[km0]

Bon dia,

Us tindrem la pensament.

Molta força a tots.

[homedferro]

Ep!!

L’autocar Km0 ja ha fet parada a Tarragona.
Es preveu un temps magnífic per córrer!

Ja us ho explicarem!!

Salut!

[homedferro]

Ep!!

Comando km0-tarragona, tots arribats i contents!

Ara autocar de tornada descansant…

Ja aniran arribant les cròniques!

Salut!

[numovi]

Felicitats a tots !!!

Veig que en general heu complert de sobres amb les expectatives de cadascú.

http://www.cronochip.com/inscripciones/clasifications/general/club:KM0%20PONENT/competition:555

[km0]

Bon dia,

Fil obert i enhorabona a tots els que avui heu lluitat a Tarragona, km0’s i altetes en general, aquest espai és per vosaltres.

Salutacions

[km0]

Bon dia,

Continuem al fil de cròniques.

Salutacions

km0

[CARLOS]

numovi ha escrit:

Quote:

Felicitats a tots !!!

Veig que en general heu complert de sobres amb les expectatives de cadascú.

http://www.cronochip.com/inscripciones/clasifications/general/club:KM0%20PONENT/competition:555

Moltes gracies Òscar!

Falten JORDICODONY(03:21:58) i GINA , que van posar un espai entre KM i 0.

Amb ells som l’equip amb més corredors 😆 :dry: :huh: :ohmy: :blush: :kiss::lol: :ohmy: :silly: :blink: :side:

[flo]

Km0 Ponent tercer a la classificació per clubs, enhorabona!

http://www.cronochip.com/inscripciones/clasifications/mclub/competition:555

Ara a explicar-ho a les cròniques!

[Jordi]

Felicitats a tots:
Això de la boira sembla que és una bona tàctica per preparar una marató.
A veure aquestes cròniques…
Salut!!!

[Jordi]

Estic segur que sense KM0 no hagues aconseguit ni la meitat dels reptes que he assolit. crec que ni tan sols mels hauria marcat.
Recordo molt be aquella mitja a Balaguer al 2007 i el punt d’inflexió que va supossar per a mi.
He conegut molta gent en aquest foro i he pogut compartir emocions i il.lusions, i espero compartir-ne moltes més.
Només em falta poder fer alguna sortida de les que feu per la canalització per ser un bon KM0, però la distància ho fa difícil. Algun dia…
salut i llarga vida a KM0!!!

[homedferro]

Ep!

Flo 03:21:48
JORDICODONY 03:21:58
Albert Nogués 03:23:04
Redman 03:25:16
Kepasaneng 03:25:26
Homedferro 03:25:36
Amata 03:25:41
Hache 03:31:25
Jordip 03:39:25
CARLOS 03:39:38
Agulletaman 03:40:07
Josep Ramon 03:44:43

I la Gina!

[Jordi Panadés]

Som-hi!

Em vaig inscriure a la MCD el dia que es van obrir les inscripcions, des de l’anonimat. (Encara no era un Km0…) Ho vaig fer així per evitar la mofa i les explicacions en una més que probable rajada d’assistència a la mateixa (no les tenia totes…). I vaig continuar entrenant pel meu compte.

Però malauradament, perdó, BENAURADAMENT, els tentacles de Km0 són llargs, i la meva participació anònima a MCD va deixar de ser anònima.
Gràcies a aquest fet vaig esdevenir un Km0 Ponent en tota regla, començant a venir algun diumenge.
D’aquí vaig saltar a ser un matinador els dimarts i els dijous. I d’aquí vaig saltar a ser un matinador dimarts, dijous i divendres.
Sense adonar-me’n, i en un intercanvi d’hores de son per sèries, pujades i trotadetes, (en la millor companyia) Km0 em va preparar per afrontar amb garanties aquesta proesa.

Aquesta és la meva crònica de la MCD, ha durat més de 3 espectaculars mesos…
Ah!! Espera!!, diumenge la vam córrer!!! Això també us ho puc explicar!

-Sortim de Lleida. Hi anem en autobús. Genial, còmode, bon ambient, absorbint tots els comentaris dels veterans

-Arribem a Tarragona. L’autobús gairebé ens entra fins dins del pavelló (una salutació autobusero!) Controlem l’espai, pitrall, WC (Km0 té uns budells amb flojera!!!). Es respira frescor, bon rotllo. Ens equipem (tapem mugrons, ens fiquem cremetes… algun dia s’ha d’immortalitzar en vídeo aquest procés…)

-Sortida. Tothom està content, eufòric… i sense adonar-te’n ja hi ets. Som-hi!!!

-Sortim ràpid, però bé. Sóc el novell, però aguanto bé i segueixo el ritme. Anem comentant, animant més nosaltres al públic que el públic a nosaltres. ESPECTACULAR.

-Passem la mitja i ens comencem a separar. Ara ja és anar fent, xino xano.

-Jo només volia arribar al 32 per dir-me a mi mateix “Només en queden 10, això és una cursa de les curtes!!!” Però del 29 al 30,5 fa un repechón important. I tinc alguna sensació de rampa, però anem tirant.

