou els altres Templers.Una abraçada a tots.
Salut companys,
També hi ha moltes faltes 😳 , eren les 4 i pico del matí i anava ràpid. Ens veiem.
Una abraçada.
A veure si ens posicionem…
Sub 34
– Ivan
Sub 35
– miquel800
– Mireia
Sub 37
– Montoliu
– Elmuro
Sub 38
– PICO
– Flo
– Sed
Sub 40
– Stomix
– QUIM
Sub 41
– Edu
– Jose Manuel Mabilly
– Baldato
– Quim
– Xavi19
Sub 42
– Redman
– Josep Antoni Font
– By_Keds
– Amata
– Gemec
– Cargol
Sub 43
– Bodi
– JFK
Sub 45
– Karri
– Jordi
– Porcalle8
– lefox
– Imma
– Neus
– Roser
Sub 46
– Albertbo
– Esloquehay
– Enric
– Hache (opció A)
– Luigi
– Ash
– Sime
Sub 47
– espi
Sub 48
– CARLOS
– xavvier
– Pshycop
– jramon30
Sub 50
– Kaiser
– Lo_Jordi
– Eli
– Piliborges
Sub 55
– Rodri
Sub 57
– Julià Feixas
– EMILIMAR
Sub 60
-Bonziet
-Javier
-Adolfo
Sub 1:30
– Eli (opcions A-Z)
– Hache (opció
– HomedferroHola a Tots/Totes…
Us desitjo que demà tingueu tots una molt bona cursa, que milloreu les vostres marques i que disfruteu força de la cursa, del seu recorregut i de la companyia…
Jo molt al meu pesar, estaré treballant. No he pogut apuntar-me a la cursa, ja que el dia que es celebra em toca, per torn, treballar.
De totes maneres, estaré atent als vostres comentaris al fòrum i als articles que puguin publicar als diaris.
Em prepararé per la propera cursa, l’any que vé, ja que m’he quedat amb les ganes de participar-hi…HACHE:
Endavant…!!! et vaig trobar motivat a Vilanova de Bellpuig. Vas acabar aquella cursa molt fresc. Segur que millores les teves marques.SED:
A Vilanova de Bellpuig et vaig dir que aniria a la cursa de Termens, (Ens veurem a Termens, oi??) la tinc marcada al calendari. Segueixo entrenant per les altures, per aquell circuit, des del Pont d’Alas al Pont de la Palanca…Salut i quìlòmetres a tots, bona sort i bona cursa…
Hooola,
amb una setmana de retard… però al final arriben les fotos (val la pena només per veure en bodi de blanc 😯 😯 )
vinga, salut i fins demà 😆 😆
.
No sé si la selecció espanyola guanyarà l’Eurocopa. Però el que és segur, pel què estem llegint per les respostes a les entrevistes que els hi estan fent als seus jugadors, és que aquests no guanyaran el Nobel.
La majoria d’ells diuen que no s’han endut cap llibre a la concentració, i fins i tot un ha afirmat: “…no he llegit mai cap llibre, ni tan sols els de l’escola”.
Això últim potser és una broma -de no ser-ho és per compadir al noi- però ja esta dit i publicat. I tot plegat resulta trist saber-ho, especialment quan hom creia que, havent pujat tant el nivell cultural del país en els darrers anys, també podríem incloure com a beneficiaris als jugadors de futbol que serveixen de model per a la canalla i el jovent.
Però no sembla que sigui així: la cultura, pel què es veu, no lliga amb els professionals de la pilota.
Una altra cosa que podríem dir que tampoc hi lliga, per cert, és l’esportivitat. No és culpa d’ells, segurament, però el “…a por ellos” que utilitzen com a crit de guerra amb connotacions bàrbares per enardír-se, em sembla una gran manca de respecte pel rival.
