S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Quines cróniques més apasionants…en falten algunes, però de moment totes boníssimes…
Felicitats a tots!!!!
Bon dia,
Aquells socis al corrent de pagament hauríeu d’haver rebut un correu.
El llistat és aquest:
http://iter5.cat/inscripcions/llistat_inscrits.php?id=341
Si algú no ho ha rebut o hi ha algun despistat que em faci arribar un correu. km0@km0.cat
Salutacions
Tant temps sense córrer una marató que se m’ha oblidat com es feia això de les cròniques…
Doncs bé, empès per un gran desig de tornar a sentir-me “maratonià” decideixo que vull córrer la marató de la Costa Daurada per diferents motius: no vull haver d’anar lluny i aquesta és ben a prop, no vull haver d’esperar gaire temps i a més a més conec un bon grapat de Km0’s que hi estan inscrits. Em tira una mica enrere la mala experiència de la última vegada que la vaig córrer però com bé diu el Jordi Codony “la marató pot ser bonica o lletja si tu ho vols.” Així doncs, busco un dorsal (no estic disposat a pagar els 62 euros que demana l’organització) i resulta que el Sergi Farré, inscrit des de fa molt temps, finalment no la correrà. Li demano comprar el dorsal però s’hi nega de totes totes, me’l regala i no hi ha res més a parlar. Els qui el coneixeu ja sabeu la mena de persona que és. Moltíssimes gràcies Sergi!!!
Ja tinc dorsal, fantàstic! Ara només falta córrer 42,195 km, que es diu aviat…Son molts companys els que em pregunten quina intenció tinc, quin ritme aniré, quin temps vull fer…Resposta: no en tinc ni idea! Fa mesos que no faig anar el gps, surto a córrer amb un rellotge digital només per saber el temps que porto i l’hora que és, desconec els kms que he fet per arribar a la marató, no he fet ni una miserable sèrie (i lo feliç que soc) i l’únic que em preocupa és arribar sencer.
I amb aquesta idea m’uneixo a un grupet format per autèntiques institucions maratonianes: Marc, Fidel, Jose, Carlos, Josep Ramon i el Jordi que debuta en la distància (i quina manera de fer-ho!!! Enhorabona company). N’hi ha un parell que no callen (no cal dir noms perquè tothom ja sap qui son) i en algun moment la temptació de llençar-los al mar és gran després d’algun acudit que no passa els mínims establerts en marató. I així anem passant els kms…així i parant a pixar!!! Fins a 3 vegades, no m’havia passat mai res semblant. (Nota mental: revisió de pròstata en breu).
La primera meitat de la cursa és un puja-baixa que no et deixa agafar un ritme constant però la veritat és que acompanyat va passant i quasi sense adonar-nos-en arribem a la mitja marató. En la 3a i definitiva aturada per pixar decideixo que, a part de que a la pròxima vegada que en tingui ganes m’ho faré a sobre, ha arribat el moment de fer la meva cursa. Em poso un ritme còmode, aquell que en les meves llargues sortides solitàries he assimilat com a natural, que em permet córrer durant estona sense desgastar-me. No em pregunteu quin és, no ho sé, només puc dir-vos que és el meu ritme. I que ningú me’l prengui que m’hi trobo molt bé!!!
Doncs els kms van passant i aquesta segona part ens permet saludar varies vegades als companys que van més ràpid o més lent. És lo bo de fer un circuït d’anada i tornada. Veig cares de tot tipus però si alguna em crida la atenció és la del meu admirat Jordi Codony: fa la mateixa cara que abans de començar, o més ben dit, fa més bona cara! Aquest home és extraordinari.