-Passem el 32 i ja anem de baixada. Tinc un tio al davant que NO CALLA intentant animar a un company seu (venga Pedrete!!!!)(crec que el company està a no res de fotre-li un ventallot…), però anem tirant.

-Al 36 estic bastant petat, però no queda res!

-Al 40 estic encara més petat, però ara si que no queda res, aguanto el 41, giro l’espigó mantenint la integritat dels meus genolls i fins i tot apreto el 42!

-Ja arribo, i a falta d’uns 20 metres, m’agafa una MEGA rampa als isquiotibials que em clava de cop i em fa parar. No veig a ningú, però sento que la gent que hi ha de públic comencen a cridar encara més fort!, faig els últims metres caminant, aguantant-me la cama que m’està a punt de rebentar…

-Arribo!, Km0 està allí, ens felicitem, ens abracem. Ja està!! He acabat!!

-Donuts

-Fruita

-Donuts

-Dutxa

-Tornada. Tots satisfets. Es respira satisfacció (i RadioSalil)…

PD:
Immillorable elecció del color de la samarreta de Km0. Un dels motius de que he disfrutat tant i he acabat en condicions, és pels ànims que ens donem entre nosaltres durant la cursa i gràcies a la samarreta som fàcils de localitzar:)

Felicitar a l’organització. Avituallaments generosos i amb un munt de voluntaris. Puc comparar poc, però crec que ha estat força bé.

Puja i baixa molt. Sé que no pot ser, però afirmaria que puja més que baixa…

Ara a pensar en la propera. ROAD TO BCN!!!!!!

Salut a totes i tots!

[kepasaneng]

La crònica de la MCD la puc encetar tirant 6 setmanes enrera, a la Marató de Castelló. Aquest era el meu objectiu quan, 22 setmanes enrera, començava a preparar una marató. Però vet aquí que el destí em tenia preparat un constipat de darrera hora què va fer impossible anar-hi, així que vaig tenir que allargar la preparació 6 setmanes més fins Tarragona. I això no va ser fàcil, a Castelló tenia un recorregut pla, tenia acompanyant, tenia un bon entrenament i tenia el cap centrat en aquell dia.

Les sis setmanes “extres” se’m van fer molt costa amunt al principi. Psicològicament ho vaig notar molt :S . Per sort amb la Pujada a la Seu Vella i la Sant Silvestre ho vam trampejar una mica, alhora què m’adonava que estava plenament en forma. Clar que això em va fer tenir un extra de pressió… extra que s’encarregaven de recordar-me alguns cabrons a l’autocar…

En fi, tornem al dia D. Arribem amb autocar a la porta del pabelló (lo de l’autocar fantàstic! :laugh: ). Dorsals, evacuacions diverses, fotos, … tot preparat i sense adonar-nos estem a la línia de sortida un bon grapat de km0’s, cadascú amb els seus objectius.

Surto amb la música posada, que penso què serà la meva única companyia donada l’absència de públic i el baix nombre de corredors. Però al km3 muntem una barqueta amb 5 components enfilant l’espigó: Flo, Albert Nogués, Amata i Jordi Codony, i apago el ipod. Al km5 un corredor ens increpa que hem llençat una ampolla de l’avituallament al mar cosa què és falsa. Així les coses el Jordi s’excita i fa un petit canvi de ritme, al qual sense saber perquè m’hi afegeixo. Però ens trobem uns quants corredors i al passar-los em quedo enrera. Així del k7 al k10 vaig 10-20 metres darrera del Jordi que em serveix de referència. Passo el k10 amb 47:30, exactament el temps que volia.

Al k10 comencem a anar cap a Torredembarra i les pujades ja son mooolt series. Aquí recupero i anem amb el Jordi fins al k15 xino-xano. Just a l’avituallament em diu que tiri… bé, em trobo bé i engego de nou la música. Entre el 20 i el 25 bé la part més maca, per dintre de la ciutat, la rambla nova… Al anar i tornar pels carrers ens trobem amb la resta de km0’s i ens donem ànims. Veig que el Jordi el tinc jo ara a 10-20 metres i li serveixo jo de referència. La mitja l’he passat en 1:40, també el que tenia pensat fer.

Cap al 26 o així ja tirem cap a la part lletja. Recta llaguíssima amb petita pendent que ja comença a picar a aquestes alçades. El Jordi m’agafa al 28 i després girem per pujar cap a l’estadi d’atletisme. Al k30 veig què mentre ell va flotant per l’asfalt jo no tinc el córrer alegre que voldria . La primera mitja, amb els constant puja-baixa, m’està passant factura. Així que afluixo un pelet i el deixo marxar.