😥
Pucu
Si, i no només és l’"a por ellos". Els mateixos comentaristes fan referències contínues a conceptes amb pudor de ranci i de naftalina, tipus "un jugador de raça" o les referències als genitals dels jugadors quan aquests fan alguna jugada de força. A part de mostrar un nacionalisme espanyol que fa fredar. Ara, a aquests mateixos comentaristes es tiren dels cabells quan senten a parlar de nacionalistes "perifèrics". Que vols? Són tics que encara s’arrosseguen d’aquell període sinistre de la història d’aquest pais i que tant costa a alguns deixar de banda d’una vegada. 😥
Quina marxa,nois però com m’agrada anar a Cap de Rec.
Enguany en el mes de juny més passat per aigua i amb temperatures inusualment baixes que han fet nevar a les alçades,el paisatge era de postal,per enmarcar el la nostra sustància gris i anar rememorant en els moments baixos que tots tenim en un moment o altre.Arribem divendres a Lles de Cerdanya,ja pujant es veuen les canals de la serra del Cadí amb neu i gel,bon presagi,trepitjarem neu, a un petit hotel a on ens tracten molt bé,sopem aviat l’Yves,l’AVI MENA,massa,el monjo,vikingosdu i manu_mfig en una altra taula,hi ha en Rül amb la seva parella.Tot l’hotel està ocupat per marxadors i/o acompanyants.Fem sobretaula llarga i anem a fer una camamilla per allò de relaxar els nervis i cap a dormir.
4,30 del matí,sóna el despertador del monjo,jo em dutxo i cap a esmorzar.Tot són nervis,vinga més depressa,va afanyeuvos,sembla que hem d’anar a apagar foc.
Finalment sortim i amunt cap al refugi de Cap de Rec a on hi han les pistes d’esquí nòrdic de Lles.
Ens fan aparcar força abans d’arribar-hi(el parquing és ple).Anem corrents a agafar la tarja de pas,ens la col.loquem i ja donen la sortida,quan jo encara m’estic posant el buff.
Fa fred 2ºC,però aviat passa amb el neguit i el fet de començar a córrer cap a Vililella(1er control-avituallament),amb aquestes he perdut als meus companys l’Yves i l’AVI,però trobo dos companys amb qui compartir camí,la Fina i el seu home en Ramon Comas,vells coneguts de Torelló i de l’UTMB,anem fent fins quasi la cabana dels Esparvers a on els hi dic adéu,van a un ritme massa alt per a mi.
Al control-avituallament del prat Xuixuïrà menjo forçs i reempleno el camel i trobo al Jordi del Papiol que ja havia saludat abans de començar i també al Jaume
capderec i ara ja per un corriol deliciós anem agafant alçada,tot està amarat i curull d’aigua,la pluja d’ahir i dels darrers dies es nota i s’escola muntanya avall per desgrat dels nostres peus,que aniran molls quasi tota la marxa.
La vista enrera,és d’una magestuositat aclaparadora amb la serra del cadí com a marc de fons i la plana de la Cerdanya sumida en la boira(maleïexo no haver dut càmera),cap amunt ja es veu neu i arribats al coll de Vallcivera ja hi és ben present i Déu n’hi do la quantita que hi ha,de moment força glaçada,el llac de l’Illa quasi tot ell glaçat presenta una imatge hivernal,fem un petit flanqueig i arribem al refugi de l’Illa amb en jordipapiol i comencem a baixar tot primer junts,però a la que s’acaba la neu i comencen els rocs ell se m’envà(jo sóc el pitjor baixador del món)
Anem fen camí per la meravellosa vall del Madriu amb una simfonia d’aigua que no us podeu ni imaginar,s’ha de viure i veure!!,primer baixem pel G.R.11 i ja quasi quan som avall ens desvien per un P.R. local andorrà que va fent via ara pujo ara baixo per un terreny força pedregós,finalment arribem a La Closa,ja a les Escaldes a on m’esperen l’Yves,l’AVI i en Jordipapiol.
