S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Posicionamiento de la Sociedad Internacional de Nutrición en el Deporte:
Cafeína y Rendimiento
11-12-2011 ¦ BiolasterLa Sociedad Internacional de Nutrición en el Deporte ha publicado un artículo en lo que supone su Posicionamiento sobre la relación Cafeína y Rendimiento. Dicho artículo es el resultado de un análisis de todas las publicaciones que han visto la luz sobre la Cafeína y el Rendimiento, aportando unas directrices que son tremendamente claras y válidas para todo aquel relacionado directa o indirectamente con el deporte que pretenda tener una visión objetiva y actualizada de la Cafeína y sus Efectos en el Rendimiento Deportivo.
Posicionamiento de la Sociedad Internacional de Nutrición en el Deporte: Cafeína y Rendimiento
La investigación de los efectos fisiológicos de la cafeína en relación al rendimiento en el deporte es muy extensa y de hecho continúan realizándose y publicándose investigaciones que sirven para dirigir y expandir el conocimiento existente. La investigación sobre la cafeína y sus efectos en diferentes áreas es muy amplia y en ocasiones los resultados son divergentes.
Por ello la Sociedad Internacional de Nutrición en el Deporte publica este documento de posicionamiento, en el que un equipo de investigadores liderado por Erica R. Goldstein ha revisado profundamente la literatura científica relacionada con el uso de la suplementación con cafeína en el deporte, y establece los siguientes puntos esenciales:
La cafeína es efectiva en la mejora del rendimiento deportivo en deportistas entrenados, cuando se consume a dosis bajas-moderadas (entre 3 y 6 mg de cafeína por kg de peso), y el aumento de las dosis (9 mg/kg o más) no trae consigo una mejora de rendimiento añadida.
La cafeína ejerce un efecto ergogénico más acusado cuando se utiliza en forma anhidra (cápsulas, tabletas, polvo,…) en comparación a su uso como componente del café.
En la mayoría de las investigaciones realizadas se ha utilizado un protocolo en el que la ingestión de cafeína se realiza con 60 minutos de antelación al ejercicio para asegurar una óptima absorción; sin embargo, se ha comprobado que la cafeína puede mejorar el rendimiento cuando su consumo se realiza con 15-30 minutos de antelación.
La cafeína puede mejorar la atención en períodos de ejercicio intenso de larga duración, así como en períodos de deprivación o limitación de sueño.
La cafeína es ergogénica para ejercicios de fondo de alta intensidad mantenida, y se ha mostrado especialmente eficaz en pruebas contra el crono.
La suplementación con cafeína es efectiva en el ejercicio de alta intensidad, incluyendo deportes de equipo como el fútbol, hockey hierba y rugby, en los que el tipo de ejercicio es considerado como intermitente de alta intensidad durante un tiempo prolongado.
Los resultados del efecto de la cafeína son variables en relación al rendimiento en actividades de fuerza-potencia, por lo que es precisa más investigación en este área con el fin de clarificar los efectos.
La literatura científica no soporta el aumento de la diuresis inducido por la cafeína en el ejercicio, como algunos refieren. De hecho diferentes estudios no han mostrado cambios por el uso de cafeína en la formación de sudor, en la pérdida total de agua o cambios negativos en el equilibrio hídrico que pudieran afectar negativamente al rendimiento, incluso en situaciones de ambiente caluroso.
A pesar de que recientes estudios han mostrado un ligero beneficio por el uso de cafeína en mujeres deportistas, se necesita más investigación centrada en las mujeres.
Desde hace unos años la cafeína no está incluida en la Lista de Sustancias Prohibidas que elabora anualmente la Agencia Mundial Antidopaje, por lo que su uso en ningún caso puede considerarse doping.
Ostres!!!
Ja pensava que ni el cafè antes de la cursa podria fer ja!
Gràcies Enric per l’article!
Salut!
Moltíssimes felicitats a tots!!!. A Castelló han hagut de flipar amb aquesta representació i resultats. Em vaig enrecordar molt de vosaltres diumenge. Esperem les cròniques amb ganes.
Salut.Una marató per poder gaudir uns entrenaments o uns entrenaments per preparar-se una marató? sigui com sigui es la simbiosis perfecta.
Acabada la campanya de muntanya, el Joan Navarro, el Carles Oro, el Juanjo i el Redman i jo ens varem plantejar un objectiu comú amb la finalitat de fer-me la preparació, i aquest va ser la Marató de Castelló. Si fer esport es gratificant fer-lo amb amics ho es doblement gratificant, han estat dos mesos intensos en que he gaudit d’unes estones intenses de moments bons i no tan bons, però en tot cas lo dolent compartit es sempre menys dolent, des de aquí animar al Redman i al Carles que millorin de les seves lesions.