Al k31 girem a l’estadi i llavors hem de baixar tot el que hem pujat. El pendent negatiu fa que, tot i que ja vaig bastant cansat, encara vagi trampejant. Al k35 per això ja em noto tot. No veig el mur però ja estic patint força. Tanco els punys, baixo ritme i començo a tirar de cap :unsure: . A l’avituallament del 36 em passen el flo i l’Albert Nogués molt sueltos, i poc després l’Amata, però a ell el veig com jo. Al k37 de fet el torno a passar i enfilem el darrer tros cap a la meta. El cap compta mentalment 3+2 (3km fins meta, que es passa a la vora pel k40, i 2 més d’anar i torna de l’espigó). Vaig fent, vaig fent, m’arrossego més que corro, però no paro, no paro. Passo el 40, venga el darrer esforç. Enfilo al 41. Cagontot que aquest km sembla el doble que els altres. Faig el giro de 180 al 41 (gràcies organització!!! és just el que desitjava ara!!), veig al c***ó de l’homedferro que s’atansa com si no portés més de 5k a les cames…. El Redman em passa i em treu les pegatines . Venga, venga…. recta final. No sé si plorar, si aixecar els braços, si cagar-me en les pujades o si sprintar perquè no m’avanci el Marc… Al final ho faig tot alhora. Alegria. Descans finalment.

Emocions fortes a l’arribada. Van arribant els què falten. Felicitacions. No em puc mantenir dret perquè els bessons em maten. Fotos. Donuts i més donuts. La sisena marató està al sac, i MMP amb 3:25:26, millorant els 3:27:15 de Donosti al 2011. :laugh: :laugh:

Molt content. Al final s’ha de felicitar l’organització perquè, tret del recorregut poc amable, la resta ha estat a molt bon nivell. Enhorabona també a tots els membres de Km0 què van conseguir tots el que volien, especialment el debutant JordiP amb un fantàstic 3:39 en el debut.

Ara a descansar uns dies, què després de 22 setmanes de preparació de marató… crec que m’ho mereixo.

[estefi]

Voldria compartir amb vosaltres, la I Cursa de la Boira de Lleida ,i I Caminada de la Boira de Lleida, les dos amb 10,5 kms.Esta dins de les activitats del I Salò de l’Esport i Turisme de Muntanya.
Surt del camps Elisis, i de cap al Parc de la Mitjana, i vorejarem , les dos voreres del nostre riu… Molt poc asfalt, sense marxar lluny, tenim natura.
Us hi esperem. Ademes és solidària amb Down Lleida.

http://www.cursadelaboiralleida.com

[agulletaman]

Bueno…
Pues 2 objetivo de esta temporada conseguido y con creces:) .
Llegamos a la recogida de dorsales enteros (muchos no las teníamos todas… renoi que forma de tomar rotondas…:blink: ), pero allí que estamos.
Reconocimiento de los sitios clave, visita al lavabo, cambiarse de ropa, más visitas al lavabo, vaselinas, dejar la mochila, última visita al lavabo y después de un breve calentamiento nos dirigimos a la línea de salida.
Fotos…, más fotos, ritmo de batucada y salida!!
Enseguida la barqueta del “tranqui lo importante es acabar bien, tranquilidad y buenos alimentos, etc…”, se va a tomar por saco y se transforma en un ritmo de 3:30:00 final, que como siempre no hay ninguno que esté dispuesto a aflojar… bueno, miento, the Peguera brothers running team van haciendo la goma, van haciendo, van haciendo y al final los resultados les avalan.
Yo empiezo a ver un posiblemásqueprobable castañazo en el 36 (mi más que famosa autodestrucción del km 36) pero bueno procuro no pensar.
En el km 31/32 (en la pista de atletismo) desayuno con calma, camino y me como mi barrita y casi me bebo medio powerade… allí me uno a la Peguera Party, pero al poco rato como hace bajada la gravedad hace su curso y yo me voy alejando poco a poco (cosas de la inercia…)llego al 36 y ep mis piernas no se rompen… será posible? Ocurrirá el milagro?… Pues Nooooo!! en el km 38 me quedo sin piernas… me tengo que parar practicamente cada 500/800 m para evitar un tirón que me deje tieso (nunca mejor dicho). Mentalidad positiva, sonrisas, estiramientos, determinación, auto-animación,…, nada, no sirve nada de todo eso…:blush:
En fin que al tran-tran caen los 3 últimos kms, llego a meta 3:40: y pico. Pero feliz, 2a finalizada seguida, bajando minutos con respecto a Valencia y viendo la cara de satisfacción de todos los compañeros de km0 (cracks!!! que sois unos peazo cracks!!!… os odio!!) con sus objetivos, sus MMPs y esperando a todos los que íbamos llegando.
La carrera: SALTO DE CALIDAD respecto a ediciones anteriores que hace perdonar el recorrido que para mi gusto es demasiado rompepiernas para ser una maratón (triple merito a los marcones conseguidos!!!). El público?…, pues eso venimos de Lleida, nada nos puede sorprender, no?
Viaje de vuelta “apretao” con mucho más silencio que a la ida, porqué será?, y pensando ya en el siguiente objetivo. (al bajar del bus, parecía un anuncio de los muñecos de famosa dirigiéndose cada uno a su portal:S )

GRACIAS A TODOS por hacer de esta jornada de running, un momento tan agradable y satisfactorio!!!

Y nada… mañana 6:05 AM rodadita suave a “deshacer el lactato” Homedeferro dixit…, tamos locos… i ROAD to BCN que faltan sólo 8 semanitas, 32 entrenos, +/- 500 km…

[Autor]

Entrades