II Marató de Castelló 11-12-2011

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3225

    Una marató per poder gaudir uns entrenaments o uns entrenaments per preparar-se una marató? sigui com sigui es la simbiosis perfecta.

    Acabada la campanya de muntanya, el Joan Navarro, el Carles Oro, el Juanjo i el Redman i jo ens varem plantejar un objectiu comú amb la finalitat de fer-me la preparació, i aquest va ser la Marató de Castelló. Si fer esport es gratificant fer-lo amb amics ho es doblement gratificant, han estat dos mesos intensos en que he gaudit d’unes estones intenses de moments bons i no tan bons, però en tot cas lo dolent compartit es sempre menys dolent, des de aquí animar al Redman i al Carles que millorin de les seves lesions.

    El Dissabte vam viatjar amb la família a Castelló la Cargolet, Jordi Codony, Juanjo, Joan Navarro i jo en arribar ens atansem a buscar els dorsal al pavelló de la pèrgola on arrepleguem els dorsals, validem els xips i donem una volta pels estants que hi ha sense cap mena de aglomeració. La tarda la vam dedicar a passejar pel eix comercial i la zona mes cèntrica de Castelló, i a la nit ens varem trobar a sopar amb el Cargol, la Su, M.Carme, el Julià, la Flora i l’Aureli, i també ens varem coincidir amb el Flo, l’Albert Nogues, l’Amata,l’Home de Negre i les seves famílies, i desprès al partit.

    Tot plegat passo una nit dormin ven poc, esmorzem i a les 8h tirem cap a la sortida, poc escalfament i sortida a l’hora prevista.

    Sortim amb el Juan Navarro amb l’idea de mantenir un ritme que ens permeti passar la mitja a 1’29 h, es forma un grup nombrós amb la llebre de les 3 hores, una llebre una mica inconstant en el ritme, i que fa que al arribar a una avinguda llarga en direcció al Graó de Castelló. que està en obres. el ritme es faci mes lent, tot i això arribem a la mitja en el temps previst, com tots sabeu una marató es un cursa molt llarga i la meva idea era no deixar la llebre fins al Km35, però al km24, veig que vaig bé i junt amb un grupet de 4 corredors marxem de la llebre, les sensacions son molt bones fins al km36 en que ells porten un ritme que m’exigeix massa i decideixo acabar l’últim tram de cursa el meu ritme, al final objectiu acomplert i he acabat la marató amb molt bones sensacions.

    Al poc d’arribar apareix el Flo, increïble a fet una cursa excel·lent a arribat per sota de 3 hores, la seva cara ho deia tot, FELICTATS FLO, van arribant tots el Km0 la majoria contents de la cursa i dels seus registres.

    Desprès un fabulós arrosset per dinar comentant amb els companys la cursa, al costat de la platja, Que volem més? Ha estat un cap de setmana fantàstic!,

    Salut,

    Jordi

    #32539
    Avatar
    flo
    Participant

    Castelló forever

    Diumenge va ser la culminació d’un cap de setmana genial en una terra desconeguda on hi hem descobert petits racons més que recomanables, a més d’una ciutat lliurada a una cursa amb una organització excel·lent.

    Més de 3 mesos d’entrenaments (i tot el que portem al darrera, que tot suma) a la línia de sortida d’una nova marató per poder dir, ara sí, que a la setena ha esta la vençuda: per fi ha caigut el perseguit sub3h.

    Així és, més o menys, com va anar el tema.

    La idea era agafar el grup de les 3h i anar-hi fins al final. Vaig localitzar les llebres a la sortida i no vaig perdre-les de vista en cap moment. Al principi em vaig despenjar del grup perquè era molt nombrós, però no hi vaig perdre mai la referència.

    Tot i haver ‘canviat l’aigua de les olives’ just abans de sortir, al quilòmetre 7 noto que la bufeta torna a estar plena. Després de pensar si parar o no, i on, al quilòmetre 8, aprofitant el pas pel costat d’un parc i que anàvem de baixada, faig el ‘pipi-stop’. El fet de ser baixada era important perquè sabia que havia de tornar al grup de les llebres, i fer-ho així em va permetre no gastar molta energia per aconseguir-ho.

    Per mi les llebre van estar molt bé. Alguns del nombrós grup les xiulaven perquè deien que anaven massa ràpid. Jo, callat, pensava per mi ‘que pesats, doncs que es depengin i llestos’. Personalment crec que van saber regular molt bé, accelerant en algunes parts amb terreny favorable i afluixant una mica en trams de pujada.

    Al quilòmetre vint-i-escaig veig al JMolins que marxa del grup. ‘Que valent’, vaig pensar, ‘aquest tio està fet d’una altra pasta’. A Barcelona jo vaig fer el mateix i crec que la vaig cagar. Aquesta vegada tenia molt clar que no em mouria del grup fins al final.

    Els quilòmetre van anar caient. De tant en tant ens creuàvem amb companys i les salutacions i els ànims anaven i venien amb cor i ànima.