El Dissabte vam viatjar amb la família a Castelló la Cargolet, Jordi Codony, Juanjo, Joan Navarro i jo en arribar ens atansem a buscar els dorsal al pavelló de la pèrgola on arrepleguem els dorsals, validem els xips i donem una volta pels estants que hi ha sense cap mena de aglomeració. La tarda la vam dedicar a passejar pel eix comercial i la zona mes cèntrica de Castelló, i a la nit ens varem trobar a sopar amb el Cargol, la Su, M.Carme, el Julià, la Flora i l’Aureli, i també ens varem coincidir amb el Flo, l’Albert Nogues, l’Amata,l’Home de Negre i les seves famílies, i desprès al partit.
Tot plegat passo una nit dormin ven poc, esmorzem i a les 8h tirem cap a la sortida, poc escalfament i sortida a l’hora prevista.
Sortim amb el Juan Navarro amb l’idea de mantenir un ritme que ens permeti passar la mitja a 1’29 h, es forma un grup nombrós amb la llebre de les 3 hores, una llebre una mica inconstant en el ritme, i que fa que al arribar a una avinguda llarga en direcció al Graó de Castelló. que està en obres. el ritme es faci mes lent, tot i això arribem a la mitja en el temps previst, com tots sabeu una marató es un cursa molt llarga i la meva idea era no deixar la llebre fins al Km35, però al km24, veig que vaig bé i junt amb un grupet de 4 corredors marxem de la llebre, les sensacions son molt bones fins al km36 en que ells porten un ritme que m’exigeix massa i decideixo acabar l’últim tram de cursa el meu ritme, al final objectiu acomplert i he acabat la marató amb molt bones sensacions.
Al poc d’arribar apareix el Flo, increïble a fet una cursa excel·lent a arribat per sota de 3 hores, la seva cara ho deia tot, FELICTATS FLO, van arribant tots el Km0 la majoria contents de la cursa i dels seus registres.
Desprès un fabulós arrosset per dinar comentant amb els companys la cursa, al costat de la platja, Que volem més? Ha estat un cap de setmana fantàstic!,
Salut,
Jordi
Quin nivell!!!, em trec el barret.
Em sembla que hi ha mes d’una MMP.Felicitats a tos, especialment a hache que estàs fet una màquina (una marató cada mes, com es fa això???).
Salut
JordiEp!
En Kimi i la seva familia ens passen unes fotos de la mitja de Tarragona!
Veieu-les tot clicant aquí!
Moltes gràcies!
Salut!
Una excusa com un altra per trobar un cap de setmana i compartir amb les famílies (Codonys, Navarro i Molins) dels assedegats cercadors de curses, un espai per gaudir d’una ciutat diferent fent turisme, suar per allò que hem entrenat amb frenesí i admirar el sol que tant car està a casa nostra!
Sorprèn agradablement i ens reconforta l’esperit la climatologia de Castelló, les seves buguenvíl•lies a tot arreu, son un exemple pels sentits.
L’entrenament al límit, per aconseguir un somni, ha tingut les seves (lògiques?) conseqüències, trencant a dos dels companys d’entrenament que han trescat amb nosaltres incansablement enmig de la boira, el Carles i l’Arnau.
Per mi un modest però satisfactori temps de 3h 15m, tenint en compte que he preparat la marató en tant sols 18 sessions, desprès de tornar a primers de novembre d’expedició de l’Himàlaia amb el programa del Jesús Calleja! Algun dia m’agradaria fer-me gran com el Gebresselasie Molins i el Joan Navarro i poder-li fer pessigolles al sub-3.
[img size=450]http://juanjogarra.files.wordpress.com/2011/12/ii-marato-castell-2011-dscn1496_thumb.jpg?w=521&h=217[/img]Una marató molt ben organitzada amb detalls de luxe i totalment aconsellable, una excusa per compartir amb la família la nostra deria…
Per concloure la jornada, vora el mar una agradable paella amb els amics de Benicàssim.http://juanjogarra.wordpress.com/
Twitter @juanjogarraCunyauuuuuuu,
Per fi he llegit la teva crònica !!!! Molt i molt maca, sí senyor. Això d’escriure ho porteu a la sang, els Riu.
Siau,
Castelló forever
Diumenge va ser la culminació d’un cap de setmana genial en una terra desconeguda on hi hem descobert petits racons més que recomanables, a més d’una ciutat lliurada a una cursa amb una organització excel·lent.