Menjo un entrepà de botifarra molt ràpid,doncs ja fa força estona que m’hi esperen i comencem la darrera pujada forta i quina pujada,tot primer fem cap avall fins quasi al poble de les Escaldes,quan arribem a la carretera alfaltada,encara baixem més fins a un punt a on agafem a mà esquerra a on comença el G.R.11 del riu Madriu que haviem deixat,és una pujada ferma i per terra empedrat que va fent marrades però amb bastant verticalitat,trobem un control de pas a on ens donen aigua i vinga amunt fins,arribats a un punt a on ens desviem a la dreta i deixem el G.R.11 per agafar un sender local que després de molt pujar i pujar ens durà al refugi de Perafita(2.200),L’Avi ha anat tota l’estona al davant,a mi se m’ha atravessat la buti menjada massa ràpid i no le pogut seguir,he agut d’afluxar en dues ocasions a beure i reposar ni que fossin 30".
Me’l trobo ja quasi a dalt fen-se una foto….i seguim fins al refugi de Perafita a on al cap de poc arriba en Jordipapiol i l’Yves que té moltes rampes a l’abductor i als quadriceps.
Mengem bevem i reposem una mica tot i fent-nos fotos,allà hi trobem en Lins,que ja marxa.
Al poc comencem a pujar cap al coll de Perafita ben curull de neu en Jordipapiol i jo,l’Avi i L’Yves ho faran tot seguit.
Jo faig una petita marrada i m’encigalo cap a la dreta per un lloc a on hi ha més de mig metre de neu i avanço amb molta penuria i dificultad,veig en Jordi que puja molt més a l’esquerra per terreny sec i amb pedra i flanquejo no sense haver de reptar per la neu tot enfonsant-me i cremant energia inutilment.
Finalment agafem més i bona senda ja directes cap al coll de Perafita per uns aiguamolls ben glacats i que és desfant al nostre pas,quedant ben molls,però ja no ve d’aquí…
Finalment baixem cap al refugi dels estanys de la Pera a on ens retobem,a més hi arriba en bertureta amb qui acabarem la marxa.
Ara sembla que tot és cara avall,error fatal,doncs arribats a una pista que l’any passat en va portar fins a Cap de Rec,ens desvien a l’alçada de Les Polineres en direcció a Aransa fins a un complex(càmping zona d’acampada) de El Fornell pel mig d’una zona de molt de fang i molt perdedor a on més d’un dels primers h va deixar força estona,nosaltres com que anem 6 estem tota atents a les cintes que pengen dels arbres i no perdem massa estona,tot i que hem d’anar amb molta cura.
La pujada final fins al refugi,previ travessa d’un riu amb aigua a genolls és de les que es recoren.Fins l’any que ve.
Objetivo cumplido!!! 😈 😈 😈
59:00
Por un minuto he bajado de la hora 😆A pesar de que he sufrido problemas a partir del 6º Km (un flato terrible 👿 ) y tenido que sufrir las 2 cuestas largas de la carrera, y aguantar como he podido hasta que los últimos 2 Km los he retomado con fuerzas y otra vez a buen ritmo
Para el año espero solucionar esos problemas de mitad de carrera y conseguir un mejor tiempo 😉
Enhorabuena a todos los participantes y espero que el próximo año, sea mejor todavía que este
Finalment he pogut baixar dels 46 minuts, força bé, m’he trobat bastant cómode.
Peró deixant de banda les il.lusions personals, voldria felicitar a tots aquells que feu possible aquesta gran cursa, capaç de travessar les nostres Terres de Ponent.
Gràcies als organitzadors, voluntaris que sense ells no seria posible fer-la, els col.laboradors i patrocinadors, crec que aquesta cursa destaca, entre d’altres coses per la seva magnífica organització, 1000 gràcies a tots aquells que la feu possible.
I gràcies també als 709 inscrits que disfrutem d’un circuit magnífic per la nostra ciutat.