    A partir del 32 vaig començar a estar molt concentrat. Començava aquella part desconeguda on el cos pot dir prou en qualsevol moment. Em vaig plantejar anar quilòmetre a quilòmetre, amb l’únic condicionant de no despenjar-me del cada vegada més petit grup de les 3h. Alguns a partir del 35 van començar a marxar. Jo no. Les llebres en aquest darrer tram van estar esplèndides. Només feien que animar-nos, recomanar-nos que respiréssim bé, que si volíem marxar ho féssim poc a poc, amb petits canvis de ritmes i recuperant. Parlant molt i tranquil·litzant al personal. Molt maco tot plegat.

    Vam arribar al 39. I el mur que no venia. I aleshores vaig dir que sí, que ara marxava jo. Dit i fet, poc a poc, vaig anar tirant davant del grup de les 3 hores, obrint un petit forat (tot just 1 minut al final), però aleshores ho vaig veure: arribaria per sota de les 3 hores.

    Cap al quilòmetre 41 apago el rellotge. No vull saber res de temps, ni de ritmes, ni de distàncies. Vull assaborir cada metre, cada pas. Vull mirar al públic, vull aplaudir.

    Els darrers 200 metres no els explico, crec que les imatges valen més que cap paraula: http://www.corriendovoy.com/video.php?id=484&video=34310

    Les dedicatòries: a la família, perquè tots sabem que correm perquè ells o elles ens recolzen. A l’Albert, l’amata i l’Home de negre, perquè hem patit junts un pla d’entrenament exigent (gran cursa companys!) . Al Jordi L., la ment pensant, el ‘coach’ a l’ombra. A km0 Ponent, un gran invent on he après moltes coses d’aquest món de l’atletisme popular. A companys de Km0 i d’altres clubs, que tinc en ment però que no nomenaré per si me’n deixo algun.

    Tot plegat, una meravella.

    #32553
    Avatar
    Jordi
    Participant

    Crònica Marató Castelló;