Més de 3 mesos d’entrenaments (i tot el que portem al darrera, que tot suma) a la línia de sortida d’una nova marató per poder dir, ara sí, que a la setena ha esta la vençuda: per fi ha caigut el perseguit sub3h.
Així és, més o menys, com va anar el tema.
La idea era agafar el grup de les 3h i anar-hi fins al final. Vaig localitzar les llebres a la sortida i no vaig perdre-les de vista en cap moment. Al principi em vaig despenjar del grup perquè era molt nombrós, però no hi vaig perdre mai la referència.
Tot i haver ‘canviat l’aigua de les olives’ just abans de sortir, al quilòmetre 7 noto que la bufeta torna a estar plena. Després de pensar si parar o no, i on, al quilòmetre 8, aprofitant el pas pel costat d’un parc i que anàvem de baixada, faig el ‘pipi-stop’. El fet de ser baixada era important perquè sabia que havia de tornar al grup de les llebres, i fer-ho així em va permetre no gastar molta energia per aconseguir-ho.
Per mi les llebre van estar molt bé. Alguns del nombrós grup les xiulaven perquè deien que anaven massa ràpid. Jo, callat, pensava per mi ‘que pesats, doncs que es depengin i llestos’. Personalment crec que van saber regular molt bé, accelerant en algunes parts amb terreny favorable i afluixant una mica en trams de pujada.
Al quilòmetre vint-i-escaig veig al JMolins que marxa del grup. ‘Que valent’, vaig pensar, ‘aquest tio està fet d’una altra pasta’. A Barcelona jo vaig fer el mateix i crec que la vaig cagar. Aquesta vegada tenia molt clar que no em mouria del grup fins al final.
Els quilòmetre van anar caient. De tant en tant ens creuàvem amb companys i les salutacions i els ànims anaven i venien amb cor i ànima.
A partir del 32 vaig començar a estar molt concentrat. Començava aquella part desconeguda on el cos pot dir prou en qualsevol moment. Em vaig plantejar anar quilòmetre a quilòmetre, amb l’únic condicionant de no despenjar-me del cada vegada més petit grup de les 3h. Alguns a partir del 35 van començar a marxar. Jo no. Les llebres en aquest darrer tram van estar esplèndides. Només feien que animar-nos, recomanar-nos que respiréssim bé, que si volíem marxar ho féssim poc a poc, amb petits canvis de ritmes i recuperant. Parlant molt i tranquil·litzant al personal. Molt maco tot plegat.
Vam arribar al 39. I el mur que no venia. I aleshores vaig dir que sí, que ara marxava jo. Dit i fet, poc a poc, vaig anar tirant davant del grup de les 3 hores, obrint un petit forat (tot just 1 minut al final), però aleshores ho vaig veure: arribaria per sota de les 3 hores.
Cap al quilòmetre 41 apago el rellotge. No vull saber res de temps, ni de ritmes, ni de distàncies. Vull assaborir cada metre, cada pas. Vull mirar al públic, vull aplaudir.
Els darrers 200 metres no els explico, crec que les imatges valen més que cap paraula: http://www.corriendovoy.com/video.php?id=484&video=34310
Les dedicatòries: a la família, perquè tots sabem que correm perquè ells o elles ens recolzen. A l’Albert, l’amata i l’Home de negre, perquè hem patit junts un pla d’entrenament exigent (gran cursa companys!) . Al Jordi L., la ment pensant, el ‘coach’ a l’ombra. A km0 Ponent, un gran invent on he après moltes coses d’aquest món de l’atletisme popular. A companys de Km0 i d’altres clubs, que tinc en ment però que no nomenaré per si me’n deixo algun.
Tot plegat, una meravella.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES KM 0!!:laugh: :laugh:
Vosaltres sempre responeu,
individual o colectivament!!
Gràcies per ser tan solidaris,
i especialment per ajudar-me
(i a tot l’equip)en aquest repte.