Arribo al km 32. Psicològicament havia de ser el meu punt d’inflexió. A partir d’aquest km comença la autèntica marató. Doncs bé, en el moment de veure el cartell m’adono que la cosa va bé, molt bé, que em trobo fresc i sobretot que tinc moltes ganes de seguir corrent. Quina sensació més agradable!!! No serà una trampa de la marató? A veure si ho pagaré al final? No, no, estic de conya, em deixo estar de pors i collonades i em dedico a gaudir el que em queda de cursa. Tinc 10 kms per endavant que s’han de convertir en una festa. I així és, visc la marató en tota la seva essència, observo als altres corredors, animo amb força als companys amb qui em vaig creuant, intento relaxar el meu cos i córrer de forma natural i penso molt en un amic que no està entre nosaltres i amb qui m’agradaria tornar a córrer una marató, tal i com vàrem fer al novembre del 2010 a Donosti, juntament amb el gran Jordi Molins.
Els últims kms són una festa d’emocions!!! En un moment em poso a plorar i al cap de poc esclato a riure, enyoro molt al meu amic però soc molt feliç perquè estic fent allò que sempre ens deia sobre la vida: s’ha de lluitar per les nostres quimeres.
Un últim gir de 180º i tot recte cap a la meta. Vaig ràpid, molt ràpid, però em trobo tan i tan bé que no puc afluixar, es com si en qualsevol moment hagués de començar a volar…Moltíssimes felicitats a tots!!! Si aquesta marató s’ha fet més gran i millor, no tingueu cap dubte que és perquè vosaltres hi vàreu ser.
Una abraçada i fins la pròxima.
Salut i kms.
Anem fent convocatoria per diumenge, no?
Jo estaré a les 8.00h al mirador dels Camps Elisis amb la intenció de fer uns 20-22kms.
Hola!
He llegit amb interès aquest fil i us vull felicitar. El temps passa ràpid i pel que es pot comprovar, heu fet créixer i dinamitzat enormement l’activitat atlètica a Ponent. I gràcies a tot això, potser el més important, s’ha creat una bonica xarxa de relacions personals.
Jo també he aprés moltes coses i he conegut gent molt interessant, dels quals estic orgullós d’anomenar-los amics. Amics de curses, de patiments, de kms… en fi, què us he d’explicar!
Amb la vista endavant i el peu ferm. Una forta abraçada
Bona tarda!
Penjo un enllaç sobre un article que he trobat interessant anomenat:“Las religiones del running”
http://www.labolsadelcorredor.com/las-religiones-del-running/
Salut!
Embolicar la troca amb el córrer no m’interesa, tot és molt més senzill que aquesta mena de disquisicions.
Farà un any que xafardejant el vostre fòrum (com faig sovint) vaig veure el post del Sr. Artur42 sobre la cursa Trailwalker, vaig estar seguint-lo i desprès com no llegint-me la crònica. Va ser un autèntic descobriment , mig en conya i mig en serio a la meva parella li vaig dir, el any que ve la fem!. Han sigut molts mesos de feina i de anar buscant col•laboració per poder recaptar els 1500€ de donatiu per poder estar a la línia de sortida. Puc dir que la part mes dura ja esta feta i ara sol queda gaudir.
Gràcies Km0 i al Artur42.
https://www.facebook.com/TrailwalkerCAR
http://trailwalkercar.blogspot.com.es/
http://trailwalker.oxfamintermon.org/es/equipos/ficha/BCN2014/G4/club-atletic-ribagor%C3%A7ana
@trailwalkercar
Bones,
després d’acabar la sisena marató d’asfalt he estat rumiant i m’he decidit a provar el tema muntanya. De fet, tot i que sembli mentida, ha estat la meva dona qui m’ha animat. :blink: :blink:
Total, que tinc en ment fer aquesta prova. En concret, de les 5 modalitats que ofereix, faria la Maratón de las Tucas, 42km amb 2500+.
Si algú s’anima estaré encantat de poder compartir l’experiència! De fet molt millor córrer amb companyia, per tant algú vol estaré més què feliç de què vingui!
I volia aprofitar per preguntar als experts… alguna cursa abans què em recomaneu per preparar aquesta? Tinc intenció de fer alguna de les RunningTrailSeries de Lleida (estan aprop i em resultat fàcil anar) però alguna altra de 21k per exemple m’agradaria poder fer per allà al maig per exemple.
Salut