    Be,per mi aquest cap de setmana passat a set la culminació de una fita que pensava que no faria mai quant vaig començar a córrer, fins que em vaig apuntar al km0 el màxim que havia fet eren tirades de 10km tot sol,arrel de conèixer km0 vaig entrar en aquest “mundillo de bojos” jo anava coneixen companys de km0 i qui mes qui menys preparava mitges i maratons,jo pensava que estaven boixos i que jo mai ho faria però sempre ni havia un que deia;Jordi si jo la he fet ,tu algun dia també la faràs(suposo que sabeu tots qui es,no?) dons be jo continuava entrenant i fent curses de 10 i com a molt alguna mitja fins que al final desprès de molts anys en una sortideta amb l’Albert i L’Àlex (amata) em diuen que estan començant l’entrenament per fer una marató i que si em vull entrenar amb ells i fer-la,jo tornava a pensar que aquestos estaven boixos però al final em van engrescar i sense saber-hu estava apuntat per fer la meva primera marató,al igual no te el “glamour” de Barcelona o d’altres però per mi ja es especial,despres d’aquella sortida veig que en aquest projecte també esta ficat un CRACK com L’Òscar(Flo) i tots 4 juntament amb el pla del JordiL. comencem la preparació de la marató,han sigut uns mesos durs però que m’han ajudat a coneixem millor a mi i la grandesa de les persones amb les que he compartit tantes hores de patiment i també de satisfaccions,be desprès d’aquestos mesos durs i exigents arribem al dia clau,arribem a Castelló deixant la boira enrere i juntament amb l’Albert,L’Òscar i la meva dona anem a buscar el dorsal,pel camí ens trobem amb l’Hache i ja fem conya amb el tema del futbol,be agafem el dorsal donem una volteta per la fira del corredor i anem a buscar a l’Àlex al hotel,despres de recollir-lo anem a Tagliatella a sopar uns mes depresa que uns altres ja que el futbol era a punt de començar,mentres estàvem acabant de sopar rebo un missatge de l’Àlex dient-me que el Madrid havia marcat,pensava merda ja comencem malament el cap de setmana per sort ja sabem com va acabar la cosa amb el repas una vegada mes del Barça al Madrid,despres de veure el partit cap a la habitació a dormir,be a dormir dormir no però a intentar-ho almenys fins a les 3 no vaig aconseguir adormir-me i sense adonar-me a les 6.45 sonava el despertador,em vesteixo i cap avall a esmorzar,mentres esmorzem ens seiem a la taula amb un noi que anava a disputar el campionat d’Espanya i ens comentava que a ell l’obligaven a anar per sota de 2,20 literalment flipabem,desprès de la cursa mel vaig trobar i em va comentar que havia petat i que “sol” havia pogut fer 2h 28m(vaig tornar a flipar) per sort estava content dins de la desgracia perquè havien guanyat per equips,be desprès de esmorzar i de la visita de ritual al Sr.Roca ens trobem al hall de l’hotel i anem cap a la sortida,amb alguna incidència que una altra arribem a la sortida i desprès de pixar i saludar algun company de Km0 ens situem als calaixos,jo particularment tenia en ment acabar-la i ja esta,però desprès de tant patiment i tans esforços decideixo ficar-me al calaix de sub 3h 30m,els meus companys d’entreno tenien altres metes que per sort tots(si Albert tu també ho vas aconseguir) van aconseguir,aixi que em vaig despedir de ells,ens vam desitjar sort vam esperar que donguesin el “pistoletazo” de sortida,alli estava jo,tot sol davant de 42km 195m,vaig mig plorar quant van donar la sortida i vaig començar la meva 1ª marató,vaig sortir a ritmet alegre suposo que portat per la emoció i ens 3 o 4 km vaig deixar enrere la llebre de 3h 30 fins al km8 vaig anar sol però allí en aquell moment vaig girar el cap i vaig veure 1 samarreta de Km0 que venia per darrere vaig afluixar una mica el rime i vaig esperar que m’agafessin el Cargol i la Pilar va ser el millor que em va passar,despres de parlar una estona,la Pilar va marxar i ens vam quedar el Cargol i jo,com he dit va ser el millor que em va poder passar,la meva 1ª marató i al canto d’una institució com l’Abel,vam anar parlant dels objectius i de mes coses(pobre Abel li vaig fotre un cap com un bombo) però de retruc era una bona senyal ja que anàvem a un ritmet que ens permetia anant petant la xarrada i de pas anaven caient els kilòmetres sense be adornar-nos,a mes a mes era la part del circuit mes lletja del circuit(perque us feu un idea los que haveu anat a la mitja de Tarragona,dons es com el puto espigo però a lo bestia multiplicat per 10,es una part de la ciutat que esta amb obres i que es una recta llaaaaaaaarga arribes a una rotonda,mitja volta i a tornar a fer la recta llaaaaarga un altre cop),com he dit ens vam plantar al kilòmetre 21 sense adonar-nos,les cames continuaven bé i el cap també jo anava prenent els potinges que m’havia endut i procurava veure a cada avituallament(es una passada la de avituallaments que hi ha en aquesta marató,tan de aigua com de isotònics i gels),de tant en tant veiem a la dona de l’Abel amb la seva campaneta importada de Chicago(certament em feia enveja,ja que el podrit se la va trobar a un munt de llocs de la marató i jo no vaig veure la meva fins al final,a mes a mes li donava uns ànims que a mi no em podia donar però que segur que et fan treure forces d’allà on no ni ha),al incombustible Aureli(Un campionat D’Espanya no seria el mateix sense ell) i als pares del Marc i de l’Arnau(que grans que son,a les 7 ja estaven esmorzant per estar a punt per donar ànims,el dit molt grans),del km21 al 30 ja no parlàvem tant senyal que la cosa ja no anava tant alegre,però anaven caient els kilòmetres que al cap i a la fi però aixo havíem vingut,a mi al partir del km30 em van entrar tots els dubtes perquè la tirada màxima que vaig fer van ser de 28km i aquell dia ho vaig passar fatal,aixi que no sabia que em trobaria,a mes tenia por del senyor muro,pero per sort encara no m’havia vingut a visitar(ja tenia feina amb uns altres),vam arribar al 32 i L’Abel em va dir;vinga Jordi que a partir d’ara ja comencem a descontar i si continuem aixi farem un tiempazo,vaig intentar mantenir el ritme però conscient que encara en quedaven 10km mes,aixi vam arribar al km 36,allí em vaig començar a menjar molt el coco i no sabia si ho aconseguiria,pero per sort tenia a l’Abel que m’anava animant,a mes hi havia un cabró,si s’ha de dir que era un cabró,que anava amb bicicleta que ens diu,tranquils ara be 1k i mig de pujada(la mar que el va parir vaig pensar jo,ara no recordo si ho vaig pensar o li vaig dir directament),aixi desprès d’aquella pujadeta arribem al 38 jo volia parar i engegau tot a pendre pel sac però gracies a l’Abel no vaig parar,em va estar animant en tot moment,donantme consells i ell em va portar fins al km42,ja esta,ja ho teníem a tocar era el moment de disfutrar i d’enrecordartent de que tot l’esforç havia valgut la pena i també d’aquella gent que ja no esta amb tu,enfilem la línia d’arribada i em va entrar de tot no sabia si plorar si riure però ja esta,per fi seria un maratonià,vaig gaudir de cad segons fins que per fir vaig creuar la meta,al final 3h 27m 07s i una satisfacció immensa,em vaig fondre en una abraçada amb l’Abel li vaig donar les gracies i com diu ell soc un invictus,http://www.corriendovoy.com/video.php?id=484&video=34338(un video val mes que mil paraules,a partir del segon 27 del video)despres la rutina de sempre,treure chip,massatje(molt ben fet) i a beurem 2 birres a la zona habilitada per als corredors,que ja me les havia guanyat,vaig anar a buscar la dona vam beure una altra cervesa i cap a l’hotel dutxeta i a comentar la jugada al voltant d’una paella amb L’Òscar(que va baixar de les 3h,que gran que ets Oscar,tho mereixes),L’albert(un altre gran que es un plaer veure’l correra,al km38 amb un somriure d’orella a orella,a mes es va atansar molt a la seva millor marca personal,encara que aixo es el de menys),l’Àlex(que va fer millor marca personal i la va rebaixar una barbaritat,Àlex les 16 setmanes de entrenaments han donat el seu fruit) i les respectives senyores,al acabar ens vam acomiadar i vam tornar cap a casa a retrobar-nos a la nostra boira que personalment no la vaig trobar a faltar en cap moment.No sé quin serà els pròxim objectiu(bueno si que ho ser però encara m’he d’acabar de decidir,comença per bar i acaba amb celona) només espero que sigui tant gratificant com aquest.