Si entreu a la pàgina de l’equip, veureu
que us hem posat a l’apartat d’espònsors
(monetaris, però encara més anímics i amistosos).Molts besitos a tots, i no dubteu a seguir les
nostres aventures a la nostra pàgina.Mireieta
Àlex, guapíssim!! :silly:
Gran crònica, res a afegir,
ja que va ser com ho descrius.Sols agrair-te la teva companyia,
ànims i companyerisme. Ets una gran persona,
i un crack esportiu!.M’alegro molt d’haver-te conegut,
i espero coincidir amb tu en curses
futures.Besitos
Mireia
Crònica Marató Castelló;
Be,per mi aquest cap de setmana passat a set la culminació de una fita que pensava que no faria mai quant vaig començar a córrer, fins que em vaig apuntar al km0 el màxim que havia fet eren tirades de 10km tot sol,arrel de conèixer km0 vaig entrar en aquest “mundillo de bojos” jo anava coneixen companys de km0 i qui mes qui menys preparava mitges i maratons,jo pensava que estaven boixos i que jo mai ho faria però sempre ni havia un que deia;Jordi si jo la he fet ,tu algun dia també la faràs(suposo que sabeu tots qui es,no?) dons be jo continuava entrenant i fent curses de 10 i com a molt alguna mitja fins que al final desprès de molts anys en una sortideta amb l’Albert i L’Àlex (amata) em diuen que estan començant l’entrenament per fer una marató i que si em vull entrenar amb ells i fer-la,jo tornava a pensar que aquestos estaven boixos però al final em van engrescar i sense saber-hu estava apuntat per fer la meva primera marató,al igual no te el “glamour” de Barcelona o d’altres però per mi ja es especial,despres d’aquella sortida veig que en aquest projecte també esta ficat un CRACK com L’Òscar(Flo) i tots 4 juntament amb el pla del JordiL. comencem la preparació de la marató,han sigut uns mesos durs però que m’han ajudat a coneixem millor a mi i la grandesa de les persones amb les que he compartit tantes hores de patiment i també de satisfaccions,be desprès d’aquestos mesos durs i exigents arribem al dia clau,arribem a Castelló deixant la boira enrere i juntament amb l’Albert,L’Òscar i la meva dona anem a buscar el dorsal,pel camí ens trobem amb l’Hache i ja fem conya amb el tema del futbol,be agafem el dorsal donem una volteta per la fira del corredor i anem a buscar a l’Àlex al hotel,despres de recollir-lo anem a Tagliatella a sopar uns mes depresa que uns altres ja que el futbol era a punt de començar,mentres estàvem acabant de sopar rebo un missatge de l’Àlex dient-me que el Madrid havia marcat,pensava merda ja comencem malament el cap de setmana per sort ja sabem com va acabar la cosa amb el repas una vegada mes del Barça al Madrid,despres de veure el partit cap a la habitació a dormir,be a dormir dormir no però a intentar-ho almenys fins a les 3 no vaig aconseguir adormir-me i sense adonar-me a les 6.45 sonava el despertador,em vesteixo i cap avall a esmorzar,mentres esmorzem ens seiem a la taula amb un noi que anava a disputar el campionat d’Espanya i ens comentava que a ell l’obligaven a anar per sota de 2,20 literalment flipabem,desprès de la cursa mel vaig trobar i em va comentar que havia petat i que “sol” havia pogut fer 2h 28m(vaig tornar a flipar) per sort estava content dins de la desgracia perquè havien guanyat per equips,be desprès de esmorzar i de la visita de ritual al Sr.Roca ens trobem al hall de l’hotel i anem cap a la sortida,amb alguna incidència que una altra arribem a la sortida i desprès de pixar i saludar algun company de Km0 ens situem als calaixos,jo particularment tenia en ment acabar-la i ja esta,però desprès de tant patiment i tans esforços decideixo ficar-me al calaix de sub 3h 30m,els meus companys d’entreno tenien altres metes que per sort tots(si Albert tu també ho vas aconseguir) van aconseguir,aixi que em vaig despedir de ells,ens vam desitjar sort vam esperar que donguesin el “pistoletazo” de sortida,alli estava jo,tot sol davant de 42km 195m,vaig mig plorar quant van donar la sortida i vaig començar la meva 1ª marató,vaig sortir a ritmet alegre suposo que portat per la emoció i ens 3 o 4 km vaig deixar enrere la llebre de 3h 30 fins al km8 vaig anar sol però allí en aquell moment vaig girar el cap i vaig veure 1 samarreta de Km0 que venia per darrere vaig afluixar una mica el rime i vaig esperar que m’agafessin el Cargol i la Pilar va ser el millor que em va passar,despres de parlar una estona,la Pilar va marxar i ens vam quedar el Cargol i jo,com he dit va ser el millor que em va poder passar,la meva 1ª marató i al canto d’una institució com l’Abel,vam anar parlant dels objectius i de mes coses(pobre Abel li vaig fotre un cap com un bombo) però de retruc era una bona senyal ja que