    Vull tornar a donar les gracies a tots els que he compartit algun km que sou molts,als meus companys d’entrenament;L’Albert,L’Àlex i L’Òscar,al coach a l’ombra el JordiL. i a la meva senyora i fills que han tingut d’aguantar;matinades,tardes sense estar per casa,mala llet,etc….

    P.D;I vull tornar a donar les gracies a L’Abel per tot el que va fer el dia de la marató,a alguns els hi apareix el muro i jo vaig tindre la sort de que se m’aparegues L’Abel.

    #32554
    caragolet
    caragolet
    Participant

    Els astres es van conjurar aquest diumenge a Castelló per a fer meta en uns poc esperats 03:36:38. Què m’havia de pensar jo quan, 9 setmanes abans, vaig agafar els papers d’entrenament de la marató de Barcelona 2009 , somiant imitar el temps i les sensacions d’aquell dia?…
    Vaig fer els deures. La mitja de Tarragona ja donava alguna pista, però jo, com sempre, pensant que havia estat el solet i la companyia. El Gavela va sortir com un fuet, però vaig creure que tot el mèrit era del Marc ( que en va tenir molt…). Finalment vaig decidir sortit a 5:20, prudent.
    In situ, a l’últim moment em vaig canviar de calaix , vaig sortir escoltant el cos, com els savis, i el primer km 4:59. Afluixa. Apareix el primer àngel, el més gran de tots…anem junts una bona estona. El nostre Hache.El deixo marxar, tinc una mica de por de fer-me la valenta. La gent anima molt, el temps és ideal, em sento tannn lleugggeraaaa…M’entretinc amb les xerrameques de dos veterans del pais i veient passar els cracks a l’altra banda. Com corren, que bé corren, …saludo km , Molins, Flo, Navarro,,,toco la mà del Juanjo, passa el Jordi amb la gorreta,….passem el 18 i estic acollonida, no sé com estic tan bé. NO prenc el gel de la mitja. prenc una gominola i la mastego !!! (no !!). Apareix una samarreta de ratlles del 100×100 fondistes…”noi!… què fem los de Targa!”. No el conec, però és un altre àngel, el que passa és que encara no ho sé. Diu que vol fer 3:35, estic arreglada!!!. trobem la SU a cada passa, incansable animant., l’Aureli fent les fotos, i tots els altres cridant. Passen els km com si res. Al 30 només ens falta una hora. Al 34 ja ho tenim. En cap moment penso de caminar . Se’ns ajunta un de Barna, em sembla que també té ales. Trobem l’Hache un altre cop i vé amb nosaltres. Em trobo molt bé, però crec que el de Tàrrega hauria d’apretar. LI proposo que s’escapi i s’enfada… “uns c..llons me n’he d’anar sol !! anem tots junts !!”.La darrera recta em trec el buf i el duc enlaire. Veig la Núria, l’Aina i l’Assumpta … i crido… !!. De vegades el món sembla un paradís,i la vida una explosió de sentiments intensos aplegats en un instant. De vegades, no gaires…, els astres es conjuren i apareixen àngels .

    Algunes vegades encara us estimo més que unes altres.

    Gràcies.;)

    #32556
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Moltissimes gracies companys i companyes de Km0 Ponent. Son unes croniques fantastiques que posen la pell de gallina. No deixeu de fer-ho mai.
    Estic emocionat, de debo. Sou molt grans i uns herois.
    Qui diu que la marato no es un regal? A algu de vosaltres encara li queda algun dubte?
    Fantastic!!!
    Enhorabona a tots i totes.
    Salut i kms!!!

    #32561
    Avatar
    cargol
    Participant

    A rebufo de Venezia i sense gaira preparació, vaig apuntar-me tard amb aquesta marató de la que tothom parlava tant be i que em faltava.
    La veritat es que quan faig una escapada per fer una cursa, qüasi sempre vaig amb la Su, les meves filles o algún crack, però els cops que hem anat força colla de Km 0, tot ha sortit rodó (Berlín, Donosti, Ampuries, …) i aquesta vegada també.
    Arribem amb la Su dissabte a la tarda a recollir el dorsal, xip i bossa del corredor. Han canviat els guants i gorro tècnics per un porta-ipod (?), però tenim samarreta BROOKS de màniga llarga i taronges. Fira petita, però correcta.
    Els carrers estàn marcats amb la “green line”. Hi ha cruïlles que tenen fins a 3 ratlles que es creuen, per tant passarem varies vegades per alguns llocs del centre d’aquesta bonica ciutat que hem va sorpendre.
    Anem a l’hotel BAG que està a les afores (recomanat per l’organització, molt be) i quedem a la Tagliatela amb una bona colla que ja s’han dit, compartint un agradable sopar familiar i marxant ràpit per veure el clàssic.
    Arriba el diumenge i ja som a la zona de sortida que es al mig d’un pont (com a NY), saludo a la gent i busco a Hacheper anar plegats, ja que vull fer més o menys el seu temps, però no el trovo.
    Surto amb la Toni de Balaguer (quin carrerón, 3h 15′, 1ª de la seva categ. veterana), anem uns kms juntament amb els guies de 3h 30′, però veiem que hi ha molta gent i que pendrem mal i ens adelantem, ella va forta i la deixo anar sobre el km 10.
    A partir d’ara rellevo companyia amb L’Home de Negre (Jordi), del que ja no ens separarem fins l’arrribada. Tot un plaer poder compartir cursa amb ell. Deixem el centre i enfilem les llargues rectes que porten fins el km 15 a El Grao (per una miqueta més podíem haver arribat al mar i fer per allí uns quants kms., cosa que agraim els que vivim a l’interior) però donem la volta i ja en tenim 20). Anem a un ritmet alegre i parlant tota l’estona, ell debuta i està ple d’inquietuts. Passem la mitja a 1h 40′ i van caient els kms., saludant a les zones d’anada i tornada als Km 0’s que van forts i també ens creuem amb Sedi altres Xafatolls, gent de Tàrrega i de Ponts.
    El Jordi ja no xerra tant i al arribar el 30, li dic el tòpicm però no menys veritat de que ara comença la marató. Ell pateix per trovar-se darrera d’una cantonada al temible “Home del Mall”, però avui no es el día.
    La que sí trovem varis cops es a la meva estimada Suque amb l’esquelleta apareix animant i també al Julià, a l’Aureli (merci per les fotos)i les seves encantadores dones.
    El public de Castelló, també “chapeau”, volcats amb els corredors i amb certes zones fent passadis.
    Ja tenim el 32 i comença la compta enrrera, cada km costa però l’anem superant, 10, 9, 8 …
    Cap el 38 el Jordi diu que marxi, però qué carai, si hem arribat fins aquí junts, acabarem junts. El seu cap i el cos darrera, li començen a demanar que pari, que camini, però no, seguim endevant afluixant una mica el ritme. Li dic que anem sobrats i que baixarem de carrer de 3h 30′ i que serà un marcón i ho pot aconseguir (crec que s’ho creu).
    Ja som de nou al Parque Ribalta que hem de voltar i la meta ja es a tocar, al mes pur estil Central Park.
    Jordi arriba pletòric i orgullós, ja es un blackmarathoman, ens fonem amb una abraçada.
    Veiem a Flomolt content, ha caigut per fí el sub 3h i la resta de companys, tots contents (JMolins, Albert Nogués, Almata, Jordi Codony, Caragolet, Hache, Joanjo, Joan Navarro, etc.)
    També ens enrecordem dels ausents (Redman i Carles Oró)que sens dubte avui hauríen fet una bona marca.
    L’organització em va recordar a Templers, es nota que darrera hi ha un club d’atletisme i de gent que sab qué es una cursa i que esperem trovar els atletes. Tots els detalls molt ben pensats.
    Recollida dels xips, amb l’opció de que si no volíes els 5 Euros de fiança, els podíes donar a Caritas (bona pensada).
    Dutxa a l’hotel, arroçet a Benicassim i cap a Lleida.
    La marató es molt gran i totes son diferentes. Ja van 20 i cami de la 25 que espero poder fer repetint Barcelona al 2013.
    Salut i milles per Llevant.
    Abel

    #32562
    Avatar
    Icaro
    Participant

    Hola km0’s…!!!

    Exquisida crònica Caragolet… Excel·lent. Gràcies per compartir-la, i enhorabona
    Gràcies també a tots els altres que publiquen les seves vivences per tal que altres les devorin àvids de les sensacions que heu experimentat…

    Enhorabona a l’home de negre, ha completat amb èxit la seva primera marató… I amb nota, amb un temps excel·lent. Fantàstica progresió Jordi, Enhorabona…!!!

    Enhorabona també al meu estimat amic Hache, gran atleta i millor persona que enguany, un any certament difícil, ha complert amb èxit el seu repte, quatre maratons l’any dels seus 42 anys…

    Enhorabona al Flo, a jmolins, que mai els hi dono per què ja estic acostumat a veure en els resultats els seus temps estratosferics, estem parlant, companys, d’un altre nivell. I enhorabona a l’autèntic marathonman, una institució, L’Abel, cargol, que quan ell ja corria jo encara estava fent la LOGSE.

    He vist les vostres arribades. Emocionants… He vist a caragolet movent el mocador braç en alt, els braços de l’Home de negre al cel en senyal de víctoria, I he vist al gran Hache arribar amb mes col–ns que preparació amb una bona frase en senyal d’arribada…

    Gràcies a tots, boniques cròniques

    #32569
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Caragolet em diu:
    -Que no faràs cap crònica de la marató?.
    Jo li contesto:
    -Crec que no, em sembla que no tinc res a dir.:huh:
    Ella, que té molt més art que jo en això d’escriure em replica:
    -Doncs explica això mateix home!.
    I en això estic.:dry:

    A mi no m’interessen massa els cronos, ni les sèries, ni les progressions, ni els temps mitjans per km.
    El “muro” no existeix perquè mai no l’he vist, els gels i les proteïnes no són sants de la meva devoció, els entrenaments premaratonians es limiten a trotar una mica més els diumenges…de vegades penso que sóc una mica atípic. Però potser no ho sigui, perquè realment a mi, el que de veritat m’interessa és: CÓRRER.