anàvem a un ritmet que ens permetia anant petant la xarrada i de pas anaven caient els kilòmetres sense be adornar-nos,a mes a mes era la part del circuit mes lletja del circuit(perque us feu un idea los que haveu anat a la mitja de Tarragona,dons es com el puto espigo però a lo bestia multiplicat per 10,es una part de la ciutat que esta amb obres i que es una recta llaaaaaaaarga arribes a una rotonda,mitja volta i a tornar a fer la recta llaaaaarga un altre cop),com he dit ens vam plantar al kilòmetre 21 sense adonar-nos,les cames continuaven bé i el cap també jo anava prenent els potinges que m’havia endut i procurava veure a cada avituallament(es una passada la de avituallaments que hi ha en aquesta marató,tan de aigua com de isotònics i gels),de tant en tant veiem a la dona de l’Abel amb la seva campaneta importada de Chicago(certament em feia enveja,ja que el podrit se la va trobar a un munt de llocs de la marató i jo no vaig veure la meva fins al final,a mes a mes li donava uns ànims que a mi no em podia donar però que segur que et fan treure forces d’allà on no ni ha),al incombustible Aureli(Un campionat D’Espanya no seria el mateix sense ell) i als pares del Marc i de l’Arnau(que grans que son,a les 7 ja estaven esmorzant per estar a punt per donar ànims,el dit molt grans),del km21 al 30 ja no parlàvem tant senyal que la cosa ja no anava tant alegre,però anaven caient els kilòmetres que al cap i a la fi però aixo havíem vingut,a mi al partir del km30 em van entrar tots els dubtes perquè la tirada màxima que vaig fer van ser de 28km i aquell dia ho vaig passar fatal,aixi que no sabia que em trobaria,a mes tenia por del senyor muro,pero per sort encara no m’havia vingut a visitar(ja tenia feina amb uns altres),vam arribar al 32 i L’Abel em va dir;vinga Jordi que a partir d’ara ja comencem a descontar i si continuem aixi farem un tiempazo,vaig intentar mantenir el ritme però conscient que encara en quedaven 10km mes,aixi vam arribar al km 36,allí em vaig començar a menjar molt el coco i no sabia si ho aconseguiria,pero per sort tenia a l’Abel que m’anava animant,a mes hi havia un cabró,si s’ha de dir que era un cabró,que anava amb bicicleta que ens diu,tranquils ara be 1k i mig de pujada(la mar que el va parir vaig pensar jo,ara no recordo si ho vaig pensar o li vaig dir directament),aixi desprès d’aquella pujadeta arribem al 38 jo volia parar i engegau tot a pendre pel sac però gracies a l’Abel no vaig parar,em va estar animant en tot moment,donantme consells i ell em va portar fins al km42,ja esta,ja ho teníem a tocar era el moment de disfutrar i d’enrecordartent de que tot l’esforç havia valgut la pena i també d’aquella gent que ja no esta amb tu,enfilem la línia d’arribada i em va entrar de tot no sabia si plorar si riure però ja esta,per fi seria un maratonià,vaig gaudir de cad segons fins que per fir vaig creuar la meta,al final 3h 27m 07s i una satisfacció immensa,em vaig fondre en una abraçada amb l’Abel li vaig donar les gracies i com diu ell soc un invictus,http://www.corriendovoy.com/video.php?id=484&video=34338(un video val mes que mil paraules,a partir del segon 27 del video)despres la rutina de sempre,treure chip,massatje(molt ben fet) i a beurem 2 birres a la zona habilitada per als corredors,que ja me les havia guanyat,vaig anar a buscar la dona vam beure una altra cervesa i cap a l’hotel dutxeta i a comentar la jugada al voltant d’una paella amb L’Òscar(que va baixar de les 3h,que gran que ets Oscar,tho mereixes),L’albert(un altre gran que es un plaer veure’l correra,al km38 amb un somriure d’orella a orella,a mes es va atansar molt a la seva millor marca personal,encara que aixo es el de menys),l’Àlex(que va fer millor marca personal i la va rebaixar una barbaritat,Àlex les 16 setmanes de entrenaments han donat el seu fruit) i les respectives senyores,al acabar ens vam acomiadar i vam tornar cap a casa a retrobar-nos a la nostra boira que personalment no la vaig trobar a faltar en cap moment.No sé quin serà els pròxim objectiu(bueno si que ho ser però encara m’he d’acabar de decidir,comença per bar i acaba amb celona) només espero que sigui tant gratificant com aquest.
Vull tornar a donar les gracies a tots els que he compartit algun km que sou molts,als meus companys d’entrenament;L’Albert,L’Àlex i L’Òscar,al coach a l’ombra el JordiL. i a la meva senyora i fills que han tingut d’aguantar;matinades,tardes sense estar per casa,mala llet,etc….
P.D;I vull tornar a donar les gracies a L’Abel per tot el que va fer el dia de la marató,a alguns els hi apareix el muro i jo vaig tindre la sort de que se m’aparegues L’Abel.