    I és el que vaig fer a la marató de Castelló: córrer des del principi fins al final, 3 h. 16′ de plaer.
    Si, si, no exagero PLAER, fins i tot en aquells tres últims Km que costen tant de fer.
    Poder creuar-se amb els companys i animar-los amb una frase, o simplement aixecant el dit, veure l’esforç reflectit en les seves cares, fent broma abans de començar, felicitant-los en arribar, etc …
    CÓRRER, aquesta és la qüestió. Mirar cap endavant, moure les cames, trobar aquell punt ideal on s’uneixen respiració i moviment i….. un pas rere l’altre, 3 hores i 16 minuts respirant. ESTIC VIU!.
    Les emocions surten no se sap d’on, una sensació de benestar t’envolta, la vius, l’assaboreixes i saps que durarà, i en acabar-se diràs: CÓRRER, aquesta és la solució. Un horitzó i moviment. Que fàcil no!

    Felicito als “bons” i als “millors”.
    Gràcies a la Su i la seva campaneta.
    Gràcies a l’Aureli per les seves fotos (ell si que és ràpid).
    Gràcies als amics Kilometraires dels que sempre se n’apren alguna cosa.

    A… i una gran abraçada al amics Oró i Arnau.(A millorar-se “monstres”).:cheer:

    #32572
    caragolet
    caragolet
    Participant

    Es que… si t’hi posessis..tocaries el cel amb les mans…
    Bona crònica , Codony!!!! ( pero sigo diciendo que te esfuerzas poco…)

    #32574
    Avatar
    Elmuro
    Participant

    Enhorabona a totes les peces del trencaclosques que formastes part en el Marató de Castelló

    -Per als que no accepteu que el marató és una cursa de més de 180 minuts i lluiteu per demostrar a tots que es pot.

    -Per als que compartiu experiències i ajudeu als debutants.

    -Per als debutants i demas corredors que busqueu la felicitat corrent i compartint experiències amb els altres.

    -Per als acompanyants que animen incondicionalment als coneguts i als altres.

    -Per als que fotografieu les carreres perquè gaudim els que no hem pogut anar.

    -Per als lesionats, perquè es recuperin i puguem amb els que no hem anat formar part del proper trencaclostes de les emocions que produeix el marató.

    Per a tots enhorabona!!

    Pd. Jordi Codony ” Elmuro ” existeix, Salu2!

    #32576
    Hache
    Hache
    Participant

    Quan un es proposa un repte i pensa complir-lo, s’han de donar dos condicionants, que per una banda sigui alguna cosa especial, i per altra que tinguis possibilitats reals d’aconseguir-lo. És per això, que coincidint amb els meus 42 anys, vaig decidir fer els 42 km’s de la Marató en quatre ocasions, un objectiu assumible però a la vegada complicat per a un paio que no està especialment dotat per les curses de fons i que a més a més no gaudeix massa amb l’exigent preparació que requereix.

    Tot va començar al març, a Barcelona, el lloc del meu debut al 2008, i on casi a la primera de canvi tinc que renunciar al repte. Una sobrecàrrega muscular poc abans va fer perillar la meva participació, però gràcies a les mans del Redman vaig poder ser a la línia de sortida, i tot i patint moltíssim, la vaig poder acabar, molt tocat, això sí.

    La segona era un mes després, a Madrid, una Marató temuda per la seva duresa i les pujades i baixades constants, però vet aquí, que, sense cap pressió, em va sortir una Marató molt maca, vaig gaudir moltíssim i vaig acabar content, eufòric.

    Després per sort, tocava descansar una mica, però com aquell que diu, a començaments d’agost ja estava començant a preparar una altra, la nocturna de Bilbao a l’octubre. Amb aquesta tenia la intenció d’anar a buscar els anhelats 3h30, però les especials condicions d’una Marató de nit, em van fer descartar l’objectiu. Malgrat tot, la experiència va ser molt positiva.

    I per acabar-ho em tocava Castelló al mes de desembre, una Marató de la que havia sentit meravelles de la primera edició, i la veritat em venia molt de gust de fer.

    Arribem dissabte, i carreguem hidrats “per un tubo” amb un dinar a base de paella i un sopar amb pasta. Durant el dia tinc la sort de trobar alguns companys de Km’0 i d’anar canviar impressions tant maratonianes com futboleras.

    A la nit, després de “prometérmelas muy felices”, el Barça torna a guanyar, la veritat és que aquests paios motivats, son molt bons, i alguns (malauradament), ens estem acostumant a sortir derrotats, malgrat tot “derrota fácil de digerir”.

    I el diumenge Marató, després d’un matinador esmorzar en família i de canviar impressions amb algun company, em col•loco al calaix de sub 4h, buscava al cargol, però suposo que ell està en un calaix millor, estic tranquil, sense cap pressió, i fins i tot feliç. Vull córrer, anar lo més ràpid possible, però sobretot vull gaudir, vull sentir la Marató…….. I comencem a córrer, com sempre al començament bon ambient al “pelotó”, bromes, alegria, és el millor moment de la cursa amb les forces intactes. Al poc de començar em trobo amb la caragolet, amb aquell córrer elegant que la caracteritza, la trobo radiant, feliç, plena de moral, penso que serà el seu dia (no m’equivocaré), i malgrat que compartim una agradable estona junts, la seva prudència la fa afluixar, i jo sense casi adonar-me acabo marxant. “Ja m’agafarà”, vaig pensar (tampoc em vaig equivocar). M’ho passo bé, molt bé, ens trobem cares conegudes, que sempre ajuden, a la simpàtica Su amb la seva campana, als agradables Julià i senyora (llàstima de les baixes finals dels seus fills:( ), la senyora de l’Aureli (que em disculpin les senyores però no sé el nom), i l’incombustible Aureli i el seu etern somriure desbordant bon rollo, la veritat és que té mèrit lo d’aquest home!!!. I sobretot els meus incondicionals, aquesta magnífica família que tinc que sempre m’acompanya, i que realment crec que no mereixo. Els km’s van passant, hi ha força ambient als carrers, malgrat que he de reconèixer que em toca una mica els co_ons tenir al darrera un paio disfressat de “Papa Noel”, al que tothom anima i anomena, al començament fa gràcia, però al final m’atipa una mica, en un moment donat m’avança però es queda lo suficientment a prop per a continuar sentint a tothom dir “Mira Papa Noel”, “Me cago en Papa Noel, Rodolfo el reno y en los camellos de los reyes magos…”, que voleu que us digui, m’agrada renegar……..
    Els km’s van caient sense adonar-me, no miro el crono en cap moment fins arribar a la Mitja, poc més d’1:45h. pensava que anava més de pressa però tant me fa, fins arribar al 30 com a mínim no el vull tornar a mirar. El recorregut, deixant de banda un polígon camí d’El Grau, és força entretingut, la gent anima moltíssim, i curiosament, no trobo tant plana a Castelló de la Plana, potser és percepció meva però sense que hi hagi cap pujada ni baixada pronunciada, sempre em fa l’efecte que puja lleugerament. Ens anem creuant amb els “kilometrozeraires” per diferents indrets i veig que tots van mooooolt forts i perseguint el seus objectius de manera eficaç. Em sorprèn la col•locació de l’Home de Negre davant la llebre de sub 3h30, però anant amb tota una eminència com el cargol està en bones mans. També em sorprèn gratament la organització de la Marató, per portar només dues edicions funciona tot a la perfecció, avituallaments constants i abundants, aigua, isotònica, gels, animació, una organització de 10. Mentrestant jo continuo gaudint, cada metre, cada instant, cada pas, agraint a tots i a totes el seu suport. “El muro” no arriba com a tal, però si el cansament i la baixada de ritme, no miro el crono als 30, ja ho miraré als 35 penso, però tampoc ho faig, arribant a aquest punt m’emociono, és el moment en el que saps que si no et ve cap lesió acabaràs la Marató, trobo a la família a banda i banda i coincideix un punt tipus “Tourmalet” en el que la gent fa un passadís estret i anima incansablement, tinc la llagrimeta a prop, de veritat que sempre m’ha sorprès que gent que no et coneix de res t’animi amb aquesta energia, et cridi pel teu nom, i a sobre…… havia perdut de vista al Papa Noel (mai m’ha caigut simpàtic aquest personatge:P ), què més volia. Malgrat tot els km’s ja es feien pesats i el meu ritme era ja molt “cansino”, quan a prop del 40 m’agafa la caragolet amb un parell de companys, feia estona que ho esperava, sabia que la tenia a prop, van a un ritme “infernal” per a mi, però ara sí, miro el crono i veig que fins i tot puc fer un bon temps. M’intento enganxar al mini-grup i ho aconsegueixo, fins i tot em poso a tirar i tot, trobar-me a la Teresa era el plus de motivació que em feia falta per donar una mica més, ja estàvem a prop de la llarguíssima i bonica recta d’arribada al Parc Ribalta, quan a poc més de 500 m. d’arribar m’amenaça una rampa al bessó, “ara no coi, que ja ho tinc”……., afluixo un pelet el ritme, el bessó torna a avisar, però ja tant me fa, ja he arribat, JA HO TINC!! PROBA ACONSEGUIDA!!! LA QUARTA DE L’ANY!!! i amb un temps més que acceptable per a mi. Busco a la Teresa a l’arribada, ens fem una abraçada, està feliç com un anís, jo me n’alegro moltíssim per ella, s’ho mereix!!! A la zona d’avituallament tinc també l’ocasió de saludar i felicitar alguns dels cracks de km’0, al Jordi Codony que fa la mateixa cara que si hagués estat passejant pel carrer major, al cargol, a l’eufòric Home de Negre (quin debut company!!!!), en general tots molt contents i satisfets….. COM JO!!!!;)

    Doncs per la meva part, això és tot, però no vull acabar aquesta extensa crònica sense agrair al meu mini-club de fans el seu suport incondicional, tant a les Maratons con a les preparacions, gràcies per entendre les meves absències, per suportar el meu mal geni, per ser tant comprensius i per estar sempre al meu costat, gràcies de veritat Anna, Miquel i Andreu. Gràcies també a les meves cunyades que m’han acompanyat sempre que han pogut Núria, Tere, gracies especials per a tu, t’has convertit en una peça imprescindible en aquesta família, ens dones un equilibri i una energia especial, encara que em fa molta ràbia que hi siguis ja que si tot hagués anat com havia d’anar, no hauries de ser aquí, però t’ho agraeixo de tot cor.

    I ara………………………… A POR LA DÉCIMA!!!! Com el Madriz:dry: , això sí, espero que la del Madriz vingui abans, perquè per a mi s’han acabat les Maratons fins a la tardor de l’any que ve. Quina serà???? València, Donosti, alguna altra???……. Ja ho pensaré…… ara que tinc temps….

    Una abraçada a tots,

    Jose H

    #32577
    Crit
    Crit
    Membre

    Gràcies a tots;)

    #32580
    caragolet
    caragolet
    Participant

    He llegit les vostres cròniques i he buscar els videos d’arribada de cadascún de vosaltres, i m’he emocionat , i he rigut i m’han agradat. I desprès de la de l’Hache… he plorat ( i us puc assegurar sóc sensible, però gens plorona):blush: B)

    #32581
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Caragolet, plorona o no, tens una sensibilitat immensa, igual que aquell que es fa dir Jordi Codony.
    Vosaltres feu més gran Km0 Ponent!!!
    Salut i kms

    #32584
    Avatar
    amata
    Participant

    La darrera marató de la passada temporada va ser a Vitòria, i el cert és que a mi no va quedar-me massa bon gust de boca. Massa patiment i temps molt fluix. a partir d’aquí vaig decidir juntament amb l’Albert i el Flo que cap a la tardor faríem una cursa a conciència, bàsicament per no patir i si es podia, millorar marca.

    La nostra preparació va començar 18 setmanes (si, si, setmanes) abans de la marató i el cert és q en aquells moments quan miràvem el pla d’entrenament semblava quelcom difícil de seguir. A mesura que van passar les sessions d’entrenament van començar a aparèixer els resultats i ja cap al final (ja acompanyats per l’Home de negre), a la mitja (i una mica més) de Tarragona, vam veure que la cosa havia funcionat, però per poder-ho dir del tot faltava la prova definitiva.

    Ens vam plantar a Castelló, uns abans que uns altres, i abans del Barça-Madrid vam anar a sopar plegats i ens vam trobar amb la resta de km0’s al restaurant, salutacions i a menjar que es fa tard. Jo menjo el més ràpid que puc i marxo pitant al hall de l’hotel per poder veure el primer (i únic gol del Madrid). Com que suposo que tots sabeu com va anar el partit i en deferència del gran Hache, no faré cap més comentari.

    Ens llevem al matí i a esmorzar, no sé si és q les dos darreres setmanes pràcticament no havia sortit o què però tinc la sensació de no estar mentalment a punt, com si anés a fer una sortideta de no res…. A les 08:20 cap a la sortida i a mig camíme’n adono que m’he deixat els gels a l’hotel (merda!!!!!). L’Albert, el Flo i l’Home de negre s’armen de paciència i m’esperen a que vagi a l’hotel.

    Ja som a la sortida, saludem a l’Hache, fotito i cap als calaixos, cada un al seu (no entenc la mania que té molta gent de posar-se al calaix que no li toca, si després de la sortida, la cursa els deixa a tots al seu lloc!!). Sortim i els primers km’s son estranys, no trobo el pas, no vaig fi, la sabatilla massa forta i em fa mal, …. Total cap al km 5 paro un moment m’afluixo la sabatilla respiro i hi torno. Cap al km 8 les coses comencen a rodar bé, i entro en règim de cursa, concentrat i bé. Cap al km 15 m’agafa el gran Jordi Codony, però vist el ritme que porto (4’35’’) decideixo no gastar ni un bri de forces xerrant i així li faig saber, ell para a fer un riu i posteriorment em passa. Jo m’apunto a un grup de gent de Castelló que saben com és el recorregut i a mi ja em va bé. Passem la mitja i veig que vaig bé, però com que m’han comentat que del 30 al 33 hi ha una bona pujada, mantinc el ritme per si de cas. Passen els km’s i em vaig trobant molt bé. Arribem al 30 i en veure que tot i pujar estic bé decideixo saltar del grup a veure què passa.

    Aquest és el moment clau de la cursa, al poc de saltar em trobo a la Toni de Balaguer, que va com un coet i decideixo anar amb ella, acabem la pujada i li dic que ja podem tirar que el més dur està fet, el terreny és favorable i baixem el ritme a 4’33’’. Això d’anar amb una noia és la conya!!!!, la gent es torna boja animant-la i de tant en tant sento algun crit per mi. Aquest tram és el mes xulo, molta gent, fins hi tot algun tram rollo túnel de gent. En acabar aquest tram el terreny pica amunt i jo noto l’esforç, som al km 38 i m’he de posar petites fites xq vaig cansat, tot i això veig que podré acabar bé. Continuem amb la Toni fins al 40 i decideixo que apretaré al 41, però sorpresa!!!!! El 41 no està senyalitzat i al final salto al 41,5 apretant tot el que puc per a no quedar-me amb la mel als llavis com a Tarragona…

    Al final 3:14:44, moooooolt per sota del que pensava i mooooolt content. A l’arribada ens trobem amb l’Albert, el Flo i les respectives famílies, foto de rigor i cap a l’hotel a descansar, dutxa i paella marinera, que ens l’hem guanyat!!!!!!!

    Com sempre agraïment etern a l’Anna per patir en silenci el que comporta un entrenament com el que he seguit.

    Moltíssimes gràcies a tots els companys d’entrenament (Òscar, Albert i Jordi) i al cervell que va dissenyar l’entrenament (JordiL)

    Menció especial a la Su pels seus ànims incondicionals, a l’Aureli per les seves fotos i a tots els que ens van animar pels carreres de Castelló.

    Fins a la propera.

    Apa!!

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 17)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.